dimarts, 31 de març de 2020

Eren vegetarians els gladiadors?

Fa poc més que un any, em vaig començar a interessar moltíssim pel vegetarianisme i el veganisme. Sobretot em vaig centrar el seu estil de vida i en els perquès que els porten a dur a terme aquest canvi. Investigant i mirant documentals, vaig veure que la gent es feia vegetariana per temes de salut, mediambientals, morals , ètics o fins i tot per motius ecològics.

 Fins aquell moment, no m’havia replantejat gaire l’estil de vida que portava. Era omnívora, ja que a casa es veia d’aquesta forma. “Has de menjar de tot per créixer”, em deia la meva mare i, es clar, li feia cas. De fet, mai havia tingut cap problema amb el que menjava diàriament, fins que em vaig interessar per aquesta ideologia més respectuosa cap al medi ambient i cap als animals.

Va ser en aquell instant que em vaig decidir per fer un petit pas, ja que sabia que la meva mare no em deixaria fer-ne un altre. Vaig deixar de menjar carn, tot i que segueixo menjant ous i làctics. No ha estat un gran canvi, però per alguna cosa es comença, no?
Gràcies a aquest fet, la meva passió per la cuina va néixer. Sempre havia cregut que mai cuinaria, si ho pogués evitar. Però vaig veure que em feia més independent i que podia incloure diferents aliments a la cuina de casa. 


Al setembre vaig començar primer de batxillerat, on estic cursant actualment la modalitat humanística. D’aquesta forma, també vaig iniciar-me en dues assignatures noves: llatí i grec. Però la qüestió d’aquest post apareix en el moment en el qual veiem una pel·lícula sobre un dels gladiadors romans més famosos de la història. Em va semblar impressionant la seva força, i se’m va quedar gravada al cap. I, un dia, rumiant què veure a Netflix, vaig clicar sobre un documental sobre veganisme. En una part d’aquest es parlava de l’alimentació que portaven els gladiadors de l’Antiga Roma. Aquest aspecte em va encuriosir molt i vaig buscar informació.

Inicialment, vaig creure que la seva alimentació seria variada, i que menjarien carn, peix, llegums i cereals a parts iguals. Però, darreres investigacions dels ossos dels gladiadors revelaven una altra realitat: que la seva dieta es basava en aliments d’origen vegetal.




Es tractava d’un estudi dels ossos de diversos guerrers de la ciutat romana d’Efes, a l’actual Turquia. Aquest estudi, portat a terme per la Universitat de Viena, demostrava que la seva dieta majoritàriament es basava en cereals i llegums, sobretot les faves com diu el metge del segle II, Galè de Pèrgam, en la seva obra De alimentorum facultatibus . A més a més, hi havia pocs indicis d’aliments d’origen animal, com la carn, els ous o la llet. Les anàlisis de les restes també van revelar que, abans o després d’un combat, prenien una beguda feta amb cendres de plantes. Aquest beuratge ajudava a la recuperació cel·lular dels seus músculs i a enfortir els seus ossos.

Comparant aquestes restes amb d’altres de la població, van veure que els gladiadors consumien més minerals i que, per això, obtenien molt més calci.


Un fet curiós que afirmava aquesta teoria era el fet que la literatura els anomenava “hordeari”, que significa menjadors d’ordi, i és que aquest cereal a més d'aportar l'energia que els calia era molt barat. 



Tot i aquest estudi, també s’ha trobat que existeixen diferències entre els ossos de diverses regions, evidenciant així que altres guerrers podien seguir una altra dieta. 

M’ha semblat molt atractiu veure com no els hi feia falta tenir una ideologia, com passa avui en dia normalment, per a seguir una dieta diferent. Ho feien perquè els anava bé i els era eficient per a la seva vida. Això també demostra que no només trobem la força en els aliments d’origen animal.

A la conclusió a la que arribo és que la nostra alimentació no ha de ser forçosament variada per arribar a ser forts i créixer. Com hem vist, aquests gladiadors podien lluitar durs combats seguint una alimentació diferent a la qual considerem avui dia com la més correcta. Tot està en saber trobar els aliments que ens nodreixin i ens aportin l'energia necessària. 


Aquí us deixo un vídeo que m’ha semblat molt entenedor i interessant que parla sobre aquest tema. Espero que el gaudiu!! 

Sara Ventura

divendres, 7 de febrer de 2020

ODISSEA 2020

SALVE COMITES  καὶ  ἑταῖροι,

Un any més el concurs de l'ODISSEA ha posat a prova les vostres habilitats per tal de respondre les preguntes que l'Oracle aquest cop us feia sobre
  L'esport a Grècia i Roma.

Temple de Zeus a Olímpia
A Catalunya participaven enguany 514 equips, els quals amb l'esperit olímpic dels antics han sortejat els diferents àmbits de la mitologia, les institucions i la literatura.

Tot i que no heu arribat els primers segur que heu aprés una mica més, i tal com deia Gandhi: “La nostra recompensa es troba en l'esforç i no en el resultat.” 

Els herois i heroïnes són aquests  i  seran  recordats com si es tractessin dels atletes cantats per Píndar: 

TEMAENOMICRON
Sílvia González, Sara  Ventura i Àlex Roman
1r batxillerat
77 punts
30ª posició
PANDORA
Sofia Montelongo, Montserrat Pérez i Carlos Navarro
1r batxillerat
72 punts
82ª posició
ELS SABATES
Andrea Guitard, Arnau Manero i Pau García
2n batxillerat nocturn
68 punts
107 ª posició
METEOROS
Isabel Benages i Estela Fernández
1r batxillerat
46 punts
245ª posició
NIKÉ ET TEMIS
Ghita Aghrib i Nicole Figueroa
2n batxillerat
45 punts
264 ª posició
MIRA MI GORRO
Angélica Cuenca i Hugo Gallardo
2n batxillerat
40 punts
319 ª posició
LES TRES LUCÍFERES
Nadia Chaachae, Natalia Batista i Manal El Asri
2n batxillerat
40 punts
327 ª posició
El màxim de punts era 79

Espero que l'any vinent la τύχη us sigui favorable!


dimecres, 24 de juliol de 2019

RITUALS FUNERARIS

Resultado de imagen de funeral romà

Sempre que es podia, el funeral començava a la casa del difunt . La família  acompanyava el moribund al seu llit per donar-li l'últim petó i així retenien l'anima que s'escapava per la boca. Quan moria, se li tancaven els ulls i es deia tres vegades el seu nom per assegurar-se que estava mort. Seguidament, es rentava el cos, es perfumava i es vestia. Els luxes estaven prohibits per llei però permetien col·locar sobre el cap del difunt les corones que havia rebut mentre vivia.





Resultado de imagen de caront i hermes
Caront i Aracné de Jonh Roddam (1829-1908)




Seguint el costum grec, es dipositava una moneda al costat del cadàver perquè Caront transportés la seva ànima i així travessés la llacuna Estígia cap al regne dels morts.






Resultado de imagen de funeral romano
Finament el cos del difunt es col·locava sobre una llitera amb els peus  cap a a la porta d'entrada, envoltat de flors , que simbolitzen la fragilitat de la vida i es cremaven perfums. Depenent de la classe social es deixava exposat entre 3 i 7 dies. A la porta de la casa es dipositaven branques avet i/o xiprer per avisar a la resta de la gent que hi ha via hagut una mort. Com a senyal de dol intentaven no encendre foc al interior de la domus .

Imagen relacionada
Fins a finals del segle I  el funeral es celebrava  de nit perquè la mort era un esdeveniment de mal auguri, però després es van començar a fer els rituals durant el dia , tret dels dels nens, suïcides i indigents.
El transport a la pira funerària o  al tomba es feia col·locant el difunt en una caixa de fusta  oberta que es posava sobre una mena de llitera per a transportar-la o es portava a coll per la seva família. Darrera hi anava el seguici funerari.

La Humatio era essencial en el funeral. Consistia en llançar terra sobre el cos del difunt o sobre part d'ell, segons si era una inhumació o una incineració. La tomba es consagrava amb el sacrifici d'una porca. Durant el funeral es realitzava un acte de purificació per a les persones que havien estat en contacte amb el mort.


Resultado de imagen de funeral romanoResultado de imagen de hic situs est
Necrópolis de BARCINO



Resultado de imagen de banquete funerario Paestum
Banquet funerari, Tomba del nedador, Paestum
Durant els 9 dies següents al funeral es feien rituals que acabaven amb un menjar i el sacrifici d'un animal. Els aliments i la sang s'oferien als avantpassats del difunt, els Déus Manes , i al propi difunt per així  divinitzar la seva ànima i situar-la al costat de les divinitats protectores de la família.
El dol per als familiars directes era de 10 mesos, en el qual no podien celebrar festes ni portar joies. Tot i així les atencions al difunt continuaven després d'aquest temps per assegurar el seu descans etern. Les ofrenes de menjar eren pa , vi, fruites, raïm, pastissos...etc. i flors com violetes i roses eren habituals i es feien arribar al difunt a través d'un conducte de ceràmica o d'un forat que estava  ala coberta de la tomba , el tub de les libacions. Aquests rituals els feia la família el dia de l'aniversari del difunt.

                                                                                                             AC




divendres, 24 de maig de 2019

HIPÀTIA D'ALEXANDRIA. Segle IV



Resultat d'imatges de hipàtia


Hipàtia d'Alexandria va ser una dona grega, pagana, natural d'Egipte i filla del filòsof Teó.
Va néixer  l'any 370 i va morir a la mateixa ciutat l'any 415. 
Va ser una de les primeres dones de la història en contribuir en el desenvolupament de les matemàtiques, filòsofa, mestre neoplatónica i una política influent.
A més, va ser una dona sàvia que no jutjava als altres per les seves creences o condició.
Per desgràcia, els excessos i enfrontaments a la ciutat entre els cristians i els considerats pagans va fer que acabés els seus dies assassinada cruelment  en extranyes circumstàncies per un grup de fanàtics cristians en ple enfrontament entre el prefecte Orestes i el patriarca Ciril.

A més del que s'ha dit, va destacar en el camp de l'astronomia, ja que va dissenyar un astrolabi per tal d'observar la posició dels astres i un hidròmetre, per mesurar la magnitud dels líquids. 

 La vida que va portar i la mort que va patir es van convertir en un símbol de llibertat de pensament, de la raó, oposant-se a la violència i a la intolerància.

Algunes de les seves frases són:

-Defensa el teu dret a pensar, perquè fins i tot pensar de manera errònia és millor que no pensar.


-La veritat no canvia perquè sigui o no sigui creguda per la majoria de les persones.

-Independentment del nostre color, raça, o religió som germans.



diumenge, 19 de maig de 2019

ELS MONSTRES DE L'ANTIGA GRÈCIA

Avui us parlaré dels monstres que hi havia a l'Antiga Grècia.


En primer lloc tenim les GREES O GRAIES, de les quals es diu que eren germanes de les Gorgones (d'elles en parlarem més tard). Eren tres i es deien Dinos, Enio i Pefredo.

Les Graies eren 3 germanes que, segons conta la llegenda, van néixer velles i compartien un ull i una dent per a les tres, que els usaven alternativament. Vivien a l'extrem més occidental, al país de la nit, on no resplendeix mai el sol.

Hesíode deia que eren molt belles (se suposa que irònicament) i es deia que els seus cabells eren blancs per les onades del mar, que són blanques quan el mar està brau.

Imatge relacionada

En segon lloc, us parlaré de les GÒRGONES. Eren tres germanes: Esteno, Euríale i Medusa. Les dues primeres eren immortals però Medusa no, la va matar Perseu i del seu cap va néixer Pegàs.

Es diu que tenien serps per cabell i a aquell qui miraven quedava petrificat.

Resultat d'imatges de gorgonas

Ara us presentaré a unes senyores molt simpàtiques, les HARPIES. Eren uns monstres que, fent honor al significat del seu nom, eren unes raptores de nens i ànimes.

Segons la llegenda n'hi havien tres: Nicòtoe, Ocípete i Celeno. Els seus noms, respectivament, signifiquen Borrasca, Vola-ràpid i Fosca.


La llegenda en la que tenen un paper més destacat és la del rei Fineu. La llegenda diu que tot allò que Fineu tocava  li ho robaven les Harpies, sobretot els aliments, i tot allò que no es podien endur ho embrutaven amb els seus excrements. Amb l'arribada dels argonautes, Fineu els demanà que l'alliberessin d'aquestes criatures i, després d'un seguit de peripècies ho aconseguiren.


Resultat d'imatges de HARPÍAS MITOLOGIA GRIEGA

I, per acabar, us explicaré les meves preferides, les SIRENES. Aquestes són uns monstres marins que, contràriament a la concepció que en tenim actualment, tenien cap de dona i cos d'ocell. Se'n va parlar per primer cop a la Odissea.

Es diu que vivien a una illa del Mediterrani i que amb la seva música atreien als navegants amb la finalitat de fer-los xocar contra les roques i, un cop naufragaven, menjar-se'ls.

A la Odissea s'explica com Odisseu, volent sentir el seu cant, va fer tapar les orelles amb taps de cera als seus tripulants i es va lligar al màstil del vaixell per tal de sentir-les sense sucumbir al seu desig.

Resultat d'imatges de sirenas mitologia griega

Però cal saber que aquestes criatures han tingut una interessantíssima evolució al llarg de la història fins al moment.

A l'època medieval eren tres: una tenia cap de dona i cos d'ocell, l'altra tenia el cos de cavall i l'altra de peix.











Es diu que una cantava, amb una veu melodiosa, i les altres tocaven instruments per atraure als mariners. Els seus propòsits, igual que en època grega eren deshonestos.

Resultat d'imatges de sirenes epoca medieval
  






Actualment, es concep la sirena com una dona amb cos de peix i la seva veu melodiosa té la finalitat de embellir la dona i atraure l'amor. 

Es pot veure a la "Sirenita" com la sirena canvia la seva veu a canvi de transformar-se en humana per amor.