TIT LIVI, Ab Urbe Condita, I, 58 - 60

Escena de la violació de Lucrècia per part
de Sext Tarquini

 Sext Tarquini, incitat per la bellesa i la castedat de Lucrècia, torna a Col·làcia. Quan es fa de nit, entra a l'habitació de Lucrècia amb l'espasa desembainada i, tapant-li la boca perquè no cridi, l'amenaça, alhora que li confessa el seu amor i la viola. Orgullós d'haver profanat el seu honor, li diu que quan sigui morta deixarà el cos d'un esclau nu degollat al seu costat, per tal que sembli que ella ha mort per un adulteri.

Lucrècia, veient tacat el seu honor i la seva castedat, queda molt afligida després d'això, i demana a dos missatgers que portin de retorn el seu pare de Roma i el seu espòs d'Àrdea, amb dos respectius amics. Lucreci ve amb Publi Valeri, i Col·latí amb Luci Juni Brutus. Lucrècia els explica que el seu cos ha estat profanat però que la seva ànima és innocent. Els quatre homes li donen la seva paraula que venjaran aquest ultratge, però tot i així Lucrècia prefereix morir: treu un ganivet de sota el vestit i se'l clava.

Brutus veu aquesta violació com un delicte tan gran que jura que acabarà amb Luci Tarquini el Superb i amb la monarquia. Dit això, traslladen el cos de Lucrècia al fòrum, on Brutus prouncia un discurs explicant la violència i la luxúria de Sext Tarquini. En aquest discurs també recorda la mort del rei Servi Tul·li i el fet que la seva filla passés per sobre del seu cos amb un carro. Aquest discurs enerva la multitud i l'encoratja a abolir la monarquia. Així doncs, Brutus i els seus homes marxen cap al campament d'Àrdea per rebel·lar l'exèrcit contra el rei, i deixa el comandament de Roma a Lucreci.

El rei rep les notícies de tot això i, espantat, es dirigeix cap a Roma per reprimir la sublevació. Brutus arriba a Àrdea i Tarquini a Roma. Llavors, tanquen les portes de la ciutat a Tarquini i li fan saber el seu exili i el dels seus familiars. Aquests es traslladen a Cere, mentre que Sext Tarquini marxa cap a Gàbios: es tracta de la fi de la monarquia romana.

Luci Tarquini va regnar 25 dels 244 anys que va durar la monarquia romana (desde la seva fundació fins alhesores, el 509 aC). A partir de llavors, i seguint el projecte de Servi Tul·li, foren nomenats dos cònsols: Luci Juni Brutus i Luci Tarquini Col·latí.