TIT LIVI, Ab Urbe Condita, I, 22-24

Quan va morir Numa, l'estat va tornar a l'interregne. Després el poble va fer rei a Tul·lus Hostili, nét d'Hostili, que es va fer famós a la guerra contra els sabins. Tul·lus va ser un rei molt diferent de Numa, ja que era un rei bel·licós i inclús ho va ser més que Ròmul, i buscava per tot arreu motius per fer la guerra, i va ser fruit de la casualitat o voluntat dels déus que uns pagesos romans van endur-se el botí de camp dels albans i a la vegada uns albans van fer el mateix en camps romà.

Tul·lus Hostili

Gairebé alhora les dues ciutats van enviar ambaixadors per fer les reclamacions. Tul·lus havia ordenat als seus ambaixadors que exposessin els motius de la visita i prou, de manera que Gai Cluili, que era el rei dels albans s'hi negaria i podria començar una guerra legítima. Tal i com Tul·lus havia planejat, el rei albà es va negar  acceptar les condicions i va declarar la guerra. Quan els ambaixadors romans van tornar al costat del seu rei i el van informar de la resposta del rei albà, Tul·lus va deixar parlar els ambaixadors albans i aquests van dir que havien vingut a fer reclamacions i, en cas de no aconseguir-les,  declarar la guerra, i d'aquesta manera va començar la guerra entre Roma i Alba Longa.

De les dues ciutats, la primera en atacar va ser Alba Longa, que va entrar en camp romà amb un gran exèrcit. Van col·locar el campament a no més de cinc mil passes de la ciutat, i en aquest campament va morir Cluili, el rei albà, i els albans van nomenar dictador a Meti Fufeci .

Quan Tul·lus va saber que el rei albà havia mort, es va tornar més agosarat i una nit va passar per davant del campament albà amb l'exèrcit per tal d'atacar el territori albà. Aquesta maniobra va fer sortir Meti del seu campament fix amb l'exèrcit albà  i ordenà enviar un ambaixador per fer-li saber a Tul·lus que es volia reunir amb ell abans del combat.

Quan els dos exèrcits van formar l'un davant de l'altre, els seus líders, amb uns quants homes de confiança, avancen cap al mig per tal de parlar. 

Quan arriben, Meti li diu a Tul·lus que la causa de la guerra és la glòria i el poder per la ciutat que surti vencedora, però li diu que les dues ciutats han de vigilar perquè les dues tenen un enemic en comú, els etruscos. Aquest poble és molt poderós, tant per terra com per mar, i els observen esperant el moment final de la batalla on els dos exèrcits es trobin dèbils per acabar amb ells i proposa una via alternativa per tal de solucionar el conflicte sense que hi haguí cap gran matança.

Jacques- Louis David , El jurament dels Horacis, 1784
 Museu del Louvre

Casualment als dos exèrcits hi havia germans trigèmins, semblants en força i edat. Els germans eren els Horacis, per banda romana, i els Curiacis, per banda albanesa. Els reis parlen amb els germans per tal que cadascun lluiti per la seva pàtria i la victòria seria per la ciutat del germà vencedor. Un cop acordat el lloc i l'hora, els dos pobles preparen les seves ofrenes i oracions als déus per tal de comptar amb el seu favor.