EL TEATRE

Bon dia, bona tarda o bona nit guapos i guapes del Cataclàs!

A continuació us presentarem alguns teatres que poden despertar el vosaltres interés i que va bé que conegueu per ampliar la vostra inmensa cultura romana. Primerament, perquè no us trobeu del tot perduts recordarem les parts essencials d'un teatre romà.

Bé doncs, endavant:

Els elements comuns d'aquest són els següents:

En primer lloc destaquem un pòrtic, el qual era un pati situat al darrere de l'escenari. Seguidament trobem l'escenari, en el qual els actors representen l'obra. En tercer lloc, distingim el frons scenae que normalment estava compost per un doble ordre de columnes. Per altra banda, també és important referir-nos als seients més propers a l'escenari i a l'orquestra, que és un semicercle, en el qual seien les autoritats. També hi trobem els Aditus, que eren els passadissos laterals d'entrada a l'orquestra. Cal esmentar la graderia, cavea, i finalment la vomitoria, que eren les entrades a la graderia com tots sabem. 

Ànims i forces per ampliar la vostre cultura petits i petites romans/es! 

TEATRE ROMÀ DE CARTAGENA

El teatre romà de Carthago Nova, actualment coneguda com Cartagena, a Múrcia, va ser descobert l'any 1988. Aquest és un dels més grans de la Hispània romana i va començar a construir-se en temps de l'emperador August, entre els anys 5 i 1 a C. Se sap que el va  dedicar a Luci i Cèsar, els seus néts, els noms dels quals apareixen en dues grans llindes de marbre gris situats sobre els accessos oriental i occidental del teatre. El diàmetre de la cavea equival a  87,6 metres, amb una capacitat per a uns 6.000 espectadors. 

El teatre  juntament amb un  gran forum va formar part d'un pla d'urbanització de la colònia romana des del 44 aC. anomenada Colònia  Vrbs Iulia Nova Carthago (C.V.I.N.C), que ja comptava amb un gran amfiteatre, d'època republicana. 

TEATRE DE CLÚNIA

El Teatre romà de Clúnia Sulpicia és un teatre construït a la Colònia Clúnia Sulpicia, com el  propi nom indica, a l'Alto de Castro (1000 m. d'altura), a la província d' Hispania Citerior Tarraconensis , actualment situada entre les poblacions de Coruña del Conde i Peñalba de Castro, al Sud de la província de Burgos (Espanya).

Va ser construït sota el mandat de l'emperador Tiberi per monumentalitzar la ciutat més important, juntament amb Asturica Augusta a la conca del Duero.

Es tracta de la resta més significativa de Clúnia; Aquest teatre, excavat en la roca,  va tenir capacitat per 10.000 espectadors, la qual cosa el  va  convertir en un dels més grans de la seva època. 

Pel que fa a la seva conservació a l'actualitat, la seva recuperació ha estat mereixedora del premi en la secció de Restauració i rehabilitació atorgat pels Premis bianuals d'Arquitectura de Castella i Lleó del 2004-2005. El jurat va destacar «la respectuosa recuperació del teatre i el tractament paisatgístic general».

TEATRE DE SAGUNT

El teatre romà de Sagunt és un antic teatre semicircular construït al voltant del segle I en la ciutat romana de Saguntum, en l'actualitat anomenada Sagunt, situada a la regió del Camp de Morvedre, de la qual és capital.

Ja en temps de l'emperador August es va planificar la ciutat en un sentit nord-sud, estant un sector presidit pel fòrum, i l'altre, en un vessant, pel Teatre. 

La conformació del teatre de Sagunt és la clàssica, això és dividida en scaenae, cavea i orchestra. 

En ser un teatre gran -de més de 90 m. de diàmetre- la cavea es divideix en ima, media i summa cavea, sent aquesta, coronada per un pòrtic, crypta in summa cavea. Tenia capacitat per 10.000 espectadors. Es recolza en el vessant d'un pujol, on s'acomoda l'ima i aprofita el material de roca calcària per esculpir les graderies. L'ima disposa de sis grades i es divideix, per tres escales, scalae ,en quatre cunei, la cavea media de vuit grades, cinc escales i sis cunei i la summa cavea de nou o catorze grades, segons la zona. La part superior de la graderia està sustentada per passadissos radials i escales abovedades. 

L' orchestra té 7 metres de diàmetre i disposa de tres grades, destinades als personatges distingits de la ciutat.

La scaena original s'ha perdut gairebé íntegrament, quedant-nos únicament l'espai ocupat. Sí sabem que, en estar en un pronunciat desnivell necessitava d'una obra de suport composta per 17 grans carreus coberts de voltes  de formigó. Aquesta estructura elevava el proscaenium 1,5 m per sobre de la orchestra. El  frons scenae, d'igual altura que la cavea, estava disposat en tres ordres i coronat per una coberta inclinada de fusta. A la planta es distingeixen tres exedres que coincideixen amb les portes d'accés al proscaenium, la valva règia ( la central)  i les hospitalarium( les laterals).

Fotografía original del teatre de Sagunt

TEATRE D'ITÀLICA

El Teatre romà d 'Itàlica va ser construït sobre el Turó de Sant Antoni, a l'est del qual va fundar-se la  primera ciutat romana a Hispània, Itàlica, situada en l'actual terme municipal de Santiponce (província de Sevilla), fundada l'any 206 aC.

La seva construcció va ser iniciada per August, represa pels anys 30-37  i finalment  entre els 60 i 80 d. C es van efectuar modificacions a la façana i l'escena.

Quan el cristianisme va ser declarat religió oficial molts d'aquest edificis van ser abandonats,  i part dels seus terrenys van ser emplenats i convertits en magatzems i corrals, en abocadors i fins i tot,  lloc d'enterraments ocasionals en època medieval,  i per si fos poc, van ser inundats per diverses riuades del Guadalquivir.

La ubicació aproximada de l'edifici es coneixia des del segle XVIII, i se sabia per  la procedència d'algunes escultures.  Al  1940 part de les seves grades estaven parcialment descobertes , però no va ser excavat en la seva totalitat fins als anys 1970-1973, amb campanyes menors posteriors per alliberar el pòrtic. Després de diverses fases de restauració, iniciades als anys 80, és utilitzat en l'actualitat per a la celebració del Festival de Teatre d'Itàlica.

Aquest teatre tenia una capacitat per 3.000 espectadors, i en ell s'escenificaven representacions d'obres tràgiques, còmiques i espectacles de mim. 

Com en tots els teatres romans, la orchestra o espai semicircular separava l'escenari de la gradería o gradatio. Aquesta, revestida de marbre, compta amb tres graons amples a la zona baixa (primus subselliorum ordo), on s'instal·laven els seients mòbils (subsellia, sedilia) per a personatges del major categoria (senadors, llegats, magistrats locals, sacerdots d'alt nivell, convidats estrangers...). Un balteus o cinturó de marbre separava aquesta zona privilegiada dels habituals tres sectors de graderies,  separades entre si per praecinctiones o passadissos horitzontals i escales verticals (scalae) d'accés als seients, que s'assignaven en ordre socialment invers.  Ho coronava un porticus in summa gradatione, i segurament els ancoratges per al desplegament d'un sistema de tendals, velarium.

Fotografia original del teatre d'Itàlica

Esperem que aquesta entrada us hagi semblat interessant, ja que actualment podem trobar certes diferències i certes semblances amb els nostres teatres actuals. Personalment, a nosaltres, ens ha agradat treballar aquest tema, amb una miqueta de retràs, però més val tard que mai!

Bon dia, bona tarda, bona nit!