La muralla romana de Barcino

Després del nostre itinerari per Barcino, us explicaré les muralles.

La muralla fundacional augustal, un dels elements millor conservats del traçat de l'antiga ciutat, tenia uns 1.135 metres de longitud, amb una alçada indeterminada que superava els 9 metres i una amplada variada d'entre els 1,5 i 2 metres. 
Fou construïda amb sorrenca travada amb fort morter de sorra i calç. La colònia fou construïda en temps de pau i sense amenaces exteriors, per la qual cosa tenia més una funció simbòlica que no defensiva. La muralla, a banda de ser un element defensiu, tenia també una vessant simbòlica i de prestigi per a la població  i els seus habitants.

Tenia quatre portes , disposades a la part central de cada llenç, coincidint amb els extrems del cardo i del decumanus:

• Decumanus maximus, situat al eix Nord - Sud. 

1. Porta Praetoria, situada al nord.
2. Porta Decumana, situada al sud.

• Cardo maximus, situat al eix Est - Oest.
  

1. Porta Principalis  sinistra , situada a l'est.
2. Porta Principalis  dextra , sitauada a l'oest.


Eren portes monumentals, triforades, amb dues entrades pels viatgers a peu i una central més gran per al trànsit rodat i defensades per dues torres circulars. D'aquestes a Barcino només trobem la Porta Praetoria, l'actual Porta del Bisbe, i una part de la Decumana, al carrer Regomir.

Porta Praetoria

Una part de la poerta Decumana 

Al final del segle III la muralla es comença a reforçar i s'acaba  a començaments del segle IV. Aquesta segona muralla seguia el traçat funcional de la muralla anterior, però tenint la funció de ser més defensiva que simbòlica;  també és molt més complexa que l'augustal , juxtaposant la nova muralla a la vella;

Es dobla el gruix de la muralla, que passa a tenir 4 metres, per omplir l'espai entre les dues muralles s'utilitzen carreus i d'altres materials procedents d'edificacions anteriors; També es construeixen 76 torres de vigilància de fins a 18 metres d'alçada, situades cada 6 o 8 metres.

• SITUACIÓ EN EL PLÀNOL

La muralla a Barcelona anava aproximadament del  carrer   Regomir, de la ciutat i del Bisbe a la plaça Nova, mirant de mar a muntanya , i del carrer de la Tapineria i el del Sots-Tinent Navarro als carrers dels Banys Nous, de la Palla i  d'Avinyó, mirant de Besòs a Llobregat.

Plànol de la muralla romana a Barcelona 

 

Barcino

Salve discipulae discipulique,

no fa gaire vam  estar passejant pels carrers d'aquesta colònia romana, com ens van explicar  en  Mario i l'Aina. Ara, el servei d'Arqueologia de Barcelona ha editat una presentació on podem gaudir del viatge per la Barcino en 3 D  aprenent, ampliant i sense moure'ns de casa, tot i que el millor de la sortida és veure els companys i cansar-nos, no?

Espero que us agradi!

Valete

SORTIDA A BARCINO

OBJECTIU DE LA SORTIDA

La sortida va consistir a conèixer la ciutat romana de Barcino en tots els seus àmbits (la necròpolis, el temple, la domus, etc.) i posar en pràctica la nostra capacitat d'imaginació, atès que fer-nos una idea de com era la vida de l'època era un dels propòsits principals de la visita. D’altra banda, una de les finalitats també proposades era repassar temes ja treballats anteriorment a classe.

VISITA
Per començar, vam arribar a Plaça Catalunya a dos quarts de deu del matí aproximadament. Després d’uns minutets retrobant-nos amb els nostres companys de Calella, vam decidir posar-nos mans a l’obra i caminar Rambla avall fins al carrer del Call per trobar la botiga on hi havia les restes de la muralla romana de Bàrcino. Un cop allà, la Laura i la Txell ens van fer una petita explicació per així fer-nos una idea.

Tot seguit, vam anar en direcció a la Plaça de la Vil·la de Madrid, on vam esmorzar i vam tenir una estoneta per fer un tomb. Allà mateix ens esperava la noia que ens faria de guia durant tota la nostra visita, la Núria. La plaça Vil·la de Madrid és molt coneguda perquè s'hi troba la necròpolis de l’antiga ciutat romana. Així doncs, vam visitar-la i la Núria ens va explicar generalment com era la ciutat, la seva forma, què era una necròpolis, quins tipus de tombes es feien servir, etc, juntament amb unes preguntes per així refrescar-nos la memòria del que havíem treballat a l’institut.

A part de veure quin tipus d'enterrament es solien fer, vam veure com enterraven els cossos i alguns animals, com és el cas d’un gos d’atura que es pot veure en una de les fotografies. 

Una cosa que ens va cridar l’atenció va ser com posaven el cos d’un nen petit, de 4 o 5 anys aproximadament, en una àmfora.

Va ser una de les coses que més ens va sorprendre. A part d’això es posaven els objectes de valor de la persona com ara braçalets, penjolls, etc. per tal que l’acompanyessin en el seu camí cap a l’Inframón.

A més a més, els ritus funeraris eren molt sorprenents, se'ls posava una moneda a la boca o bé als ulls per tal que quan la persona arribés a l’Inframón pogués pagar a Caront perquè els travessés a l’altra banda del riu i així poder fer el judici on es decidia si la persona anava al Tàrtar, als Camps Elisis o als Prats Asfòdels.

També era molt comú dipositar les llàgrimes dels familiars en un recipient, per tal que la persona es pogués emportar alguna cosa dels seus familiars. Fins i tot hi havia gent que pagava a les Praeficas per tal que ploressin a l’enterrament.

Seguidament, vam veure els aqüeductes, i actualment s’ha reutilitzat i forma part de l’estructura d’una casa, que li dóna suport. Com molts sabeu, hi havia dos rius que mitjançant dos aqüeductes subministraven aigua a Barcelona; un era el del Besós i l’altre el del Llobregat. Aquesta aigua era conduïda principalment a les termes, a les fonts públiques i a les domus a través dels Castellum Aquae.

Després de veure els aqüeductes, vam anar fins a la Plaça Sant Jaume on ens van explicar on estava el fòrum, la cúria, etc. Després, al costat del Palau de la Generalitat de Catalunya, vam anar a visitar una domus romana que per desgràcia no vam poder-la apreciar molt ja que estava plena d'enormes sitges que dataven de l’Edat Mitjana. Tot i això, vam poder observar els mosaics que presentava.

Desprès vam anar a veure el museu arqueològic de Barcelona, on ens van ensenyar el nom complet de la ciutat, la domus romana, la muralla, el procés del peix i del vi, la neteja de la roba, etc.

Pel que fa a la neteja de roba, es dipositava en una pileta, i es solia barrejar amb orina, cendres i altres components. Tot seguit s'hi posava un nen, que trepitjava la roba per tal que quedés ben neta. Com us podeu imaginar, perquè la roba no fes pudor, a l’hora de doblegar-la, entre peça i peça hi posaven herbes com ara la farigola, el romaní, etc, que feien que la roba olorés bé.

També ens van explicar el procediment que es duia a terme a la factoria de salaó de peix i el garum. El procés era posar el peix amb sal, i deixar-lo macerar durant un mesos. El que feia la sal era assecar el peix. Desprès es feia el garum, un tipus de salsa, molt cara a l’època romana, fabricada amb els caps i els budells del peix. Als romans els agradava molt.

I finalment vam veure com era l'antiga producció de vi, tot el seu procediment, com el bevien els romans, amb què el barrejaven, amb mel, canyella, almívar de fruita, i xufa.

Per acabar la nostra visita a Barcelona, vam anar al que havia estat el temple principal de Barcino, situat a la zona del fòrum i en el cim del Mons Taber. El que avui podem observar es redueix a quatre grans columnes, una part de l'arquitrau que les unia i el podi sobre el qual s'alçaven.

Desprès d’una gran passejada durant tot el dia, vam anar a dinar al carrer del Bisbe, l'antic Decumanus Maximus. Quan vam acabar de dinar vam decidir fer-nos una foto de grup per recordar el gran goig que vam tenir durant el dia.

En conclusió, pensem que gràcies a aquesta visita, hem pogut posar forma i mides a tot allò que vam estudiar a classe.  A més, volem donar les gràcies a la Laura, a la Txell i altres professors acompanyants per gaudir amb nosaltres d'aquest gran dia.

Fet: Mario Vita i Aina  Lavado. 

LA TINCTORIA

Bon dia companys i magistra Venefica!!

Com molt bé va explicar la nostra companya Atena, la fullonica. Tot seguit jo us explicaré la TINCTORIA.

Voleu saber què era i que és feia? Doncs ENDAVANT!

La Tinctoria servia a ciutats senceres, en elles es feien tints, es rentava i s'assecava roba de tot tipus. Aquest tipus de negoci  requeria un alt nombre d'empleats i probablement  l'amo era un dels patrons més importants de la ciutat.

COM RENTAVEN LA ROBA? 

La roba generalment es rentava amb orina humana o amb l'orina dels animals ( cavall, camell..), que era recollida pels serveis públics de la ciutat (latrines). Els "fullons" trepitjaven i picaven amb els peus la roba que jeia en els atuells de rentat amb una barreja d'aigua i orina. També es feia servir una barreja d'aigua i un tipus de terra,  possiblement argila, que ajudava a eliminar els residus de greix.

A continuació, la roba passava a l'etapa d'assecatge sota el sol o a  l'aire lliure. Un cop seca la llana era raspallada i cardada amb pell d'eriçó o plantes de la família dels cards. La roba es col · locava llavors en una cistella anomenada "viminea cavea" que penjava sobre vapors de sofre per tal de blanquejar el teixit. Finalment se li aplicava una terra o argila blanca al teixit per blanquejar encara més. Per últim, es passava pel  pressorium (planxa).

I finalment, CÓM LA TENYIEN?

Per tenyir la roba,"els fullons" empraven pigments procedents de plantes i d'alguns tipus de marisc, per exemple, es feia servir el blau egipci, el safrà, per als colors groc i carabassa, i òxids de ferro, pel vermell o marró. Després de rentar i tenyir la roba, s'aclaria en gerres amb aigua i després es passava a l'assecat. La roba es penjava en cordes o en  prestatges al terrat de la tintoreria per assecar al sol.

                                                                 Tinctoria a Barcino

 

La domus

Bon dia companys , companyes i Laura, 

A continuació us parlaré de les domus romanes. Primer us esmentaré quines parts usualment les constituïen i després comentarem una mica la que nosaltres vam anar a veure.

La domus constava d'un sol pis, o màxim dos. Tenia la planta rectangular i estava tancada de l'exterior per parets uniformes, amb cap finestra. La claror entrava pel centre, a través de l'atri, o pel peristil. 

L'entrada principal solia constar d'un uestibulum en forma d'un petit espai arrecerat anterior a la porta, la qual donava a un corredor anomenat fauces.

L'atri (atrium) era la primera cambra que es trobava. Era el centre de la casa primitiva i de la vida familiar. Un gran espai cobert per un sostre llevat d'una gran obertura (compluuium) ,que donava claror i ventilava, deixant caure l'aigua de la pluja en el impluuium, una bassa rectangular que la recollia i des de la qual passava a una cisterna soterrània. Un petit pou al costat permetia treure'n l'aigua. Originàriament hi havia la llar (focus) i es cuinava i menjava en aquesta cambra. El tablinum estava situat al darrera de l'atri, separat per una cortina o un reixat de fusta. Era el el despatx del paterfamilias, on rebia les visites i guardava l'arxiu familiar. Després cal parlar dels cubicula o dormitoris  que estaven situats als costats de l'atri.

Les habitacions que estaven a l'entrada podien estar obertes a l'interior ,com a cambra per al porter, dormitoris o menjadors, o donar a l'exterior. En aquest cas el propietari de la casa les llogava com a botigues (tabernae). I ja per acabar, trobo important no oblidar  dir que moltes cases tenien un jardí (hortus) al llarg de la paret posterior.

En la domus cada membre de la família tenia designat el seu espai: el paterfamilias (amo de casa), l’esposa, els fills i alguns parents. Els esclaus no tenien un lloc específic pel que es creu que dormien en el pis, prop de la cuina o vigilant el descans dels seus amos.

Passem ara, però, a parlar de la domus que vam visitar. D’aquesta se’n conserva el viridarium ( un jardí amb elements ornamentals) emmarcat pel peristylum, al voltant del qual s’articulava un seguit de cubicula (habitacions privades de la família), una zona de serveis i un magatzem. Era possible saber  quanta riques tenien els propietaris de la casa pel pati porticat i per la decoració. Les tres botigues o tabernae estaven adossades a la domus i s’obrien al decumanus minor, carrer el quan correspon amb l’actual Sant Honorat. 

La ubicació d’aquests locals era molt cèntrica i va afavorir el rendiment econòmic dels negocis que si van establir. Les tabernae eren espais d’estructura simple sovint utilitzades com a habitatge  a la part de dalt, però  a la part baixa  era una botiga oberta  a l’espai públic. 

Algú em sabria dir el nom de la que vam veure tots junts?

Espero que us hagi agradat i sobretot que hagueu aprés o recordat algunes coses que ja sabíem.  Us deixo  un petit video

Mireu-ho! Es molt curtet i us ajudarà a respondre la pregunta si encara no l'heu endevinat!

Salut i fins dilluns!

FULLONICA BARCINO

Bon dia companys i Laura,
En aquesta entrada us explicaré una mica les tasques i les observacions que conec de la fullonica. 
La fullonica era l'espai que servia per fer les tasques de bugaderia. 
El seu servei era car, ja que l'emperador havia posat un tribut sobre l'orina humana, que servia per a netejar la roba, perquè els àcids feien desaparèixer les taques i funcionaven molt bé. 
Primer es buscaven possibles danys en el teixit, i una vegada arreglats es netejava la tela submergint-la en substàncies alcalines.

El dia 22 de març, vam anar al museu arqueològic de Barcino, on vam veure les restes que s'han trobat de la fullonica, després d'haver fet les excavacions de les instal·lacions romanes.

Mosaic opus sectile  a l'entrada de la  fullonica

El primer que s'observa és que s'ha trobat una àmfora retallada amb restes de cendres que feien servir com a detergents o blanquejadors, i a partir de les anàlisis han trobat que hi havia  també presència d'orina. 

En segon lloc, podíem veure la "lacuna fullonica", que servia per esbandir la roba. 

A continuació, veiem que hi ha una altre peça que esta molt mal conservada, però, que tot i així, podem veure que hi ha molt color blanc, que podria ser a causa de batre, escòrrer i planxar els draps. 

I per últim, l'ultima estància que observem podria ser el magatzem.

En aquesta visita al museu, podem assabentar-nos de moltes coses que son molt curioses i  que mai ens haguèssim plantejat com podien realitzar-se. 

                                                 Fullonica Museu Barcelona.

Desitjo que aquesta informació sobre la fullonica de Barcino, us hagi ajudat a aprendre una mica sobre el funcionament d'aquest espai, i us hagi fet recordar les restes que vam veure durant la nostra visita. 

Fins demà. 

L'AQÜEDUCTE DE BARCINO

L'aigua en la societat romana era un ideal necessari  com ho és actualment.  L'aigua era necessària per qüestions higièniques i per veure'n d'ella, i és per això , que l'intel·ligent home romà va inventar uns conductes per facilitar l'accés a l'aigua, aquests conductes s'anomenen aqüeductes.

L'aqüeducte romà era un conducte que transportava aigua en grans quantitats a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris. Els aqüeductes aprofitaven la inclinació del terra per tal que l'aigua recorregués el sentit desitjat. Quan l'aigua arribava a la ciutat anava a parar al castellum aquae, des d'on arribava en totes direccions a través de canalons. Els primers en rebre aigua eren les fonts públiques i les termes,  i l'aigua sobrant es distribuïa entre particulars. 

L'estil dels aqüeductes era simple pero artificiós: A sota, trobavem uns pilars que sobresurtien de terra i a partir d'aquí es col·loquen diferents nivells o pisos, cadascun dels quals està format per arcs semicirculars. A la part de dalt s'hi troba el canal per on circula l'aigua.

El passat 22 d'Abril, a la visita que vam fer a la ciutat romana de Barcino vam veure les restes de l'aqüeducte barcelonès situat al carrer Duran i Bas que va quedar al descobert en enderrocar al 1988 un edifici ,i que transportava l'aigua des del riu Besòs fins a la zona de Montcada, satisfent les necessitats dels habitants.

                                                         Aqüeducte de Barcino

Garum & La factoria de Peix

GARUM

  El garum era una salsa feta amb una base de peix.

Un suc que s’obtenia del premsat amb sal de peixos, entranyes de peix i restes de qualsevol animal marí i que deixaven adobar al sol. Era un condiment quasi com el quetxup o la maionesa actual, però mes fort.

El seu origen és fenici, pero va tenir el seu gran apogeu a partir del segle I a.C amb els grecs i els romans, els quals van començar a utilitzar-lo com a  salaó, i va ser aleshoress quan es va convertir en essencial. Aquesta salsa es va utilitzar fins al Renaixement.

A la barreja del garum també hi posaven herbes aromàtiques per fer-lo mes saborós. Acabat el procés d’elaboració es guardava en àmfores que s’exportaven arreu de l’imperi.

No és difícil imaginar el flaire que devien fer les factories de garum, amb milers de litres de peix en diferents graus de maceració i concentrant-se a sol i serena. Però cal recordar que a la taula es servia amb molta moderació, com qui es posa vinagre o espècies al plat. I com a la cuina romana quan elaboraven els plats no posaven sal, el garum era una manera d’aportar la sal necessària tant per donar sabor com per les necessitats d’aquest mineral a l’organisme.   

PERÒ... COM S'ELABORAVA?

AQUÍ ENTRA EN JOC LA FACTORIA DE PEIX

El primer que es feia era pescar i recolectar tots els aliments i susbtàncies necessaries per a  la seva preparació. Un cop obtinguts, es netejaven i s'eliminaven  els budells, la sang...

Aquesta barreja es posava amb sal, es guardava en àmfores, d' uns vint-i-sis o trenta-cinc litres de capacitat i s'exposaven al sol durant molt temps, podia arribar fins a diversos mesos. Els instruments utilitzats per al procés del peix eren fulles i ganivets afilats, que no tinguesin forma de serra per a  no  malmetre les espines  i barrejar-ho amb la part que servia d'aliment.

El sabor i el nom del garum depenia el peix que es feia servir de base, podien  ser ostres, gambes o altres tipus de  marisc o molusc.

El resultat final del garum variava depenent de la zona en la qual fos fabricat. Hispania va ser una de les grans províncies que més productes alimenticis, com el garum, manufacturava i produïa a gran escala per comercialitzar-los.

Restes de la  factoria de salaó (cetaria) de Barcino datada del segle III dC,de les estances on es rentava, trossejava i s' emmagatzemava el peix ja salat. Segons sembla, el garum de Barcino va arribar a gaudir d’un cert prestigi. Com en el cas de la bugaderia i el taller de tints, s’han fet estudis que han permès concretar alguns ingredients d’aquesta salsa de la qual també parlen els textos clàssics.