Tit Livi, Ab urbe Condita, I, 55-57

Un cop sotmesa Gàbios, Tarquini Superb fa les paus amb els eqües i renova el tractat amb els etruscs. 

Consagració del Temple de Júpiter al Capitoli

Llavors decideix deixar el temple de Júpiter com a record del seu regnat. En el punt en què comencen les obres, els déus manifesten el seu poder revelant que l’imperi seria immens, mitjançant les aus sagrades, el fet de no moure el Tèrminus explicava que el territori consagrat a ell seria estable. Després d’aquest auguri, va haver-hi un prodigi que també anunciava la magnitud de l’imperi, deien que a l'obrir els fonaments del temple, havia aparegut un cap humà amb el rostre intacte, presagi de que la ciutat seria la capital del estat.Durant l'obra es troben amb moltes despeses, i el botí de Pomècia és insuficient, tant que només serveix per cobrir les obres dels fonaments. Tarquini seguia en la tasca d’acabar el temple, emprant diners del Estat i la plebs com mà d’obra.

Aleshores decideix enviar colons a Sígnia i a Circeios per ampliar els límits de l’imperi. Mentrestant, hi ha un prodigi horrible: surt una serp d’una columna de fusta que provoca l’espant a palau i l’angoixa del rei, i fruit d’això vol anar a Delfos a consultar l'oracle. Marxen els seus fills Tit i Arrunt, i s’afegeix el cosí Luci Juni Brutus, aquest portat a Delfos més com a riota que com a company. Un cop a Delfos van preguntar a qui d’ells aniria a parar el regne romà. De dins surt una veu que diu: "el primer que besi a la mare". Entre ells acorden no dir als germans el que han escoltat i Brutus, dissimulant, besa la terra, ja que es la mare comuna entre els mortals. Tornen a Roma, on es preparava la guerra contra els Rútuls.

El motiu de la guerra va ser que els rútuls ocupaven Àrdea, una nació rica, els botins de la qual Tarquini creia que els ajudaria a pagar els deutes i a apalacar els ànims dels ciutadans, hostils al seu regnat per les seves demostracions de supèrbia i haver-los tingut tant de temps fent treballs per ell.

Després del primer intent d’assalt d'Àrdea, sense èxit, la guerra s'allarga, i els joves de la casa reial ocupen el seu temps lliure en banquets. Un dia d'aquests, a casa de Sext Tarquini, on també hi sopava Tarquini Col·latí, parlen de les seves respectives esposes i les elogien, i finalment Col·latí diu que no calen tantes paraules, i que el millor seria demostrar-ho en fets, i que Lucrècia, la seva esposa, segur que sobresortirà entre la resta. Aleshores, agafen els cavalls i van en persona a veure les seves esposes. A les nores del rei les troben passant el temps en un banquet i en jocs amb gent de la seva edat; a Lucrècia, en canvi, la troben asseguda al mig de la casa, dedicada al treball de la llana. Així doncs,  Lucrècia va destacar entre la resta i va guanyar en lloances. Després tots van ser acollits i convidats amb amabilitat per l'espòs guanyador. I fou aleshores, en aquest moment, que Sext Tarquini va concebre la passió malsana de seduir Lucrècia per la força, per la seva bellesa i castedat provada.