dimarts, 31 de març del 2020

Eren vegetarians els gladiadors?

Fa poc més que un any, em vaig començar a interessar moltíssim pel vegetarianisme i el veganisme. Sobretot em vaig centrar el seu estil de vida i en els perquès que els porten a dur a terme aquest canvi. Investigant i mirant documentals, vaig veure que la gent es feia vegetariana per temes de salut, mediambientals, morals , ètics o fins i tot per motius ecològics.

 Fins aquell moment, no m’havia replantejat gaire l’estil de vida que portava. Era omnívora, ja que a casa es veia d’aquesta forma. “Has de menjar de tot per créixer”, em deia la meva mare i, es clar, li feia cas. De fet, mai havia tingut cap problema amb el que menjava diàriament, fins que em vaig interessar per aquesta ideologia més respectuosa cap al medi ambient i cap als animals.

Va ser en aquell instant que em vaig decidir per fer un petit pas, ja que sabia que la meva mare no em deixaria fer-ne un altre. Vaig deixar de menjar carn, tot i que segueixo menjant ous i làctics. No ha estat un gran canvi, però per alguna cosa es comença, no?
Gràcies a aquest fet, la meva passió per la cuina va néixer. Sempre havia cregut que mai cuinaria, si ho pogués evitar. Però vaig veure que em feia més independent i que podia incloure diferents aliments a la cuina de casa. 


Al setembre vaig començar primer de batxillerat, on estic cursant actualment la modalitat humanística. D’aquesta forma, també vaig iniciar-me en dues assignatures noves: llatí i grec. Però la qüestió d’aquest post apareix en el moment en el qual veiem una pel·lícula sobre un dels gladiadors romans més famosos de la història. Em va semblar impressionant la seva força, i se’m va quedar gravada al cap. I, un dia, rumiant què veure a Netflix, vaig clicar sobre un documental sobre veganisme. En una part d’aquest es parlava de l’alimentació que portaven els gladiadors de l’Antiga Roma. Aquest aspecte em va encuriosir molt i vaig buscar informació.

Inicialment, vaig creure que la seva alimentació seria variada, i que menjarien carn, peix, llegums i cereals a parts iguals. Però, darreres investigacions dels ossos dels gladiadors revelaven una altra realitat: que la seva dieta es basava en aliments d’origen vegetal.




Es tractava d’un estudi dels ossos de diversos guerrers de la ciutat romana d’Efes, a l’actual Turquia. Aquest estudi, portat a terme per la Universitat de Viena, demostrava que la seva dieta majoritàriament es basava en cereals i llegums, sobretot les faves com diu el metge del segle II, Galè de Pèrgam, en la seva obra De alimentorum facultatibus . A més a més, hi havia pocs indicis d’aliments d’origen animal, com la carn, els ous o la llet. Les anàlisis de les restes també van revelar que, abans o després d’un combat, prenien una beguda feta amb cendres de plantes. Aquest beuratge ajudava a la recuperació cel·lular dels seus músculs i a enfortir els seus ossos.

Comparant aquestes restes amb d’altres de la població, van veure que els gladiadors consumien més minerals i que, per això, obtenien molt més calci.


Un fet curiós que afirmava aquesta teoria era el fet que la literatura els anomenava “hordeari”, que significa menjadors d’ordi, i és que aquest cereal a més d'aportar l'energia que els calia era molt barat. 



Tot i aquest estudi, també s’ha trobat que existeixen diferències entre els ossos de diverses regions, evidenciant així que altres guerrers podien seguir una altra dieta. 

M’ha semblat molt atractiu veure com no els hi feia falta tenir una ideologia, com passa avui en dia normalment, per a seguir una dieta diferent. Ho feien perquè els anava bé i els era eficient per a la seva vida. Això també demostra que no només trobem la força en els aliments d’origen animal.

A la conclusió a la que arribo és que la nostra alimentació no ha de ser forçosament variada per arribar a ser forts i créixer. Com hem vist, aquests gladiadors podien lluitar durs combats seguint una alimentació diferent a la qual considerem avui dia com la més correcta. Tot està en saber trobar els aliments que ens nodreixin i ens aportin l'energia necessària. 


Aquí us deixo un vídeo que m’ha semblat molt entenedor i interessant que parla sobre aquest tema. Espero que el gaudiu!! 

Sara Ventura