Sempre que es podia, el funeral començava a la casa del difunt . La família acompanyava el moribund al seu llit per donar-li l'últim petó i així retenien l'anima que s'escapava per la boca. Quan moria, se li tancaven els ulls i es deia tres vegades el seu nom per assegurar-se que estava mort. Seguidament, es rentava el cos, es perfumava i es vestia. Els luxes estaven prohibits per llei però permetien col·locar sobre el cap del difunt les corones que havia rebut mentre vivia.
Seguint el costum grec, es dipositava una moneda al costat del cadàver perquè Caront transportés la seva ànima i així travessés la llacuna Estígia cap al regne dels morts.
Finament el cos del difunt es col·locava sobre una llitera amb els peus cap a a la porta d'entrada, envoltat de flors , que simbolitzen la fragilitat de la vida i es cremaven perfums. Depenent de la classe social es deixava exposat entre 3 i 7 dies. A la porta de la casa es dipositaven branques avet i/o xiprer per avisar a la resta de la gent que hi ha via hagut una mort. Com a senyal de dol intentaven no encendre foc al interior de la domus .
Fins a finals del segle I el funeral es celebrava de nit perquè la mort era un esdeveniment de mal auguri, però després es van començar a fer els rituals durant el dia , tret dels dels nens, suïcides i indigents.
El transport a la pira funerària o al tomba es feia col·locant el difunt en una caixa de fusta oberta que es posava sobre una mena de llitera per a transportar-la o es portava a coll per la seva família. Darrera hi anava el seguici funerari.
La Humatio era essencial en el funeral. Consistia en llançar terra sobre el cos del difunt o sobre part d'ell, segons si era una inhumació o una incineració. La tomba es consagrava amb el sacrifici d'una porca. Durant el funeral es realitzava un acte de purificació per a les persones que havien estat en contacte amb el mort.
Banquet funerari, Tomba del nedador, Paestum
|
Durant els 9 dies següents al funeral es feien rituals que acabaven amb un menjar i el sacrifici d'un animal. Els aliments i la sang s'oferien als avantpassats del difunt, els Déus Manes , i al propi difunt per així divinitzar la seva ànima i situar-la al costat de les divinitats protectores de la família.
El dol per als familiars directes era de 10 mesos, en el qual no podien celebrar festes ni portar joies. Tot i així les atencions al difunt continuaven després d'aquest temps per assegurar el seu descans etern. Les ofrenes de menjar eren pa , vi, fruites, raïm, pastissos...etc. i flors com violetes i roses eren habituals i es feien arribar al difunt a través d'un conducte de ceràmica o d'un forat que estava ala coberta de la tomba , el tub de les libacions. Aquests rituals els feia la família el dia de l'aniversari del difunt.
AC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada