Les Metamorfosis d'Ovidi (5)

Aquesta vegada em toca a mi presentar el repte sobre mitologia. Aqui va:
Qui és aquest ser mitològic? Quines qualitats té? i  Per què la gent acudia a ell?

Llatinismes i expressions llatines (3)

Salve, discipulae discipulique,

Encara que  la majoria de vosaltres no pot exercir el seu dret a vot (ja que com diria la vostra magistra venefica sou adjectius!), els nostres polítics ens estan bombardejant  en la seva campanya electoral, tal com feien els magistrats romans.

Potser ara no utilitzen aquestes expressions, però segurament hi veureu la relació. Així doncs m'agradaria que expliquessiu el què volen dir, i si ho relacioneu amb el món clàssic, molt millor!!!!

• Captatio benevolentiae
• Facta non verba
• Ex Cathedra
• Panem et circenses

Vobis gratias agit
Valete
Cataclàs

El rapte d'Europa

Bona tarda classe i magistra venefica!. Crec que el mite és El rapte d'Europa

Voleu saber de què tracta? Doncs endavant

Europa era filla dels reis de Tir, Agènor i Telefasa. Segons diu la llegenda, Zeus estava enamorat d'Europa i va decidir seduir-la. Es va transformar en un brau blanc i es va barrejar entre els ramats del seu pare. Mentre Europa i el seu seguici collien flors a prop de la platja, ella va veure un brau i va acariciar els seus costats i veient que era mansoi, va acabar per pujar-se al seu llom. Zeus va aprofitar aquesta oportunitat i va còrrer  cap al mar, nedant amb ella a la seva esquena fins a  l'illa de Creta. Llavors va revelar la seva autèntica identitat i  Europa es va convertir en la primera reina de Creta. L' acte amorós va tenir lloc sota un plataner, arbre, que segons la mitologia deu a aquest esdeveniment el que les seves fulles siguin perennes.

Zeus li va donar tres regals: Talos, un autòmat de bronze; Laelaps, un gos que mai deixava anar la seva presa, i una javelina que mai errava. Més tard Zeus va recrear la forma del brau blanc en les estrelles que actualment es coneixen com la constel · lació  de Taure. Algunes llegendes expliquen que aquest mateix brau va ser amb el qual es va topar Hèracles, i que finalment va engendrar al Minotaure.

Les Metamorfosis d'Ovidi (4)

Salve, comites!

Aquesta setmana en toca una altra de mitologia! Ja que la última metamorfosi anava de vaques, us proposo que seguim per aquí... Però aquest cop és l'amant qui es transforma en un bell brau per seduir la innocent donzella... Aquí en teniu la imatge...

Sabeu de quin mite es tracta...??? Doncs vinga, ja podeu fer una entrada al blog per explicar-m'ho!

Per cert! Recordeu que queden dos llatinismes per desxifrar (Errare humanum est, afegit per Anfitrite, i tabula rasa, afegit per la magistra venefica) i que s'han de contestar!!! Va, no sigueu mandrosos... Espero les vostres respostes!

Valete!

Cataclàs

Llatinismes i expressions Llatines (2)

Salve companys i Laura!

He vist aquesta publicació al Blog, i de seguida he pensat que aquesta era la meva!

M'he pres la llibertat de respondre aquesta entrada i alhora ralacionar-la amb certs aspectes polítics/econòmics que tenim en aquests moments en el nostre país .

L'expressió referendum significaria “allò que s'ha de consultar”. Jo la relacionaria amb la democràcia o bé, en diferents aspectes econòmics i/o socials. Des de el meu punt de vista, una bona expressió, ja que sempre va be consultar diferents decisions. Qui no ho ha fet algun cop?

També estan les expressions Deficit i Superavit que s'utilitzen per l'ús econòmic, les quals el seu significat son totalment antònims, per una part, Deficit significaria que les despeses d'una empresa superen els beneficis, i Superavit que els beneficis d'una empresa superen les despeses. Suposo, que al igual que jo tots ens identifiquem en el Deficit, oi? Diguéssim que es un tema que ens preocupa a tots.

I per últim, la meva preferida! Per capita, fàcil no? Per capita significa “per cap”, estaria be que ens donessin uns quants calerons a cada un/a, no? Segur que tots esteu d'acord!

Companys, companyes, aquí els hi deixo una expressió que m'ha fet molta gràcia, a veure qui sap el que significa!

I fins aquí la meva aportació d'avui!

Llatinismes i expressions llatines (1)

Salvete discipuli discipulaeque!

Aquesta setmana us proposo una tasca diferent...

Com bé sabeu, en la nostra llengua s'utilitzen molts llatinismes i expressions llatines en la vida quotidiana. Jo us en proposaré tres o quatre, i vosaltres haureu d'esbrinar què signifiquen i en quins àmbits es fan servir.

Els que us proposo avui són aquests quatre llatinismes:

• Referendum
• Dèficit
• Superàvit
• Per càpita

Són força fàcils, oi...???? I tots quatre, actualment, estan força de moda... Doncs va... A la feina...!!!

Valete!

Les Metamorfosis d'Ovidi (3). Io. Argos

Caram! Molt bé, Perseus! Aquesta setmana hem tingut ració doble de mitologia! 

I perquè veieu com s'ha plasmat en l'art el mite de Io, aquí en teniu tres exemples, de tres moments diferents del mite.

La primera imatge és de PIETER LASTAMAN (pintor holandès del segle XVII) i mostra el moment en què Júpiter sedueix Io... Aquest quadre està exposat a la National Gallery de Londres.

La segona imatge és de A. CORREGIO (pintor italià del segle XVI) i mostra el moment en què Juno descobreix Júpiter amb Io... Actualment aquest quadre està exposat al Museu d'Història de l'Art de Viena (Àustria).

La tercera imatge és de P.P. RUBENS (pintor flamenc de la 2a meitat del segle XVI i 1a meitat del segle XVII), i en ella hi apareixen Mercuri, Argos i Io, encara en forma de vaca... Aquest quadre està exposat a la Gëmaldegalerie Alte Meister de Dresden, Alemanya.

Les metamorfosis d' ovidi (2). Pa i Sirinx

Salve Classe et Magistra venefica!!
Com molt bé ha comentat Nympha el mite és sobre Pa i Synrix!
Aquí va el mite:

En les muntanyes d'Arcàdia, sota una fronda d'alzines, vivia la bella Sirinx, la més bella de totes les nimfes. Els caçadors, en veure-la, de passió embogien, i els sàtirs del bosc pel seu amor es desvivían. Però Sirinx deia que volia ser lliure i que l'amor esclavitzaria. Una tarda que Sirinx dormia, el déu Pa la va despertar demanant ser el seu amic. Sirinx, en veure les banyes de cabra i com la passió d'amor traspassava a Pa com una fletxa encesa, va dir-li  que no busqués l'amor que necessita en ella  ja que abans donar-li el seu cos s'estima més  perdre la vida. Però Pa no sadollava la set d'amor i Sirinx, morta de por,comença  a córrer per la muntanya i Pa ansiós la persegueix. Sirinx en arribar al riu, frena en sec davant la vora, ja que les nimfes dels boscos de les aigües desconfien. Pa, ple d'amor, engrandia el seu somriure. Sirinx boja de por va cridar a les nimfes que sobre l'aigua nedaven, perquè en les aigües vivien, i els demana ajuda a fi de salvar-la del déu Pa. Les nimfes piadoses van convertir a Sirinx en un jonc de la riba. Quan Pa li va donar una abraçada la nimfa ja no era nimfa: era un grapat de canyes de pell verda i ànima fina que encara deixaven en l'aire una calor de dona tèbia. Quan el vent va moure el jonc va sorgir una música exquisida. A Pa li agradà la remor que de les fulles naixia, així que va arrencar les canyes per tenir la seva melodia. Quan les va unir amb cera, van sonar de meravella: va decidir que l'instrument SIRINGE s'anomenaria. Des de aleshores, va tocant la seva música per les vinyes: quan bufa sobre el jonc, se sent el plor de la nimfa.

Aquesta es la història que explica Mercuri/Hermes a Argos, la criatura dels 100 ulls, per poder alliberar a Io per voluntat del seu pare Júpiter/Zeus, però això és una altra història,  un altre mite...