QVINCTILIS AUT IVLIVS MMXVII

SALVE COMITES , ΙΑΣΣΟΥ  ΣΥΝΤΡΟΦΟΙ

Ja hi tornem a ser, en el mes on el curs s'ha acabat , gaudim o no de vacances, però potser on el nostre viatger recull més paraules, "pedres" i  llegendes  d'arreu dels camins per on va. I és que el llegat dels clàssics no s'acaba aquí, i sinó que li expliquin a qui va anar a Londinium! 

Aquest any ha estat ple de sorpreses des de posar 10 en controls de verbs grecs, i parlo de l'aorist, a viatjar virtualment per la mediterrània al costat d'Odisseu , després d'haver llegit l'obra d'Homer, com viatjar en el temps a Tarraco, i per si no fos poc dues vegades, una  oficial, i l'altra per gaudir de les explicacions d'unes esclaves gregues que feien ungüents i sabien  fer servir tots els estris per escriure, a més de fer un petit tast sobre l'art culinari romà. També ens hem emocionat amb la tragèdia d'Èdip rei, i hem tornat a riure amb el Miles gloriosus, com el de posar-nos a prova amb la bateria de preguntes de l'Odissea.

Quan miro enrere, sento certa  nostàlgia pel curs que s'ha acabat, n'hi haurà un altre amb alguns o molts  de vosaltres, però serà diferent, i per què nostàlgia? doncs és una paraula que ve del grec (νόστος i ἄλγος) que significa dolor pel viatge que alguns fareu, que és momentani, ja que tinc la sort τύχη que en algun moment amb molts de vosaltres ens retrobem , m'expliqueu el que esteu fent, em demaneu llibres...i recordeu amb un somriure tots els encanteris (bons i dolents) que heu patit al meu costat.