El Dimecres 11 de Març els alumnes de grec de 1r i 2n de Batxillerat de l'IES Antoni Cumella varem anar a veure la representació de la tragèdiaLes Troianesescrita pel clàssic autor grec Eurípides.
L'obra va ser representada pels alumnes de clàssiques de l' Institut Distrito Marítimo de València, i tot i advertir-nos de que no eren professionals, la seva actuació ens va sorprendre gratament, van guanyar-se cadascun dels aplaudiment, sense cap mena de dubte.
Aquesta obra és en si innovadora perquè, a més de donar el protagonisme a les dones, també jutja la barbaritat dels actes dels mateixos grecs pel que fa a les conseqüències de la guerra.
L'obra representa, amb total sinceritat -encara que en el seu temps no va agradar-, l'atrocitat que van patir Troia i les seves supervivents, el patiment viscut per elles i el seu final devastador.
Encara que no fos perfecte els alumnes de l’ institut valencià van saber fer seus els personatges, va ser una gran interpretació digne de veure, ja que van aconseguir mostrar el dolor de perdre la seva vida i van transmetre cada sentiment d’agonia, de tristesa, d’angoixa. Van mostrar-ho de tal manera que el públic no va poder evitar aguantar les llàgrimes en el moment del clímax de l’obra, quan el personatge d’Hècuba plora per la mort del seu net, o el moment de bogeria que mostra Cassandraamb la seva gran interpretació quan és posseïda per Apol·lo. L'actriu que representà Helena va adoptar la sensualitat i la persuasió com si fos realment ella. I finalment el gran crit final de les troianes -interpretades pel cor, que van fer un gran treball coordinat parlant totes com una de sola- per la caiguda de Troia va tenir una potència indescriptible.
La companyia de teatre va saber adaptar la posada en escena d'un teatre grec, la antiga escena grega on els actors esperaven la seva sortida, sobretot el vestuari va encaixar a la perfecció amb els personatges, en especial la dels déusPoseidó i Atenea(que també van fer un gran treball), mostrant el realisme de l'obra en sortir d'una guerra perduda i els canvis que va suposar per a cadascú.
No es pot negar que allò que van fer, va ser, encara que no eren professionals del teatre,una obra d’art recomanable per a qualsevol amant de l’art dramàtic.
Vam
anar a veure la representació teatral de l'obra de Plaute, Miles Gloriosus, “El
soldat Fanfarró” feta pel grup In albis de l'IES Fuente Nueva de Morón de la Frontera i de la qual ja havíem fet la lectura prèviament.
Aquesta representació entre d'altres, es fa gràcies a la Societat Catalana de
Teatre Grecollatí, una societat que té com a objectiu programar i
reproduir representacions teatrals, així com realitzar activitats
per tal de conèixer, promoure i difondre el teatre grecollatí
juntament amb la cultura clàssica.
Va
ser una gran experiencia la visita a Tarraco, on a més de poder
gaudir d'algunes restes del món antic, també vam disfrutar
d'aquesta representació del Soldat Fanfarró. Cal dir que els
personatges tenien accent andalús i això donava un toc d’humor
a l’obra, a més, tant al principi com al final, es va muntar un festival on tothom que volgués, podia baixar a ballar amb els
protagonistes de l’obra.
Pel
que fa a l'escenari, aquest estava ben muntat. Hi havia com una mena de frons scenae molt simple, però alhora molt útil.
A l’hora de llegir el llibre van haver-hi coses que van quedar a l'aire, però al veure l’obra tot es va aclarir.. En molts moments
hi va haver musicals que feien animar al públic i que estigués
pendent de l’obra.
Pel que fa a la nostra reacció, va ser molt positiva. No vam parar de riure i
ens encantava mirar enrere per veure la cara de la nostra
professora, que estava molt alegre. L'obra, en definitiva, va ser
molt fidel al text original, però van aplicar connotacions
humorístiques molt arrelades a l'actualitat. Aquesta conjunció va
establir un equilibri digne d'aplaudiment.
Abans
de què comencés l'obra, els organitzadors van alliberar una “mona”
molt humana per la càvea.
Tota la gent patia perquè temien que vingués la mona i s'assegués a la seva falda. Cal dir que era una miqueta fanfarrona, però molt
amigable.
Finalment,
dir que recomanem que es segueixi fent aquesta sortida, ja que
desitgem que els cursos vinents puguin gaudir de l'obra tal com ho
hem fet nosaltres.
SALVE COMITES, DISCIPULI , DISCIPULAE ET MAGISTRAE ,
Ahir, III ante idus aprilis , va ser un dia que crec que tots recordarem, ja sigui pel sol que va lluir, "la caminadeta", la recerca dels signes ibers, veure unes pedres que d'alguna manera ens imaginem diferents, però que mai ens deixen indiferents, i que fins i tot, ens sorprèn veure que s'alcen dempeus després de tants segles, explicant-nos la seva història, la d'una ciutat anomenada Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco.
Nympha, Atena, Felix, Terpsícore i Capità Nemo
Tot s'ha de dir, però, que les pedres no varen parlar, sinó que uns quants alumnes de 2on de batxillerat de l' IES Antoni Cumella ens van fer de Cicerone, i crec que els aplaudiments que van rebre , varen ser molt merescuts, tant per les seves explicacions, com per la il·lusió que hi van posar.
I és que ahir, a més, tenien com espectadors no només als alumnes de 1r de batxillerat i de 4rt del mateix institut, sinó també als alumnes de batxillerat de l' IES Bisbe Sivilla, als qui per fi vam poder posar cara als noms tan bonics que s'han posat al blog i que van compartir amb nosaltres unes quantes lliçons de litomància.
I encara que sembli mentida que jo pugui dir tal "cosa", el millor de tot va ser que tots vareu ser educats, respectuosos ( almenys mentre jo hi era), i puntualíssims, no com jo!!!
I si això fos poc, per la tarda varem gaudir d'una obra de teatre que ens va fer riure, i que malgrat quan la llegíem podia semblar avorrida, ens va ambientar com si estiguessim en temps de Plaute.
Crec que si hagués de posar una nota a la sortida seria un 10!! I això m' anima per preparar-ne altres.
Bon dia, bona tarda o bona nit guapos i guapes del Cataclàs!
A continuació us presentarem alguns teatres que poden despertar el vosaltres interés i que va bé que conegueu per ampliar la vostra inmensa cultura romana. Primerament, perquè no us trobeu del tot perduts recordarem les parts essencials d'un teatre romà.
Bé doncs, endavant:
Els elements comuns d'aquest són els següents:
En primer lloc destaquem un pòrtic, el qual era un pati situat al darrere de l'escenari. Seguidament trobem l'escenari, en el qual els actors representen l'obra. En tercer lloc, distingim el frons scenae que normalment estava compost per un doble ordre de columnes. Per altra banda, també és important referir-nos als seients més propers a l'escenari i a l'orquestra, que és un semicercle, en el qual seien les autoritats. També hi trobem els Aditus, que eren els passadissos laterals d'entrada a l'orquestra. Cal esmentar la graderia, cavea, i finalment la vomitoria, que eren les entrades a la graderia com tots sabem.
Ànims i forces per ampliar la vostre cultura petits i petites romans/es!
TEATRE ROMÀ DE CARTAGENA
El teatre romà de Carthago Nova, actualment coneguda com Cartagena, a Múrcia, va ser descobert l'any 1988. Aquest és un dels més grans de la Hispània romana i va començar a construir-se en temps de l'emperador August, entre els anys 5 i 1 a C. Se sap que el va dedicar a Luci i Cèsar, els seus néts, els noms dels quals apareixen en dues grans llindes de marbre gris situats sobre els accessos oriental i occidental del teatre. El diàmetre de lacavea equival a 87,6 metres, amb una capacitat per a uns 6.000 espectadors.
El teatre juntament amb un gran forum va formar part d'un pla d'urbanització de la colònia romana des del 44 aC. anomenada Colònia Vrbs Iulia Nova Carthago (C.V.I.N.C), que ja comptava amb un gran amfiteatre, d'època republicana.
TEATRE DE CLÚNIA
El Teatre romà de Clúnia Sulpicia és un teatre construït a la Colònia Clúnia Sulpicia, com el propi nom indica, a l'Alto de Castro (1000 m. d'altura), a la província d' Hispania Citerior Tarraconensis , actualment situada entre les poblacions de Coruña del Conde i Peñalba de Castro, al Sud de la província de Burgos (Espanya).
Va ser construït sota el mandat de l'emperador Tiberi per monumentalitzar la ciutat més important, juntament amb Asturica Augusta a la conca del Duero.
Es tracta de la resta més significativa de Clúnia; Aquest teatre, excavat en la roca, va tenir capacitat per 10.000 espectadors, la qual cosa el va convertir en un dels més grans de la seva època.
Pel que fa a la seva conservació a l'actualitat, la seva recuperació ha estat mereixedora del premi en la secció de Restauració i rehabilitació atorgat pels Premis bianuals d'Arquitectura de Castella i Lleó del 2004-2005. El jurat va destacar «la respectuosa recuperació del teatre i el tractament paisatgístic general».
TEATRE DE SAGUNT
El teatre romà de Sagunt és un antic teatre semicircular construït al voltant del segle I en la ciutat romana de Saguntum, en l'actualitat anomenada Sagunt, situada a la regió del Camp de Morvedre, de la qual és capital.
Ja en temps de l'emperador August es va planificar la ciutat en un sentit nord-sud, estant un sector presidit pel fòrum, i l'altre, en un vessant, pel Teatre.
La conformació del teatre de Sagunt és la clàssica, això és dividida en scaenae, cavea i orchestra.
En ser un teatre gran -de més de 90 m. de diàmetre- la caveaes divideix en ima, media i summa cavea, sent aquesta, coronada per un pòrtic, crypta in summa cavea. Tenia capacitat per 10.000 espectadors. Es recolza en el vessant d'un pujol, on s'acomoda l'ima i aprofita el material de roca calcària per esculpir les graderies. L'ima disposa de sis grades i es divideix, per tres escales, scalae ,en quatre cunei, la cavea media de vuit grades, cinc escales i sis cunei i la summa cavea de nou o catorze grades, segons la zona. La part superior de la graderia està sustentada per passadissos radials i escales abovedades.
L' orchestra té 7 metres de diàmetre i disposa de tres grades, destinades als personatges distingits de la ciutat.
La scaena original s'ha perdut gairebé íntegrament, quedant-nos únicament l'espai ocupat. Sí sabem que, en estar en un pronunciat desnivell necessitava d'una obra de suport composta per 17 grans carreus coberts de voltes de formigó. Aquesta estructura elevava el proscaenium1,5 m per sobre de la orchestra. El frons scenae, d'igual altura que la cavea, estava disposat en tres ordres i coronat per una coberta inclinada de fusta. A la planta es distingeixen tres exedres que coincideixen amb les portes d'accés al proscaenium, la valva règia ( la central) i leshospitalarium( les laterals).
Fotografía original del teatre de Sagunt
TEATRE D'ITÀLICA
El Teatre romà d 'Itàlica va ser construït sobre el Turó de Sant Antoni, a l'est del qual va fundar-se la primera ciutat romana a Hispània, Itàlica, situada en l'actual terme municipal de Santiponce (província de Sevilla), fundada l'any 206 aC.
La seva construcció va ser iniciada per August, represa pels anys 30-37 i finalment entre els 60 i 80 d. C es van efectuar modificacions a la façana i l'escena.
Quan el cristianisme va ser declarat religió oficial molts d'aquest edificis van ser abandonats, i part dels seus terrenys van ser emplenats i convertits en magatzems i corrals, en abocadors i fins i tot, lloc d'enterraments ocasionals en època medieval, i per si fos poc, van ser inundats per diverses riuades del Guadalquivir.
La ubicació aproximada de l'edifici es coneixia des del segle XVIII, i se sabia per la procedència d'algunes escultures. Al 1940 part de les seves grades estaven parcialment descobertes , però no va ser excavat en la seva totalitat fins als anys 1970-1973, amb campanyes menors posteriors per alliberar el pòrtic. Després de diverses fases de restauració, iniciades als anys 80, és utilitzat en l'actualitat per a la celebració del Festival de Teatre d'Itàlica.
Aquest teatre tenia una capacitat per 3.000 espectadors, i en ell s'escenificaven representacions d'obres tràgiques, còmiques i espectacles de mim.
Com en tots els teatres romans, la orchestra o espai semicircular separava l'escenari de la gradería o gradatio. Aquesta, revestida de marbre, compta amb tres graons amples a la zona baixa (primus subselliorum ordo), on s'instal·laven els seients mòbils (subsellia, sedilia) per a personatges del major categoria (senadors, llegats, magistrats locals, sacerdots d'alt nivell, convidats estrangers...). Un balteus o cinturó de marbre separava aquesta zona privilegiada dels habituals tres sectors de graderies, separades entre si per praecinctiones o passadissos horitzontals i escales verticals (scalae) d'accés als seients, que s'assignaven en ordre socialment invers. Ho coronava un porticus in summa gradatione, i segurament els ancoratges per al desplegament d'un sistema de tendals, velarium.
Fotografia original del teatre d'Itàlica
Esperem que aquesta entrada us hagi semblat interessant, ja que actualment podem trobar certes diferències i certes semblances amb els nostres teatres actuals. Personalment, a nosaltres, ens ha agradat treballar aquest tema, amb una miqueta de retràs, però més val tard que mai!
Encara que no fos perfecte els alumnes de l’ institut valencià van saber fer seus els personatges, va ser una gran interpretació digne de veure, ja que van aconseguir mostrar el dolor de perdre la seva vida i van transmetre cada sentiment d’agonia, de tristesa, d’angoixa. Van mostrar-ho de tal manera que el públic no va poder evitar aguantar les llàgrimes en el moment del clímax de l’obra, quan el personatge d’Hècuba plora per la mort del seu net, o el moment de bogeria que mostra Cassandra amb la seva gran interpretació quan és posseïda per Apol·lo. L'actriu que representà Helena va adoptar la sensualitat i la persuasió com si fos realment ella. I finalment el gran crit final de les troianes -interpretades pel cor, que van fer un gran treball coordinat parlant totes com una de sola- per la caiguda de Troia va tenir una potència indescriptible. 
