Οἱ Κύκλοπες καὶ ὁ Πολύφημος

És molt interessant l'aparició dels Ciclops en l'èpica grega i en la literatura de segles posteriors. La variació del seu orígen, de la seva aparença, de la seva manera de ser.

Els mitògrafs en distingeixen 3 tipus: els "uranis", fills d'Urà i Gea, "els sicilians" ,companys de Polifem,  que intervenen a la Odissea i els constructors.

Els Ciclops uranis pertanyen a la primera generació divina, la dels gegants, com explicà Hesíode a la Teogonía, eren tres anomenats Brontes, Estéropes i Arges, tenien un sol ull en mig del front i es caracteritzaven per la seva força i habilitat manual. Van ser ells qui li van donar a Zeus el tro, el llamp i el raig a la titanomàquia.

A la Odissea els Ciclops són considerats éssers salvatges y gegants, dotats d'un únic ull i d'una força prodigiosa,  i es diu que viuen a la costa italiana dedicant-se a la ramaderia.

Polifem és un ciclop dels anteriorments citats, fill de Posidó i la nimfa Toosa. A la narració de la Odissea se'l descriu com el més salvatge de tots. Ja és sabut com Odisseu va saber escapar del segrest de Polifem amb el seu enginy, fet que feu que Posidó s'enfadés amb ell.

Posteriorment als poemes homèrics, Polifem es converteix en el protagonista d'una aventura amorosa amb la nereida Galatea. En veiem una mostra a la faula de Góngora Polifemo y Galatea i també en parla Ovidi a Les Metamorfosis

Per últim, els Cíclops constructors són als quals se'ls hi atribueix la construcció de tots els monuments pre-històrics.

Les plomes del corb

Χαίρε μαθηταὶ

Fa dues setmanes vam fer un viatge virtual per Delfos i vam veure una imatge i us explicaré el què representa: 

El déu Apol·lo, enamorat de Coronis, envia al seu animal consagrat, el corb, que el propi Ovidi descriu com animal de plomes blanques com la plata i com la neu, perquè en tingui cura i li porti notícies sobre la seva estimada. Aquesta, ja embarassada d' Asclepi o Esculapi ,en un moment de distracció del corb, manté relacions amb Isquis, i quan l'animal se n'adona del que ha succeït, porta el missatge al déu. Aquest ple d'ira travessa el pit de Coronis amb una de les seves  fletxes i la mata. En saber que la mortal està embarassada d'ell, extreu al nen del seu ventre i l'entrega al centaure Quiró.

Apol·lo decideix també castigar al corb, per les notícies portades, tenyint el seu plomatge de color negre.

Des d' aquell moment i per sempre més, el corb es considerat un animal de mals auguris, per exemple a la literatura o en l'àmbit popular com a les supersticions.

Us deixo el fragment de les Metamorfosis, on l'autor, Ovidi, parla sobre la transformació del color de les plomes del corb:

Tan recién pintados sus pavones del asesinado Argos, 

como tú recientemente fuiste, cuando cándido antes fueras, 

cuervo locuaz, en alas vuelto súbitamente ennegrecidas. 

Pues fue ésta un día, por sus níveas alas plateada 

un ave, como para igualar, todas sin fallo, a las palomas, 

y a los que salvarían los Capitolios con su vigilante voz

no ceder, a los ánsares, ni amante de las corrientes al cisne. 

Su lengua fue su perdición, la lengua haciendo esa, locuaz, 

que el color que blanco era, ahora es contrario al blanco.

Eco i Narcís

Eco era una ninfa molt xerrameca i alegre i solia distreure així  a la deesa Hera mentre Zeus, el seu marit aprofitava per ser-li infidel. Quan Hera ho va descobrir va condemnar Eco a repetir les últimes paraules del que escoltava. Eco, maleïda, es va recloure en una cova a la vora d'un rierol.

Per altra banda, Narcís era un noi de gran bellesa que al néixer Tirèsies l'endeví va predir que Narcís al veure la seva imatge seria la seva perdició, per això la seva mare Líriope va evitar sempre que mirés el seu reflex, i així el seu fill va créixer sense adonar-se de la seva aparença. En una de les seves llargues passejades que acostumava a fer Narcís, va arribar fins la cova on vivia la nimfa Eco que, al veure'l, es va quedar enamorada d'ell. Un dia Eco, al seguir-lo, va trepitjar una branca Narcís la va descobrir, Eco va voler confessar-li el seu amor i amb ajuda dels animals es va declarar però Narcís es va riure d'ella i Eco  va marxar plorant a la cova d'on no va sortir mai mes.

La deessa de la venjança, Nèmesis, al veure això va decidir castigar Narcís fent que ell tingués molta set, així el noi va anar al rierol prop de la cova d'Eco a beure.

Tal com va dir Tirèsies Narcís es va quedar fascinat del seu reflex i va voler reunir-se amb ell i així es va ofegar.

On va morir Narcís va crèixer una flor que porta el seu nom i que viu a les aigües del rius.

Mitologia (5)

Salve discipulae discipulusque!

Com que hi ha hagut un "intrús" que ha endevinat el repte mitològic que us vaig proposar divendres, avui us en plantejo un altre, a veure si l'encerteu...

El rei Mides

Mides va ser un rei de Frigia que tenia moltes riqueses, i que un dia es va trobar amb Silè, un aconpanyant del deu Dionís, i el va convidar a passar uns dies al seu palau. Quan el deu ho va saber li va dir que faria realitat qualsevol desig seu.
Mides demana que tot el que toqui es converteixi en or perquè no hi ha res que el faci tan feliç.
Dionís fa realitat el seu desig i tot el que ell toca es converteix en or. Mides al principi és molt feliç transformant-ho tot en or, però aviat té gana i prova de menjar un raïm  i aquest es converteix en or, prova de menjar un trocet de pa i també passa el mateix. En adonar-se'n del que passava es va  posar a plorar i la seva filla, al sentir els plors, va anar a reconfortar-lo, però quan el rei va  intentar aturar-la i la va tocar també la va convertir en or.

Ars Amandi (Llibre I)

Segons Ovidi... Quins passos ha de seguir un soldat per tal de ser un bon amant?

Ars Amandi (Llibre I)

Segons Ovidi... Què provoca i què acompanya l'art d'estimar?

ARS AMANDI

 Salve discipulae secundi cursus,

Ja que enguany us heu de llegir aquesta obra d'Ovidi, fem-ho d'una manera entretinguda, mitjançant preguntes que vosaltres mateixes formulareu en les diverses entrades i respondreu a través dels comentaris.

 Tanmateix, abans d'endinsar-nos de ple en les pàgines d'aquest petit llibre, us en faig cinc cèntims.

Aquesta obra Ars Amandi o l'Art d'estimar consta de tres llibres. Els dos primers estan dedicats a l'home i el tercer a la dona. No sé si és que Ovidi considerava que l'home  era més obtús, però el que exposa en els dos primers llibres, com conquerir i retenir l'amor d'una dona, ho fa només en un llibre per a ella. Es creu que a les dones del moment no els va fer gaire gràcia i per conciliar-se amb elles va escriure dues  obres més : Remedia Amoris i Medicamina faciei. La primera tracta , com bé diu el títol, de les maneres que té la dona, i com no , l'home, per superar un amor desafortunat. Mentre que la segona obra , de la qual només es conserven 100 versos, és un tractat de cosmètica per  tal que la dona encisi amb la seva bellesa  l'home, tot i que després d'haver vist l'exposició del Museu Arqueològic de Barcelona, i saber com preparaven les seves cremes, aquest concepte de bellesa és un tant relatiu.

 Les tres obres escrites entre l'any 1 a. C. i el 2 a. C. pertanyen al gènere de poesia didàctica, i aquesta finalitat l'expressa  el mateix autor en el vers 17 del llibre I :

ego sum praeceptor Amoris, 

encara que l'obra és del tot novedosa, tant pel que fa a la temàtica, ja que els temes  emprats anteriorment eren  filosòfics (Lucreci), d'astronomia (Arato), agraris (Virgili), com per la manera humorística de tractar-la.  A més, cal afegir que el metre no és l'hexàmetre sinó  el dístic elegíac.

Els filòlegs sempre han imaginat raonablement que aquestes obres, carmen, van ser la causa de l'exili del poeta,  i que ell mateix expressa  a les Tristia II 207:

Perdiderunt cum me duo crimina, carmen et error,

alterius facti culpa silenda mihi.

però encara que fos del domini públic  de la seva època, no ho podem assegurar del cert, sobretot pel que fa a l' error, instigador de l'adulteri, com ell mateix explica? una conspiració, implicació en un escàndol a la família imperial? El que sí se sap és que August havia retirat tota l'obra  d' Ovidi de les biblioteques públiques i es desaconsellava tenir-ne còpies privades. Potser només va ser un pretext oficial, car les obres havien estat publicades feia 7 o 8 anys abans, però és que Ovidi amb les seves obres desafiava la política ètica, social i inclús literària  d' August.

El naixement d'Adonis

Bon dia Laura i Companys!
Tinc la solució de la imatge. Es tracta del naixement d'Adonis.

El mite explica, que Mirra, filla de Tías, rei d'Assíria, va cometre incest amb el seu propi pare.

Aquest, en adonar-se del que ha passat, va matar a la seva filla ...

 Però llavors Afrodita, sempre atenta,  per mantenir amb vida a la jove, encarta que la converteix en arbre, l'arbre de la mirra!

Al cap dels 9 mesos, no se sap si mitjançant un enamorament o gràcies a un senglar que passava per allà i va decidir esmolar els seus ullals, l'escorça de l'arbre es trenca i veu la llum Adonis.

Aquí deixo una altre imatge del mite, on podem observar com  nimfes, faunes sorpresos i amors preparen els draps per embolicar la criatura, mentre Afrodita, exerceix de llevadora  i lliura el nadó a una de les nimfes perquè s'encarregui de la seva criança.

 Comença, des del seu mateix naixement, l'apassionada relació entre Adonis i Afrodita .

Fins Dilluns! 

Les Metamorfosis d'Ovidi (7)

Aquí en teniu un altre i perquè veieu que també en les pintures  modernes hi trobem  presents els mites.

Una pista: és un mite que explica l'origen d'un arbre com l'anterior

El mite de Filemón i Baucis

Bona nit companys i Laura,
és cert que potser he trigat una mica a fer l’entrada però ja diuen que les coses bones es fan esperar...
Si no m’equivoco l'anterior imatge es tracta del mite de Baucis i Filemón, cert?  Millor us l’explico que és un mite realment bonic!

Filemón i Baucis eren dos ancians casats que vivien en una humil barraca. Un dia Zeus amb el seu fill Hermes, disfressats, van baixar a Frígia i van anar demanant pel poble un sostre on aixoplugar-se, però malauradament ningú els va voler acollir. Quan van arribar a la cabana de la gent gran, aquests no només els van permetre el pas, sinó que també els van voler oferir el millor menjar i servei  per tal que estiguessin ben còmodes. Els van servir: olives i cireres silvestres,  rave i mató i ous poc cuits, tot en atuells d'argila. A més de menjar calent i un vi de la terra, els van oferir: nous, raïm, pomes, mel,  cares amables i bona voluntat. Cal afegir que l'única oca que tenien es van disposar a sacrificar-la per complimentar als seus convidats. L'animal, va escapar d'ells i es va  refugiar al costat dels déus, que van  prohibir que la matessin. 

"Som déus-van dir-, i la gent  d'aquesta zona rebrà el seu càstig per ser tan poc humil! Deixeu la vostra cabana i acompanyeu-nos a dalt de la muntanya.” Filemón i Baucis amb dificultat hi van pujar. Un cop van ser  a dalt, van mirar enrere i van  veuen que  tota la zona havia quedat coberta d'aigua, excepte la seva cabana, que s’havia convertit  en un temple.

Zeus els va dir als dos vellets que demanessin  el que volguessin que ell ho compliria. Aleshores Filemón va dir : "Demanem ser sacerdots d'aquest vostre temple i que, com hem viscut en harmonia tots els nostres anys, sortim d'aquesta vida junts, que cap hagi d’ enterrar l'altre".

I d’aquesta manera van passar-se el resta dels seus dies  tenir cura del temple fins que els va arribar l’hora de morir. Mentre la vegetació envaïa els seus cossos van tenir ocasió de dir-se un cop més tot el que s’estimaven abans que l'escorça cobrís els seus rostres.  Els cossos de la gent gran es van transformar, els braços i les cames en extenses branques, com si tractessin d’ abraçar-se. Van ser uns bells arbres forts que van quedar t junts per sempre a l'entrada del temple. Encara ara és pot trobar  un arbre amb dos troncs bessons.

Realment bonic, oi?

Felix.

Les Metamorfosis d'Ovidi (6)

Ja hi tornem a ser, i amb el nou any arriba un nou repte mitològic.

Sabreu endevinar qui són aquests personatges i de quin mite formen part?

Les metamorfosis d'Ovidi (5)

L'ésser mitológic de l'anterior foto és Proteu. Era un ésser tan savi que coneixia la resposta de qualsevol pregunta. Però també era molt tossut i no volia compartir la seva saviesa. L'única manera d'aconseguir la seva ajuda era atrapar-lo i no deixar-lo anar fins que donés la resposta demanada. Però aconseguir això no era tasca fàcil, ja que Proteu tenia el poder sorprenent de canviar de forma.

Les Metamorfosis d'Ovidi (5)

Aquesta vegada em toca a mi presentar el repte sobre mitologia. Aqui va:
Qui és aquest ser mitològic? Quines qualitats té? i  Per què la gent acudia a ell?

El rapte d'Europa

Bona tarda classe i magistra venefica!. Crec que el mite és El rapte d'Europa

Voleu saber de què tracta? Doncs endavant

Europa era filla dels reis de Tir, Agènor i Telefasa. Segons diu la llegenda, Zeus estava enamorat d'Europa i va decidir seduir-la. Es va transformar en un brau blanc i es va barrejar entre els ramats del seu pare. Mentre Europa i el seu seguici collien flors a prop de la platja, ella va veure un brau i va acariciar els seus costats i veient que era mansoi, va acabar per pujar-se al seu llom. Zeus va aprofitar aquesta oportunitat i va còrrer  cap al mar, nedant amb ella a la seva esquena fins a  l'illa de Creta. Llavors va revelar la seva autèntica identitat i  Europa es va convertir en la primera reina de Creta. L' acte amorós va tenir lloc sota un plataner, arbre, que segons la mitologia deu a aquest esdeveniment el que les seves fulles siguin perennes.

Zeus li va donar tres regals: Talos, un autòmat de bronze; Laelaps, un gos que mai deixava anar la seva presa, i una javelina que mai errava. Més tard Zeus va recrear la forma del brau blanc en les estrelles que actualment es coneixen com la constel · lació  de Taure. Algunes llegendes expliquen que aquest mateix brau va ser amb el qual es va topar Hèracles, i que finalment va engendrar al Minotaure.

Les Metamorfosis d'Ovidi (4)

Salve, comites!

Aquesta setmana en toca una altra de mitologia! Ja que la última metamorfosi anava de vaques, us proposo que seguim per aquí... Però aquest cop és l'amant qui es transforma en un bell brau per seduir la innocent donzella... Aquí en teniu la imatge...

Sabeu de quin mite es tracta...??? Doncs vinga, ja podeu fer una entrada al blog per explicar-m'ho!

Per cert! Recordeu que queden dos llatinismes per desxifrar (Errare humanum est, afegit per Anfitrite, i tabula rasa, afegit per la magistra venefica) i que s'han de contestar!!! Va, no sigueu mandrosos... Espero les vostres respostes!

Valete!

Cataclàs

Les Metamorfosis d'Ovidi (3). Io. Argos

Caram! Molt bé, Perseus! Aquesta setmana hem tingut ració doble de mitologia! 

I perquè veieu com s'ha plasmat en l'art el mite de Io, aquí en teniu tres exemples, de tres moments diferents del mite.

La primera imatge és de PIETER LASTAMAN (pintor holandès del segle XVII) i mostra el moment en què Júpiter sedueix Io... Aquest quadre està exposat a la National Gallery de Londres.

La segona imatge és de A. CORREGIO (pintor italià del segle XVI) i mostra el moment en què Juno descobreix Júpiter amb Io... Actualment aquest quadre està exposat al Museu d'Història de l'Art de Viena (Àustria).

La tercera imatge és de P.P. RUBENS (pintor flamenc de la 2a meitat del segle XVI i 1a meitat del segle XVII), i en ella hi apareixen Mercuri, Argos i Io, encara en forma de vaca... Aquest quadre està exposat a la Gëmaldegalerie Alte Meister de Dresden, Alemanya.

Les metamorfosis d' ovidi (2). Pa i Sirinx

Salve Classe et Magistra venefica!!
Com molt bé ha comentat Nympha el mite és sobre Pa i Synrix!
Aquí va el mite:

En les muntanyes d'Arcàdia, sota una fronda d'alzines, vivia la bella Sirinx, la més bella de totes les nimfes. Els caçadors, en veure-la, de passió embogien, i els sàtirs del bosc pel seu amor es desvivían. Però Sirinx deia que volia ser lliure i que l'amor esclavitzaria. Una tarda que Sirinx dormia, el déu Pa la va despertar demanant ser el seu amic. Sirinx, en veure les banyes de cabra i com la passió d'amor traspassava a Pa com una fletxa encesa, va dir-li  que no busqués l'amor que necessita en ella  ja que abans donar-li el seu cos s'estima més  perdre la vida. Però Pa no sadollava la set d'amor i Sirinx, morta de por,comença  a córrer per la muntanya i Pa ansiós la persegueix. Sirinx en arribar al riu, frena en sec davant la vora, ja que les nimfes dels boscos de les aigües desconfien. Pa, ple d'amor, engrandia el seu somriure. Sirinx boja de por va cridar a les nimfes que sobre l'aigua nedaven, perquè en les aigües vivien, i els demana ajuda a fi de salvar-la del déu Pa. Les nimfes piadoses van convertir a Sirinx en un jonc de la riba. Quan Pa li va donar una abraçada la nimfa ja no era nimfa: era un grapat de canyes de pell verda i ànima fina que encara deixaven en l'aire una calor de dona tèbia. Quan el vent va moure el jonc va sorgir una música exquisida. A Pa li agradà la remor que de les fulles naixia, així que va arrencar les canyes per tenir la seva melodia. Quan les va unir amb cera, van sonar de meravella: va decidir que l'instrument SIRINGE s'anomenaria. Des de aleshores, va tocant la seva música per les vinyes: quan bufa sobre el jonc, se sent el plor de la nimfa.

Aquesta es la història que explica Mercuri/Hermes a Argos, la criatura dels 100 ulls, per poder alliberar a Io per voluntat del seu pare Júpiter/Zeus, però això és una altra història,  un altre mite...

Les Metamorfosis d'Ovidi (2)

Salve, comites itineris,

Vist que tinc uns seguidors a qui els encanta la mitologia, aquesta setmana repetim, 

però no us acostumeu...!

La metamorfosi que haureu d'endevinar aquesta setmana té a veure...

 amb un instrument musical. Aquí la teniu...

Valete

Cataclàs

Píram i Tisbe.

Hola classe i Laura :). Em sembla que he trobat que és el mosaic. Sino m'equivoco es tracta de la llegenda de Píram i Tisbe.

Us explico una mica el mite :

Píram i Tisbe eren dos joves babilonis que van viure durant el regnat de Semíramis. Eren veïns i s'estimaven malgrat la prohibició dels seus pares. Es comunicaven amb mirades i signes fins que van descobrir una estreta esquerda en el mur que separava les seves cases en la qual només la veu travessava i els tendres missatges passaven d'un costat a un altre per l'esquerda. Així van poder parlar-se, enamorar-se i desitjar-se cada vegada més , fins que una nit van acordar que a la nit següent, quan tot quedés en silenci, fugirien sense que els veiessin i es trobarien al costat del monument de Nino. Tisbe va arribar primer, però una lleona que havia tornat d'una cacera a beure de la font, la va atemorir i va fugir en veure-la. En la seva fugida, va deixar caure el vel. La lleona va jugar amb el vel, tacant-lo de sang. En arribar Píram, va veure les petjades i el vel tacat de sang, i va creure que la lleona havia matat  Tisbe, i va treure el seu punyal i s'el va clavar al pit. La seva sang va tenyir de porpra els fruits de l'arbre, d'aquí ve el color de les mores segons Ovidi. De fet, dins de la tradició llatina, el terme *Pyramea *arbor («arbre de Píram») s'usava per designar a la morera. Tisbe, amb por, va sortir acuradament del seu amagatall. Quan va arribar al lloc, va veure que les mores havien canviat de color, i en veure a Píram, el seu estimat, amb el punyal en el pit i tot cobert de sang, el va abraçar , li va treure el punyal del pit i es va suïcidar clavant-se'l ell també. Els déus apesarats per la tragèdia van fer que els pares dels estimats permetessin sepultar els cossos junts, i des d'aquell dia els fruits de la morera van quedar tenyits de porpra.