IGNORARE

SALVE,

Avui , pridie kalendas Iulias, és l'últim dia oficial del curs MMXIII - XIV i  vull acomiadar-me com cal  de la meva primera  promoció de batxillerat  de l'IES Antoni Cumella. 

D'ara en endavant  l'únic que podré fer és ignorare vos.

Ja està! pensareu que fins i tot en els meus comiats sóc una mica.... no aneu tan de pressa, ja sabeu que m'encanta trobar el doble sentit, i en aquest cas, el de les paraules.

El verb ignorare  ha donat pas a un doblet : per una banda el terme culte ignorar, "no conèixer, no saber" ; i per l'altre el patrimonial, enyorar "trobar a faltar algú que està absent, i del que no se sap on para".

Ara  crec que m'heu entès, no?  i per si no,  una imatge val més que mil paraules!!!

Pel que fa als que heu  acabat el 1r curs de batxillerat, però  que em seguireu  patint, o inclús als que heu de començar, us recordo unes paraules  que cert orador, Ciceró, va dir al seu enemic, Catilina:

Quo usque tandem abutere ,..., nostra patientia?

Bones vacances a tots