Aviè

Bona tarda! Veig que els meus companys ja us han explicat alguns geògrafs i astrònoms, així que ara jo, l'Helios, us presentaré Aviè!

Aviè va ser un poeta, astrònom i geògraf romà nascut a Volsinii (Etruria, Itàlia) a finals del segle IV després de Crist. Gràcies a una  inscripció trobada a Roma (CIL , V , 537), se sap que va ser devot de la deessa Nortia i que va pertànyer a la gens de Musoni Rufo. En emigrar a Roma a finals del segle IV, va aconseguir ser procònsol dues vegades, a Àsia i a Acaia. Tot i la manca d'informació sobre la seva vida, se sap que va estar a Cadis i que va visitar el temple de Delfos.

Pel que fa a la seva popularitat com a poeta, li ve donada per la seva més coneguda obra : Ora maritima i per altres poemes curts que va escriure com: De cantu Sirenum i un altre de 31 hexàmetres dedicat a Flavià Mirmeci, un amic seu. També va traduir Aratea Phaenomena i Aratea Prognostica , obres d'Arat de Soli (315 a.C. -240 a.C)., que és un compendi dels coneixements astronòmics de la seva època amb descrip cions, llegendes, supersticions i fets; i Descriptio Orbis Terrae , traducció de la  Periegesis de Dionís, un tractat de geografia física i política del món conegut.  I, per últim, d'acord amb un text de Servi, també s'ha de dir que va posar en versos iàmbics l'Eneida de Virgili i amplis passatges de la Història de Tit Livi.

Ja que us he esmentat l' Ora maritima, aprofito per explicar-vos més sobre aquesta:

Va ser escrita l'any 360 a petició de Probo, un amic seu destinat com a magistrat a la província de Binítia. La importància d'aquesta recau en  que és una font d'informació sobre molts aspectes geogràfics, etnogràfics i històrics de la península Ibèrica durant l'etapa protohistòrica. Sota el pretext d'un viatge d'anada i tornada, l'obra descriu un recorregut des de Tartessos a Massília, acompanyat d'informació sobre les costes de l'Atlàntic, des de Bretanya fins Tartessos. Això permet a Aviè donar a conèixer els diversos pobles que habitaven les zones que descriu, destacant els zenetes, celtes, cempsos, ibers, fenicis i grecs.

Cal saber també que només ens  ha arribat el primer llibre, format per 713 versos i inspirat en el Periple del marsellès Eutimenes (del 590 a.C.). El fet d'haver escollit una font tan llunyana en el temps es va deure, potser, a la creença que el textos antics, en època romana, eren molt més significatius i importants; i és precisament per això que l'autor no va dubtar a citar que havia treballat amb fonts molt antigues i s'havia inspirat en vetustis paginis (pàgines antigues).

Comença amb la descripció de la costa al cap de l'Oestrimnis (a Bretanya) i la Columna Boreal. No obstant, la descripció guanya més credibilitat a partir del golf del riu Tajo, enriquint-se cada cop més de detalls fins arribar finalment a Marsella. En la narració s'esmenten costes, golfs, caps, illes, muntanyes, ciutats, rius, illes de rius, ports, aiguamolls, serres, boscos, i inclús tribus, divinitats i vents.