ODISSEA cants I -IV

χαίρετε μαθηταὶ,

Ja que volíeu llegir l'Odissea, la sort ha fet que comenci jo amb els 5 primers cants. Així que espero que Calíope, la musa de la poesia èpica,  m'inspiri, tal com va demanar Homer a la seva època:

᾿Άνδρα μοι ἔννεπε, Μουσα, πολύτροπον, ὅς μάλα πολλὰ

πλάγχθη, ἐπεὶ Τροίης ἱερὸν πτολίεθρον ἔπερσε·

πολλῶν δ' ἀνθρωπων ἴδεν ἄστεα καὶ ϝόον ἔγνω,

πολλὰ δ' ὅ γ' ἐν πόντῷ πάθεν ἄλγεα ὅν κατὰ θυμόν,

ἀρνύμενος  ἥν τε  ψυχὴν καὶ νόστον ἑταίρων. 

Conta'm Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim

errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre;

de molts pobles veié les ciutats, l'esperit va conèixer;

molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim,

fent per guanya'el seu alè i el retorn de la colla que duia;

                                                                                                    Traducció: Carles Riba 

Després d'aquesta invocació i presentació del nostre heroi, els déus es reuneixen a l'Olimp per  discutir el seu destí. Atena , que esdevindrà la seva protectora, proposarà que s'envïi a Hermes a l'illa d'Ogigia, i ella mateixa amb l'aspecte de Mèntor marxarà a Ítaca per convèncer a Telèmac, el seu fill, que viatgi fins a Pilos i Esparta, on regnen Nèstor i  Menelau respectivament per saber si tenen notícies del seu pare. Menelau li diu que el seu pare no és mort  gràcies a les informacions de Proteu, el vell endeví del mar.

Aquests cants reben el nom de Telemaquea o viatge de Telèmac, i es caracteritzen per presentar la maduresa del personatge que després d'haver fet el seu viatge, passa  de nen que no s'adona del que fan els pretendents amb el seu  regne, incapaç de fer-los front, a tornar com adult, prou savi i valent per combatre'ls al costat del seu pare.