LLATÍ: Per a què serveix?

Salve comites, discipuli et discipulae,

Ara que ja arribem al final del viatge, he trobat una joia, feta per una professora de clàssiques de Castelló, Mercedes García Ferrer, que ens parla d'aquesta llengua tan estimada per tots nosaltres, però alhora, que alguns consideren com una LLENGUA MORTA. 
Suposo que aquests, quan parlen no deuen saber que el que diuen són paraules que han evolucionat més (mots patrimonials) o menys (cultismes), i que ningú els ha explicat que mestre ve de magister; itinerari, d'itineris.... i que aquest vocabulari és ben present en tots els àmbits, tal com ens explica aquest vídeo.

Spero ut placeatis! 

                         

LA TINCTORIA

Bon dia companys i magistra Venefica!!

Com molt bé va explicar la nostra companya Atena, la fullonica. Tot seguit jo us explicaré la TINCTORIA.

Voleu saber què era i que és feia? Doncs ENDAVANT!

La Tinctoria servia a ciutats senceres, en elles es feien tints, es rentava i s'assecava roba de tot tipus. Aquest tipus de negoci  requeria un alt nombre d'empleats i probablement  l'amo era un dels patrons més importants de la ciutat.

COM RENTAVEN LA ROBA? 

La roba generalment es rentava amb orina humana o amb l'orina dels animals ( cavall, camell..), que era recollida pels serveis públics de la ciutat (latrines). Els "fullons" trepitjaven i picaven amb els peus la roba que jeia en els atuells de rentat amb una barreja d'aigua i orina. També es feia servir una barreja d'aigua i un tipus de terra,  possiblement argila, que ajudava a eliminar els residus de greix.

A continuació, la roba passava a l'etapa d'assecatge sota el sol o a  l'aire lliure. Un cop seca la llana era raspallada i cardada amb pell d'eriçó o plantes de la família dels cards. La roba es col · locava llavors en una cistella anomenada "viminea cavea" que penjava sobre vapors de sofre per tal de blanquejar el teixit. Finalment se li aplicava una terra o argila blanca al teixit per blanquejar encara més. Per últim, es passava pel  pressorium (planxa).

I finalment, CÓM LA TENYIEN?

Per tenyir la roba,"els fullons" empraven pigments procedents de plantes i d'alguns tipus de marisc, per exemple, es feia servir el blau egipci, el safrà, per als colors groc i carabassa, i òxids de ferro, pel vermell o marró. Després de rentar i tenyir la roba, s'aclaria en gerres amb aigua i després es passava a l'assecat. La roba es penjava en cordes o en  prestatges al terrat de la tintoreria per assecar al sol.

                                                                 Tinctoria a Barcino

 

La domus

Bon dia companys , companyes i Laura, 

A continuació us parlaré de les domus romanes. Primer us esmentaré quines parts usualment les constituïen i després comentarem una mica la que nosaltres vam anar a veure.

La domus constava d'un sol pis, o màxim dos. Tenia la planta rectangular i estava tancada de l'exterior per parets uniformes, amb cap finestra. La claror entrava pel centre, a través de l'atri, o pel peristil. 

L'entrada principal solia constar d'un uestibulum en forma d'un petit espai arrecerat anterior a la porta, la qual donava a un corredor anomenat fauces.

L'atri (atrium) era la primera cambra que es trobava. Era el centre de la casa primitiva i de la vida familiar. Un gran espai cobert per un sostre llevat d'una gran obertura (compluuium) ,que donava claror i ventilava, deixant caure l'aigua de la pluja en el impluuium, una bassa rectangular que la recollia i des de la qual passava a una cisterna soterrània. Un petit pou al costat permetia treure'n l'aigua. Originàriament hi havia la llar (focus) i es cuinava i menjava en aquesta cambra. El tablinum estava situat al darrera de l'atri, separat per una cortina o un reixat de fusta. Era el el despatx del paterfamilias, on rebia les visites i guardava l'arxiu familiar. Després cal parlar dels cubicula o dormitoris  que estaven situats als costats de l'atri.

Les habitacions que estaven a l'entrada podien estar obertes a l'interior ,com a cambra per al porter, dormitoris o menjadors, o donar a l'exterior. En aquest cas el propietari de la casa les llogava com a botigues (tabernae). I ja per acabar, trobo important no oblidar  dir que moltes cases tenien un jardí (hortus) al llarg de la paret posterior.

En la domus cada membre de la família tenia designat el seu espai: el paterfamilias (amo de casa), l’esposa, els fills i alguns parents. Els esclaus no tenien un lloc específic pel que es creu que dormien en el pis, prop de la cuina o vigilant el descans dels seus amos.

Passem ara, però, a parlar de la domus que vam visitar. D’aquesta se’n conserva el viridarium ( un jardí amb elements ornamentals) emmarcat pel peristylum, al voltant del qual s’articulava un seguit de cubicula (habitacions privades de la família), una zona de serveis i un magatzem. Era possible saber  quanta riques tenien els propietaris de la casa pel pati porticat i per la decoració. Les tres botigues o tabernae estaven adossades a la domus i s’obrien al decumanus minor, carrer el quan correspon amb l’actual Sant Honorat. 

La ubicació d’aquests locals era molt cèntrica i va afavorir el rendiment econòmic dels negocis que si van establir. Les tabernae eren espais d’estructura simple sovint utilitzades com a habitatge  a la part de dalt, però  a la part baixa  era una botiga oberta  a l’espai públic. 

Algú em sabria dir el nom de la que vam veure tots junts?

Espero que us hagi agradat i sobretot que hagueu aprés o recordat algunes coses que ja sabíem.  Us deixo  un petit video

Mireu-ho! Es molt curtet i us ajudarà a respondre la pregunta si encara no l'heu endevinat!

Salut i fins dilluns!

FULLONICA BARCINO

Bon dia companys i Laura,
En aquesta entrada us explicaré una mica les tasques i les observacions que conec de la fullonica. 
La fullonica era l'espai que servia per fer les tasques de bugaderia. 
El seu servei era car, ja que l'emperador havia posat un tribut sobre l'orina humana, que servia per a netejar la roba, perquè els àcids feien desaparèixer les taques i funcionaven molt bé. 
Primer es buscaven possibles danys en el teixit, i una vegada arreglats es netejava la tela submergint-la en substàncies alcalines.

El dia 22 de març, vam anar al museu arqueològic de Barcino, on vam veure les restes que s'han trobat de la fullonica, després d'haver fet les excavacions de les instal·lacions romanes.

Mosaic opus sectile  a l'entrada de la  fullonica

El primer que s'observa és que s'ha trobat una àmfora retallada amb restes de cendres que feien servir com a detergents o blanquejadors, i a partir de les anàlisis han trobat que hi havia  també presència d'orina. 

En segon lloc, podíem veure la "lacuna fullonica", que servia per esbandir la roba. 

A continuació, veiem que hi ha una altre peça que esta molt mal conservada, però, que tot i així, podem veure que hi ha molt color blanc, que podria ser a causa de batre, escòrrer i planxar els draps. 

I per últim, l'ultima estància que observem podria ser el magatzem.

En aquesta visita al museu, podem assabentar-nos de moltes coses que son molt curioses i  que mai ens haguèssim plantejat com podien realitzar-se. 

                                                 Fullonica Museu Barcelona.

Desitjo que aquesta informació sobre la fullonica de Barcino, us hagi ajudat a aprendre una mica sobre el funcionament d'aquest espai, i us hagi fet recordar les restes que vam veure durant la nostra visita. 

Fins demà.