Urània , la musa grega de l'astronomia

Urània (en grec  Οὐράνια "Celestial" ) és la musa més jove de totes les muses. Alguns la consideren com filla d'Urà (d'aquí ve el seu nom), sorgida del seu pare sense la necessitat d'alguna dona. I altres diuen que era filla de Mnemòsine i Zeus.  Se li atribueix un fill, anomenat Linos, nascut de la seva relació amb Apol·lo.

A Urània se li atribueix  l' haver  inspirat en els homes la curiositat per les estrelles, l'ànsia de preguntar-se el perquè de les coses i també  l'habilitat de llegir el futur en els astres.

En la major part de les seves representacions apareix agafant un compàs en una de les seves mans amb el qual mesura el globus terrestre. En el seu cap porta una diadema d'estrelles, i també aquestes adornen la seva capa. A més se sol trobar als seus peus una sèrie d'instruments per mesurar, representant la importància de les matemàtiques en la ciència.

             LOUIS BOULLOGNE, Les muses Urània i Melpòmene

CLAUDI PTOLOMEU

Claudi Ptolomeu

Claudi Ptolomeu va ser un geògraf, astrònom i astròleg egipci que va néixer aproximadament  l'any 85  i va morir cap al  170. El seu treball va consistir en un continuat estudi científic a la Biblioteca de Alexandria, on va portar a terme diferents teories explicades en els seus llibres. 

Els horòscops segons Ptolomeu

D' una banda, els seus estudis d' astronomia i el seu coneixement sobre les  idees de Plató i Aristòtil en aquest àmbit , el van fer defensar una teoria geocèntrica , és a dir, que  la terra es troba al centre del univers i està sempre en moviment. Aquesta idea queda plasmada juntament amb el moviment dels diferents cossos celestes en el seu llibre més important, Almagest, que  es vincula directament amb una altre obra anomenada Tetrabiblos en la qual explica la influència d' quest tipus de moviment en les persones.

En l’àmbit geogràfic, destaca el seu llibre La geografia en el qual intenta crear un mapa de tot el món conegut en aquesta època,afegint  tots els territoris definits amb  un sistema de latitud i longitud.Tot i no aconseguir plasmar la realitat amb exactitud, va ser la base de molts cartògrafs durant els anys posteriors, més o menys quinze segles!!!!

Mapa del món segons Ptolomeu

ARISTARC DE Samos

Sóc l'hoplita, i  ja que estem veient el què sabien els grecs sobre astronomia i geografia, ara us explicaré breument  sobre un dels grans astrònoms de l'antiga Grècia:

Aristarc (Arístarkhos Αρίσταρχος, Aristarchus) (310 aC - 230 aC) fou un astrònom i matemàtic grec, nascut a Samos, Grècia. Ell és la primera persona que proposa el model heliocèntric del Sistema Solar, col·locant el Sol, i no la Terra, en el centre de l'univers conegut. En aquest moment  podem adonar-nos  i comprovar la incultura del posteriors cristians, ja que  malgrat els grecs van dubtar de la teoria geocèntrica,  els cristians fins a ben entrat el segle XVI, amb el polonès Copèrnic, no s'ho van qüestionar, així ens va...

Aristarc va ser un dels molts savis que va fer ús de l'emblemàtica Biblioteca d'Alexandria, en la qual es reunien les ments privilegiades de l'antiguitat clàssica. Encara que la seva teoria va ser rebutjada, va ser un avenç i gran tema de debat, ja que en aquella predominava el model geocèntric d'Aristòtil.  

Aquí podem observar un retrat de la seva persona, encara que no era un home gaire agraciat físicament,  es treballava  les seves teories.