divendres, 28 de desembre del 2012

Les Metamorfosis d'Ovidi (6)

Ja hi tornem a ser, i amb el nou any arriba un nou repte mitològic.
Sabreu endevinar qui són aquests personatges i de quin mite formen part?


dissabte, 15 de desembre del 2012

Llatinismes i expressions llatines (3)

Hola! En aquesta entrada explicaré el significat de les diferents expressions llatines que van ser proposades anteriorment.
En primer lloc trobem l'expressió "Captatio benevolentiae", l'ús de la qual fou utilitzat com a recurs literari i retòric amb la intenció d'atreure l'atenció i la bona disposició del públic, sempre avisant de possibles errades a l'obra escrita o al discurs a presentar.
En segon lloc se'ns presenta una expressió que molt bé podria ser relacionada amb el que molta gent crida amb cohesió davant del sistema polític actual: "Facta non verba". Lògicament, el llatí no és una llengua molt parlada en els nostres dies, llavors el significat d'aquesta expressió és traduït com "fets i no paraules".
Continuem amb les expressions llatines. La història ens diu que sempre hi han hagut persones que han exercit el seu càrrec polític, social o laboral amb despotisme i supèrbia, no obstant, probablement això continuarà passant. Parlar amb l'autoritat pròpia d'un càrrec és parlar"Ex cathedra".
Finalment, "Panem et circenses" és una locució que fa referència a l'acte del gobern que, per a mantenir tranquila i entretinguda a la població, proveeix a aquesta d'aliments i entreteniment. Aquesta frase queda molt ben reflectida a la societat romana, on els emperadors donaven menjar i oci (circ) als ciutadans amb l'intenció de guanyar vots, un fet molt semblant al que passa actualment, on, per exemple, són el fútbol i les noves tecnologies qui fan que la gent estigui fora del marge de les intencions i secrets dels polítics.
Doncs ja m'he estrenat al blog! Espero que no hi falti res!!

dilluns, 10 de desembre del 2012

Les metamorfosis d'Ovidi (5)

L'ésser mitológic de l'anterior foto és Proteu. Era un ésser tan savi que coneixia la resposta de qualsevol pregunta. Però també era molt tossut i no volia compartir la seva saviesa. L'única manera d'aconseguir la seva ajuda era atrapar-lo i no deixar-lo anar fins que donés la resposta demanada. Però aconseguir això no era tasca fàcil, ja que Proteu tenia el poder sorprenent de canviar de forma.

dissabte, 17 de novembre del 2012

Les Metamorfosis d'Ovidi (5)

Aquesta vegada em toca a mi presentar el repte sobre mitologia. Aqui va:
Qui és aquest ser mitològic? Quines qualitats té? i  Per què la gent acudia a ell?

divendres, 16 de novembre del 2012

Llatinismes i expressions llatines (3)

Salve, discipulae discipulique,
Encara que  la majoria de vosaltres no pot exercir el seu dret a vot (ja que com diria la vostra magistra venefica sou adjectius!), els nostres polítics ens estan bombardejant  en la seva campanya electoral, tal com feien els magistrats romans.
Potser ara no utilitzen aquestes expressions, però segurament hi veureu la relació. Així doncs m'agradaria que expliquessiu el què volen dir, i si ho relacioneu amb el món clàssic, molt millor!!!!
  • Captatio benevolentiae
  • Facta non verba
  • Ex Cathedra
  • Panem et circenses
Vobis gratias agit
Valete
Cataclàs

dimecres, 14 de novembre del 2012

El rapte d'Europa

Bona tarda classe i magistra venefica!. Crec que el mite és El rapte d'Europa
Voleu saber de què tracta? Doncs endavant

Europa era filla dels reis de Tir, Agènor i Telefasa. Segons diu la llegenda, Zeus estava enamorat d'Europa i va decidir seduir-la. Es va transformar en un brau blanc i es va barrejar entre els ramats del seu pare. Mentre Europa i el seu seguici collien flors a prop de la platja, ella va veure un brau i va acariciar els seus costats i veient que era mansoi, va acabar per pujar-se al seu llom. Zeus va aprofitar aquesta oportunitat i va còrrer  cap al mar, nedant amb ella a la seva esquena fins a  l'illa de Creta. Llavors va revelar la seva autèntica identitat i  Europa es va convertir en la primera reina de Creta. L' acte amorós va tenir lloc sota un plataner, arbre, que segons la mitologia deu a aquest esdeveniment el que les seves fulles siguin perennes.
Zeus li va donar tres regals: Talos, un autòmat de bronze; Laelaps, un gos que mai deixava anar la seva presa, i una javelina que mai errava. Més tard Zeus va recrear la forma del brau blanc en les estrelles que actualment es coneixen com la constel · lació  de Taure. Algunes llegendes expliquen que aquest mateix brau va ser amb el qual es va topar Hèracles, i que finalment va engendrar al Minotaure.

divendres, 9 de novembre del 2012

Les Metamorfosis d'Ovidi (4)

Salve, comites!
Aquesta setmana en toca una altra de mitologia! Ja que la última metamorfosi anava de vaques, us proposo que seguim per aquí... Però aquest cop és l'amant qui es transforma en un bell brau per seduir la innocent donzella... Aquí en teniu la imatge...


Sabeu de quin mite es tracta...??? Doncs vinga, ja podeu fer una entrada al blog per explicar-m'ho!

Per cert! Recordeu que queden dos llatinismes per desxifrar (Errare humanum est, afegit per Anfitrite, i tabula rasa, afegit per la magistra venefica) i que s'han de contestar!!! Va, no sigueu mandrosos... Espero les vostres respostes!
Valete!
Cataclàs

dilluns, 5 de novembre del 2012

Llatinismes i expressions Llatines (2)

Salve companys i Laura!
He vist aquesta publicació al Blog, i de seguida he pensat que aquesta era la meva!
M'he pres la llibertat de respondre aquesta entrada i alhora ralacionar-la amb certs aspectes polítics/econòmics que tenim en aquests moments en el nostre país .

L'expressió referendum significaria “allò que s'ha de consultar”. Jo la relacionaria amb la democràcia o bé, en diferents aspectes econòmics i/o socials. Des de el meu punt de vista, una bona expressió, ja que sempre va be consultar diferents decisions. Qui no ho ha fet algun cop?
També estan les expressions Deficit i Superavit que s'utilitzen per l'ús econòmic, les quals el seu significat son totalment antònims, per una part, Deficit significaria que les despeses d'una empresa superen els beneficis, i Superavit que els beneficis d'una empresa superen les despeses. Suposo, que al igual que jo tots ens identifiquem en el Deficit, oi? Diguéssim que es un tema que ens preocupa a tots.
I per últim, la meva preferida! Per capita, fàcil no? Per capita significa “per cap”, estaria be que ens donessin uns quants calerons a cada un/a, no? Segur que tots esteu d'acord!

Companys, companyes, aquí els hi deixo una expressió que m'ha fet molta gràcia, a veure qui sap el que significa!
I fins aquí la meva aportació d'avui!

Llatinismes i expressions llatines (1)

Salvete discipuli discipulaeque!

Aquesta setmana us proposo una tasca diferent...
Com bé sabeu, en la nostra llengua s'utilitzen molts llatinismes i expressions llatines en la vida quotidiana. Jo us en proposaré tres o quatre, i vosaltres haureu d'esbrinar què signifiquen i en quins àmbits es fan servir.
Els que us proposo avui són aquests quatre llatinismes:

  • Referendum
  • Dèficit
  • Superàvit
  • Per càpita

Són força fàcils, oi...???? I tots quatre, actualment, estan força de moda... Doncs va... A la feina...!!!
Valete!

Les Metamorfosis d'Ovidi (3). Io. Argos

Caram! Molt bé, Perseus! Aquesta setmana hem tingut ració doble de mitologia! 
I perquè veieu com s'ha plasmat en l'art el mite de Io, aquí en teniu tres exemples, de tres moments diferents del mite.

La primera imatge és de PIETER LASTAMAN (pintor holandès del segle XVII) i mostra el moment en què Júpiter sedueix Io... Aquest quadre està exposat a la National Gallery de Londres.

La segona imatge és de A. CORREGIO (pintor italià del segle XVI) i mostra el moment en què Juno descobreix Júpiter amb Io... Actualment aquest quadre està exposat al Museu d'Història de l'Art de Viena (Àustria).


La tercera imatge és de P.P. RUBENS (pintor flamenc de la 2a meitat del segle XVI i 1a meitat del segle XVII), i en ella hi apareixen Mercuri, Argos i Io, encara en forma de vaca... Aquest quadre està exposat a la Gëmaldegalerie Alte Meister de Dresden, Alemanya.

dijous, 1 de novembre del 2012

Les metamorfosis d' ovidi (2). Pa i Sirinx

Salve Classe et Magistra venefica!!
Com molt bé ha comentat Nympha el mite és sobre Pa i Synrix!
Aquí va el mite:
En les muntanyes d'Arcàdia, sota una fronda d'alzines, vivia la bella Sirinx, la més bella de totes les nimfes. Els caçadors, en veure-la, de passió embogien, i els sàtirs del bosc pel seu amor es desvivían. Però Sirinx deia que volia ser lliure i que l'amor esclavitzaria. Una tarda que Sirinx dormia, el déu Pa la va despertar demanant ser el seu amic. Sirinx, en veure les banyes de cabra i com la passió d'amor traspassava a Pa com una fletxa encesa, va dir-li  que no busqués l'amor que necessita en ella  ja que abans donar-li el seu cos s'estima més  perdre la vida. Però Pa no sadollava la set d'amor i Sirinx, morta de por,comença  a córrer per la muntanya i Pa ansiós la persegueix. Sirinx en arribar al riu, frena en sec davant la vora, ja que les nimfes dels boscos de les aigües desconfien. Pa, ple d'amor, engrandia el seu somriure. Sirinx boja de por va cridar a les nimfes que sobre l'aigua nedaven, perquè en les aigües vivien, i els demana ajuda a fi de salvar-la del déu Pa. Les nimfes piadoses van convertir a Sirinx en un jonc de la riba. Quan Pa li va donar una abraçada la nimfa ja no era nimfa: era un grapat de canyes de pell verda i ànima fina que encara deixaven en l'aire una calor de dona tèbia. Quan el vent va moure el jonc va sorgir una música exquisida. A Pa li agradà la remor que de les fulles naixia, així que va arrencar les canyes per tenir la seva melodia. Quan les va unir amb cera, van sonar de meravella: va decidir que l'instrument SIRINGE s'anomenaria. Des de aleshores, va tocant la seva música per les vinyes: quan bufa sobre el jonc, se sent el plor de la nimfa.
Aquesta es la història que explica Mercuri/Hermes a Argos, la criatura dels 100 ulls, per poder alliberar a Io per voluntat del seu pare Júpiter/Zeus, però això és una altra història,  un altre mite...

dimecres, 31 d’octubre del 2012

Ante IV dies nonas novembres

Realment els romans es complicaven la vida quan es parla de dates!
tan fàcil com és dir 2 de novembre.

Tots sabeu que és el dia dels difunts, i que tradicionalment la gent porta flors als cementiris, i té un record per aquells que ja no hi són.  Aquesta tradició, com d'altres, té la seva corresponent festa romana, tot i que no és per la mateixa época. Els romans la celebraven al mes de febrer, entre els dies 17 i 21, a les festes Parentalia o Feralia, i com eren molt supesticiosos, pensaven que sobre els morts millor dir coses bones per si de cas: De mortuis nihil nisi bonum. A qui honoraven eren  les ànimes dels  avantpassats, els seus déus Manes, que els protegien. Però no tots els esperits eren benèvols, sinó que n'hi havia alguns força empipadors o malèfics, com els Lemurs, i que pel mes de maig, a les Lemuria, feien foragitar amb uns rituals una mica estranys, ja que a la mitjanit dels dies 9, 11, i 13, el pater familias, després de rentar-se les mans en senyal de purificació, es posava a la boca 9 faves negres, i passejant-se descalç per la domus, les anava escopint, oferint-les com aliment als lemurs, que se n'anaven ben tips, encara que hi ha versions que expliquen que pel soroll que feia  a l'escopir-les s'espantaven i marxaven.  Això o com repetia 9 cops unes paraules rituals , per no sentir-lo més!!!!

Tant de bó això ho poguessim aplicar quan algú ens fa la guitza.

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Les Metamorfosis d'Ovidi (2)



Salve, comites itineris,
Vist que tinc uns seguidors a qui els encanta la mitologia, aquesta setmana repetim, 
però no us acostumeu...!
La metamorfosi que haureu d'endevinar aquesta setmana té a veure...
 amb un instrument musical. Aquí la teniu...
Valete
Cataclàs


diumenge, 21 d’octubre del 2012

Píram i Tisbe.


Hola classe i Laura :). Em sembla que he trobat que és el mosaic. Sino m'equivoco es tracta de la llegenda de Píram i Tisbe.


Us explico una mica el mite :



Píram i Tisbe eren dos joves babilonis que van viure durant el regnat de Semíramis. Eren veïns i s'estimaven malgrat la prohibició dels seus pares. Es comunicaven amb mirades i signes fins que van descobrir una estreta esquerda en el mur que separava les seves cases en la qual només la veu travessava i els tendres missatges passaven d'un costat a un altre per l'esquerda. Així van poder parlar-se, enamorar-se i desitjar-se cada vegada més , fins que una nit van acordar que a la nit següent, quan tot quedés en silenci, fugirien sense que els veiessin i es trobarien al costat del monument de Nino. Tisbe va arribar primer, però una lleona que havia tornat d'una cacera a beure de la font, la va atemorir i va fugir en veure-la. En la seva fugida, va deixar caure el vel. La lleona va jugar amb el vel, tacant-lo de sang. En arribar Píram, va veure les petjades i el vel tacat de sang, i va creure que la lleona havia matat  Tisbe, i va treure el seu punyal i s'el va clavar al pit. La seva sang va tenyir de porpra els fruits de l'arbre, d'aquí ve el color de les mores segons Ovidi. De fet, dins de la tradició llatina, el terme *Pyramea *arbor («arbre de Píram») s'usava per designar a la morera. Tisbe, amb por, va sortir acuradament del seu amagatall. Quan va arribar al lloc, va veure que les mores havien canviat de color, i en veure a Píram, el seu estimat, amb el punyal en el pit i tot cobert de sang, el va abraçar , li va treure el punyal del pit i es va suïcidar clavant-se'l ell també. Els déus apesarats per la tragèdia van fer que els pares dels estimats permetessin sepultar els cossos junts, i des d'aquell dia els fruits de la morera van quedar tenyits de porpra.

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Les Metamorfosis d'Ovidi (1)

Anem per feina! 
Aquest estiu en Cataclàs ha fet un viatge per les terres de Xipre i d'entre les meravelles que va veure, es va trobar amb aquest mosaic. Sabeu qui en són els protagonistes...? De quin mite ens parla...? Au! espavileu-vos a buscar-ho, que després li haureu d'explicar...


Novum iter...

Salvete comites itineris!  
Altre cop m'he posat en marxa, però ara des de les terres del Vallès Oriental!
Dono la benvinguda als nous companys que m'ajudaran, amb les seves paraules i històries, a fer que el camí sigui més amè.
Tanmateix, mai diré adéu als comites que m'han acompanyat fins ara, sinó que espero retrobar-los amb les seves paraules i que segueixin les meves passes.

Valete i bon viatge!
Cataclàs

diumenge, 24 de juny del 2012

ENCANTERI

Ja hem acabat el curs, i també  la nit de sant Joan, quan  es llençaven els apunts a les fogueres perquè el foc els cremés. Tot i que no us ho recomano, car l'any vinent els necessitareu!!!
En Cataclàs us ha trobat una paraula molt adient, Encanteri, que és el voldríeu fer per tal que les notes fossin , si més no, bones!. Però, encara que la vostra magistra venefica de tant en tant sembla que us reciti fórmules màgiques, aquesta paraula ve del llatí cantare, i és que  ja ho diu la dita :" Qui canta, els mals espanta"

diumenge, 3 de juny del 2012

LA BALDUFA JA ÉS AQUÍ...!

Salve discipulae discipulique καὶ μαθηταὶ!
Αhir, dies saturni,VI dies ante nonas Iunii, vam anar a Madrid a recollir el premi d'Espiral Edublogs.
QUIN...???
El 1r...??? El 2n...??? El 3r...???
Doncs, com va dir el poeta Horaci:
"Exegi monumentum aere perennius" (He alçat un monument més durador que el bronze).
Doncs sí, ho heu endevinat! I és que les paraules del nostre viatger, en CATACLÀS, s'han guanyat la baldufa de bronze!
Tanmateix, com comentaven els companys de L'Ombra d'un somni (blog guanyador de la baldufa d'or), nosaltres hem fet nostra aquella dita de Cèsar:
VENI, VIDI, VICI (és a dir, vaig arribar, vaig veure i vaig vèncer).

En CATACLÀS no hagués pogut fer camí sense vosaltres...

GRATIAS VOBIS AGIMUS!
     Πολύ εὐχαριστώ πᾶσι!
MOLTES GRÀCIES A TOTS!
         


Alumnes de batxillerat: Awatif, Adrià, Alba, Marta, Cherlyn,
Queralt, Daniela i Cristina
 








Alumnes de 3r i 4rt d'ESO: Noelia, Maria, Cristina, Andrea
Alex, Alexandra, Ivette, Nathaly, Andrea, Lorena,  Natalia,
Lourdes, Noelia C.  Estefany, Irina, Judith, Carmen , Rosario,
Mar, Ekram,Adan, Diego, Ismael


                                    

dimarts, 29 de maig del 2012

ESCENA FINAL DEL COMBAT ENTRE TURN I ENEAS

Eneas  quan està preparat amb la seva llança per lluitar contra Turn, aquest últim es fa enrere, no perquè li tingués por a Eneas, sinó que pateix pels déus i Júpiter. De sobte, aquest veu una pedra gegant i amb totes les seves forces intenta llançar-la contra l'enemic (Eneas), però era tant pesant aquesta pedra que ell mateix s'estava fent mal i al llançar-la no va arribar molt lluny, la qual cosa no va  produir cap cop a l'enemic. Turn mentre distreu a Eneas, aquest prepara la llança i la llença. La llança anava amb tanta força que traspassà la cuirassa i li dóna a la cuixa. Turn cau a terra ferit i aquest li demana a Eneas que li perdoni la vida . Ell veient la  bellesa de Daune, que l'havia vençut i, a més a més les paraules de Lavínia , la qual  seria la seva muller a partir d'ara,  fan que s'ho repensi. Però,  Eneas en veure el Baldric de Pal·lant sobre l'espatlla de Turn, fa que no tingui  cap tipus de compassió i  li travessa l'espassa pel pit.

diumenge, 13 de maig del 2012

HEM GUANYAT!!!!



Salve μαθηταὶ, comites mei itineris, o si us estimeu més , ἑταῖροι νόστου.
El nostre bloc ha estat guanyador juntament amb un altre de clàssiques, L'ombra d'un somni, i un d'economia Noticiesdeldia. No se sap encara si serem primers, segons o tercers.. ja que  fins el dia 2 de juny a Madrid no es farà públic, però us ho  imaginàveu? 
Jo crec que el nostre Cataclàs està tan content que ha perdut el do de la paraula!!!!

dissabte, 12 de maig del 2012

POSA'T A PROVA !!!

 Ara que ja  hem acabat el curs amb els de 2on de batxillerat, bé ens falta una classe, 
és hora de començar a practicar el que sabem o no, 
de civilització, cultura, patrimoni, expressions....
Així doncs,  per practicar, només heu de clicar  aquí.
Però el discipulus et discipulae  de 1er també hi poden jugar!!!!

dimarts, 8 de maig del 2012

SOM FINALISTES !!!!

Qui ens podria dir que el camí que ha fet en Cataclàs amb tots els seus companys de viatge, ara ja fa una mica més d'un any, arribaria a tan bon port. Doncs SÍ, hem estat FINALISTES!! Ja veieu que la feina feta no té destorb, i que encara que per aquí hi hagi una magistra venefica que de vegades faci servir la seva escombra, heu tingut un reconeixement, no només els alumnes de batxillerat, sinó els de llatí de 4rt i els de l'optativa de mitologia i cultura clàssica.
FELICITATS  A TOTS
Ara, només queda que seguim endavant sense vacare, no en el sentit que li donem actualment de fer vaga, sinó en el de no estar ociosos.

diumenge, 6 de maig del 2012

La mort de Pal·lant

Pal·lant es troba en mig d'una lluita, on qui més desitja la seva mort és Turn. El jove s'aproxima a Turn per lluitar cos a cos, i prega als déus per a que l'ajudin en aquesta tasca, però la resposta que obté es "cadascú té fixat el dia [...]"
Turn llença la seva llança contra Pal·lant ferint-lo en el pit, el jove s'arrenca la llança de la ferida, però ja és massa tard i finalment cau mort. Els companys de lluita del noi se l'emporten. Arriba a oídes de Enees la situació en combat dels seus i aquest va a ajudar-los matant a tots a qui es troba al seu davant.

dilluns, 30 d’abril del 2012

La ciutat romana de BARCINO


Després d'una visita pels carrers de l'antiga ciutat romana, els alumnes de l'optativa de cultura clàssica ens han fet aquest google maps, per situar les restes arqueològiques.
 Esperem que ara no les deixeu de veure!!!

                          
                                                  Mostra Barcino romana en un mapa més gran

dilluns, 9 d’abril del 2012

Historia de Nis i Euríal

Durant la guerra amb els llatins, Enees va deixar els seus companys per anar a cercar ajuda. Va manar als seus que si els atacaven els llatins, s'havien d'amagar. Un cop se'n va anar, la deessa Juno va avisar a Turn que Enees havia deixat als seus companys i aquest va aprofitar per atacar-los. Els d'Enees van amagar-se. Nis, agafa la seva espasa i amb ràbia, comença a matar els homes contraris que pot. Euríal decideix seguir-li el joc, i entre els dos acaben amb la vida d'un bon nombre d'homes. De cop, s'adonen que vénen reforços del bàndol contrari, que els han vist, i que tenen ganes de matar-los.Euríal i Nis aconsegueixen escapar cap al bosc, on, com es fosc, poden amagar-se.
Euríal es perd i es queda enrere. Espantat, comença a donar voltes observant a tota arreu. Els llatins l'han atrapat i poc a poc el comencen a envoltar.És aleshores que Nis s'adona que s'ha separat de Euríal i torna a buscar-lo. Des de la fosca, amb l'arc, mata a un dels homes llatins. Volscent, el capità del grup llatí, intenta buscar al culpable amb la mirada, sense trobar-lo. Es gira cap a Euríal i l'amenaça; serà ell el que pagui per l'assassinat de Nis, amb la seva mort.Nis decideix que no pot esperar més i surt a defensar al seu company. Surt a la llum, però és massa tard. Volscent acaba de matar a Euríal. Nis corre cap a ell i el mata, enfurismat. Finalment, mor sobre el cadàver del seu amic.


Carioca

dissabte, 7 d’abril del 2012

TALI - ASTRAGALOI - TABES (Ludus / Joc)

LES TABES o ELS  OSSETS

         Resulta ben conegut com els dignataris grecs i romans, a l’època clàssica, mai no acostumaven a 
emprendre cap negoci ni iniciativa sense consultar abans amb l’oracle que els marcara les recomanacions adients per trobar el camí més segur per als seus projectes.
        



Un dels mètodes més freqüents era el llançament a l’aire i l’observació acurada de les posicions que adoptaven els curiosos ossets (tali en llatí, astragaloi en grec)  que uneixen la cama amb el peu dels mamífers, habitualment els dels xais o corders. El nom d’eixe punt del tars és el d’astràgal, per això aquesta pràctica endevinatòria es coneix com “astragalomància”, però entre nosaltres, aquesta peça òsea l’anomenem marranxa, astragal  o, més habitualment, la taba.

Noms de les cares de la taba:
A cada lloc reben noms diferents:
A Roma: Quatrio, ternio, canis, senio….
A Burgos: Caras, pencas, culos, carnes
Altres llocs: Hoyos, llanas, picos, fondos
També: Penca, hoyo, güito, carne, etc.

Nosaltres les anomenarem:
Cares amples:
         - panxa plena (la que té el centre més prominent i arrodonit)
         - panxa buida (a la que està més afonada)
Cares laterals:
         - rei (la que està més llisa)
         - botxi (la més rugosa)

Valor de les cares (aquí també hi ha molta variació):
Proposem la més antiga:
III  SPINVM:          3 punts per panxa buida
IV  PRONVM;        4 punts per panxa plena
I     PLANVM:       1 punt pel rei
VI  TORTVOSVM: 6 punt per botxi

COM ES JUGA:
Poden jugar tantes persones com ho desitgin però sempre que no sigui un nombre molt elevat ja que es perdria ritme i es dificultaria el joc. Es fa una rotllana asseguts a terra. Comença qui treu més puntuació tirant les tabes o a sorteig.
És un joc d’atzar i de coordinació i de baixa dificultat. No hi ha un temps determinat per realitzar aquest joc.

VARIANTS:
     1) S'utilitzen cinc tabes. Quatre de les quals, es llencen a l'aire i es deixen caure al terra. La cinquena s'anirà llançant cap amunt sense deixar-la caure. Mentre la taba està a l'aire el jugador o la jugadora anirà col·locant les que estan en el sòl en la cara de panxa buida, panxa plena, rei o botxí, així fins a aconseguir passar per totes les cares. Si cau a terra, perd i passa torn. Guanya el participant que ho aconsegueixi amb menys llançaments.


     2) Una altra modalitat consisteix en sumar el valor de les cinc tabes llençades. Guanya qui obtè major puntuació, acabades les tirades de tots els participants.

     3) Una altra modalitat consisteix en llençar les tabes cap amunt, guanyant quan quedaven les parts sortints de l'os cap amunt i perdent quan quedaven les parts enfonsades en la cara superior.


Nota: Els judadors/es poden acordar les seves pròpies normes i limitacions. En el cas de manca d’iniciativa, es consulta internet on es troben infinitat de noms i modalitats de joc.

dissabte, 17 de març del 2012

MARCEL, Eneida VI, 863-886

Ja al final del seu descens als inferns, Enees mentre parla amb el seu pare, Anquises, que li mostra els rostres dels que seran els seus descendents, veu un jove que es distingeix per la seva bellesa, les armes refulgents, però amb el cap cot i els ulls baixos, i que sobre el seu cap plana una ombra negra , sinistra com la nit. Al preguntar-li de qui es tracta, Anquises li dirà que és Marcel, que excel·lint a tots els altres guerrers, ell sotmetrà els púnics i els gals, als qui arrabassarà les armes per tercer cop, penjant-les en el temple de Quirí.

dilluns, 16 de gener del 2012

Suïcidi de Dido

Dido diu a Barce (antiga dida de Siqueu), que vagi a buscar la seva germana Ana per tal que aquesta portés les víctimes i la resta d'ofrenes per al sacrifici en honor a Júpiter, déu de l'Estix, que Dido havia preparat. Dido airada pel projecte que pensava portar a terme, agafa l'espasa d'Eneas que havia estat un obsequi i mentre s'estira al llit demana als familiars que acceptessin la seva vida i li treiessin totes les preocupacions, ja que ja havia venjat al seu espòs del seu germà... Desprès de dir aquestes coses va donar un petò al llit i va pregar que la seva mort perseguís per sempre al malvat Dardani, Enees.

Les serventes van veure confusament com Dido s'ajupia sota el ferro i com la seva sang queia. Els laments de Dido es van sentir per tota Cartago i a l'assabentar-se la seva germana, va córrer on es trobava i li digué que la ha traït ja que quan preparava la pira, no sabia que era perquè ella s'hi volgués sacrificar. Tots els intents de l'Ana per salvar a Dido van ser nuls. Llavors Iris per ordre de Iuno, baixa de l'Olimp i amb la dreta li talla els cabells per tal d'alliberar l'ànima del seu cos.

dissabte, 14 de gener del 2012

Mercuri ordena Eneas que abandoni Cartago. Dido descubreix les intencions d'Eneas. Cant IV, 219-392

El rei Iarbas implora a Júpiter després d'haver estat refusada, per part de Dido, la seva petició de matrimoni en favor d' Eneas, i demana el per què, ell que havia venut part de les seves terres a la reina per tal que fundés una petita ciutat i que sempre li havia fet sacrificis i honrant-lo com calia.
Júpiter, que escolta aquesta pregària, envia Mercuri a Eneas, per dir-li que ha de marxar de les terres de Líbia, i complir amb el seu destí, ja que ell serà qui governarà Itàlia, i d'ell naixerà una il·lustre estirp que sotmetrà tot el món. Eneas emmudeix davant aquestes paraules,i vol fugir i abandonar aquelles terres, però com no sap com explicar-li a Dido, a qui havia seduït, esperant el millor moment, ordena a Mnesteu, Sergest i Serest que preparin les naus, i apleguin els companys per marxar en secret.
Però Dido se n'adona, i la mateixa Fama s'encarrega de ratificar-ho. Aleshores s'enfronta amb Eneas, acusant-lo de traïdor i de voler-la abandonar a la seva sort,ja que s'ha enemistat amb els pobles de Líbia per culpa seva, i ha destruït el seu bon nom. Tanmateix, li demana que per l'amor de la seva unió s'ho repensi.
Eneas, però, seguint les ordres de Júpiter, intenta amagar-li el dolor que sent, i la vol calmar agraint-li tot el que ella li ha donat i que recordarà mentre visqui, però que mai li havia promès matrimoni, i que marxa a despit del que ell desitja, sinó que ho fa pel destí al qual està lligat, per a ell, per Ascani, a qui li està reservat el regne d'Hesperia, Itàlia.
Dido irritada el deixa marxar, tot i que li recrimina que les seves paraules siguin falses, i demana que si les divinitats pietoses tenen algun poder, el castiguin, i hagi d'invocar el seu nom. A més, el maleeix, inclús després d'estar morta, ja que la seva ànima el perseguirà a fi de que pagui el seu crim.
Acaba el fragment quan les esclaves se l'enduen a les seves habitacions, i Eneas resta commogut i temerós per les seves paraules, i amb el cor trencat.

L'ENEIDA EN L'ART

Aquí teniu una mostra de pintures que representen escenes dels fragments de l'Eneida que heu llegit.