Tal com s'explicava en l'últim capítol, els Horacis i els Curiacis accepten lluitar enlloc dels dos exèrcits, i en un primer moment el combat està molt igualat, però després dos dels germans Horacis moren, tot i que el tercer resulta il·lès. Tanmateix, com que no pot enfrontar-se als tres Curiacis junts, intenta separar-los. Fuig, i quan veu que els seus perseguidors s'han separat molt a causa de les seves ferides, ataca un primer i després l'altre , matant-los ambdós. Només queda un Horaci i un Curiaci, i malgrat el combat està més equilibrat, el Curiaci ha rebut moltes ferides, està cansat per la cursa i vençut davant la mort dels seus altres germans, per tant, ell mateix es nega a lluitar i Horaci el mata, i el despulla de les seves armes.
Quan Horàcia, promesa amb un dels Curiacis, a la porta Capena veu l'entrada triomfal del seu germà portant les despulles dels Curiacis comença a plorar, deslligant-se els cabells, fet que enfurisma el seu germà que la mata tot dient-li:
... Sic eat quaecumque Romana lugebit hostem.
(Que acabi així qualsevol dona romana que plori un enemic)
Aquest crim va ser considerat atroç pels patricis i la plebs, i per tant, portat a judici davant del rei, que nomenà dos duúmvirs que l'havien d'acusar d'alta traïció, a no ser que Horaci apel·lés davant el poble, la qual cosa va fer. El poble el va absoldre després que el seu pare defensés el fill, dient que ell hagués fet el mateix, fent ús del ius patrium. Per expiar el seu crim, després de celebrar uns sacrificis, va fer passar al seu fill amb el cap cobert sota una biga que havia col·locat al carrer, i que s'anomena "la biga de les germanes".
Després d'aquest episodi, Alba i el seu cap, Meti, tot i que manté l'aliança promesa a Tul·lus, incita els altres pobles com els Fidenats o els seus aliats, els Veios, a declarar la guerra obertament a Roma, canviant de bàndol en el moment més oportú, però enmig del combat i quan l'exèrcit romà s'adona que els Albans giren cua, Tul·lus explica que els Albans volen atacar per la rereguarda l'estratègia, fet que és mentida, però que resulta tot un èxit per als romans i una fugida i matança per als altres.
.jpg)
