Pridie Kalendas Ianuarias

Salve discipuli discipulaeque! 

Χαίρετε μαθηταὶ ;

Tot just estem a les acaballes d'un any on el nostre Cataclàs ha après molt per tot allò que, vosaltres, els alumnes, li heu anat explicant sobre diferents temes relacionats amb el seu món, el món clàssic. Però com a bon clàssic, pel Cataclàs encara no ha acabat l'any, ja que recordeu que els antics iniciaven l'any al mes de març. 

D'aquesta manera, i perquè ja us aneu preparant, li podrem donar, com a regal de final d'any, la vostra participació al Concurs Odissea 2015, que enguany tindrà com a tema L'AMOR A GRÈCIA I ROMA. Esperem que tots tingueu moltes ganes de participar-hi i d'aprendre, sigui quin sigui el resultat final, ja que com bé indica el nom del concurs, l'objectiu és el viatge, l'odissea.

Esperem retrobar-nos tots després de les vacances de Nadal, amb tota la il·lusió per seguir endavant amb el camí que ens hem proposat i fer més savi el Cataclàs.

FAUSTUM ANNUM NOVUM!

ΕΥΤΥΧΙΣΜΕΝΟ ΤΟ ΝΕΟ ΕΤΟΣ

El Judici de Paris

Salve discipuli discipulaeque, χαίρε μαθηταὶ

Suposo que tots heu sentit parlar d'aquella poma daurada que una deessa terrible, Eris, va llençar al banquet de noces de Tetis i Peleu, provocant la discòrdia entre les més belles, no? Doncs, aquí teniu unes imatges del mite, i com no, també  dels textos  clàssics que ens en parlen.

Khadija, Laura, Mario i Marc

Maribel, Rut, Carla, Melanie

TIT LIVI, Ab Urbe Condita, I, 58 - 60

Escena de la violació de Lucrècia per part
de Sext Tarquini

 Sext Tarquini, incitat per la bellesa i la castedat de Lucrècia, torna a Col·làcia. Quan es fa de nit, entra a l'habitació de Lucrècia amb l'espasa desembainada i, tapant-li la boca perquè no cridi, l'amenaça, alhora que li confessa el seu amor i la viola. Orgullós d'haver profanat el seu honor, li diu que quan sigui morta deixarà el cos d'un esclau nu degollat al seu costat, per tal que sembli que ella ha mort per un adulteri.

Lucrècia, veient tacat el seu honor i la seva castedat, queda molt afligida després d'això, i demana a dos missatgers que portin de retorn el seu pare de Roma i el seu espòs d'Àrdea, amb dos respectius amics. Lucreci ve amb Publi Valeri, i Col·latí amb Luci Juni Brutus. Lucrècia els explica que el seu cos ha estat profanat però que la seva ànima és innocent. Els quatre homes li donen la seva paraula que venjaran aquest ultratge, però tot i així Lucrècia prefereix morir: treu un ganivet de sota el vestit i se'l clava.

Brutus veu aquesta violació com un delicte tan gran que jura que acabarà amb Luci Tarquini el Superb i amb la monarquia. Dit això, traslladen el cos de Lucrècia al fòrum, on Brutus prouncia un discurs explicant la violència i la luxúria de Sext Tarquini. En aquest discurs també recorda la mort del rei Servi Tul·li i el fet que la seva filla passés per sobre del seu cos amb un carro. Aquest discurs enerva la multitud i l'encoratja a abolir la monarquia. Així doncs, Brutus i els seus homes marxen cap al campament d'Àrdea per rebel·lar l'exèrcit contra el rei, i deixa el comandament de Roma a Lucreci.

El rei rep les notícies de tot això i, espantat, es dirigeix cap a Roma per reprimir la sublevació. Brutus arriba a Àrdea i Tarquini a Roma. Llavors, tanquen les portes de la ciutat a Tarquini i li fan saber el seu exili i el dels seus familiars. Aquests es traslladen a Cere, mentre que Sext Tarquini marxa cap a Gàbios: es tracta de la fi de la monarquia romana.

Luci Tarquini va regnar 25 dels 244 anys que va durar la monarquia romana (desde la seva fundació fins alhesores, el 509 aC). A partir de llavors, i seguint el projecte de Servi Tul·li, foren nomenats dos cònsols: Luci Juni Brutus i Luci Tarquini Col·latí.

Tit Livi, Ab urbe Condita, I, 55-57

Un cop sotmesa Gàbios, Tarquini Superb fa les paus amb els eqües i renova el tractat amb els etruscs. 

Consagració del Temple de Júpiter al Capitoli

Llavors decideix deixar el temple de Júpiter com a record del seu regnat. En el punt en què comencen les obres, els déus manifesten el seu poder revelant que l’imperi seria immens, mitjançant les aus sagrades, el fet de no moure el Tèrminus explicava que el territori consagrat a ell seria estable. Després d’aquest auguri, va haver-hi un prodigi que també anunciava la magnitud de l’imperi, deien que a l'obrir els fonaments del temple, havia aparegut un cap humà amb el rostre intacte, presagi de que la ciutat seria la capital del estat.Durant l'obra es troben amb moltes despeses, i el botí de Pomècia és insuficient, tant que només serveix per cobrir les obres dels fonaments. Tarquini seguia en la tasca d’acabar el temple, emprant diners del Estat i la plebs com mà d’obra.

Aleshores decideix enviar colons a Sígnia i a Circeios per ampliar els límits de l’imperi. Mentrestant, hi ha un prodigi horrible: surt una serp d’una columna de fusta que provoca l’espant a palau i l’angoixa del rei, i fruit d’això vol anar a Delfos a consultar l'oracle. Marxen els seus fills Tit i Arrunt, i s’afegeix el cosí Luci Juni Brutus, aquest portat a Delfos més com a riota que com a company. Un cop a Delfos van preguntar a qui d’ells aniria a parar el regne romà. De dins surt una veu que diu: "el primer que besi a la mare". Entre ells acorden no dir als germans el que han escoltat i Brutus, dissimulant, besa la terra, ja que es la mare comuna entre els mortals. Tornen a Roma, on es preparava la guerra contra els Rútuls.

El motiu de la guerra va ser que els rútuls ocupaven Àrdea, una nació rica, els botins de la qual Tarquini creia que els ajudaria a pagar els deutes i a apalacar els ànims dels ciutadans, hostils al seu regnat per les seves demostracions de supèrbia i haver-los tingut tant de temps fent treballs per ell.

Després del primer intent d’assalt d'Àrdea, sense èxit, la guerra s'allarga, i els joves de la casa reial ocupen el seu temps lliure en banquets. Un dia d'aquests, a casa de Sext Tarquini, on també hi sopava Tarquini Col·latí, parlen de les seves respectives esposes i les elogien, i finalment Col·latí diu que no calen tantes paraules, i que el millor seria demostrar-ho en fets, i que Lucrècia, la seva esposa, segur que sobresortirà entre la resta. Aleshores, agafen els cavalls i van en persona a veure les seves esposes. A les nores del rei les troben passant el temps en un banquet i en jocs amb gent de la seva edat; a Lucrècia, en canvi, la troben asseguda al mig de la casa, dedicada al treball de la llana. Així doncs,  Lucrècia va destacar entre la resta i va guanyar en lloances. Després tots van ser acollits i convidats amb amabilitat per l'espòs guanyador. I fou aleshores, en aquest moment, que Sext Tarquini va concebre la passió malsana de seduir Lucrècia per la força, per la seva bellesa i castedat provada.

Aenigma sextum

Salve!

Els proposo el següent enigma als alumnes de 1r de batxillerat de l'Institut Antoni Cumella de Granollers:

Les preguntes són les següents:

1) Quin mite representa?

2) Quins personatges hi surten?

TIT LIVI, Ab Urbe Condita, l, 52-54

Després d'ofegar Turn al riu Ferentina, Tarquini va convocar els llatins a una assemblea per felicitar-los pel càstig inflingit a Turn, ja que aquest s'havia intentat rebel·lar amb un assassinat. Després els va dir que haurien de renovar el tractat fet durant el regnat de Tul·lus. En aquest nou tractat la part romana predominava i es va convocar un dia a tots els joves llatins armats al bosc de Ferentina. Finalment hi van assistir joves de tots els pobles, Tarquini va barrejar els maniples llatins i els romans i en va fer un de cada parell, i després dos de cada un. 

Tarquini fou un rei injust en època de pau, però va ser un bon cabdill militar. Ell va ser el primer en donar guerra als volscos, guerra que va durar mes de dos-cents anys després de la seva mort. Va prendre a la força Suessa Pomècia i amb els diners del botí va fer mes gran el temple de Júpiter, de manera que fos digne del rei dels déus i dels homes i de l'imperi romà. 

Després, va sorgir una guerra més llarga del que ell s'esperava, en la qual va atacar Gàbios, i en no poder prendre la ciutat assetjant-la, finalment la va atacar amb engany i frau. Així, va fer veure que s'anava de la guerra i el seu fill Sext, seguint un pla preestablert, va fugir de Roma cap a Gàbios, lamentant-se que ja no podia suportar més la crueltat del seu pare cap a ell, i que si no l'acollien, ell recorreria tot el Laci cercant un territori on el volguessin protegir. Un cop acollit pels habitants de Gàbios, va ser admès a les assemblees públiques, i poc a poc va anar incitant als ciutadans de Gàbios a la rebel·lió. Finalment l'anomenaren cabdill de la guerra i, sense que la població se n'assabentés, es feien combats entre Roma i Gàbios, on generalment guanyaven els de Gàbios. Amb les seves actuacions, Sext va arribar a guanyar-se tant d'afecte que el seu pare Tarquini no tenia més poder a Roma que el seu fill a Gàbios. 

Aleshores, Sext va enviar un missatger a Roma per preguntar-li al seu pare què volia que fes. Tarquini no va donar cap missatge amb paraules al missatger sinó que, segons es diu, mentre el rei anava passajant-se pel jardí en silenci i amb el bastó que duia anava tallant les cabotes més altes dels cascalls. El missatger, en no obtenir resposta i cansat d'esperar, se'n tornà a Gàbios creient que no havia pogut acomplir la missió encomanada. Quan Sext va adonar-se del que volia el seu pare o, més ben dit, del que li havia manat amb aquells circumloquis silenciosos davant del missatger, va anar eliminant tots els ciutadans importants, o bé acusant-los davant del poble o enfrontant-los amb l'odi que ells mateixos havien suscitat. Molts van ser executats públicament, altres van fugir i uns altres es van exiliar, i els seus béns van ser repartits. Així, els avantatges particulars van fer perdre la sensibilitat davant de les desgràcies públiques, de manera que finalment la ciutat de Gàbios, desorientada i sense recolzament, es va lliurar al rei de Roma sense necessitat de cap mena de lluita.

TIT LIVI, Ab Urbe Condita I, 49-51

Aleshores va començar a regnar Luci Tarquini, que rebia el sobrenom de Superb perquè va prohibir que el seu sogre fos enterrat dient que Ròmul  també havia quedat insepult, a més, va matar els senadors principals. Tarquini era conscient  que s’havia apoderat del regne de mala manera i podia ser pres, així que és va envoltar-se d’homes armats.

No confiava gens en els seus ciutadans així que va defensar el seu regnat mitjançant la por. Per això va introduir, tot sol, la instrucció de processos de pena capital, i així poder matar, enviar l’exili o embargar bens, i d’aquesta manera, va reduir el nombre de senadors i no va escollir-ne cap nou perquè en ser menys, no hi hagués cap tipus d'oposició, ja que va ser el primer rei que va trencar el costum de consultar les seves decisions amb el senat; va administrar l’estat amb decisions personals; sol va fer i desfer la guerra, la pau, els tractats i les aliances, amb qui va voler, sense l’autorització  ni del poble ni el senat.

Mirava d’atraure l’amistat dels pobles llatins per sentir-se més protegit i així tenir ajuda de l’exterior.  Signava  pactes d’hospitalitat, i fins i tot, aliances familiars. Va donar en matrimoni la seva filla a Octavi Mamili Tusculà.

                 

Teatre romà de Tusculum

L’autoritat de Tarquini entre cabdills llatins era considerable quan els va convocar a una reunió al bosc de la dea Ferentina, dient-los que hi havia coses d’interès comú que volia tractar amb ells. Mentre l'esperaven, es van debatre coses de tota mena. Turn Herdoni d’Arícia es va indignar per l'absència de Tarquini, i deia que no l’estranyava que li diguessin Superb, després de fer-los venir lluny de casa seva,  a no ser que volgués posar a prova la seva paciència per tenir-los sotmesos si acceptaven el jou.  A més, si els seus ciutadans  estaven farts d'ell, perquè erenassassinats, desterrats... com no havien de patir la mateixa sort ells?

Turn exposava aquests raonaments quan va arribar Tarquini. Ell, disculpant-se per la seva tardança, va explicar que havia estat elegir àrbitre entre un pare i un fill i que s’havia endarrerit a l'intentar-los reconciliar. Turn li va dir que podia haver arreglat aquest assumpte en poques paraules: si el fill no obeïa al pare, havia de ser castigat.

Aleshores va marxar  de l'assemblea. Tarquini ofès va maquinar de seguida la mort de Turn, per infondre entre els llatins el mateix terror dels seus ciutadans. Com que no tenia autoritat per matar-lo públicament va pensar una falsa acusació.

Va subornar un esclau de Turn amb l’objectiu de portar a la seva tenda una gran quantitat d’espases, tot això en una sola nit.  LLavors Tarquini va convocar als cabdills llatins i els hi va dir que el seu retard  el dia anterior havia estat  un senyal diví i al seva salvació, ja que Turn preparava la seva mort i la dels cabdills dels altres pobles per tenir ell tot el poder. Que tenia la intenció d’atacar-los el dia abans de l'assemblea però no va poder perquè faltava qui l'havia convocat. Perquè s'ho creiessin Taruini els va acompanyar a  la tenda de Turn. Quan van arribar els guardians van envoltar Turn i aquest es va despertar. Els esclaus per afecte al seu amo  el van defensar. Però en trobar les  espases amagades per tot arreu, van encadenar  Turn i de seguida es va convocar una assemblea dels llatins.

Es va produir una situació tan violenta que li van imposar un tipus de suplici inusual: el van precipitar a les fonts del riu de la Ferentina i li van tirar a sobra un trenat de bardisses i pedres amuntegades fins que es va ofegar.

Tit Livi, Ab Urbe Condita, I, 46 - 48

Servi Tul·li encara poseïa tot el regne, però sabia que Tarquini anava comentant aquí i allà que el rei ho era sense consentiment del poble. Per guanyar més popularitat, Servi va anar repartint a cada home territoris capturats als enemics, i va sotmetre a consulta popular si el volien i el designaven com a rei, cosa que va aconseguir amb una majoria mai vista abans. Llavors Tarquini es va adonar que el que havia fet Servi estava en contra de la voluntat dels senadors.

Luci Tarquini tenia un germà que es deia Arrunt Tarquini, que tenia un caràcter tranquil, tot el contrari a ell. Les dues filles del rei van estar casades amb els dos germans.

La filla més tranquil·la es va casar amb Luci, mentre que la filla més agosarada es va casar-se amb Arrunt. D'aquesta manera, els dos membres de la parella eren oposats l'un amb l'altre.

La filla Túl·lia, que era inquieta i ambiciosa, va voler decidir per iniciativa seva veure's d'amagades amb Tarquini, el germà del seu marit, que tenia un caràcter molt semblant al d'ella. Finalment, després d'eliminar les seves respectives parelles, Tarquini i Túl·lia es van poder casar.

Luci Tarquini, recollint també les ambicions de la seva dona, volia seguir lluitant per poder arribar al poder, de manera que, pressionant els senadors, va aconseguir reunir al fòrum diversos homes armats, convocant-los com si el regnat de Servi ja s'hagués acabat i aquest hagués estat eliminat. 

Luci es va asseure al tron del rei i va començar a insultar Servi al·ludint, entre moltes altres coses, als seus orígens i a l'odi que Servi tenia per la noblesa a la qual ell no pertanyia, ja que afavoria els homes de classe baixa i els donava riqueses i terres quan volia després d'haver-les pres als patricis.

Estant en plena invectiva contra el rei, va aparèixer Servi, alertat per un missatger,  i van començar a cridar i a discutir-se. Aleshores Tarquini agafà Servi per la cintura, el va treure del senat i el va tirar escales avall. Seguidament tornà a entrar a la cúria per mantenir reunit el Senat. La guàrdia i el sèquit de Servi fugen, i el rei, moribund i dessagnant-se, escapa cap a casa seva, però els emissaris de Tarquini l'atrapen abans que hi pugui arribar i

el maten. Túl·lia, que se suposa que fou la instigadora de la mort de Servi, es trasllada al fòrum en carro, fa sortir el seu marit de la cúria i és la primera en proclamar-lo rei. Quan torna cap a casa, en trobar-se pel camí el cadàver de Servi Tul·li, Túl·lia, fora de si i presa per les fúries venjadores dels múltiples crims comesos, va fer passar el carro per damunt del cadàver del seu pare i s'emportà una part de la sang del parricidi.

D'aquesta manera, amb Servi Tul·li, que va regnar durant quaranta-quatre anys, va desaparèixer la monarquia justa i legítima, i Tarquini va esdevenir el nou rei.

TIT LIVI, Ab Urbe Condita, Ι 43-45

Un cop es va establir el cens, es formà l'exèrcit d'infanteria. Els ciutadans van quedar distribuits en cinc classes, segons els cens d'asos de bronze que tenien. Alhora, aquestes cinc classes estaven dividides en centúries. Les armes que havien de portar variaven poc entre les tres primeres classes, però molt en la quarta (on només podien portar una llança i una javelina) i en la cinquena (que portaven fones i pedres per a llançar). La població amb un cens menor que els ciutadans de la cinquena classe estava exempta del servei militar. Després, Servi Tul·li allistà dotze centúries de cavalleria i sis centúries més de cavallers. A cada una se li  van destinar deu mil asos de bronze per la compra de cavalls, i s'imposà un tribut a les vídues per alimentar aquests cavalls.

Posteriorment, assignà els drets polítics. Tul·li no  va concedir el sufragi individual sense distincions, com havien fets els altres reis, sinó que estableix gradacions: primer es convocaven els cavallers, després, a la primera classe de l'exèrcit d'infanteria i, si encara no s'havia arribat a un acord, es convocava a la segona classe, però gairebé mai no va haver de baixar fins a les classes inferiors. D'aquesta manera, no semblava que ningú estava exclós del dret a vot, encara que tota la força estava en mans dels ciutadans principals.

Quan va acabar el cens, va cridar a la cavalleria i a l' infanteria al camp de Mart. Allà els va purificar mitjançant el sacrifici d'una truja, d'una ovella i d'un brau (sacrificis suovetaurilis). A aquesta cerimònia la van anomenar <<lustre>> de tancament, ja que es feia quan acabava el cens.

Per aquest lustre es van censar més de vuitanta mil ciutadans. A causa  de la gran multitud de gent, Tul·li va afegir els turons Quirinal i Viminal i va ocupar les Esquílies, per tal d'ampliar la ciutat. Ell mateix envoltant la ciutat amb un terraplé, un fossat i una muralla, va fer avançar el pomerium. Aquest espai diví on no es podia ni conrear ni habitar s'havíeu de desplaçar en la mateixa mesura que les muralles avançaven cada cop que s'ampliava la ciutat.

Un cop fets tots aquests canvis, Tul·li va intentar eixamplar el seu domini de la política, donant més glòria a la ciutat i demostrant que no només podia adquirir poder amb les armes. Sabent que el temple de Diana a Efes va ser construït per totes les ciutats d' Àsia, Tul·li aconsegueix que els pobles llatins i el poble romà facin a Roma un santuari dedicat a Diana, de manera que Roma sigui reconeguda con la capital de l'estat. Amb això, els sabins van trobar la possibilitat de recuperar el poder perdut amb les armes.

Diuen que a casa d'un sabí va néixer una vedella de grandària i d'aspecte admirables. Els endevins van profetitzar que el poder seria de la nació que sacrifiqués la vedella a Diana. El sabí va portar la vedella a Roma amb la intenció de matar-la i la va col·locar davant l'altar de Diana. El sacerdot romà, admirat per l'animal i recordant la profecia, va dir al sabí que s'havia de purificar a l'aigua del riu abans de fer el sacrifici. El sabí, per seguir la profecia, va baixar cap al riu Tíber, mentre que el romà sacrificava la vedella a Diana.

TIT LIVI, Ab urbe condita, I, 40-42

Estant Tarquini en el seu trenta-vuitè any de regnat, Servi Tu·li ja era tingut en gran consideració no només per ell, sinó també pel senat i pel poble. Els dos fills d'Anc Marci, que havien estat desposseïts del tron, se sentien humiliats i consideraven indigne que el rei de Roma fos un foraster, i també creien que era una deshonra col·lectiva pel poble romà que el poder passés a Servi Tul·li, tenint aquest uns orígens que ells no consideraven adients per a un rei. Aleshores, decideixen impedir que la humiliació creixi encara més. Primer pensen en matar Servi Tul·li, però després s'adonen que això no els servirà de res, perquè el rei seguirà viu, prendrà mesures contra ells i tampoc el poder retornarà a les seves mans. Així doncs, decideixen atemptar contra la vida de Tarquini. 

El crim el porten a terme dos pastors que simulen una gran discussió, amb molts crits i sorolls, a dins del palau,de tal manera que arriben davant la presència del rei Tarquini, que alertat pels crits i el terrabastall, intenta posar pau entre els dos homes. Aquests continuen simulant la baralla, tal i com tenien convingut, i mentre Tarquini dedica la seva atenció a les queixes d'un dels dos homes, l'altre clava una destral al cap del rei, i tot seguit els assassins fugen, però de seguida són detinguts. 

Entre tota la confusió, i amb el rei Tarquini moribund, la seva esposa, Tanaquil, pren les regnes de la situació i disposa tota una sèrie de mesures: tancar el palau, fer fora els testimonis i ordena portar tot allò necessari per curar la ferida del rei, com si aquesta es pogués curar. A més, fa venir Servi Tul·li, li ofereix el tron i li demana que no deixi impune el crim. Després, es dirigeix al poble i el tranquil·litza, dient-los que el rei només està atordit pel cop, que ja està conscient i que es curarà, però que mentre estigui convalescent hauran d'obeir a Servi Tul·li, que serà qui el substituirà i farà les funcions de rei. D'aquesta manera, simulant ser el substitut del rei només per uns dies, Servi Tul·li consolida el seu poder. Finalment, la veritat surt a la llum, però Servi Tul·li és rei amb el consentiment del Senat tot i no haver estat escollit pel poble. Els fills d'Anc Marci, quan van saber que els seus còmplices havien estat apressats, que el rei era viu i que era tan gran el poder de Servi Tul·li, van exiliar-se.

Servi Tul·li va consolidar el seu poder amb mesures de caràcter públic i privat. Va casar les seves filles amb els fills de Tarquini, va reprendre la guerra contra Veies i altres ciutats etrusques i, després de derrotar un enorme exèrcit enemic, va retornar a Roma com a rei indiscutible. Aleshores va establir el cens, i va dividir tots els ciutadans en classes, segons les seves riqueses, i a partir d' aleshores les càrregues militars i civils es van repartir segons la capacitat econòmica dels ciutadans.