La rosa del vents i la mitologia grega

La rosa dels vents  del grec  Σημεία ορίζοντος  és una figura geomètrica de vuit puntes i setze costats que indiquen els punts cardinals i marca els rumbs possibles dels vents. Seguint el sentit del les agulles del rellotge els punts son: Nord (N), Nord-est (NE), Est (E), Sud-est (SE), Sud (S), Sud-oest (SO), Oest (O) i Nord-oest (NO) i els principals vents son: 
la Tramuntana, el Gregal, el Llevant, el Xaloc, el Migjorn, el Garbí o Llebeig, el Ponent i el Mestral o Cerc.

Però a la antiga Grècia, els vents tenien nom de divinitats menors. La mitologia explica que eren els fills de Astreo (déu de les estrelles) i Eos (deessa de la matinada i de l’Aurora), els dos déus van tenir els Anemoi que són:

  

En la mitologia Grega els quatre vents o els Anemoi, estaven relacionats amb les quatre estacions o amb fenòmens meteorològics.  Zéus, senyor del Olimp i déu del cel, va encarregar el poder dels vents a Éol, així es transformaria en Déu i senyor dels vents. Es deia també que els Anemoi tenien un germans considerats els vents destructors, fills de Tifó. Zeús, segons Homer, va encarregar a Éol que els tingués presoners i sota la seva vigilància.

Rosa dels vents