PUNICAM BELLUM II

ANNO AB URBE CONDITA DXII, CARTHAGINIENSES PACEM CUM ROMANIS COMPOSUERUNT ET MULTAM PECUNIAM AB ROMANIS EXPENDERUNT. PRAETEREA, CARTHAGINIENSES EX SICILIA CESSERUNT ET POSTEA EX CORSICA ET EX SARDINIA. POSTEA CARTHAGINIENSES HISPANIA OCCUPAVERUNT ET AD SUAM ARCAM MELIOREM FACERE.

ANNO AB URBE CONDITA DXVII CARTHAGO PROPE OMNEM PAENINSULAM CEPERAT SED MULTUM QUAESTIONEM CUM ROMANIS HABUERUNT, QUOS IN SEPTENTRIONE PAENINSULAE MULTAS COLONIAS CONDIDERANT. TUNC TRACTATUM HIBERI FLUMINIS SIGNAVERUNT AD QUO CARTHAGINENSES TRANSERE FLUMEN HAUD POTERANT SED SAGUNTUM ERAT ROMANA CIVITAS. ROMANI AEQUALES CONDICIONES SIGNAVERUNT. SED ANNO AB URBE CONDITA DXXIV HANNIBAL SAGUNTUM OBSEDIT ET ROMANI BELLUM DECLARAVERUNT.

HANNIBAL BARCA, CARTHAGIENSIUM IMPERATOR

TUNC, HANNIBAL  TRANS ALPES DUXIT SUOS MILITES, QUI (C) MILITES PEDITATUS, (XII) EQUITES ET XXXVII ELEPHANTES ERANT, TRANS ALPES DUXIT. HANNIBALIS EXERCITUS IN ITALIAE CORDE ERAT. IN FLUMINE TICINO HANNIBAL FIRMAM ET SOLIDAM VICTORIAM P.C.SCIPIONI FECIT. POSTEA IN TREBIA FLUMINE HANNIBAL ROMANOS EXERCITUS VICIT. IN HAC PUGNA CONSULES ROMANI GAIUS FLAMINIUS ET QUINTUS FABIUS MORTUI FUERUNT. DEINDE G.T.VARRO ET L.E.PAULUS CONTRA HANNIBALEM IN CANNIS PUGNAVERUNT. POST PUGNA, (L) ROMANI MILITES OCCIDERUNT, ET SED SOLUM (X) MILITES CARTHAGINENSES.

TUNC HANNIBAL EXERCITUM SOCIUM INTER GENTES LATINAS QUAESIVIT SED PAUCOS HOMINES INVENIT. HANNIBAL NON OBSIDERE URBEM ROMAM VOLUIT ET AD CAPUAM IVIT. POSTEA P.C.SCIPIO AFRICANUS IVIT AD AFRICAM ET HANNIBALI REDERE AD AFRICAM COEGIT. DENIQUE HANNIBAL CONTRA P.C.SCIPIONES IN AFRICA PUGNAVIT ET ROMANI VICERUNT. TANDEM HANNIBAL AD EXSILIUM FUGIT.

TIT LIVI, Ab Urbe Condita, I, 58 - 60

Escena de la violació de Lucrècia per part
de Sext Tarquini

 Sext Tarquini, incitat per la bellesa i la castedat de Lucrècia, torna a Col·làcia. Quan es fa de nit, entra a l'habitació de Lucrècia amb l'espasa desembainada i, tapant-li la boca perquè no cridi, l'amenaça, alhora que li confessa el seu amor i la viola. Orgullós d'haver profanat el seu honor, li diu que quan sigui morta deixarà el cos d'un esclau nu degollat al seu costat, per tal que sembli que ella ha mort per un adulteri.

Lucrècia, veient tacat el seu honor i la seva castedat, queda molt afligida després d'això, i demana a dos missatgers que portin de retorn el seu pare de Roma i el seu espòs d'Àrdea, amb dos respectius amics. Lucreci ve amb Publi Valeri, i Col·latí amb Luci Juni Brutus. Lucrècia els explica que el seu cos ha estat profanat però que la seva ànima és innocent. Els quatre homes li donen la seva paraula que venjaran aquest ultratge, però tot i així Lucrècia prefereix morir: treu un ganivet de sota el vestit i se'l clava.

Brutus veu aquesta violació com un delicte tan gran que jura que acabarà amb Luci Tarquini el Superb i amb la monarquia. Dit això, traslladen el cos de Lucrècia al fòrum, on Brutus prouncia un discurs explicant la violència i la luxúria de Sext Tarquini. En aquest discurs també recorda la mort del rei Servi Tul·li i el fet que la seva filla passés per sobre del seu cos amb un carro. Aquest discurs enerva la multitud i l'encoratja a abolir la monarquia. Així doncs, Brutus i els seus homes marxen cap al campament d'Àrdea per rebel·lar l'exèrcit contra el rei, i deixa el comandament de Roma a Lucreci.

El rei rep les notícies de tot això i, espantat, es dirigeix cap a Roma per reprimir la sublevació. Brutus arriba a Àrdea i Tarquini a Roma. Llavors, tanquen les portes de la ciutat a Tarquini i li fan saber el seu exili i el dels seus familiars. Aquests es traslladen a Cere, mentre que Sext Tarquini marxa cap a Gàbios: es tracta de la fi de la monarquia romana.

Luci Tarquini va regnar 25 dels 244 anys que va durar la monarquia romana (desde la seva fundació fins alhesores, el 509 aC). A partir de llavors, i seguint el projecte de Servi Tul·li, foren nomenats dos cònsols: Luci Juni Brutus i Luci Tarquini Col·latí.

Tit Livi, Ab urbe Condita, I, 55-57

Un cop sotmesa Gàbios, Tarquini Superb fa les paus amb els eqües i renova el tractat amb els etruscs. 

Consagració del Temple de Júpiter al Capitoli

Llavors decideix deixar el temple de Júpiter com a record del seu regnat. En el punt en què comencen les obres, els déus manifesten el seu poder revelant que l’imperi seria immens, mitjançant les aus sagrades, el fet de no moure el Tèrminus explicava que el territori consagrat a ell seria estable. Després d’aquest auguri, va haver-hi un prodigi que també anunciava la magnitud de l’imperi, deien que a l'obrir els fonaments del temple, havia aparegut un cap humà amb el rostre intacte, presagi de que la ciutat seria la capital del estat.Durant l'obra es troben amb moltes despeses, i el botí de Pomècia és insuficient, tant que només serveix per cobrir les obres dels fonaments. Tarquini seguia en la tasca d’acabar el temple, emprant diners del Estat i la plebs com mà d’obra.

Aleshores decideix enviar colons a Sígnia i a Circeios per ampliar els límits de l’imperi. Mentrestant, hi ha un prodigi horrible: surt una serp d’una columna de fusta que provoca l’espant a palau i l’angoixa del rei, i fruit d’això vol anar a Delfos a consultar l'oracle. Marxen els seus fills Tit i Arrunt, i s’afegeix el cosí Luci Juni Brutus, aquest portat a Delfos més com a riota que com a company. Un cop a Delfos van preguntar a qui d’ells aniria a parar el regne romà. De dins surt una veu que diu: "el primer que besi a la mare". Entre ells acorden no dir als germans el que han escoltat i Brutus, dissimulant, besa la terra, ja que es la mare comuna entre els mortals. Tornen a Roma, on es preparava la guerra contra els Rútuls.

El motiu de la guerra va ser que els rútuls ocupaven Àrdea, una nació rica, els botins de la qual Tarquini creia que els ajudaria a pagar els deutes i a apalacar els ànims dels ciutadans, hostils al seu regnat per les seves demostracions de supèrbia i haver-los tingut tant de temps fent treballs per ell.

Després del primer intent d’assalt d'Àrdea, sense èxit, la guerra s'allarga, i els joves de la casa reial ocupen el seu temps lliure en banquets. Un dia d'aquests, a casa de Sext Tarquini, on també hi sopava Tarquini Col·latí, parlen de les seves respectives esposes i les elogien, i finalment Col·latí diu que no calen tantes paraules, i que el millor seria demostrar-ho en fets, i que Lucrècia, la seva esposa, segur que sobresortirà entre la resta. Aleshores, agafen els cavalls i van en persona a veure les seves esposes. A les nores del rei les troben passant el temps en un banquet i en jocs amb gent de la seva edat; a Lucrècia, en canvi, la troben asseguda al mig de la casa, dedicada al treball de la llana. Així doncs,  Lucrècia va destacar entre la resta i va guanyar en lloances. Després tots van ser acollits i convidats amb amabilitat per l'espòs guanyador. I fou aleshores, en aquest moment, que Sext Tarquini va concebre la passió malsana de seduir Lucrècia per la força, per la seva bellesa i castedat provada.

TIT LIVI, Ab Urbe Condita, l, 52-54

Després d'ofegar Turn al riu Ferentina, Tarquini va convocar els llatins a una assemblea per felicitar-los pel càstig inflingit a Turn, ja que aquest s'havia intentat rebel·lar amb un assassinat. Després els va dir que haurien de renovar el tractat fet durant el regnat de Tul·lus. En aquest nou tractat la part romana predominava i es va convocar un dia a tots els joves llatins armats al bosc de Ferentina. Finalment hi van assistir joves de tots els pobles, Tarquini va barrejar els maniples llatins i els romans i en va fer un de cada parell, i després dos de cada un. 

Tarquini fou un rei injust en època de pau, però va ser un bon cabdill militar. Ell va ser el primer en donar guerra als volscos, guerra que va durar mes de dos-cents anys després de la seva mort. Va prendre a la força Suessa Pomècia i amb els diners del botí va fer mes gran el temple de Júpiter, de manera que fos digne del rei dels déus i dels homes i de l'imperi romà. 

Després, va sorgir una guerra més llarga del que ell s'esperava, en la qual va atacar Gàbios, i en no poder prendre la ciutat assetjant-la, finalment la va atacar amb engany i frau. Així, va fer veure que s'anava de la guerra i el seu fill Sext, seguint un pla preestablert, va fugir de Roma cap a Gàbios, lamentant-se que ja no podia suportar més la crueltat del seu pare cap a ell, i que si no l'acollien, ell recorreria tot el Laci cercant un territori on el volguessin protegir. Un cop acollit pels habitants de Gàbios, va ser admès a les assemblees públiques, i poc a poc va anar incitant als ciutadans de Gàbios a la rebel·lió. Finalment l'anomenaren cabdill de la guerra i, sense que la població se n'assabentés, es feien combats entre Roma i Gàbios, on generalment guanyaven els de Gàbios. Amb les seves actuacions, Sext va arribar a guanyar-se tant d'afecte que el seu pare Tarquini no tenia més poder a Roma que el seu fill a Gàbios. 

Aleshores, Sext va enviar un missatger a Roma per preguntar-li al seu pare què volia que fes. Tarquini no va donar cap missatge amb paraules al missatger sinó que, segons es diu, mentre el rei anava passajant-se pel jardí en silenci i amb el bastó que duia anava tallant les cabotes més altes dels cascalls. El missatger, en no obtenir resposta i cansat d'esperar, se'n tornà a Gàbios creient que no havia pogut acomplir la missió encomanada. Quan Sext va adonar-se del que volia el seu pare o, més ben dit, del que li havia manat amb aquells circumloquis silenciosos davant del missatger, va anar eliminant tots els ciutadans importants, o bé acusant-los davant del poble o enfrontant-los amb l'odi que ells mateixos havien suscitat. Molts van ser executats públicament, altres van fugir i uns altres es van exiliar, i els seus béns van ser repartits. Així, els avantatges particulars van fer perdre la sensibilitat davant de les desgràcies públiques, de manera que finalment la ciutat de Gàbios, desorientada i sense recolzament, es va lliurar al rei de Roma sense necessitat de cap mena de lluita.

Tit Livi, Ab Urbe Condita, I, 46 - 48

Servi Tul·li encara poseïa tot el regne, però sabia que Tarquini anava comentant aquí i allà que el rei ho era sense consentiment del poble. Per guanyar més popularitat, Servi va anar repartint a cada home territoris capturats als enemics, i va sotmetre a consulta popular si el volien i el designaven com a rei, cosa que va aconseguir amb una majoria mai vista abans. Llavors Tarquini es va adonar que el que havia fet Servi estava en contra de la voluntat dels senadors.

Luci Tarquini tenia un germà que es deia Arrunt Tarquini, que tenia un caràcter tranquil, tot el contrari a ell. Les dues filles del rei van estar casades amb els dos germans.

La filla més tranquil·la es va casar amb Luci, mentre que la filla més agosarada es va casar-se amb Arrunt. D'aquesta manera, els dos membres de la parella eren oposats l'un amb l'altre.

La filla Túl·lia, que era inquieta i ambiciosa, va voler decidir per iniciativa seva veure's d'amagades amb Tarquini, el germà del seu marit, que tenia un caràcter molt semblant al d'ella. Finalment, després d'eliminar les seves respectives parelles, Tarquini i Túl·lia es van poder casar.

Luci Tarquini, recollint també les ambicions de la seva dona, volia seguir lluitant per poder arribar al poder, de manera que, pressionant els senadors, va aconseguir reunir al fòrum diversos homes armats, convocant-los com si el regnat de Servi ja s'hagués acabat i aquest hagués estat eliminat. 

Luci es va asseure al tron del rei i va començar a insultar Servi al·ludint, entre moltes altres coses, als seus orígens i a l'odi que Servi tenia per la noblesa a la qual ell no pertanyia, ja que afavoria els homes de classe baixa i els donava riqueses i terres quan volia després d'haver-les pres als patricis.

Estant en plena invectiva contra el rei, va aparèixer Servi, alertat per un missatger,  i van començar a cridar i a discutir-se. Aleshores Tarquini agafà Servi per la cintura, el va treure del senat i el va tirar escales avall. Seguidament tornà a entrar a la cúria per mantenir reunit el Senat. La guàrdia i el sèquit de Servi fugen, i el rei, moribund i dessagnant-se, escapa cap a casa seva, però els emissaris de Tarquini l'atrapen abans que hi pugui arribar i

el maten. Túl·lia, que se suposa que fou la instigadora de la mort de Servi, es trasllada al fòrum en carro, fa sortir el seu marit de la cúria i és la primera en proclamar-lo rei. Quan torna cap a casa, en trobar-se pel camí el cadàver de Servi Tul·li, Túl·lia, fora de si i presa per les fúries venjadores dels múltiples crims comesos, va fer passar el carro per damunt del cadàver del seu pare i s'emportà una part de la sang del parricidi.

D'aquesta manera, amb Servi Tul·li, que va regnar durant quaranta-quatre anys, va desaparèixer la monarquia justa i legítima, i Tarquini va esdevenir el nou rei.

TIT LIVI, Ab Urbe Condita, Ι 43-45

Un cop es va establir el cens, es formà l'exèrcit d'infanteria. Els ciutadans van quedar distribuits en cinc classes, segons els cens d'asos de bronze que tenien. Alhora, aquestes cinc classes estaven dividides en centúries. Les armes que havien de portar variaven poc entre les tres primeres classes, però molt en la quarta (on només podien portar una llança i una javelina) i en la cinquena (que portaven fones i pedres per a llançar). La població amb un cens menor que els ciutadans de la cinquena classe estava exempta del servei militar. Després, Servi Tul·li allistà dotze centúries de cavalleria i sis centúries més de cavallers. A cada una se li  van destinar deu mil asos de bronze per la compra de cavalls, i s'imposà un tribut a les vídues per alimentar aquests cavalls.

Posteriorment, assignà els drets polítics. Tul·li no  va concedir el sufragi individual sense distincions, com havien fets els altres reis, sinó que estableix gradacions: primer es convocaven els cavallers, després, a la primera classe de l'exèrcit d'infanteria i, si encara no s'havia arribat a un acord, es convocava a la segona classe, però gairebé mai no va haver de baixar fins a les classes inferiors. D'aquesta manera, no semblava que ningú estava exclós del dret a vot, encara que tota la força estava en mans dels ciutadans principals.

Quan va acabar el cens, va cridar a la cavalleria i a l' infanteria al camp de Mart. Allà els va purificar mitjançant el sacrifici d'una truja, d'una ovella i d'un brau (sacrificis suovetaurilis). A aquesta cerimònia la van anomenar <<lustre>> de tancament, ja que es feia quan acabava el cens.

Per aquest lustre es van censar més de vuitanta mil ciutadans. A causa  de la gran multitud de gent, Tul·li va afegir els turons Quirinal i Viminal i va ocupar les Esquílies, per tal d'ampliar la ciutat. Ell mateix envoltant la ciutat amb un terraplé, un fossat i una muralla, va fer avançar el pomerium. Aquest espai diví on no es podia ni conrear ni habitar s'havíeu de desplaçar en la mateixa mesura que les muralles avançaven cada cop que s'ampliava la ciutat.

Un cop fets tots aquests canvis, Tul·li va intentar eixamplar el seu domini de la política, donant més glòria a la ciutat i demostrant que no només podia adquirir poder amb les armes. Sabent que el temple de Diana a Efes va ser construït per totes les ciutats d' Àsia, Tul·li aconsegueix que els pobles llatins i el poble romà facin a Roma un santuari dedicat a Diana, de manera que Roma sigui reconeguda con la capital de l'estat. Amb això, els sabins van trobar la possibilitat de recuperar el poder perdut amb les armes.

Diuen que a casa d'un sabí va néixer una vedella de grandària i d'aspecte admirables. Els endevins van profetitzar que el poder seria de la nació que sacrifiqués la vedella a Diana. El sabí va portar la vedella a Roma amb la intenció de matar-la i la va col·locar davant l'altar de Diana. El sacerdot romà, admirat per l'animal i recordant la profecia, va dir al sabí que s'havia de purificar a l'aigua del riu abans de fer el sacrifici. El sabí, per seguir la profecia, va baixar cap al riu Tíber, mentre que el romà sacrificava la vedella a Diana.

TIT LIVI, Ab urbe condita, I, 40-42

Estant Tarquini en el seu trenta-vuitè any de regnat, Servi Tu·li ja era tingut en gran consideració no només per ell, sinó també pel senat i pel poble. Els dos fills d'Anc Marci, que havien estat desposseïts del tron, se sentien humiliats i consideraven indigne que el rei de Roma fos un foraster, i també creien que era una deshonra col·lectiva pel poble romà que el poder passés a Servi Tul·li, tenint aquest uns orígens que ells no consideraven adients per a un rei. Aleshores, decideixen impedir que la humiliació creixi encara més. Primer pensen en matar Servi Tul·li, però després s'adonen que això no els servirà de res, perquè el rei seguirà viu, prendrà mesures contra ells i tampoc el poder retornarà a les seves mans. Així doncs, decideixen atemptar contra la vida de Tarquini. 

El crim el porten a terme dos pastors que simulen una gran discussió, amb molts crits i sorolls, a dins del palau,de tal manera que arriben davant la presència del rei Tarquini, que alertat pels crits i el terrabastall, intenta posar pau entre els dos homes. Aquests continuen simulant la baralla, tal i com tenien convingut, i mentre Tarquini dedica la seva atenció a les queixes d'un dels dos homes, l'altre clava una destral al cap del rei, i tot seguit els assassins fugen, però de seguida són detinguts. 

Entre tota la confusió, i amb el rei Tarquini moribund, la seva esposa, Tanaquil, pren les regnes de la situació i disposa tota una sèrie de mesures: tancar el palau, fer fora els testimonis i ordena portar tot allò necessari per curar la ferida del rei, com si aquesta es pogués curar. A més, fa venir Servi Tul·li, li ofereix el tron i li demana que no deixi impune el crim. Després, es dirigeix al poble i el tranquil·litza, dient-los que el rei només està atordit pel cop, que ja està conscient i que es curarà, però que mentre estigui convalescent hauran d'obeir a Servi Tul·li, que serà qui el substituirà i farà les funcions de rei. D'aquesta manera, simulant ser el substitut del rei només per uns dies, Servi Tul·li consolida el seu poder. Finalment, la veritat surt a la llum, però Servi Tul·li és rei amb el consentiment del Senat tot i no haver estat escollit pel poble. Els fills d'Anc Marci, quan van saber que els seus còmplices havien estat apressats, que el rei era viu i que era tan gran el poder de Servi Tul·li, van exiliar-se.

Servi Tul·li va consolidar el seu poder amb mesures de caràcter públic i privat. Va casar les seves filles amb els fills de Tarquini, va reprendre la guerra contra Veies i altres ciutats etrusques i, després de derrotar un enorme exèrcit enemic, va retornar a Roma com a rei indiscutible. Aleshores va establir el cens, i va dividir tots els ciutadans en classes, segons les seves riqueses, i a partir d' aleshores les càrregues militars i civils es van repartir segons la capacitat econòmica dels ciutadans.

TIT LIVI, Ab Urbe Condita, Ι 37-39

Roma torna a la batalla contra els sabins. Els romans, a més d'augmentar el seu exèrcit, tenien preparada una trampa: consistia en encendre uns troncs que estaven a la vora de la riba de l'Aniè, i que el vent s'ocupés de guiar aquells troncs cap a les línies enemigues. Això va provocar que els troncs bloquegessin les sortides  per les quals els Sabins van intentar fugir. A causa d'això, molts sabins van perdre la vida. Els romans, en veure els sabins ofegats, ho van considerar com una victòria, encara que alguns havien fugit cap a les muntanyes, però, els victoriosos romans els esperaven.

Tarquini va enviar els presoners i el botí a Roma.  I finalment, els sabins van demanar la Pau a Roma. Roma es quedà amb la regió de Col·làcia on va restar Egeri.

Després de la guerra contra els Sabins, Tarquini va començar a dominar el poble antic llatí. Corniculum, Ficula, Comeria, Crustumèrium, Ameriola, Mèdul·la, Nomentum eren algunes fortaleses que perteneixien al poble antic llatí. Finalment  també ve fer la pau, i des d'aleshores va dedicar-se portar a terme obres com:

Emmurallar la ciutat, 

Fer clavegueres, la cloaca màxima, que recollien l'aigua de la part més alta fins portar-la al Tíber, per els llocs més baixos de la ciutat, 

Va ocupar-se de posar els fonaments del temple de Júpiter al Capitoli.

Una nit, quan Servi Tul.li encara era nen i mentre dormia,va començar a sortir foc del seu cap. 
Tots en  veure aquell fenomen van intentar apagar el foc, però la  reina Tanaquil va ordenar  que ningú toqués el noi fins que  no es despertés per iniciativa pròpia. Quan el nen va despertar,  les flames es van apagar.

Aleshores, Tanaquil, esposa de Tarquini, li va dir al seu marit que aquell noi havia de  ser considerat com un fill més i instruït com si fos un rei, ja que era designi dels déus. Tarquini, en veure que era l'indicat per governar, va casar-lo amb  la seva filla.

Tit Livi parla aleshores de l'origen de Servi Tul·li com esclau , fill d'una esclava,  i també de  la versió que el fa fill de la reina Ocrisia, la esposa del primer Servi Tul·li, que havia sigut cabdill i mort en la ciutat conquerida de Cornículum, que estava embarassada i  que va ser alliberada de la esclavitud pel seu llinatge destacat gràcies a la reina romana. 

TIT LIVI, Ab urbe condita, I, 34-36

Lucumó, un home molt ric i ambiciós, va anar-se'n a viure a Roma per aconseguir alts honors. Aquest home era fill del corinti Demarat i tenia dos fills, Lucumó i Arrunt. El nebot de Lucumó, que era molt pobre, tenia per nom Egeri. Tanaquil, l'esposa de Lucumó, era de bona família i l'acompanyà a Roma. Una vegada Lucumó arribà al Janícul, se li aparegué una àguila i li va treure el barret per tornar-li a posar. La seva dona li diu que això és un bon auguri. Un cop arriben a la ciutat i compren un habitatge, Lucumó pren el nom de Luci Tarquini Prisc.

Com que assumia les tasques noblement i amb destresa, el rei se'n va assabentar i al seu testament el va posar com a tutor dels seus fills. Quan els fills d'Anc Marci van arribar a la pubertat, els va allunyar un dia amb l'excusa d'una cacera i va aprofitar per fer un discurs per convèncer el poble romà que el triessin a ell com a rei, i finalment així va succeir.

 

Durant el seu regnat va ser la primera vegada que es va traçar l'espai del circ Màxim, on es feien curses de cavalls i combats de púgils d'Etrúria. El rei també va dividir l'espai a prop del fòrum perquè senadors i cavallers hi edifiquessin tribunes particulars. Es disposava a envoltar la cuitat amb una muralla quan, de sobte, els enemics van creuar l'Ani abans que l'exèrcit romà els pogués barra el pas. Tarquini va decidir afegir centúries als ramnenses, ticienses i lucers, que havia creat Ròmul. Atus Navi, un cèlebre àugur, li va dir que no es podia canviar o afegir res si els auspicis no eren favorables. El rei se'n va riure i li va dir que, si podia, endevinés el que estava pensant. L'àugur li va dir que sí i ho va demostrar, i a partir d'aleshores va augmentar tant la consideració i la importància dels àugurs que no es feia res, ni relatiu a la guerra ni a la vida civil, sense consultar els auguris.

TIT LIVI, Ab Urbe Condita, I, 31-33

Després de la victòria sobre els sabins, quan el regnat de Tul·lus havia aconseguit molt poder i riqueses, uns missatgers van anar a informar al rei i als senadors que al mont Albà hi havien plogut pedres. Ells, que no creien que diguessin la veritat, van enviar uns homes per tal de saber si això era cert.

Quan hi van ser, van poder comprovar que el que havien dit els missatgers era cert i, a més, van poder escoltar una veu que sortia del bosc sagrat, i que els manava que fessin els sacrificis segons els rituals de la seva pàtria, els quals havien abandonat.

Els romans també van voler fer aquests sacrificis públics, que van durar nou dies, i peraixò cada vegada que plovien pedres es feien unes festes que duraven nou dies, les novendiale.

Més tard, va arribar una epidèmia, cosa que feia que no es volgués fer la guerra. No obstant, el rei no volia aturar-la perquè, segons ell, el jovent tenia el cos més sa durant la guerra que durant la pau. Va ser aleshores quan ell es va posar malalt i el seu cos anava defallint lentament, fet que li va treure les ganes de lluitar, passant així a preocupar-se més pels temes religiosos.

Temple de Júpiter Elici

El poble, trobant a faltar la situació que hi havia hagut sota el regnat de Numa, pensava que l'única solució per curar la pesta era suplicar la pau i el perdó als déus per haver estat tant de temps sense practicar els rituals dels sacrificis. Es diu que fins i tot el rei, regirant uns escrits de Numa, va trobar un sacrifici solemne secret consagrat a Júpiter Elici, i que s'havia amagat per realitzar-lo. Tanmateix, no va seguir bé el sacrifici, cosa que va fer que morís.

  
Una vegada mort el rei, el poder va tornar als senadors, tali com havia estat en els orígens, i aquests van proclamar rei al nét de Numa, Anc Marci, que recordava el caràcter equilibrat de Numa i també el de Ròmul, i aquest instaurà la manera de fer i declarar la guerra seguint uns rituals. A més, Anc Marci disposà que els flamines i la resta de sacerdots tinguessin cura del culte religiós. 
Després d'això, el rei declara la guerra als llatins i ataca la ciutat de Politori. S'annexiona el territori i en trasllada tota la població a Roma, assignant-los el turó de l'Aventí (el Palatí l'ocupaven antics romans, els sabins estaven al Capitoli, i els albans al turó del Celi) i també els assignà residència al costat del temple de Múrcia, per tal d'unir el Palatí i l'Aventí.

En aquesta època s'incrementaren extraordinàriament els recursos de Roma i també es construí el primer pont, de fusta, sobre el Tíber i s'edificà una presó al mig de la ciutat. A més, s'eixamplà la ciutat i també els límits del seu territori, es va extendre el seu domini fins al mar i es fundà la ciutat d'Ostia, a la desembocadura del Tíber, i hi establí salines al voltant, i també amplià el temple de Júpiter Feretri. 

TIT LIVI, Ab urbe condita, I, 28-30

Després de la victòria dels romans sobre Alba Longa, el rei Tul·lus reuneix tots els ciutadans, romans i albans, en l'assemblea. Allà el rei romà, diu als seus súbdits que la culpa de tota la guerra és del cabdill albà, Meti. Continua dient que aquest no ha actuat bé i que per això serà ell l'objecte de sacrifici pèls dèus.Meti és esquarterat amb l'juda de carros de cavalls.

Giuseppe Cesari, Victòria de Tul·lus sobre  Veies i Fidenes

 Després d'aquest espectacle efereïdor, el rei romà va manar als albans retirar els seus bèns de la seva antiga ciutat i va fer-los instal·lar-se a Roma. Després que els vençuts haguessin retirat les seves propietats, els romans es van fer amb la ciutat, van enderrocar gairebé tots els edificis públics i privats, exceptuant els temples, amb els quals s'havia tingut una especial moderació manada pel rei.  

Aspecte que tindria la Cúria Hostília

Quan els albans ja estaven instal·lats a Roma, va nomenar els ciutadans principals senadors, també va escollir deu escuadrons de cavalleria entre els albans. I per seguir expandint el seu poder i la seva superioritat va declarar la guerra als sabins. Els preparatius de la guerra van ser molt intensos per part d'ambdós bàndols, però Tul·lus atacà primer i va envair el territori sabí, i després d'un duríssim combat, els romans derrotaren els sabins.

TIT LIVI, Ab urbe Condita, I, 25 - 27

Tal com s'explicava en l'últim capítol, els Horacis i  els Curiacis accepten lluitar enlloc dels dos exèrcits, i en un primer moment  el combat està molt igualat, però després dos dels germans Horacis  moren, tot i que el tercer  resulta il·lès. Tanmateix, com que no pot enfrontar-se als tres Curiacis junts, intenta separar-los. Fuig, i quan veu que els seus perseguidors s'han separat molt a causa de les seves ferides, ataca un  primer i després l'altre , matant-los ambdós. Només queda un Horaci i un Curiaci, i malgrat el combat està més equilibrat, el Curiaci ha rebut moltes ferides, està cansat per la cursa i vençut davant la mort dels seus altres germans,  per tant, ell mateix es nega a lluitar i Horaci el mata, i el despulla de les seves armes.  

Quan Horàcia, promesa amb un dels Curiacis, a la porta Capena veu l'entrada triomfal del seu germà portant les despulles dels Curiacis comença a plorar, deslligant-se els cabells, fet que enfurisma el seu germà que la mata tot dient-li:

... Sic eat quaecumque Romana lugebit hostem.

(Que acabi així qualsevol dona romana que plori un enemic)

Aquest crim va ser considerat atroç pels patricis i la plebs, i per tant, portat a judici davant del rei, que nomenà  dos duúmvirs que l'havien d'acusar d'alta traïció, a no ser que Horaci apel·lés davant el poble, la qual cosa va fer. El poble el va absoldre després que el seu pare defensés el fill, dient que ell hagués fet el mateix, fent ús del ius patrium. Per expiar el seu crim, després de celebrar uns sacrificis, va fer passar al seu fill amb el cap cobert sota una biga que havia col·locat al carrer, i que s'anomena "la biga de les germanes".
Després d'aquest episodi, Alba i el seu cap, Meti, tot i que manté l'aliança promesa a Tul·lus, incita els altres pobles com els Fidenats  o els seus aliats, els Veios,  a declarar la guerra obertament a Roma, canviant de bàndol en el moment més oportú, però enmig del combat i quan l'exèrcit romà s'adona que els Albans giren cua, Tul·lus explica que els Albans volen atacar per la rereguarda l'estratègia, fet que és mentida, però que resulta tot un èxit per als romans i una fugida i matança per als altres.

TIT LIVI, Ab Urbe Condita, I, 22-24

Quan va morir Numa, l'estat va tornar a l'interregne. Després el poble va fer rei a Tul·lus Hostili, nét d'Hostili, que es va fer famós a la guerra contra els sabins. Tul·lus va ser un rei molt diferent de Numa, ja que era un rei bel·licós i inclús ho va ser més que Ròmul, i buscava per tot arreu motius per fer la guerra, i va ser fruit de la casualitat o voluntat dels déus que uns pagesos romans van endur-se el botí de camp dels albans i a la vegada uns albans van fer el mateix en camps romà.

Tul·lus Hostili

Gairebé alhora les dues ciutats van enviar ambaixadors per fer les reclamacions. Tul·lus havia ordenat als seus ambaixadors que exposessin els motius de la visita i prou, de manera que Gai Cluili, que era el rei dels albans s'hi negaria i podria començar una guerra legítima. Tal i com Tul·lus havia planejat, el rei albà es va negar  acceptar les condicions i va declarar la guerra. Quan els ambaixadors romans van tornar al costat del seu rei i el van informar de la resposta del rei albà, Tul·lus va deixar parlar els ambaixadors albans i aquests van dir que havien vingut a fer reclamacions i, en cas de no aconseguir-les,  declarar la guerra, i d'aquesta manera va començar la guerra entre Roma i Alba Longa.

De les dues ciutats, la primera en atacar va ser Alba Longa, que va entrar en camp romà amb un gran exèrcit. Van col·locar el campament a no més de cinc mil passes de la ciutat, i en aquest campament va morir Cluili, el rei albà, i els albans van nomenar dictador a Meti Fufeci .

Quan Tul·lus va saber que el rei albà havia mort, es va tornar més agosarat i una nit va passar per davant del campament albà amb l'exèrcit per tal d'atacar el territori albà. Aquesta maniobra va fer sortir Meti del seu campament fix amb l'exèrcit albà  i ordenà enviar un ambaixador per fer-li saber a Tul·lus que es volia reunir amb ell abans del combat.

Quan els dos exèrcits van formar l'un davant de l'altre, els seus líders, amb uns quants homes de confiança, avancen cap al mig per tal de parlar. 

Quan arriben, Meti li diu a Tul·lus que la causa de la guerra és la glòria i el poder per la ciutat que surti vencedora, però li diu que les dues ciutats han de vigilar perquè les dues tenen un enemic en comú, els etruscos. Aquest poble és molt poderós, tant per terra com per mar, i els observen esperant el moment final de la batalla on els dos exèrcits es trobin dèbils per acabar amb ells i proposa una via alternativa per tal de solucionar el conflicte sense que hi haguí cap gran matança.

Jacques- Louis David , El jurament dels Horacis, 1784
 Museu del Louvre

Casualment als dos exèrcits hi havia germans trigèmins, semblants en força i edat. Els germans eren els Horacis, per banda romana, i els Curiacis, per banda albanesa. Els reis parlen amb els germans per tal que cadascun lluiti per la seva pàtria i la victòria seria per la ciutat del germà vencedor. Un cop acordat el lloc i l'hora, els dos pobles preparen les seves ofrenes i oracions als déus per tal de comptar amb el seu favor.

TIT LIVI, Ab urbe condita, I, 19 - 21

Numa va assolir el poder en una ciutat nova i es disposà a fundar-la de bell nou seguint la justícia, les lleis i els bons costums.

Temple de Janus , Autun  ( França)

Va manar construir un temple dedicat a Janus a la part baixa de l'Argilètum, com a indicador de la pau i de la guerra, ja que quan el temple estava obert, indicava que la ciutat estava en armes, i tancat, que tots els pobles propers estaven pacificats. Després del seu regnat, el temple ha estat tancat dues vegades: 

-La primera durant el consolat de Tit Manli.

-La segona  després de la batalla d'Acci.

La primera cosa que va fer va ser distribuir l'any en dotze mesos seguint el curs de la lluna i va intercalar mesos suplementaris. Els va ordenar de forma que cada vint anys els dies coincidissin amb el mateix punt del cercle del sol. Igualment va establir els dies nefastos i els fastos.

Després d'això, per fer entrar la por envers els déus , fa veure que té trobades nocturnes amb la dea Egèria, i institueix sacrificis i nomena sacerdots per a cadascun dels  déus: 

Numa i Egèria , Plafó de Palau Milzetti ( itàlia)

Pensava que entre aquells ciutadans tan bel·licosos hi hauria més reis semblants a Ròmul que semblants a ell,  i per tal que no quedessin abandonats els sacrificis que corresponien al rei, va crear un flamen de Júpiter com a sacerdot i li va donar el seient curul reial, i  a més, va afegir dos flàmens, un per a Mart, i un altre per a Quirí. Pel que fa al culte a Vesta, va escollir les  seves sacerdotesses  i va establir la seva paga  i status.També va escollir dotze salis per a Mart Gradiu i va manar que portessin les armes d'origen celestial (ancilis) i anessin per la ciutat cantant  els himnes i ballant. Per últim, va nomenar pontífex Numa Marci, fill de Marci, de l'ordre dels senadors, i li va lliurar tots els rituals per escrit i segellats. La resta la va sotmetre a la decisió del pòntifex. El mateix pòntifex havia d'ensenyar, no només les cerimònies del déus sinó també les adequades als funerals i com s'havien d'aplacar els Manes. Per aconseguir això, va dedicar un temple a Júpiter Elici a l'Aventí, i a través d'auguris va consultar al déu sobre  quins calia tenir en compte.

Mentre, tota la població es va apartar de la violència i de les armes. La bona fe i el respecte als  juraments governaven la ciutat en comptes de la por de la llei i el càstig.

Els pobles fronterers van considerar  un sacrilegi atacar tota una ciutat dedicada al culte dels déus.

Durant els quaranta-tres anys del regnat de Numa la ciutat va ser poderosa i equilibrada en les arts de la guerra i de la pau.

TIT LIVI, Ab urbe condita, I, 16 - 18

Moneda amb la cara de Ròmul impresa.

Un dia, mentre Ròmul passava revista de l'exèrcit, un enorme núvol negre se'l va endur de la terra. Els joves romans van quedar colpits, i van nomenar a Ròmul pare protector de la ciutat i li van fer pregàries com si d'un déu es tractés. Es va estendre el rumor de que la seva mort va ser provocada pel senat, però van preferir creure la primera versió. Pròcul Juli, reforçant la primera teoria, va anar al senat i va explicar que se li havia aparegut Ròmul baixant del cel i li va dir que era desig dels déus celestials que Roma esdevingués capital del Món i que cap força humana podria abatre'ls.

Estàtua de Numa Pompili.

Era urgent l'alçament d'un nou rei, però no es posaven d'acord. Els sabins volien posar-ne un de sabí, perquè encara no havien governat, però els romans antics no suportaven l'idea d'un rei estranger. Es va intentar imposar un règim de reis alterns que no va agradar a la plebs i en conseqüència es va decidir donar al poble el poder de decidir el seu rei que el senat podia acatar o no abans que el resultat fos públic. La plebs es va veure amb tanta responsabilitat que va cedir el poder d'elecció únicament al senat.

Finalment, van trobar digne del tro al sabí natural de la ciutat de Cures, Numa Pumpili, famós per ser el més expert en dret diví i humà. Van consultar a Júpiter l'aprovació mitjançant un auguri. Quan va ser aprovat, Numa va ser anomenat segon rei de Roma.

TIT LIVI, Ab Urbe Condita, I, 13-15

Salve,
com s'ha anat explicant, finalment  arribem al moment en que les sabines es posen enmig dels seus pares i dels marits, tot dient:

" Si us penediu del parentiu que hi ha entre vosaltres, o si us penediu del vostre matrimoni, gireu les ires cap a nosaltres; nosaltres som la causa de la guerra, de les ferides i de la mort dels nostres esposos i dels nostres pares; més ens estimem morir que viure sense un de vosaltres, vídues u orfes. "

Encara que sembli molt teatral van aconseguir  no només aturar la guerra sinó que dels dos pobles fer-ne un amb dos reis, Ròmul i Tit Tàcit, i a més, per compensar als Sabins, aquests van anomenar-se Quirits, per la ciutat de Cures. I el que ja és impensable, és que Ròmul va  dividir el poble en 30 cúries i cadascuna d'elles porta el nom d'una de les sabines!!! Per altra banda, es van formar tres centúries de cavalleria,  una anomenada Ramnes per Ròmul, una altra Ticienses per Tit Taci, i la tercera amb el nom de Lúcers, no se sap per qui.

   

Apol·lo de Veies, 550a.C.-520a. C.

Després l'autor ens explica les diferents guerres , entre els romans i els fidenats, un poble sabí situat, prop del riu Tíber, en veure augmentar les riqueses de Roma; i contra la ciutat etrusca de Veies. Tant en un cas com en l'altre els romans van resultar vencedors, i a més, aconseguiren una treva de 100 anys amb Veies i part del seu territori.


Ja veieu que Ròmul va ser estimat molt pels soldats, fins al punt que tenia una escorta de 300 homes anomenats cèlers per la seva rapidesa.

TIT LIVI, Ab urbe condita, I, 10-12

Temple de Júpiter a Roma

Ens explica que al final els romans van raptar les dones dels sabins, ja que ells no en tenien. Els ceninencs, els crustumins i els atemnats es van unir contra Roma però l'exèrcit de Ròmul, en un combat ràpid, els va demostrar que era inútil enfrontar-se contra ells. Maten al seu rei, Taci, i Ròmul decideix fer un temple dedicat a Júpiter i portar-hi el rei mort com a ofrena, i així és com es construeix el primer temple que es va consagrar a Roma i el més important que es va  construir dalt del Capitoli.

Tarpeia, la filla de Taci, negociant amb els sabins abans d'obrir les 
portes de la ciutadella

L'exèrcit dels atemants va atacar als romans, veient-los despistats, però van ser vençuts com els cenimencs. La seva esposa Hersília li demana que personi als pares de les dones sabines que tenien a la ciutat ja que portaven molt de temps que estaven de dol i molts van emigrar cap a Roma per estar amb les seves filles. 

A l'última guerra, que va ser la més gran de les batalles, els sabins van matar la filla de Tarpeu. Tarpeia va ser seduïda pels sabins i es van apoderar de la ciutadella de Roma.

Els sabins intenten envair el Palatí on Ròmul veu que estan perdent la guerra i demana a Júpiter que els ajudi a guanyar. Els sabins es fan forts i sembla que vagin a guanyar als romans. El sabins van pujar fins el Palatí, però els romans eren superiors i van guanyar com ho van fer amb els altres dos pobles.

TIT LIVI, Ab Urbe Condita, I, 7-9

Ròmul i Rem van  lluitar ja  que només podia regnar un dels dos germans, i encara que els auguris s'havien mostrat primer a  Rem, que va veure 6 voltors, el seu germà n'havia vist el doble. Com ja sabeu, a Tit Livi li encantava explicar totes les versions, i també ens explica que Rem va saltar les muralles de la ciutat, cosa que havia prohibit i, per tant, Ròmul el mata. La ciutat va ser anomenada amb el nom del seu fundador, i Ròmul va adoptar com a cerimònia de fundació de la ciutat la que va sorgir amb un dels mites de les aventures d'Hèrcules.

H. GOLTZIUS: Hércules y Caco.
Biblioteca Nacional de España, Madrid

Hèrcules, que conduia un ramat, va aturar-se perquè tenia son. Cacus, un pastor, va robar-li els bous més macos. Quan Hèrcules es va despertar, es va dirigir a la cova més propera, i allà estava Cacus, a qui amb un cop va matar. Evandre, que era un home molt venerable, va observar Hèrcules i va saber qui era, i llavors va suposar que estava fent un ritus (Hèrcules venia d'acomplir un dels seus famosos 12 treballs). Així doncs,  ofereix a Hèrcules en sacrifici una vedella preciosa agafada del seu ramat. Els Poticis i els Pinaris, famílies molt prestigioses, van ser designades per fer els sacrificis i el banquet. Els Poticis van ser encarregats d'aquesta cerimònia moltes generacions. Aquesta fou l'única cerimònia sagrada forastera que Ròmul va adoptar. Creia que només acceptarien les lleis si es feia respectar amb les insígnies del poder.

Roma anava creixent, però hi havia manca de dones a Roma. Ròmul demana un pacte d'amistat als pobles veïns i una aliança matrimonial per al nou poble. Aquests es neguen. Així, Ròmul va preparar uns jocs, els quals van atraure molta gent que admirava com Roma havia crescut tant en tan poc temps. Els Sabins van ser especialment voluntariosos i hi van acudir amb les seves dones i fills, precedits pel seu rei. En un moment de l'espectacle, esclata un enfrontament, evidentment preparat. Rapten a una quantitat de dones,  la qual cosa comporta acusar a Roma d'haver violat les llei d'hospitalitat. Ròmul defensa que això ha passat perquè els pares de les noies no van acceptar l' aliança i que, sovint, d'una injustícia sorgeix l'agraïment. Els sabins, enfadats per la violació de les lleis i el rapte de les seves dones, van atacar els romans i els van anar acorralant al Capitoli. En el moment d'enfrontar-se, les sabines es van interposar entre ambdós grups per aturar aquest enfrontament, perquè si guanyaven els romans, elles perdrien els seus pares i germans i, si guanyaven els sabins, elles perdrien els seus marits i fills, ja que la guerra havia durat força anys. Llavors, les sabines van aconseguir fer-los entrar en raó. 

JAQUES-LOUIS DAVID : El rapte de les Sabines, 1799, Musée du Louvre

TIT LIVI, Ab urbe condita, I, 4-6

Rea Sílvia, embarassada per la força, va dir que el pare de la seva descendència era Mart. Però ningú allibera la mare de la crueltat del rei: aquest mana que els nens siguin llançats al corrent del riu. Com que el Tíber havia format suaus estanys, els nens van ser deixats en un toll accessible, on ara hi ha la figuera Ruminal.

Ròmul i Rem alletats per la lloba capitolina

Diu la tradició que una lloba va baixar de les muntanyes atreta pels plors infantils i els va oferir les mamelles amb mansuetud. 

Un pastor que es deia Fàustul els va portar a la seva cabana i els va lliurar a la seva dona Larència perquè els criés. 
Quan els nens van fer-se grans, sempre estaven caçant i així van enrobustir el seu cos i la seva ànima.

Diuen que ja aleshores es feien al mont Palatí les festes Lupercals. Allí Evandre, de la raça dels Arcadis, va instituir que uns joves corressin despullats per divertiment. Mentre celebraven aquesta cerimònia, uns lladres els van parar una emboscada. Ròmul es va defensar amb força i a Rem el van agafar i el van lliurar al rei Amuli, i l'acusaren d'haver atacat els camps de Numitor. Així fou lliurat Rem a Numitor per ser castigat. 

Des d'un principi Fàustul havia sospitat que els nens eren descendència reial però no havia trobat el moment oportú per dir-ho encara. Primer va descobrir l'assumpte a Ròmul. I també a Numitor, que tenia a Rem, i a ell li va venir el record dels néts. Així es trama una conspiració contra el rei. Ròmul dóna ordre d'atacar al rei amb l'ajuda de Rem, i així mata el rei.

Numitor va convocar una assemblea on explicà tota la història de com havien estat criats fins a la mort del rei. La multitud dóna el consentiment de que el títol i el poder fossin confirmats a favor del rei . Així, confiat l'estat d'Alba a Numitor, a Ròmul i a Rem els va venir el desig de fundar una ciutat allà on havien estat abandonats. Van decidir que els déus tutelars d'aquests llocs escollissin amb auguris qui havia de donar nom a la nova ciutat i governar-la. Ròmul ocupa el Palatí, Rem l'Aventí, com a espai delimitat per a consultar els auguris.