dimecres, 29 de gener del 2014

Relació entre les amazones gregues i el riu Amazones


Fa uns dies a classe, vam començar a parlar sobre les amazones de la mitologia grega. Com bé ens va explicar la magistra venefica, les amazones eren una nació habitada només per dones guerreres.
La paraula amazona ve del grec Ἀμαζών que significa “sense un pit”, això es degut a que les amazones es tallaven o es cremaven el pit dret per fer servir l'arc i les llances amb més llibertat, sense cap obstrucció física. Encara que no hi ha indicis d'aquesta pràctica en pintures o ceràmiques, les amazones sempre són representades amb un pit tapat, com es pot veure a la imatge. Es creu que vivien a la ciutat del Mar Negre de Terme (Themiskyria), i són esmentades per l'historiador grec Heròdot.

Mosaic Haleplibahce, Sanliurfa ,Turquia

A partir d'aquí, va sorgir el dubte de si el riu Amazones té alguna relació amb aquests éssers mitològics. De fet, a la primera exploració que va fer Francisco de Orellana al 1541, els seus homes van ser atacats per dones guerreres. Encara que es creu que aquestes dones eren en realitat homes indígenes amb el cabell llarg, les cròniques de Gaspar de Carvajal deixen clar que les dones que els van atacar tenien la pell molt blanca, lluitaven amb arcs i fletxes i eren tan fortes com deu indígenes junts. Aquestes guerreres eren tan similars a les de la mitologia grega que els exploradors van anomenar al riu "Amazones".


dimarts, 28 de gener del 2014

CLAUDI PTOLOMEU


Claudi Ptolomeu

Claudi Ptolomeu va ser un geògraf, astrònom i astròleg egipci que va néixer aproximadament  l'any 85  i va morir cap al  170. El seu treball va consistir en un continuat estudi científic a la Biblioteca de Alexandria, on va portar a terme diferents teories explicades en els seus llibres. 








Els horòscops segons Ptolomeu


D' una banda, els seus estudis d' astronomia i el seu coneixement sobre les  idees de Plató i Aristòtil en aquest àmbit , el van fer defensar una teoria geocèntrica , és a dir, que  la terra es troba al centre del univers i està sempre en moviment. Aquesta idea queda plasmada juntament amb el moviment dels diferents cossos celestes en el seu llibre més important, Almagest, que  es vincula directament amb una altre obra anomenada Tetrabiblos en la qual explica la influència d' quest tipus de moviment en les persones.






En l’àmbit geogràfic, destaca el seu llibre La geografia en el qual intenta crear un mapa de tot el món conegut en aquesta època,afegint  tots els territoris definits amb  un sistema de latitud i longitud.Tot i no aconseguir plasmar la realitat amb exactitud, va ser la base de molts cartògrafs durant els anys posteriors, més o menys quinze segles!!!!

Mapa del món segons Ptolomeu


dissabte, 25 de gener del 2014

ARISTARC DE Samos

Sóc l'hoplita, i  ja que estem veient el què sabien els grecs sobre astronomia i geografia, ara us explicaré breument  sobre un dels grans astrònoms de l'antiga Grècia:

Aristarc (Arístarkhos Αρίσταρχος, Aristarchus) (310 aC - 230 aC) fou un astrònom i matemàtic grec, nascut a Samos, Grècia. Ell és la primera persona que proposa el model heliocèntric del Sistema Solar, col·locant el Sol, i no la Terra, en el centre de l'univers conegut. En aquest moment  podem adonar-nos  i comprovar la incultura del posteriors cristians, ja que  malgrat els grecs van dubtar de la teoria geocèntrica,  els cristians fins a ben entrat el segle XVI, amb el polonès Copèrnic, no s'ho van qüestionar, així ens va...

Aristarc va ser un dels molts savis que va fer ús de l'emblemàtica Biblioteca d'Alexandria, en la qual es reunien les ments privilegiades de l'antiguitat clàssica. Encara que la seva teoria va ser rebutjada, va ser un avenç i gran tema de debat, ja que en aquella predominava el model geocèntric d'Aristòtil.  


Aquí podem observar un retrat de la seva persona, encara que no era un home gaire agraciat físicament,  es treballava  les seves teories.

dimecres, 22 de gener del 2014

ERATÒSTENES

I aquí us deixo una breu descripció sobre el destacat personatge!



 Ἐρατοσθένης  va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC. Va ser astrònom, historiador, geògraf, filòsof, poeta, crític teatral i matemàtic. Va estudiar a Alexandria i a Atenes.

Una de les seves principals contribucions a la geografia va ser la mesura de  la grandària de la Terra. Eratòstenes, estudiant els papirs de la biblioteca d'Alexandria, va trobar la dada segons la qual, a la ciutat de Syene (l'actual Assuan) els raigs solars al migdia del dia del solstici d'estiu (l'actual 21 de juny) hi cauen verticalment, de tal manera que penetren fins al fons dels pous, per fondos que siguin, i els objectes no hi produeixen cap ombra.



També va calcular la distància al Sol en 804 000 000 estadis i la distància a la Lluna en 780 000 estadis. Va calcular gairebé amb precisió la inclinació de l'eclíptica en 23º 51' 15". Un altre treball astronòmic va ser una compilació en un catàleg de prop de 675 estrelles.


Va crear un dels calendaris més avançats per a la seva època i una història cronològica del món des de la guerra de Troia.


dilluns, 20 de gener del 2014

Bacus i els pirates tirrens

Bacus, en el seu recorregut per Grècia i Àsia Menor, va arribar a Argos i des d'allà va voler anar a la illa de Naxos.
Per arribar a la illa va demanar ajuda als pirates tirrens. Els pirates van acceptar, però en lloc de portar-lo a Naxos, van posar rumb a Àsia per vendre'l com a esclau.
Bacus es va adonar i va transformar els rems de la nau en serps, va omplir el vaixell d'heura, que s'enfilava per les veles de la nau, i desprès va fer sonar unes flautes invisibles.
Els pirates espantats van saltar al mar i es van transformar en dofins.

Dougga III a C.  Museu de El Bardo, Tunis

Odisseu s'escapa de la cova de Polifem

Χαίρε μαθηταὶ καὶ magistra Venefica!


Aquesta peça de ceràmica que teniu a continuació és una àmfora de figures negres. Sabríeu dir que hi ha representat? Va us ho explicaré!!.

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c2/KAMA_Ulysse_fuyant_Polyph%C3%A8me.jpg/516px-KAMA_Ulysse_fuyant_Polyph%C3%A8me.jpg

Aquesta àmfora representa quan Ulisses vol escapar-se de la cova de Polifem. Segons el CANT NOVÈ de l'Odissea, Ulisses en el viatge de tornada de Troia va arribar a una illa juntament amb uns companys i van decidir explorar-la. Després de donar la volta sencera a l'illa, Ulisses va trobar una cova.  Ell  amb dotze companys van decidir-hi entrar i entre tots van muntar una festa amb el menjar que el ciclop  hi guardava a dins. En quin embolic s'havien ficat!!. Però van perdre la noció del temps i es van adonar massa tard de l'arribada del ciclop a la cova. Polifem va tancar l'entrada amb una pedra,  i en veure que s'havien menjat gairebé totes les seves reserves,  com a venjança va devorar a dos dels grecs. Ulisses tancat a la cova amb els grecs que quedaven va elaborar un pla per poder fugir. Va oferir-li vi al ciclop (el qual desconeixia l'existència d'aquest líquid). El ciclop va demanar a Ulisses el seu nom i ell astutament li contestà "NINGÚ". Aprofitant que dormia, ja que l'havien emborratxat, Ulisses el deixà cec amb una estaca. Tot seguit van marxar amagats sota les ovelles. Quan els altres ciclops demanaren que passava, el ciclop digué: "NINGÚ m'ha deixat cec! NINGÚ m'ha atacat!". Així els companys de Polifem  pensaren que ningú li havia fet cap mal. Fins aquí aquesta aventura!!.
De passsada, us explicaré perquè servia una àmfora. Era un recipient que servia per posar-hi vi o altres substàncies.



divendres, 17 de gener del 2014

PAUSÀNIES


  Es creu que Pausànies va néixer a l'Àsia Menor i va viure durant el S.II dC a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli. Va viatjar per Grècia, Macedònia, Itàlia, Àsia i Àfrica i d'aquesta manera va escriure l'obra titulada Περιήγησις τῆς Ἑλλάδος 'Descripció de Grècia',  que es divideix en deu llibres. 

  Aquesta obra explica com eren els monuments , especialment escultures i pintures, i les seves llegendes, a més, d'observacions de les seves investigacions. L'obra pretén oferir una visió completa dels monuments històrics grecs. Aquesta obra va permetre la identificació dels grans jaciments arqueològics grecs, com on es trobava Olímpia i Delfos.

  Quan en el segle XVIII els europeus van començar a viatjar per Grècia, van utilitzar com a guia turística  l'obra de Pausànies.

diumenge, 5 de gener del 2014

La rosa del vents i la mitologia grega


La rosa dels vents  del grec  Σημεία ορίζοντος  és una figura geomètrica de vuit puntes i setze costats que indiquen els punts cardinals i marca els rumbs possibles dels vents. Seguint el sentit del les agulles del rellotge els punts son: Nord (N), Nord-est (NE), Est (E), Sud-est (SE), Sud (S), Sud-oest (SO), Oest (O) i Nord-oest (NO) i els principals vents son: 
la Tramuntana, el Gregal, el Llevant, el Xaloc, el Migjorn, el Garbí o Llebeig, el Ponent i el Mestral o Cerc.

Però a la antiga Grècia, els vents tenien nom de divinitats menors. La mitologia explica que eren els fills de Astreo (déu de les estrelles) i Eos (deessa de la matinada i de l’Aurora), els dos déus van tenir els Anemoi que són:


  

En la mitologia Grega els quatre vents o els Anemoi, estaven relacionats amb les quatre estacions o amb fenòmens meteorològics.  Zéus, senyor del Olimp i déu del cel, va encarregar el poder dels vents a Éol, així es transformaria en Déu i senyor dels vents. Es deia també que els Anemoi tenien un germans considerats els vents destructors, fills de Tifó. Zeús, segons Homer, va encarregar a Éol que els tingués presoners i sota la seva vigilància.

Rosa dels vents