divendres, 21 de febrer del 2014

Eco i Narcís

Eco era una ninfa molt xerrameca i alegre i solia distreure així  a la deesa Hera mentre Zeus, el seu marit aprofitava per ser-li infidel. Quan Hera ho va descobrir va condemnar Eco a repetir les últimes paraules del que escoltava. Eco, maleïda, es va recloure en una cova a la vora d'un rierol.
Per altra banda, Narcís era un noi de gran bellesa que al néixer Tirèsies l'endeví va predir que Narcís al veure la seva imatge seria la seva perdició, per això la seva mare Líriope va evitar sempre que mirés el seu reflex, i així el seu fill va créixer sense adonar-se de la seva aparença. En una de les seves llargues passejades que acostumava a fer Narcís, va arribar fins la cova on vivia la nimfa Eco que, al veure'l, es va quedar enamorada d'ell. Un dia Eco, al seguir-lo, va trepitjar una branca Narcís la va descobrir, Eco va voler confessar-li el seu amor i amb ajuda dels animals es va declarar però Narcís es va riure d'ella i Eco  va marxar plorant a la cova d'on no va sortir mai mes.
La deessa de la venjança, Nèmesis, al veure això va decidir castigar Narcís fent que ell tingués molta set, així el noi va anar al rierol prop de la cova d'Eco a beure.
Tal com va dir Tirèsies Narcís es va quedar fascinat del seu reflex i va voler reunir-se amb ell i així es va ofegar.
On va morir Narcís va crèixer una flor que porta el seu nom i que viu a les aigües del rius.

dimecres, 12 de febrer del 2014

Estret de l'Hel·lespont


Com que a classe hem explicat la geografia 
de la Grècia Antiga, us explicaré l'origen del nom de l'Estret de l'Hel·lespont, ara anomenat Dardanels, un estret que connecta la Mar Egea amb la Mar de Màrmara.



El seu nom s'explica a partir de la llegenda de Frixos i Hel.le, dos germans fills d'Atamant, rei de Tebes, i de Nèfele (en grec Νεφέλη significa núvol)




Atamant es va separar de Nèfele i es va casar amb Ino, una cruel madrastra que l'únic que volia era desfer-se dels seus fillastres. Per això, va convèncer a les dones perquè torresin els grans de blat de moro que havien de sembrar els homes i així deixar al país amb gana.



Atamant va enviar emissaris a fi que  consultessin l'oracle d'Apol·lo a  Delfos. Els emissaris persuadits per Ino van dir al rei que els déus demanaven el sacrifici de Frixos per fer créixer el blat de moro. El poble va exigir que es realitzés el sacrifici, i Atamant es va veure obligat a preparar la mort del seu fill. 


Frixos, acompanyat per la seva germana, va ser conduït així a un altar on havia de ser sacrificat. Però la seva mare vetllava per ells, i quan Frixos estava a punt de morir els va enviar un moltó amb el velló d'or, que li havia regalat el déu Hermes.


 Els germans van volar així cap a orient. Però Hel·le va mirar cap avall per veure el mar, i en veure's a tan amunt es va marejar i va caure al mar. En honor seu  i per recordar-la, aquella mar es va dir  Hel·lespont o Mar d'Hel·le.

diumenge, 9 de febrer del 2014

Mitologia (5)

Salve discipulae discipulusque!
Com que hi ha hagut un "intrús" que ha endevinat el repte mitològic que us vaig proposar divendres, avui us en plantejo un altre, a veure si l'encerteu...

dissabte, 8 de febrer del 2014

Concurs Odissea 2014


III CONCVRS DE CVLTVRA CLÀSSICA  ODISSEA 2014

Salve comites itineris!

Altre cop heu acabat la travessia, i tot i que cap grup, ja sigui de l'INS Bisbe Sivilla o de l'INS Antoni Cumella, ha guanyat, almenys heu arribat a Ítaca, tot i que heu hagut de salvar alguns esculls realment tan perillosos com el d'Escil·la i Caribdis o l'encisador cant de les Sirenes. 
Aquest any hi ha hagut un total de 386 equips participants d'arreu de Catalunya. El nombre màxim de punts aconseguits per un equip ha estat de 79 (resposta correcta a totes les preguntes!). Per tant, us felicito a tots per la vostra participació en el concurs, i us faig saber la classificació final, amb els punts, dels equips dels nostres instituts:


Posició
Punts
Nom del grup
51
67
Amazones (INS Antoni Cumella)
86
61
Les Moires (INS Antoni Cumella)
91
61
Argonautes (INS Antoni Cumella)
113
55
Escipió Africà (INS Antoni Cumella)
161
37
Les tres bessones (INS Antoni Cumella)
171
35
Les Muses (INS Bisbe Sivilla)
213
20
Danger (INS Antoni Cumella)
217
20
El tercer triumvirat (INS Bisbe Sivilla)

Espero que durant aquests quatre dies us hagueu divertit, i també après moltes coses del teatre grecollatí, de com buscar informació específica a la xarxa a partir d'uns enunciats, i sobretot, a vèncer els obstacles que se us han presentat. 

Ja us podeu preparar per la Odissea de l'any vinent, 
perquè jo, en Cataclàs, us hi acompanyaré! 
 

divendres, 7 de febrer del 2014

Mitologia (4)

Salve comites!
Tornem a la mitologia, que fa uns quants dies que la tenim força abandonada...
El repte mitològic que us presentem aquesta setmana és una il·lustració d'un conte. Sabríeu dir-nos a quin mite clàssic fa referència i de què tracta aquest mite...???


dimarts, 4 de febrer del 2014

Escil·la i Caribdis

Tens alguna idea  sobre el mite d' Escil·la i Caribdis? Escil·la (Σκύλλα) havia estat una preciosa nimfa, però s'havia convertit en una dona meitat peix amb sis gossos de dos potes sortint-li de la cintura. Tenia les dents llargues i mortals, i cridava d'una manera semblant a un gos. Estava en una punta d'un estret, al mar, i quan els mariners intentaven esquivar-la, anaven a parar contra Caribdis. 

Caribdis (Χάρυϐδις , "xuclador") estava a l'altra banda d'un estret. Era una espècie de remolí gegant que tres vegades al dia agafava aigua i tres vegades al dia la vomitava. Com hem vist abans, quan els mariners intentaven esquivar-lo, anaven contra Escil·la, que se'ls menjava amb les seves dents. Segurament el que sí que us sonarà és Ulisses. A l'Odissea, quan torna a casa, viu una aventura amb aquests personatges. Per por de tocar Caribdis (el remolí) s'acosta massa a Escil·la (el monstre) i alguns dels seus companys són devorats per ella, però la resta aconsegueix seguir el  seu viatge.