El narcisisme

En relació amb el mite de Narcís, jo us vinc a explicar una mica què és el narcisisme.

La paraula narcisisme es coneix de manera general fent al·lusió al mite de Narcís, es a dir, com l’amor a la imatge d’un mateix. No obstant, avui en dia aquesta paraula també s’utilitza per referir-se a un trastorn de la personalitat, on l’afectat pateix una necessitat d’admiració i una completa falta d’empatia. Aquest trastorn sorgeix al començament de l’edat adulta.

        Els símptomes principals són:

• Exageració de les capacitats del malalt, és a dir, un enorme sentit de l'autoimportància.
• Gran preocupació pels seus propis èxits, poder, brillantor i bellesa.
• La creença de que és especial i que només pot ser comprès per persones especials o d’alt status.
• L'exigència d'admiració excessiva.
• Explotació i enveja als altres o creença de que els altres l’envegen a ell.
• Pretensió, arrogància i supèrbia. 

       Les causes normalment venen lligades a l’educació que el malalt ha rebut a la seva            infantesa. Les més destacables són:

• Temperament hipersensible (sense causa, el nen neix així)
• Admiració excessiva, que no es correspon amb informació real.
• Lloances o crítiques exagerades sobre el comportament de l'infant.
• Sobrevaloració dels pares, familiars o companys
• Abús emocional.
• L’aprenentatge de conductes manipuladores del pares.

Per curar aquest trastorn fa falta l'ajuda d'un psicòleg i, en casos greus, l'hospitalització del pacient.