El Dimecres 11 de Març els alumnes de grec de 1r i 2n de Batxillerat de l'IES Antoni Cumella varem anar a veure la representació de la tragèdia Les Troianes escrita pel clàssic autor grec Eurípides.
L'obra va ser representada pels alumnes de clàssiques de l' Institut Distrito Marítimo de València, i tot i advertir-nos de que no eren professionals, la seva actuació ens va sorprendre gratament, van guanyar-se cadascun dels aplaudiment, sense cap mena de dubte.
Aquesta obra és en si innovadora perquè, a més de donar el protagonisme a les dones, també jutja la barbaritat dels actes dels mateixos grecs pel que fa a les conseqüències de la guerra.
L'obra representa, amb total sinceritat -encara que en el seu temps no va agradar-, l'atrocitat que van patir Troia i les seves supervivents, el patiment viscut per elles i el seu final devastador.
Encara que no fos perfecte els alumnes de l’ institut valencià van saber fer seus els personatges, va ser una gran interpretació digne de veure, ja que van aconseguir mostrar el dolor de perdre la seva vida i van transmetre cada sentiment d’agonia, de tristesa, d’angoixa. Van mostrar-ho de tal manera que el públic no va poder evitar aguantar les llàgrimes en el moment del clímax de l’obra, quan el personatge d’Hècuba plora per la mort del seu net, o el moment de bogeria que mostra Cassandra amb la seva gran interpretació quan és posseïda per Apol·lo. L'actriu que representà Helena va adoptar la sensualitat i la persuasió com si fos realment ella. I finalment el gran crit final de les troianes -interpretades pel cor, que van fer un gran treball coordinat parlant totes com una de sola- per la caiguda de Troia va tenir una potència indescriptible.
La companyia de teatre va saber adaptar la posada en escena d'un teatre grec, la antiga escena grega on els actors esperaven la seva sortida, sobretot el vestuari va encaixar a la perfecció amb els personatges, en especial la dels déus Poseidó i Atenea (que també van fer un gran treball), mostrant el realisme de l'obra en sortir d'una guerra perduda i els canvis que va suposar per a cadascú.
No es pot negar que allò que van fer, va ser, encara que no eren professionals del teatre,una obra d’art recomanable per a qualsevol amant de l’art dramàtic.
Κλυτία i Pseudolus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada