Salve Classe et Magistra venefica!!
Com molt bé ha comentat Nympha el mite és sobre Pa i Synrix!
Aquí va el mite:
En les muntanyes d'Arcàdia, sota una fronda d'alzines, vivia la bella Sirinx, la més bella de totes les nimfes. Els caçadors, en veure-la, de passió embogien, i els sàtirs del bosc pel seu amor es desvivían. Però Sirinx deia que volia ser lliure i que l'amor esclavitzaria. Una tarda que Sirinx dormia, el déu Pa la va despertar demanant ser el seu amic. Sirinx, en veure les banyes de cabra i com la passió d'amor traspassava a Pa com una fletxa encesa, va dir-li que no busqués l'amor que necessita en ella ja que abans donar-li el seu cos s'estima més perdre la vida. Però Pa no sadollava la set d'amor i Sirinx, morta de por,comença a córrer per la muntanya i Pa ansiós la persegueix. Sirinx en arribar al riu, frena en sec davant la vora, ja que les nimfes dels boscos de les aigües desconfien. Pa, ple d'amor, engrandia el seu somriure. Sirinx boja de por va cridar a les nimfes que sobre l'aigua nedaven, perquè en les aigües vivien, i els demana ajuda a fi de salvar-la del déu Pa. Les nimfes piadoses van convertir a Sirinx en un jonc de la riba. Quan Pa li va donar una abraçada la nimfa ja no era nimfa: era un grapat de canyes de pell verda i ànima fina que encara deixaven en l'aire una calor de dona tèbia. Quan el vent va moure el jonc va sorgir una música exquisida. A Pa li agradà la remor que de les fulles naixia, així que va arrencar les canyes per tenir la seva melodia. Quan les va unir amb cera, van sonar de meravella: va decidir que l'instrument SIRINGE s'anomenaria. Des de aleshores, va tocant la seva música per les vinyes: quan bufa sobre el jonc, se sent el plor de la nimfa.
Aquesta es la història que explica Mercuri/Hermes a Argos, la criatura dels 100 ulls, per poder alliberar a Io per voluntat del seu pare Júpiter/Zeus, però això és una altra història, un altre mite...