Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Odissea. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Odissea. Mostrar tots els missatges

diumenge, 19 de maig del 2019

ELS MONSTRES DE L'ANTIGA GRÈCIA

Avui us parlaré dels monstres que hi havia a l'Antiga Grècia.


En primer lloc tenim les GREES O GRAIES, de les quals es diu que eren germanes de les Gorgones (d'elles en parlarem més tard). Eren tres i es deien Dinos, Enio i Pefredo.

Les Graies eren 3 germanes que, segons conta la llegenda, van néixer velles i compartien un ull i una dent per a les tres, que els usaven alternativament. Vivien a l'extrem més occidental, al país de la nit, on no resplendeix mai el sol.

Hesíode deia que eren molt belles (se suposa que irònicament) i es deia que els seus cabells eren blancs per les onades del mar, que són blanques quan el mar està brau.

Imatge relacionada

En segon lloc, us parlaré de les GÒRGONES. Eren tres germanes: Esteno, Euríale i Medusa. Les dues primeres eren immortals però Medusa no, la va matar Perseu i del seu cap va néixer Pegàs.

Es diu que tenien serps per cabell i a aquell qui miraven quedava petrificat.

Resultat d'imatges de gorgonas

Ara us presentaré a unes senyores molt simpàtiques, les HARPIES. Eren uns monstres que, fent honor al significat del seu nom, eren unes raptores de nens i ànimes.

Segons la llegenda n'hi havien tres: Nicòtoe, Ocípete i Celeno. Els seus noms, respectivament, signifiquen Borrasca, Vola-ràpid i Fosca.


La llegenda en la que tenen un paper més destacat és la del rei Fineu. La llegenda diu que tot allò que Fineu tocava  li ho robaven les Harpies, sobretot els aliments, i tot allò que no es podien endur ho embrutaven amb els seus excrements. Amb l'arribada dels argonautes, Fineu els demanà que l'alliberessin d'aquestes criatures i, després d'un seguit de peripècies ho aconseguiren.


Resultat d'imatges de HARPÍAS MITOLOGIA GRIEGA

I, per acabar, us explicaré les meves preferides, les SIRENES. Aquestes són uns monstres marins que, contràriament a la concepció que en tenim actualment, tenien cap de dona i cos d'ocell. Se'n va parlar per primer cop a la Odissea.

Es diu que vivien a una illa del Mediterrani i que amb la seva música atreien als navegants amb la finalitat de fer-los xocar contra les roques i, un cop naufragaven, menjar-se'ls.

A la Odissea s'explica com Odisseu, volent sentir el seu cant, va fer tapar les orelles amb taps de cera als seus tripulants i es va lligar al màstil del vaixell per tal de sentir-les sense sucumbir al seu desig.

Resultat d'imatges de sirenas mitologia griega

Però cal saber que aquestes criatures han tingut una interessantíssima evolució al llarg de la història fins al moment.

A l'època medieval eren tres: una tenia cap de dona i cos d'ocell, l'altra tenia el cos de cavall i l'altra de peix.











Es diu que una cantava, amb una veu melodiosa, i les altres tocaven instruments per atraure als mariners. Els seus propòsits, igual que en època grega eren deshonestos.

Resultat d'imatges de sirenes epoca medieval
  






Actualment, es concep la sirena com una dona amb cos de peix i la seva veu melodiosa té la finalitat de embellir la dona i atraure l'amor. 

Es pot veure a la "Sirenita" com la sirena canvia la seva veu a canvi de transformar-se en humana per amor.





dimecres, 12 de desembre del 2018

Οἱ Κύκλοπες καὶ ὁ Πολύφημος

És molt interessant l'aparició dels Ciclops en l'èpica grega i en la literatura de segles posteriors. La variació del seu orígen, de la seva aparença, de la seva manera de ser.

Els mitògrafs en distingeixen 3 tipus: els "uranis", fills d'Urà i Gea, "els sicilians" ,companys de Polifem,  que intervenen a la Odissea i els constructors.

Els Ciclops uranis pertanyen a la primera generació divina, la dels gegants, com explicà Hesíode a la Teogonía, eren tres anomenats Brontes, Estéropes i Arges, tenien un sol ull en mig del front i es caracteritzaven per la seva força i habilitat manual. Van ser ells qui li van donar a Zeus el tro, el llamp i el raig a la titanomàquia.


Resultat d'imatges de brontes estéropes y arges


A la Odissea els Ciclops són considerats éssers salvatges y gegants, dotats d'un únic ull i d'una força prodigiosa,  i es diu que viuen a la costa italiana dedicant-se a la ramaderia.

Polifem és un ciclop dels anteriorments citats, fill de Posidó i la nimfa Toosa. A la narració de la Odissea se'l descriu com el més salvatge de tots. Ja és sabut com Odisseu va saber escapar del segrest de Polifem amb el seu enginy, fet que feu que Posidó s'enfadés amb ell.

Posteriorment als poemes homèrics, Polifem es converteix en el protagonista d'una aventura amorosa amb la nereida Galatea. En veiem una mostra a la faula de Góngora Polifemo y Galatea i també en parla Ovidi a Les Metamorfosis


Imatge relacionada

Per últim, els Cíclops constructors són als quals se'ls hi atribueix la construcció de tots els monuments pre-històrics.

dimecres, 14 de juny del 2017

GEOGRAFIA DE L'ODISSEA

Enguany les alumnes de 2n de batxillerat de grec, la Sara Santamaria, Montse Reyes i Dayana Ondarza, s'han acomiadat explicant al Cataclàs el viatge d'Odisseu.
Si resseguiu el seu viatge que va durar 10 anys, us podeu trobar un munt de sorpreses, no es diu en va que una odissea és un periple ple d'entrebancs.


diumenge, 28 de maig del 2017

ODISSEA CANT XII

Odisseu i els seus companys van descansar a l'Illa d'Ea arrossegant la nau fins allí. Al matí següent van portar el cadàver d'Elpenor per tal d'acomiadar-se, aixecaren un túmul coronat d'una columna i posaren un ample rem a sobre de la tomba. Els hi van servir aliments i Circe els aconsellà que descansessin i al matí següent empreguessin el seu viatge i els aconsellà per  poder-se enfrontar als riscos que els esperaven .
La deessa va comunicar-los que al llarg del trajecte es trobarien amb les sirenes. Aquell que escoltés el seu cant harmoniós no tornaria en vida. L'únic que el podia escoltar era Odisseu, encadenat, i si els digués als companys que l'alliberessin, seria lligat amb més cadenes.

Ulisses i les sirenes, Lekithos s.VI a. C.
museu arqueològic d'Atenes
Després de superar les sirenes, es trobarien amb un camí inexpugnable de núvols i roques. Les onades s'emportarien la nau per davant i amb ella els cadàvers dels mariners, ja que en una caverna viu Escil·la, un monstre terrible, aquell seria el primer escull. El segon seria Caribdis que engoleix la negra ona. De les dos opcions li aconsellava que passés per Escil·la, millor perdre sis mariners que tota la tripulació. Odisseu volia combatre contra Escil·la en cas que ataqués els seus companys, però es immortal i molt poderosa.
Després es trobarien a l'illa d'Hèlios, on guardava el seu ramat de vaques  a les quals si no molestaven passarien sense problemes, però en cas contrari, no quedaria ni un.
Van seguir amb el seu camí, superant les sirenes, posant-se els mariners cera a les orelles per tal de no escoltar el seu cant.

British Museum, Londres

Seguint els passos de Circe Odisseu va recomanar que evitessin l'illa d'Hèlios, però ells volien anar a preparar el sopar i si seguien navegant amb vents forts perdrien la nau.
Odisseu va explicar a la tripulació que preferia morir arribant a Itaca, la pàtria estimada, que morir en aquella illa deserta.
Els tripulants no van fer cas de les seves advertències,i malgrat Odisseu va implorar el seu perdó  als déus immortals, Lampècia es va encarregar que els actes dels mariners no passessin per alt.
ALLORI, Odisseu i Escil·la
Marxant ja de l'illa, el fill de Cronos va envoltar la nau de boira, i Zèfir va provocar una forta tempesta, que va acabar amb la vida del pilot amb un gran cop al crani. Zeus envia un raig al vaixell, i els companys cauen de la nau. Mai tornarien a pujar. Només quedava Odisseu. Zèfir li diu que encara ha d' esquivar Caribdis, tot i així Odisseu  sobre una biga  se salva, però durant nou dies  s'està al mar sense cap mena de rumb,  i al desè  arriba a la Illa Ogigia, on habitava Calipso, deessa poderosa, que acollí a Ulisses .

dissabte, 20 de maig del 2017

Cant XI : La baixada als Inferns

Όδυ​σσεύς (Odisseu) i els seus companys, havent marxat de l'illa de Κίρκη (Circe), navegaren cap allà on Ήελιος (Hèlios) no és mostrava mai, als confins d' Ωκεανός (Oceà), prop del poble dels Cimeris. Un cop varen arribar allà on Κίρκη (Circe) els va indicar, els aqueus varen començar a fer sacrificis en honor als morts i als Déus de l'Inframón, Αἵδης (Hades) i Περσεφόνη (Persèfone). Aleshores, les ànimes dels inferns es varen congregar al voltant dels dànaus, però Όδυσσεύς (Odisseu) les va impedir beure de la sang dels sacrificis, fet necessari perquè hi hagués comunicació entre vius i morts. El primer en beure havia de ser Τειρησίας (Tirèsies); això els hi va anunciar Κίρκη (Circe).

Tot i això, de seguida varen trobar-se amb Ἐλπήνωρ (Elpenor), un antic camarada, amb el qual varen poder dialogar sense necessitat de que begués de la sang vessada, ja que encara es trobava a les portes de l' Αἵδης (Hades); els seus antics companys el varen deixar a l'illa de Κίρκη (Circe) sense sepultura. Όδυσσεύς (Odisseu) va prometre-li que quan tornessin l'enterrarien correctament. 

Llavors va arribar a ells Τειρησίας (Tirèsies), va beure de la sang i va dirigir-se al Laertíada. Primer, va advertir-li que no havia de maltractat el ramat de l'illa de Triquinia ja que era propietat d'Ἥλιος (Hèlios), i després va dir-li que en cas contrari retornaria a Ιθάκη (Ítaca) sense cap aliat i en una nau aliena. També li va predir que trobaria al seu palau usurpadors que pretendrien casar-se amb la seva dona.

Després Ὀδυσσεὺς (Odisseu) parlà amb la seva mare que va morir quan l'heroi ja havia marxat cap a Ίλιον (Ilió/Troia). Aquesta li digué que Τηλέμαχος (Telèmac) encara era el sobirà d'Ιθάκη (Ítaca), que el seu pare, en canvi, vivia al camp com un servent i en pèssimes condicions i que ella morí de nostàlgia per la  seva marxa .

Aleshores, ella marxà i Ὀδυσσεὺς començà a veure passar dames i senyors, entre ells Ἰοκάστη (Iocasta), regna de Tebes i mare i dóna d' Οἰδίπους (Èdip) alhora; Λήδα (Leda), mare d'Helena de Troia i dels Dioscurs Κάστωρ (Càstor) i Πολυδεύκης (Pòl·lux); Ἀριάδνη (Ariadna) filla de Minos  rebutjada per Θησεύς (Teseu)...i fou llavors quan veié a Ἀγαμέμνων (Agamemnon) que, plorant, li explicà com la seva dona Κλυταιμνήστρα (Clitemnestra) i el seu amant Αίγισθος (Egist) el varen assassinar. En aquell moment arribaren Ἀχιλλεύς (Aquil·les) i  Πάτροκλος (Pàtrocle). El Pèlida preguntà a Ὀδυσσεὺς (Odisseu) pel seu pare i el seu fill. Ὀδυσσεὺς (Odisseu) va dir-li que del seu pare no en sabia res però que el seu fill li va dir que va lluitar valerosament durant la guerra i va pujar a les naus sense cap ferida. 

Després d'això, Ὀδυσσεὺς (Odisseu) parlà en to conciliador a Αἴας (Aiant) però aquest, encara rancuniós perquè va perdre contra ell les armes d'Ἀχιλλεύς (Aquil·leu) no el va contestar. Després d'això, Ὀδυσσεὺς (Odisseu) va parlar amb altres herois. Un d'ells fou Ἡρακλῆς (Heracles), amb el qual va dialogar sobre les dotze proves que es va veure obligat a realitzar. Després​, Ὀδυσσεὺς (Odisseu) i els seus companys varen tornar a fer-se a les naus.
Aiant, Persèfone i Sísif a l'Inframón, àmfora àtica amb tècnica de figures negres, 530aC. aprox.

dijous, 18 de maig del 2017

ODISSEA CANT X

L'ILLA D'ÈOL, ELS LESTRÍGONS I EL PALAU DE CIRCE

Arriben a l'illa d'Eòlia, on viu Èol, el déu dels vents, amb els seus dotze fills, sis noies i sis nois.
Odisseu i els seus homes viuen un mes allà, el dia de la partida cap a Ítaca, la seva pàtria, Èol li dóna un odre de pell de bou, el qual contenia dins els vents desfavorables.
Després de nou llargs anys navegant, avisten Ítaca, però els seus homes  desconfiant  que hi hagués a l'odre grans tresors, com or, l'obren , aprofitant que Odisseu està dormit i surten  tots els vents, fent que les embarcacions tornin a allunyar-se d'Ítaca i arribant al punt d' inici. Aquest cop Èol  no els ajuda.

Resultat d'imatges de tramontana vento


John William Waterhouse,
Circe oferint la copa a Odisseu 
1891 Galeria d'art d'Oldham
Després de navegar de nou sense rumb, van a parar a Lamus on vivien els lestrígons. Odisseu  demana a tres dels seus homes que vagin  a buscar al rei d'aquella ciutat,  la casualitat fa que es trobin amb la seva filla. Ella crida al seu pare, Antífates,  i entre ells dos i els altres lestrígons acaben amb totes les embarcacions, menys la d'Odisseu i pocs dels seus homes  sobrevieun a l'atac.
Després d'aquesta massacre arriben a l'illa d'Ea, on viu la deessa Circe. Un dels grups d'Odisseu s'endinsa pel bosc i descobreix la morada de la deessa. Ella els convida a menjar i veure del vi i aprofitant aquest beuratge, els  fa un encanteri que  els transforma en porcs.
L'únic que no havia entrat, Euríloc, avisa a Odisseu dels fets i ell tot decidit a salvar la seva tripulació s'endinsa cap a la seva morada. Ja arribant al palau, es troba amb Hermes qui l'aconsella del que ha de fer i donant-li una planta per contrarestar l'encanteri. 
Finalment Odisseu va aconseguir alliberar-los.
Però Circe, abans de que marxessin els  diu que  hauran de  prendre una nova ruta, avisant-los dels perills que es trobaran  i que haurà de visitar la morada d'Hades i Persèfone.

dimecres, 17 de maig del 2017

ODISSEA CANT IX

Odisseu explica les seves aventures

Alcínou li proposa a Odisseu que expliqui tots els perills  i aventures que li han passat durant el viatge fins arribar al  seu palau. Així que Odisseu accepta explicar-ho. 
Comença a narrar la seva història. 
Primer explica com després de la fugida de Troia, arriba al país dels lotòfags ( menjadors de lotus), i seguidament al país dels ciclops amb la seva trobada amb Polifem,
Mosaic romà Villa del Casale, Sicília
el qual en veure'ls  dins la seva cova, devora uns quants dels seus companys, com el vencen, emborratxant-lo i després deixant-lo cec afilant una estaca, i finalment com poden fugir amagant-se sota el ventre de les ovelles, ja que  Polifem  a l'endemà les deixa sortir de la cova però primer les palpa.  
Odisseu en aquest cant mostra la seva astúcia, enganyant al ciclop, que quan li demana el nom, ell li respon " NINGÚ ". D'aquesta manera , quan es veu atacat i els altres ciclops  s'acosten per ajudar-lo, en sentir que Polifem va dient " Ningú m'ataca", es pensen que ha embogit. Tanmateix Odisseu cometrà un atac de ὕβρις, ja que quan es veu sa i estalvi en el seu vaixell, no pot deixar de dir-li el seu veritable nom, Odisseu , rei d'Ítaca, la qual cosa provocarà l'ira de Poseidó contra ell, no deixant que arribi  a la seva illa fins al cap de 10 anys.

TIBALDI, s.XVI

dilluns, 8 de maig del 2017

ODISSEA CANT VIII

     PRESENTACIÓ D' ODISSEU ALS FEACIS 

Al dia següent pel matí , Odisseu i Alcínou van cap a l’àgora, mentres Atenea anava passejant pels carrers de la ciutat parlant sobre l’arribada d’Odisse, que  és considerat per tots com un nàufrag.
Alcínou informa que Odisseu desitja una embarcació per ser portat cap a la seva pàtria i que un cop s'acabin els preparatius, es celebrarà un convit. Després de sopar, crida a Demòdoc perquè reciti un cant, i ell tria la disputa entre Odisseu i Aquil·leu. Llavors Odisseu es tapa el rostre perquè sent  vergonya que el feacis el  vegin plorant.
Quan acaba el banquet els feacis anuncien unes competicions. Odisseu en primer lloc es nega, però Euríal el  menysprea i Odisseu agafa un disc i  el llença més lluny que qualsevol altre feaci ,i enfadat, provoca a la  resta  a combatre’s en qualsevol prova.
Alcínou per tranquil·litzar les coses diu que els hi és mes plaent un banquet i balls, demanant els joves que demostrin al convidat  les seves danses.   Per això, Demòdoc canta els amors d’Ares i Afrodita i la trampa que fa Hefest  per avergonyir-los davant  tots els déus.
 Odisseu comenta  a Alcínou que els seus balls són els millors que ha vist , i Alcínou, com agraïment demana a tots els feacis que li donin un obsequi. Euríal li regala una espasa, a més de demanar-li perdó.
Per altra banda, Nausica s’acomiada d’Odisseu i li demana que la recordi tots els dies , perquè ella el va salvar.
Llavors es celebra un altre banquet i Alcínou relata l’enginy del cavall de Troia, de l'entrada i la sortida dels guerrers durant la nit . Finalment Alcínou s'adona que Odisseu està plorant  i li pregunta quin és el seu nom i el seu origen.     

JOHN FLAXMAN, 1810



dijous, 4 de maig del 2017

ODISSEA CANT VII

Odisseu arriba al palau d'Alcínou

Odisseu arriba a l'illa dels feacis amb l'ajuda de la deessa Atenea. I després , gràcies a les indicacions de Nausica, es dirigeix directament al palau d'Alcínou per buscar refugi.
Passant pel poble Atenea es transforma en una nena petita, per així guiar a Odisseu fins al palau. 
En arribar al palau, Odisseu es queda contemplant el palau i el meravellós que és. Finalment es decideix a entrar,  i quan  ho fa, es troba que el rei Alcínou  juntament amb els nobles feacis estan en un banquet menjant. De cop i volta tothom contempla a Odisseu i la seva forma d'entrar al palau.

Odisseu explica la seva història a Alcínou. Des del principi fins al final. Així llavors el rei Alcínou decideix que Odisseu es quedi en el palau i mana  a les serventes que li preparin un llit. mentre ell l' ajudarà  en tot el que pugui. 

Odisseu en la cort de Alcínou per Francesco Hayez (1813-1815)

dimarts, 2 de maig del 2017

CANT VI

                                                     
Odisseu i Nausica
Odisseu, esgotat, dormia pel cansanci i la son, mentre Atenea marxava  al país i a la ciutat on vivien els  feacis, els quals molt abans havien viscut  a Hiperea, a prop dels Cíclops, on aquests els feien mal contínuament, ja que eren més forts que ells. Els va portar fora d'allà Fèax i els va assentar a Esquèria, on va construir i rodejar la ciutat de murs, va edificar cases i va fer temples. Temps després va començar a governar Alcínous.

Resultat d'imatges de nausicaa de la odiseaAtenea es va encaminar cap al seu palau, planejant el retorn d'Odisseu. Quan va arribar, va trobar Nausica, filla del rei Alcínous, que semblava una deessa,  es va apropar a ella i li va dir:                                              - Nausica, perquè tan indolent et va donar a llum la teva mare? Tens descuidats els teus vestits, i a sobre el teu casament està proper, on hauràs de vestir les teves millors gales, així que anirem al camp a rentar-los perquè et queda ben poca solteria, demana al teu pare un carro i mules, perquè portem els cinturons, les túniques i la teva esplèndida roba. És millor que anar a peu ja que estan molt lluny de la ciutat.Quan va acabar d'aconsellar-la, se'n va anar cap a l'Olimp.
Va arribar Eos ( l'Aurora), qui la va despertar i Nausica, sorpresa, va anar a veure la seva mare i el seu pare, el qual li va donar  tot el que li havia dit Atenea.
Els criats van preparar-ho tot,  i així que tot va estar llest Nausica va emprendre el camí cap al mar. Va pujar al carro amb les seves serventes, i quan va arribar, van començar a rentar els vestits.  En acabar, van estendre la roba a la platja i van banyar-se al mar. Després, van esmorzar totes juntes i van començar a jugar totes juntes a la pilota.
Però, quan es disposaven a tornar cap a casa, Atenea tenia un altre pla: despertar Odisseu perquè veiés la jove Nausica i  aquesta el portés a la ciutat. Així doncs va llençar la pilota a una serventa, que no va encertar a l' agafar-la i va anar directa al mar, on un remolí se la va empassar: Odisseu havia despertat.Estava  assegut pensant:

- Què serà de mi? Quin tipus d'homes és la terra on he arribat? Son salvatges i carents de justícia o pel contrari amics dels forasters i amb sentiments de pietat cap als Déus? Vaig a veure-ho.

Va arribar cap a les noies, on totes van marxar per la vergonya de veure'l despullat, i només va quedar quieta Nausica, ja que Atenea li havia infundat el valor de la valentia. Odisseu li va suplicar, dient-li tot tipus d'afalacs i alabances:


LASTMAN, Odisseu  i Nausica

- Ahir vaig escapar del ponto, vermell com el vi, després de vint dies. La mar em va sacsejar i em va portar fins aquí, i no crec que això cessi, si no que els Déus segurament em guardin més desventures. Per això et demano que m'ajudis, m'ensenyis la ciutat i em donis roba per tapar-me. Que els Déus et donin tot el que desitges, un marit, una casa!



Nausica, responent-li, li va dir que li donaria tot el que demanava perquè se'l veia un bon home. En veure les seves serventes fugir, va dir que havien d'ajudar-lo perquè els Déus estarien contents, i li ensenyarien la ciutat. Es va rentar, li van donar roba i va canviar d'aspecte. Era similar a un Déu, i Nausica va dir a les serventes que el desitjava com a espòs, s'havia enamorat. Van donar-li beguda i menjar.
Nausica li va dir que  l'acompanyarien a la ciutat, però perquè la gent no s'estranyés de veure'ls junts, va dir-li que quan arribessin a la ciutat, el deixarien a un proper bosc de pollancres negres consagrat a Atenea. Quan pensés que Nausica i les serventes haguessin arribat al palau,  hauria de presentar-se al palau i demanar a la reina, mare de Nausica, que el retornés a la seva pàtria, a casa seva i amb la seva família. Odisseu al bosc va demanar ajuda a Atenea perquè l'indiqués el camí al palau dels feacis, però Atenea no es va mostrar  per por a la còlera de Posidó, que estava enfadat amb Odisseu...

V. SEROY, Odiseo sigue a Nausícaa  en su carro, 1910


diumenge, 30 d’abril del 2017

ODISSEA CANT V

ODISSEU ARRIBA A ESQUÈRIA, TERRA DELS FEACIS


En la reunió que van tenir els déus, Atena tenia interès per Odisseu així què va decidir intercedir per ell, ja que aquest es trobava al palau de la nimfa Calipso patint sense poder tornar a la seva terra amb la seva família.
En aquesta assemblea, Zeus va decidir enviar a Hermes per informar Calipso de la decisió que havia pres. Calipso promet la immortalitat a Odisseu, però aquest la rebutja i decideix travessar la mar per poder reunir-se amb la seva estimada esposa Penèlope i el seu fill.
La nimfa, tot i no estar d'acord amb la decisió dels déus, ajuda a Odisseu a construir una barca i li promet que ella no intercedirà en el seu camí. No obstant això, Posidó crea tempestes que dificulten el viatge d'Odisseu.
La nimfa marina, Ino Leucotea, s'acompadeix del pobre home i li proporciona un vel immortal, que va ser la seva salvació.
Finalment, després de dos dies, Odisseu és capaç d'arribar a la costa de l'illa dels feacis, gràcies a l'ajuda de la deessa Atenea.


                                                         INO LEUCOTEA

dimecres, 19 d’abril del 2017

ODISSEA cants I -IV

χαίρετε μαθηταὶ,
Ja que volíeu llegir l'Odissea, la sort ha fet que comenci jo amb els 5 primers cants. Així que espero que Calíope, la musa de la poesia èpica,  m'inspiri, tal com va demanar Homer a la seva època:

᾿Άνδρα μοι ἔννεπε, Μουσα, πολύτροπον, ὅς μάλα πολλὰ
πλάγχθη, ἐπεὶ Τροίης ἱερὸν πτολίεθρον ἔπερσε·
πολλῶν δ' ἀνθρωπων ἴδεν ἄστεα καὶ ϝόον ἔγνω,
πολλὰ δ' ὅ γ' ἐν πόντῷ πάθεν ἄλγεα ὅν κατὰ θυμόν,
ἀρνύμενος  ἥν τε  ψυχὴν καὶ νόστον ἑταίρων. 
Conta'm Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim
errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre;
de molts pobles veié les ciutats, l'esperit va conèixer;
molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim,
fent per guanya'el seu alè i el retorn de la colla que duia;
                                                                                                    Traducció: Carles Riba 


Després d'aquesta invocació i presentació del nostre heroi, els déus es reuneixen a l'Olimp per  discutir el seu destí. Atena , que esdevindrà la seva protectora, proposarà que s'envïi a Hermes a l'illa d'Ogigia, i ella mateixa amb l'aspecte de Mèntor marxarà a Ítaca per convèncer a Telèmac, el seu fill, que viatgi fins a Pilos i Esparta, on regnen Nèstor i  Menelau respectivament per saber si tenen notícies del seu pare. Menelau li diu que el seu pare no és mort  gràcies a les informacions de Proteu, el vell endeví del mar.
Aquests cants reben el nom de Telemaquea o viatge de Telèmac, i es caracteritzen per presentar la maduresa del personatge que després d'haver fet el seu viatge, passa  de nen que no s'adona del que fan els pretendents amb el seu  regne, incapaç de fer-los front, a tornar com adult, prou savi i valent per combatre'ls al costat del seu pare.