Escil·la i Caribdis

Tens alguna idea  sobre el mite d' Escil·la i Caribdis? Escil·la (Σκύλλα) havia estat una preciosa nimfa, però s'havia convertit en una dona meitat peix amb sis gossos de dos potes sortint-li de la cintura. Tenia les dents llargues i mortals, i cridava d'una manera semblant a un gos. Estava en una punta d'un estret, al mar, i quan els mariners intentaven esquivar-la, anaven a parar contra Caribdis. 

Caribdis (Χάρυϐδις , "xuclador") estava a l'altra banda d'un estret. Era una espècie de remolí gegant que tres vegades al dia agafava aigua i tres vegades al dia la vomitava. Com hem vist abans, quan els mariners intentaven esquivar-lo, anaven contra Escil·la, que se'ls menjava amb les seves dents. Segurament el que sí que us sonarà és Ulisses. A l'Odissea, quan torna a casa, viu una aventura amb aquests personatges. Per por de tocar Caribdis (el remolí) s'acosta massa a Escil·la (el monstre) i alguns dels seus companys són devorats per ella, però la resta aconsegueix seguir el  seu viatge.