ESTRABÓ

Va ser un geògraf grec molt important que va viure entre el 63 a.C. i el 21 a.C.

Amb la seva extensa obra Geografia cobreix tot el món conegut pels grecs i romans. 

És una gran font per l'historiador,ja que  no es conforma amb la descripció dels llocs, països, etc., sinó que fa una descripció subjectiva del que troba. Descriu les gents, institucions, anècdotes, etc.

Aquí podem veure un curt fragment de com descriu  Ibèria, concretament la gent que viu a la muntanya, a la que considera incapaç de portar una vida civilitzada (vida que duien els grecs):

"Totes les tribus de muntanya viuen de manera senzilla, beuen aigua i dormen al terra nu. Els homes porten el cabell llarg, com les dones, durant la lluita se'l lliguen. Mengen preferentment carn de cabra; al seu Déu de la guerra li sacrifiquen un boc.

Estret de l'Hel·lespont

Com que a classe hem explicat la geografia 

de la Grècia Antiga, us explicaré l'origen del nom de l'Estret de l'Hel·lespont, ara anomenat Dardanels, un estret que connecta la Mar Egea amb la Mar de Màrmara.

El seu nom s'explica a partir de la llegenda de Frixos i Hel.le, dos germans fills d'Atamant, rei de Tebes, i de Nèfele (en grec Νεφέλη significa núvol). 

Atamant es va separar de Nèfele i es va casar amb Ino, una cruel madrastra que l'únic que volia era desfer-se dels seus fillastres. Per això, va convèncer a les dones perquè torresin els grans de blat de moro que havien de sembrar els homes i així deixar al país amb gana.

Atamant va enviar emissaris a fi que  consultessin l'oracle d'Apol·lo a  Delfos. Els emissaris persuadits per Ino van dir al rei que els déus demanaven el sacrifici de Frixos per fer créixer el blat de moro. El poble va exigir que es realitzés el sacrifici, i Atamant es va veure obligat a preparar la mort del seu fill. 

Frixos, acompanyat per la seva germana, va ser conduït així a un altar on havia de ser sacrificat. Però la seva mare vetllava per ells, i quan Frixos estava a punt de morir els va enviar un moltó amb el velló d'or, que li havia regalat el déu Hermes.

 Els germans van volar així cap a orient. Però Hel·le va mirar cap avall per veure el mar, i en veure's a tan amunt es va marejar i va caure al mar. En honor seu  i per recordar-la, aquella mar es va dir  Hel·lespont o Mar d'Hel·le.

Escil·la i Caribdis

Tens alguna idea  sobre el mite d' Escil·la i Caribdis? Escil·la (Σκύλλα) havia estat una preciosa nimfa, però s'havia convertit en una dona meitat peix amb sis gossos de dos potes sortint-li de la cintura. Tenia les dents llargues i mortals, i cridava d'una manera semblant a un gos. Estava en una punta d'un estret, al mar, i quan els mariners intentaven esquivar-la, anaven a parar contra Caribdis. 

Caribdis (Χάρυϐδις , "xuclador") estava a l'altra banda d'un estret. Era una espècie de remolí gegant que tres vegades al dia agafava aigua i tres vegades al dia la vomitava. Com hem vist abans, quan els mariners intentaven esquivar-lo, anaven contra Escil·la, que se'ls menjava amb les seves dents. Segurament el que sí que us sonarà és Ulisses. A l'Odissea, quan torna a casa, viu una aventura amb aquests personatges. Per por de tocar Caribdis (el remolí) s'acosta massa a Escil·la (el monstre) i alguns dels seus companys són devorats per ella, però la resta aconsegueix seguir el  seu viatge. 

Relació entre les amazones gregues i el riu Amazones

Fa uns dies a classe, vam començar a parlar sobre les amazones de la mitologia grega. Com bé ens va explicar la magistra venefica, les amazones eren una nació habitada només per dones guerreres.

La paraula amazona ve del grec Ἀμαζών que significa “sense un pit”, això es degut a que les amazones es tallaven o es cremaven el pit dret per fer servir l'arc i les llances amb més llibertat, sense cap obstrucció física. Encara que no hi ha indicis d'aquesta pràctica en pintures o ceràmiques, les amazones sempre són representades amb un pit tapat, com es pot veure a la imatge. Es creu que vivien a la ciutat del Mar Negre de Terme (Themiskyria), i són esmentades per l'historiador grec Heròdot.

Mosaic Haleplibahce, Sanliurfa ,Turquia

A partir d'aquí, va sorgir el dubte de si el riu Amazones té alguna relació amb aquests éssers mitològics. De fet, a la primera exploració que va fer Francisco de Orellana al 1541, els seus homes van ser atacats per dones guerreres. Encara que es creu que aquestes dones eren en realitat homes indígenes amb el cabell llarg, les cròniques de Gaspar de Carvajal deixen clar que les dones que els van atacar tenien la pell molt blanca, lluitaven amb arcs i fletxes i eren tan fortes com deu indígenes junts. Aquestes guerreres eren tan similars a les de la mitologia grega que els exploradors van anomenar al riu "Amazones".

CLAUDI PTOLOMEU

Claudi Ptolomeu

Claudi Ptolomeu va ser un geògraf, astrònom i astròleg egipci que va néixer aproximadament  l'any 85  i va morir cap al  170. El seu treball va consistir en un continuat estudi científic a la Biblioteca de Alexandria, on va portar a terme diferents teories explicades en els seus llibres. 

Els horòscops segons Ptolomeu

D' una banda, els seus estudis d' astronomia i el seu coneixement sobre les  idees de Plató i Aristòtil en aquest àmbit , el van fer defensar una teoria geocèntrica , és a dir, que  la terra es troba al centre del univers i està sempre en moviment. Aquesta idea queda plasmada juntament amb el moviment dels diferents cossos celestes en el seu llibre més important, Almagest, que  es vincula directament amb una altre obra anomenada Tetrabiblos en la qual explica la influència d' quest tipus de moviment en les persones.

En l’àmbit geogràfic, destaca el seu llibre La geografia en el qual intenta crear un mapa de tot el món conegut en aquesta època,afegint  tots els territoris definits amb  un sistema de latitud i longitud.Tot i no aconseguir plasmar la realitat amb exactitud, va ser la base de molts cartògrafs durant els anys posteriors, més o menys quinze segles!!!!

Mapa del món segons Ptolomeu

ARISTARC DE Samos

Sóc l'hoplita, i  ja que estem veient el què sabien els grecs sobre astronomia i geografia, ara us explicaré breument  sobre un dels grans astrònoms de l'antiga Grècia:

Aristarc (Arístarkhos Αρίσταρχος, Aristarchus) (310 aC - 230 aC) fou un astrònom i matemàtic grec, nascut a Samos, Grècia. Ell és la primera persona que proposa el model heliocèntric del Sistema Solar, col·locant el Sol, i no la Terra, en el centre de l'univers conegut. En aquest moment  podem adonar-nos  i comprovar la incultura del posteriors cristians, ja que  malgrat els grecs van dubtar de la teoria geocèntrica,  els cristians fins a ben entrat el segle XVI, amb el polonès Copèrnic, no s'ho van qüestionar, així ens va...

Aristarc va ser un dels molts savis que va fer ús de l'emblemàtica Biblioteca d'Alexandria, en la qual es reunien les ments privilegiades de l'antiguitat clàssica. Encara que la seva teoria va ser rebutjada, va ser un avenç i gran tema de debat, ja que en aquella predominava el model geocèntric d'Aristòtil.  

Aquí podem observar un retrat de la seva persona, encara que no era un home gaire agraciat físicament,  es treballava  les seves teories.

PAUSÀNIES

  Es creu que Pausànies va néixer a l'Àsia Menor i va viure durant el S.II dC a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli. Va viatjar per Grècia, Macedònia, Itàlia, Àsia i Àfrica i d'aquesta manera va escriure l'obra titulada Περιήγησις τῆς Ἑλλάδος 'Descripció de Grècia',  que es divideix en deu llibres. 

  Aquesta obra explica com eren els monuments , especialment escultures i pintures, i les seves llegendes, a més, d'observacions de les seves investigacions. L'obra pretén oferir una visió completa dels monuments històrics grecs. Aquesta obra va permetre la identificació dels grans jaciments arqueològics grecs, com on es trobava Olímpia i Delfos.

  Quan en el segle XVIII els europeus van començar a viatjar per Grècia, van utilitzar com a guia turística  l'obra de Pausànies.

La rosa del vents i la mitologia grega

La rosa dels vents  del grec  Σημεία ορίζοντος  és una figura geomètrica de vuit puntes i setze costats que indiquen els punts cardinals i marca els rumbs possibles dels vents. Seguint el sentit del les agulles del rellotge els punts son: Nord (N), Nord-est (NE), Est (E), Sud-est (SE), Sud (S), Sud-oest (SO), Oest (O) i Nord-oest (NO) i els principals vents son: 
la Tramuntana, el Gregal, el Llevant, el Xaloc, el Migjorn, el Garbí o Llebeig, el Ponent i el Mestral o Cerc.

Però a la antiga Grècia, els vents tenien nom de divinitats menors. La mitologia explica que eren els fills de Astreo (déu de les estrelles) i Eos (deessa de la matinada i de l’Aurora), els dos déus van tenir els Anemoi que són:

  

En la mitologia Grega els quatre vents o els Anemoi, estaven relacionats amb les quatre estacions o amb fenòmens meteorològics.  Zéus, senyor del Olimp i déu del cel, va encarregar el poder dels vents a Éol, així es transformaria en Déu i senyor dels vents. Es deia també que els Anemoi tenien un germans considerats els vents destructors, fills de Tifó. Zeús, segons Homer, va encarregar a Éol que els tingués presoners i sota la seva vigilància.

Rosa dels vents