En primer lloc tenim les GREES O GRAIES, de les quals es diu que eren germanes de les Gorgones (d'elles en parlarem més tard). Eren tres i es deien Dinos, Enio i Pefredo.
Les Graies eren 3 germanes que, segons conta la llegenda, van néixer velles i compartien un ull i una dent per a les tres, que els usaven alternativament. Vivien a l'extrem més occidental, al país de la nit, on no resplendeix mai el sol.
Hesíode deia que eren molt belles (se suposa que irònicament) i es deia que els seus cabells eren blancs per les onades del mar, que són blanques quan el mar està brau.
En segon lloc, us parlaré de les GÒRGONES. Eren tres germanes: Esteno, Euríale i Medusa. Les dues primeres eren immortals però Medusa no, la va matar Perseu i del seu cap va néixer Pegàs.
Es diu que tenien serps per cabell i a aquell qui miraven quedava petrificat.
Ara us presentaré a unes senyores molt simpàtiques, les HARPIES. Eren uns monstres que, fent honor al significat del seu nom, eren unes raptores de nens i ànimes.
Segons la llegenda n'hi havien tres: Nicòtoe, Ocípete i Celeno. Els seus noms, respectivament, signifiquen Borrasca, Vola-ràpid i Fosca.
La llegenda en la que tenen un paper més destacat és la del rei Fineu. La llegenda diu que tot allò que Fineu tocava li ho robaven les Harpies, sobretot els aliments, i tot allò que no es podien endur ho embrutaven amb els seus excrements. Amb l'arribada dels argonautes, Fineu els demanà que l'alliberessin d'aquestes criatures i, després d'un seguit de peripècies ho aconseguiren.
I, per acabar, us explicaré les meves preferides, les SIRENES. Aquestes són uns monstres marins que, contràriament a la concepció que en tenim actualment, tenien cap de dona i cos d'ocell. Se'n va parlar per primer cop a la Odissea.
Es diu que vivien a una illa del Mediterrani i que amb la seva música atreien als navegants amb la finalitat de fer-los xocar contra les roques i, un cop naufragaven, menjar-se'ls.
A la Odissea s'explica com Odisseu, volent sentir el seu cant, va fer tapar les orelles amb taps de cera als seus tripulants i es va lligar al màstil del vaixell per tal de sentir-les sense sucumbir al seu desig.
Però cal saber que aquestes criatures han tingut una interessantíssima evolució al llarg de la història fins al moment.
A l'època medieval eren tres: una tenia cap de dona i cos d'ocell, l'altra tenia el cos de cavall i l'altra de peix.
Es diu que una cantava, amb una veu melodiosa, i les altres tocaven instruments per atraure als mariners. Els seus propòsits, igual que en època grega eren deshonestos.
Actualment, es concep la sirena com una dona amb cos de peix i la seva veu melodiosa té la finalitat de embellir la dona i atraure l'amor.
Es pot veure a la "Sirenita" com la sirena canvia la seva veu a canvi de transformar-se en humana per amor.
