QVINCTILIS AUT IVLIVS MMXVII

SALVE COMITES , ΙΑΣΣΟΥ  ΣΥΝΤΡΟΦΟΙ

Ja hi tornem a ser, en el mes on el curs s'ha acabat , gaudim o no de vacances, però potser on el nostre viatger recull més paraules, "pedres" i  llegendes  d'arreu dels camins per on va. I és que el llegat dels clàssics no s'acaba aquí, i sinó que li expliquin a qui va anar a Londinium! 

Aquest any ha estat ple de sorpreses des de posar 10 en controls de verbs grecs, i parlo de l'aorist, a viatjar virtualment per la mediterrània al costat d'Odisseu , després d'haver llegit l'obra d'Homer, com viatjar en el temps a Tarraco, i per si no fos poc dues vegades, una  oficial, i l'altra per gaudir de les explicacions d'unes esclaves gregues que feien ungüents i sabien  fer servir tots els estris per escriure, a més de fer un petit tast sobre l'art culinari romà. També ens hem emocionat amb la tragèdia d'Èdip rei, i hem tornat a riure amb el Miles gloriosus, com el de posar-nos a prova amb la bateria de preguntes de l'Odissea.

Quan miro enrere, sento certa  nostàlgia pel curs que s'ha acabat, n'hi haurà un altre amb alguns o molts  de vosaltres, però serà diferent, i per què nostàlgia? doncs és una paraula que ve del grec (νόστος i ἄλγος) que significa dolor pel viatge que alguns fareu, que és momentani, ja que tinc la sort τύχη que en algun moment amb molts de vosaltres ens retrobem , m'expliqueu el que esteu fent, em demaneu llibres...i recordeu amb un somriure tots els encanteris (bons i dolents) que heu patit al meu costat.

QUINCTILIS

SALVE  FORMICULAE,

Iam   non estis  sed per tres annos passi estis mea iocularia et parva mendacia. 

Nunc momentum  est ad dicendum veritatem:

Aquest  mes de Quinctilis, juliol, és per a vosaltres el final de la vostra vida a  l'intitut,  i ja esteu pensant, no us queda cap més remei, en el que estudiareu al setembre, on anireu, i aquelles incògnites : m 'agradarà? trobaré " gent" amb qui compartir... ?
Jo no les puc resoldre per vosaltres, jo em quedo aquí, a la meva aula 6, als soterranis, amb els meus mapes de l'imperi romà, i els vostres tresors que he guardat :

 un calendari, uns signes del zodíac... 

   

                                                                    

                                     

i d'altres que no es veuen, però que provoquen somriures, com quan a l'examen de selectivitat vau  veure que el text era del meu estimat Gaius Iulius Caesar. I tant de temps donant-me la pallissa de quin signe sóc i heu tingut  sempre la pista davant del vostre nas! ( sense faltar la memòria de Publius Ovidius Nasonis).

Què ja ho heu  esbrinat???? sempre podeu fer comentaris!!!!!

Ja per acabar, i per no deixar de banda als grecs, sempre penseu que el que és important no és arribar a Ítaca, sinó el camí que us hi porta;  Desitjo que sigui un periple llarg i que els vents us siguin sempre favorables, i que si per un cas  el viatge es torna una "Odissea", tingueu el coratge d'enfrontar-vos als problemes, sabent que en una cova hi ha una " venefica" que us pot escoltar.

La festa romana del Cumella

Salve!

Avui, dia 12 de Juny, els alumnes de primer de llatí de l'Antoni Cumella hem fet la millor festa romana de la història. Per tal de poder celebrar que ja hem acabat el curs de primer de batxillerat, ens hem vestit tots plegats de romans i hem fet una prima mensa com cal. Mentre que els pocs nois de la classe hem dut una simple toga romana feta amb els llençols de casa, les noies s'han vestit i arreglat amb diferents tipus de vestit romà, com per exemple el peplum o el quitó i tots cordats amb cintes i cinturons. A més d'això, també s'han guarnit els cabells amb trenes i flors, com les joves romanes. I un cop "romanitzats" ja ens hem posat a menjar patates, olives, pastís i molta bolleria artesanal. 

Ja que estem parlant de la roba de l'antiguitat clàssica, us explicaré una mica sobre aquestes tres importants peces de roba :

La toga era una vestimenta distintiva de l'antiga Roma i Grècia, consistia en una llarga tela d'uns 6 metres de longitud. Es portava enrotllada al voltant del cos, generalment col·locada sobre una túnica. La toga estava feta de llana i la túnica sota aquesta era generalment de lli. Els rics la duien de llana molt fina i blanca llevat d'en casos de dol, i els pobres de llana basta i fosca.

El peple era una capa de l'antiguitat clàssica, molt llarga. El peple era fi, estret i llarg. S'usava també com a protector d'articles valuosos, generalment de rebosteria, i per a adornar un tron, però el més comú era com a peça de vestir de les dones.

El quitó és un vestit de l'antiga Grècia que podia ser portat per homes i dones. Al començament era de llana, però més endavant es va començar a fer amb lli i cada cop més ample, per a ser portat amb un cinturó i formar plecs decoratius. La introducció del lli fa que les dones la prefereixin al peple. Les dones el porten llarg, i  els homes el poden portar fins a l'alçada dels genolls. De vegades, es portava amb una mena de xal anomenat himation, molt popular entre els romans, que el van anomenar pallium.

Un cop acabada de fer aquesta petita aclaració, ja podem continuar parlant de la festa.

                                                                                                                                                                                                                      

I mentre fèiem tot això, hem rigut i parlat tot jugant a diferents jocs de classe. També s'han premiat als alumnes que van participar al concurs Odissea amb un diploma que esmenta els seus valuosos 73 punts! Per acabar, ens ha tocat ser esclaus enlloc de patricis i netejar una mica. I això és el que hem fet aquest matí ante dies II idus Iunii.

En conclusió, hem sigut proclamats com :

Els romans moderns de l'institut.

IGNORARE

SALVE,

Avui , pridie kalendas Iulias, és l'últim dia oficial del curs MMXIII - XIV i  vull acomiadar-me com cal  de la meva primera  promoció de batxillerat  de l'IES Antoni Cumella. 

D'ara en endavant  l'únic que podré fer és ignorare vos.

Ja està! pensareu que fins i tot en els meus comiats sóc una mica.... no aneu tan de pressa, ja sabeu que m'encanta trobar el doble sentit, i en aquest cas, el de les paraules.

El verb ignorare  ha donat pas a un doblet : per una banda el terme culte ignorar, "no conèixer, no saber" ; i per l'altre el patrimonial, enyorar "trobar a faltar algú que està absent, i del que no se sap on para".

Ara  crec que m'heu entès, no?  i per si no,  una imatge val més que mil paraules!!!

Pel que fa als que heu  acabat el 1r curs de batxillerat, però  que em seguireu  patint, o inclús als que heu de començar, us recordo unes paraules  que cert orador, Ciceró, va dir al seu enemic, Catilina:

Quo usque tandem abutere ,..., nostra patientia?

Bones vacances a tots