QUINCTILIS

SALVE  FORMICULAE,

Iam   non estis  sed per tres annos passi estis mea iocularia et parva mendacia. 

Nunc momentum  est ad dicendum veritatem:

Aquest  mes de Quinctilis, juliol, és per a vosaltres el final de la vostra vida a  l'intitut,  i ja esteu pensant, no us queda cap més remei, en el que estudiareu al setembre, on anireu, i aquelles incògnites : m 'agradarà? trobaré " gent" amb qui compartir... ?
Jo no les puc resoldre per vosaltres, jo em quedo aquí, a la meva aula 6, als soterranis, amb els meus mapes de l'imperi romà, i els vostres tresors que he guardat :

 un calendari, uns signes del zodíac... 

   

                                                                    

                                     

i d'altres que no es veuen, però que provoquen somriures, com quan a l'examen de selectivitat vau  veure que el text era del meu estimat Gaius Iulius Caesar. I tant de temps donant-me la pallissa de quin signe sóc i heu tingut  sempre la pista davant del vostre nas! ( sense faltar la memòria de Publius Ovidius Nasonis).

Què ja ho heu  esbrinat???? sempre podeu fer comentaris!!!!!

Ja per acabar, i per no deixar de banda als grecs, sempre penseu que el que és important no és arribar a Ítaca, sinó el camí que us hi porta;  Desitjo que sigui un periple llarg i que els vents us siguin sempre favorables, i que si per un cas  el viatge es torna una "Odissea", tingueu el coratge d'enfrontar-vos als problemes, sabent que en una cova hi ha una " venefica" que us pot escoltar.