Com a membre de la classe governant, Polibi va tenir l'oportunitat de conèixer de primera mà els assumptes polítics i militars de la seva època. La seva carrera política va estar dedicada durant molt de temps a conservar la independència de la Lliga Aquea.
Com a principal representant de la política de neutralitat en la guerra entre Roma i Perseu de Macedònia, va atreure cap a ell les sospites dels romans, sent un dels mil nobles deportats al 166 aC a Roma com ostatge, i allà va haver de quedar-s'hi detingut durant set anys.
Va aconseguir que l'alliberessin gràcies a l'intercessió d'Escipió al 150 aC, però quan va tenir el permís per marxar, va anar amb el seu amic Escipió a Àfrica amb el qual va poder presenciar la tercera Guerra Púnica , i per tant, la va poder descriure a la seva crònica històrica.
Quan va estar a la Península Ibèrica va aprofitar per estudiar la geografia, els pobles i els costums d'Hispania. Després de la destrucció de Corint al 146 a.C, i gràcies a la seva popularitat a Roma , se li va demanar establir les bases de la futura província d'Acaia .
Polibi va tornar a Grècia i va utilitzar les seves connexions amb els romans per impulsar -hi una millora de les condicions de vida.
A l'organitzar una nova forma de govern per a les ciutats gregues, va aconseguir el més gran dels reconeixements.
Finalment va tornar a Roma i empès per tot el que havia fet durant aquells anys, va començar la seva obra escrita, formada per 40 llibres que s'inicia al 220 a C i acaba amb la destrucció de Corint. Per tal d'aconseguir més coneixements sobre llocs històrics va fer, ocasionalment, llargs viatges pels països mediterranis.
