Eco era una ninfa molt xerrameca i alegre i solia distreure així a la deesa Hera mentre Zeus, el seu marit aprofitava per ser-li infidel. Quan Hera ho va descobrir va condemnar Eco a repetir les últimes paraules del que escoltava. Eco, maleïda, es va recloure en una cova a la vora d'un rierol.
Per altra banda, Narcís era un noi de gran bellesa que al néixer Tirèsies l'endeví va predir que Narcís al veure la seva imatge seria la seva perdició, per això la seva mare Líriope va evitar sempre que mirés el seu reflex, i així el seu fill va créixer sense adonar-se de la seva aparença. En una de les seves llargues passejades que acostumava a fer Narcís, va arribar fins la cova on vivia la nimfa Eco que, al veure'l, es va quedar enamorada d'ell. Un dia Eco, al seguir-lo, va trepitjar una branca Narcís la va descobrir, Eco va voler confessar-li el seu amor i amb ajuda dels animals es va declarar però Narcís es va riure d'ella i Eco va marxar plorant a la cova d'on no va sortir mai mes.
La deessa de la venjança, Nèmesis, al veure això va decidir castigar Narcís fent que ell tingués molta set, així el noi va anar al rierol prop de la cova d'Eco a beure.
Tal com va dir Tirèsies Narcís es va quedar fascinat del seu reflex i va voler reunir-se amb ell i així es va ofegar.
On va morir Narcís va crèixer una flor que porta el seu nom i que viu a les aigües del rius.
