Laetum Festum Nativitatis !

Avete omnes,

Espero que els vostres noms, ja inscrits en el cel, segueixin il·luminant les meves petjades, gaudint dels detalls que només vosaltres, amb ulls clàssics, podeu copsar i fer brillar altre cop amb les vostres paraules.

Per a què servia un stamnos?

Un stamnos, com bé ha dit  Hebe, és una ceràmica grega de forma globular que es distingeix per unes petites nanses horitzontals, i que servia per guardar-hi principalment el vi.

El rei Mides

Mides va ser un rei de Frigia que tenia moltes riqueses, i que un dia es va trobar amb Silè, un aconpanyant del deu Dionís, i el va convidar a passar uns dies al seu palau. Quan el deu ho va saber li va dir que faria realitat qualsevol desig seu.
Mides demana que tot el que toqui es converteixi en or perquè no hi ha res que el faci tan feliç.
Dionís fa realitat el seu desig i tot el que ell toca es converteix en or. Mides al principi és molt feliç transformant-ho tot en or, però aviat té gana i prova de menjar un raïm  i aquest es converteix en or, prova de menjar un trocet de pa i també passa el mateix. En adonar-se'n del que passava es va  posar a plorar i la seva filla, al sentir els plors, va anar a reconfortar-lo, però quan el rei va  intentar aturar-la i la va tocar també la va convertir en or.

Mitologia (3)

Salve Comites itineris!

Després d'aquest parèntesi pels exàmens i el final del 1r trimestre, el CATACLÀS torna amb nous reptes mitològics per vosaltres... 

La imatge que us presentem aquesta setmana és d'un il·lustrador del S. XIX, i fa referència a un mite prou conegut... Sabeu de quin mite es tracta...????

HOPLITA

Com a bon hoplita que sóc us explicaré qui eren i una mica com lluitaven:

L'hoplita formava part de la infanteria pesant, el focus central de la guerra a l'antiga Grècia. La paraula hoplita (del grec ὁπλίτης, hoplitēs) deriva de hoplon (ὅπλον, plural hopla, ὅπλα), que vol dir «article d'armament» o «equipament». Aquests soldats van aparèixer probablement a finals del segle VII aC. Formaven part d'una milícia ciutadana, armada com a llancers i amb una formació anomenada, en grec antic, falange. Aquests eren relativament fàcils d'armar i de mantenir, i a més a més podien pagar el cost de l'equipament. Gairebé tots els grecs famosos de l'Antiguitat van lluitar com a hoplites, fins i tot filòsofs i dramaturgs.

Des de la formació dels hoplites com a milícia, no van rebre atacs permanents i les campanyes eren curtes. L'excepció eren els guerrers espartans, que eren soldats especialitzats, i que tenien en els seus estats terres assignades a les classes baixes, que eren els que s'encarregaven. Els exèrcits marxaven directament cap al seu objectiu. Allà, els defensors podien amagar-se rere les muralles de la ciutat, en aquest cas els atacants havien d'acontentar-se amb destrossar el camp, encara que els primers també podien decidir trobar-se amb ells en el camp de batalla. Les batalles aleshores eren decisives. Eren curtes, sagnants i brutals, pel que es necessitava un grau de disciplina molt alt.

Ambdues forces s'alineaven en el terreny de batalla, amb una formació rectangular aproximadament de vuit fileres, encara que era molt variable. Altres forces eren menys importants, com els hippeis (cavalleria), que se situaven als flancs, i tant la infanteria lleugera com les tropes que llançaven projectils eren insignificants. Els hoplites més coneguts eren els espartans, que eren entrenats des de la infància en el combat i en la guerra, per a convertir-los en una força d'atac superior i excepcionalment disciplinada.

Festina Lente

En un comentari, la nostra estimada magistra venefica, ens va preguntar pel significat de "Festina Lente"

Festina Lente significa traduït literalment, "Ràpid pero Lent" que en castellà coneixem en l'expressió "Vísteme despacio que tengo prisa" He estat buscant per si trobava alguna expressió  semblant en català però no ha estat possible.

Algú en coneix alguna?

Ulisses i les sirenes

L' anterior peça de ceràmica grega, es un stamnos d'estil àtic decorat amb la representació d'una escena mitològica del viatge de Ulisses u Odisseu pels grecs, concretament durant el seu pas per unes terres que s'ubiquen properes a l'illa de Capri, per la costa de l'actual península itàlica, on es trobava la terra de les sirenes, éssers mitològics representats amb cap de dona i cos d'ocell que amb el seu cant harmoniós feien als mariners abocar-se al mar fins ofegar-se.Ulisses que coneixia aquesta història, va fer que la seva tripulació es posés cera a les orelles ja que d'aquesta manera evitarien escoltar el cant de les sirenes, i ell  mateix va fer-se lligar amb cordes al màstil del vaixell, com es veu clarament a la imatge de la peça. Quan les sirenes van cantar per atreure als mariners, aquests no les van sentir i Ulisses lligat al màstil va aconseguir resistir als cants i per tant continuar la seva travessia.