Οἱ Κύκλοπες καὶ ὁ Πολύφημος

És molt interessant l'aparició dels Ciclops en l'èpica grega i en la literatura de segles posteriors. La variació del seu orígen, de la seva aparença, de la seva manera de ser.

Els mitògrafs en distingeixen 3 tipus: els "uranis", fills d'Urà i Gea, "els sicilians" ,companys de Polifem,  que intervenen a la Odissea i els constructors.

Els Ciclops uranis pertanyen a la primera generació divina, la dels gegants, com explicà Hesíode a la Teogonía, eren tres anomenats Brontes, Estéropes i Arges, tenien un sol ull en mig del front i es caracteritzaven per la seva força i habilitat manual. Van ser ells qui li van donar a Zeus el tro, el llamp i el raig a la titanomàquia.

A la Odissea els Ciclops són considerats éssers salvatges y gegants, dotats d'un únic ull i d'una força prodigiosa,  i es diu que viuen a la costa italiana dedicant-se a la ramaderia.

Polifem és un ciclop dels anteriorments citats, fill de Posidó i la nimfa Toosa. A la narració de la Odissea se'l descriu com el més salvatge de tots. Ja és sabut com Odisseu va saber escapar del segrest de Polifem amb el seu enginy, fet que feu que Posidó s'enfadés amb ell.

Posteriorment als poemes homèrics, Polifem es converteix en el protagonista d'una aventura amorosa amb la nereida Galatea. En veiem una mostra a la faula de Góngora Polifemo y Galatea i també en parla Ovidi a Les Metamorfosis

Per últim, els Cíclops constructors són als quals se'ls hi atribueix la construcció de tots els monuments pre-històrics.

TIT LIVI, Ab Urbe Condita, I, 58 - 60

Escena de la violació de Lucrècia per part
de Sext Tarquini

 Sext Tarquini, incitat per la bellesa i la castedat de Lucrècia, torna a Col·làcia. Quan es fa de nit, entra a l'habitació de Lucrècia amb l'espasa desembainada i, tapant-li la boca perquè no cridi, l'amenaça, alhora que li confessa el seu amor i la viola. Orgullós d'haver profanat el seu honor, li diu que quan sigui morta deixarà el cos d'un esclau nu degollat al seu costat, per tal que sembli que ella ha mort per un adulteri.

Lucrècia, veient tacat el seu honor i la seva castedat, queda molt afligida després d'això, i demana a dos missatgers que portin de retorn el seu pare de Roma i el seu espòs d'Àrdea, amb dos respectius amics. Lucreci ve amb Publi Valeri, i Col·latí amb Luci Juni Brutus. Lucrècia els explica que el seu cos ha estat profanat però que la seva ànima és innocent. Els quatre homes li donen la seva paraula que venjaran aquest ultratge, però tot i així Lucrècia prefereix morir: treu un ganivet de sota el vestit i se'l clava.

Brutus veu aquesta violació com un delicte tan gran que jura que acabarà amb Luci Tarquini el Superb i amb la monarquia. Dit això, traslladen el cos de Lucrècia al fòrum, on Brutus prouncia un discurs explicant la violència i la luxúria de Sext Tarquini. En aquest discurs també recorda la mort del rei Servi Tul·li i el fet que la seva filla passés per sobre del seu cos amb un carro. Aquest discurs enerva la multitud i l'encoratja a abolir la monarquia. Així doncs, Brutus i els seus homes marxen cap al campament d'Àrdea per rebel·lar l'exèrcit contra el rei, i deixa el comandament de Roma a Lucreci.

El rei rep les notícies de tot això i, espantat, es dirigeix cap a Roma per reprimir la sublevació. Brutus arriba a Àrdea i Tarquini a Roma. Llavors, tanquen les portes de la ciutat a Tarquini i li fan saber el seu exili i el dels seus familiars. Aquests es traslladen a Cere, mentre que Sext Tarquini marxa cap a Gàbios: es tracta de la fi de la monarquia romana.

Luci Tarquini va regnar 25 dels 244 anys que va durar la monarquia romana (desde la seva fundació fins alhesores, el 509 aC). A partir de llavors, i seguint el projecte de Servi Tul·li, foren nomenats dos cònsols: Luci Juni Brutus i Luci Tarquini Col·latí.

Tit Livi, Ab urbe Condita, I, 55-57

Un cop sotmesa Gàbios, Tarquini Superb fa les paus amb els eqües i renova el tractat amb els etruscs. 

Consagració del Temple de Júpiter al Capitoli

Llavors decideix deixar el temple de Júpiter com a record del seu regnat. En el punt en què comencen les obres, els déus manifesten el seu poder revelant que l’imperi seria immens, mitjançant les aus sagrades, el fet de no moure el Tèrminus explicava que el territori consagrat a ell seria estable. Després d’aquest auguri, va haver-hi un prodigi que també anunciava la magnitud de l’imperi, deien que a l'obrir els fonaments del temple, havia aparegut un cap humà amb el rostre intacte, presagi de que la ciutat seria la capital del estat.Durant l'obra es troben amb moltes despeses, i el botí de Pomècia és insuficient, tant que només serveix per cobrir les obres dels fonaments. Tarquini seguia en la tasca d’acabar el temple, emprant diners del Estat i la plebs com mà d’obra.

Aleshores decideix enviar colons a Sígnia i a Circeios per ampliar els límits de l’imperi. Mentrestant, hi ha un prodigi horrible: surt una serp d’una columna de fusta que provoca l’espant a palau i l’angoixa del rei, i fruit d’això vol anar a Delfos a consultar l'oracle. Marxen els seus fills Tit i Arrunt, i s’afegeix el cosí Luci Juni Brutus, aquest portat a Delfos més com a riota que com a company. Un cop a Delfos van preguntar a qui d’ells aniria a parar el regne romà. De dins surt una veu que diu: "el primer que besi a la mare". Entre ells acorden no dir als germans el que han escoltat i Brutus, dissimulant, besa la terra, ja que es la mare comuna entre els mortals. Tornen a Roma, on es preparava la guerra contra els Rútuls.

El motiu de la guerra va ser que els rútuls ocupaven Àrdea, una nació rica, els botins de la qual Tarquini creia que els ajudaria a pagar els deutes i a apalacar els ànims dels ciutadans, hostils al seu regnat per les seves demostracions de supèrbia i haver-los tingut tant de temps fent treballs per ell.

Després del primer intent d’assalt d'Àrdea, sense èxit, la guerra s'allarga, i els joves de la casa reial ocupen el seu temps lliure en banquets. Un dia d'aquests, a casa de Sext Tarquini, on també hi sopava Tarquini Col·latí, parlen de les seves respectives esposes i les elogien, i finalment Col·latí diu que no calen tantes paraules, i que el millor seria demostrar-ho en fets, i que Lucrècia, la seva esposa, segur que sobresortirà entre la resta. Aleshores, agafen els cavalls i van en persona a veure les seves esposes. A les nores del rei les troben passant el temps en un banquet i en jocs amb gent de la seva edat; a Lucrècia, en canvi, la troben asseguda al mig de la casa, dedicada al treball de la llana. Així doncs,  Lucrècia va destacar entre la resta i va guanyar en lloances. Després tots van ser acollits i convidats amb amabilitat per l'espòs guanyador. I fou aleshores, en aquest moment, que Sext Tarquini va concebre la passió malsana de seduir Lucrècia per la força, per la seva bellesa i castedat provada.

TIT LIVI, Ab Urbe Condita I, 49-51

Aleshores va començar a regnar Luci Tarquini, que rebia el sobrenom de Superb perquè va prohibir que el seu sogre fos enterrat dient que Ròmul  també havia quedat insepult, a més, va matar els senadors principals. Tarquini era conscient  que s’havia apoderat del regne de mala manera i podia ser pres, així que és va envoltar-se d’homes armats.

No confiava gens en els seus ciutadans així que va defensar el seu regnat mitjançant la por. Per això va introduir, tot sol, la instrucció de processos de pena capital, i així poder matar, enviar l’exili o embargar bens, i d’aquesta manera, va reduir el nombre de senadors i no va escollir-ne cap nou perquè en ser menys, no hi hagués cap tipus d'oposició, ja que va ser el primer rei que va trencar el costum de consultar les seves decisions amb el senat; va administrar l’estat amb decisions personals; sol va fer i desfer la guerra, la pau, els tractats i les aliances, amb qui va voler, sense l’autorització  ni del poble ni el senat.

Mirava d’atraure l’amistat dels pobles llatins per sentir-se més protegit i així tenir ajuda de l’exterior.  Signava  pactes d’hospitalitat, i fins i tot, aliances familiars. Va donar en matrimoni la seva filla a Octavi Mamili Tusculà.

                 

Teatre romà de Tusculum

L’autoritat de Tarquini entre cabdills llatins era considerable quan els va convocar a una reunió al bosc de la dea Ferentina, dient-los que hi havia coses d’interès comú que volia tractar amb ells. Mentre l'esperaven, es van debatre coses de tota mena. Turn Herdoni d’Arícia es va indignar per l'absència de Tarquini, i deia que no l’estranyava que li diguessin Superb, després de fer-los venir lluny de casa seva,  a no ser que volgués posar a prova la seva paciència per tenir-los sotmesos si acceptaven el jou.  A més, si els seus ciutadans  estaven farts d'ell, perquè erenassassinats, desterrats... com no havien de patir la mateixa sort ells?

Turn exposava aquests raonaments quan va arribar Tarquini. Ell, disculpant-se per la seva tardança, va explicar que havia estat elegir àrbitre entre un pare i un fill i que s’havia endarrerit a l'intentar-los reconciliar. Turn li va dir que podia haver arreglat aquest assumpte en poques paraules: si el fill no obeïa al pare, havia de ser castigat.

Aleshores va marxar  de l'assemblea. Tarquini ofès va maquinar de seguida la mort de Turn, per infondre entre els llatins el mateix terror dels seus ciutadans. Com que no tenia autoritat per matar-lo públicament va pensar una falsa acusació.

Va subornar un esclau de Turn amb l’objectiu de portar a la seva tenda una gran quantitat d’espases, tot això en una sola nit.  LLavors Tarquini va convocar als cabdills llatins i els hi va dir que el seu retard  el dia anterior havia estat  un senyal diví i al seva salvació, ja que Turn preparava la seva mort i la dels cabdills dels altres pobles per tenir ell tot el poder. Que tenia la intenció d’atacar-los el dia abans de l'assemblea però no va poder perquè faltava qui l'havia convocat. Perquè s'ho creiessin Taruini els va acompanyar a  la tenda de Turn. Quan van arribar els guardians van envoltar Turn i aquest es va despertar. Els esclaus per afecte al seu amo  el van defensar. Però en trobar les  espases amagades per tot arreu, van encadenar  Turn i de seguida es va convocar una assemblea dels llatins.

Es va produir una situació tan violenta que li van imposar un tipus de suplici inusual: el van precipitar a les fonts del riu de la Ferentina i li van tirar a sobra un trenat de bardisses i pedres amuntegades fins que es va ofegar.

TIT LIVI, Ab Urbe Condita, Ι 37-39

Roma torna a la batalla contra els sabins. Els romans, a més d'augmentar el seu exèrcit, tenien preparada una trampa: consistia en encendre uns troncs que estaven a la vora de la riba de l'Aniè, i que el vent s'ocupés de guiar aquells troncs cap a les línies enemigues. Això va provocar que els troncs bloquegessin les sortides  per les quals els Sabins van intentar fugir. A causa d'això, molts sabins van perdre la vida. Els romans, en veure els sabins ofegats, ho van considerar com una victòria, encara que alguns havien fugit cap a les muntanyes, però, els victoriosos romans els esperaven.

Tarquini va enviar els presoners i el botí a Roma.  I finalment, els sabins van demanar la Pau a Roma. Roma es quedà amb la regió de Col·làcia on va restar Egeri.

Després de la guerra contra els Sabins, Tarquini va començar a dominar el poble antic llatí. Corniculum, Ficula, Comeria, Crustumèrium, Ameriola, Mèdul·la, Nomentum eren algunes fortaleses que perteneixien al poble antic llatí. Finalment  també ve fer la pau, i des d'aleshores va dedicar-se portar a terme obres com:

Emmurallar la ciutat, 

Fer clavegueres, la cloaca màxima, que recollien l'aigua de la part més alta fins portar-la al Tíber, per els llocs més baixos de la ciutat, 

Va ocupar-se de posar els fonaments del temple de Júpiter al Capitoli.

Una nit, quan Servi Tul.li encara era nen i mentre dormia,va començar a sortir foc del seu cap. 
Tots en  veure aquell fenomen van intentar apagar el foc, però la  reina Tanaquil va ordenar  que ningú toqués el noi fins que  no es despertés per iniciativa pròpia. Quan el nen va despertar,  les flames es van apagar.

Aleshores, Tanaquil, esposa de Tarquini, li va dir al seu marit que aquell noi havia de  ser considerat com un fill més i instruït com si fos un rei, ja que era designi dels déus. Tarquini, en veure que era l'indicat per governar, va casar-lo amb  la seva filla.

Tit Livi parla aleshores de l'origen de Servi Tul·li com esclau , fill d'una esclava,  i també de  la versió que el fa fill de la reina Ocrisia, la esposa del primer Servi Tul·li, que havia sigut cabdill i mort en la ciutat conquerida de Cornículum, que estava embarassada i  que va ser alliberada de la esclavitud pel seu llinatge destacat gràcies a la reina romana. 

TIT LIVI, Ab urbe condita, Llibre I

Salvete omnes!

Aquest curs, els alumnes de 2n de batxillerat treballaran les lectures obligatòries amb el Cataclàs, i aniran fent les entrades amb unes ressenyes sobre el contingut de les obres. 

Aquest primer trimestre llegirem i treballarem l'obra Ab urbe condita de Tit Livi, i s'han repartit els capítols entre tots els alumnes, de manera que quan tots els comites itineris hagin fet la seva entrada, tindrem un resum de tots els capítols del llibre I.

Què us sembla...??? Comencem...???