La rosa dels vents del grec Σημεία ορίζοντος és una figura geomètrica de
vuit puntes i setze costats que indiquen els punts cardinals i marca els rumbs possibles
dels vents. Seguint el sentit del les agulles del rellotge els punts son: Nord (N), Nord-est (NE), Est (E), Sud-est
(SE), Sud (S), Sud-oest (SO), Oest (O) i Nord-oest (NO) i els principals
vents son:
la Tramuntana, el Gregal, el Llevant, el Xaloc, el Migjorn, el Garbí o Llebeig, el Ponent i el Mestral o Cerc.
la Tramuntana, el Gregal, el Llevant, el Xaloc, el Migjorn, el Garbí o Llebeig, el Ponent i el Mestral o Cerc.
Però a la antiga Grècia, els
vents tenien nom de divinitats menors. La mitologia explica que eren els fills de Astreo (déu de les estrelles) i Eos (deessa de la matinada i de l’Aurora), els
dos déus van tenir els Anemoi que són:
En la
mitologia Grega els quatre vents o els Anemoi,
estaven relacionats amb les quatre estacions o amb fenòmens meteorològics. Zéus,
senyor del Olimp i déu del cel, va
encarregar el poder dels vents a Éol, així es transformaria en Déu i senyor dels vents. Es deia també que
els Anemoi tenien un germans considerats els vents destructors, fills de Tifó. Zeús, segons Homer, va encarregar a Éol que els tingués presoners i sota la
seva vigilància.
 |
| Rosa dels vents |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada