EGO SUM CATACLAS

 Salutatio

ἐγώ εἰμί κατακλὰς, és a dir, jo sóc en Cataclàs!
Per què  aquest nom?
Doncs si penseu una mica, ve de la unió entre català i clàssiques, i he vingut per explicar-vos  l'origen de les paraules, quines? les que vulgueu!!!

Els objectius d'aquest blog és que a partir del vostre treball col·laboratiu entre diferents cursos, matèries i instituts, us adoneu que el grec com el llatí estan presents en la nostra llengua, i que de manera quotidiana feu i fem servir paraules cultes.
Com ho fareu?
Doncs ja que vosaltres sereu els propis autors d'aquest blog, els alumnes de català  anireu fent entrades sobre paraules que  us cridin l'atenció, i els de llatí i grec, us explicaran  d'on venen, afegint-ne alguna altra que sigui de la mateixa arrel. D'aquesta manera enriquireu  el vostre vocabulari, i a la vegada us ajudareu entre vosaltres, que sempre és més engrescador. 
Qui som?
Som la Txell Rochina i la Laura Abadia, ambdues professores de clàssiques, i ens agradaria que descobrissiu que sigui quina sigui la matèria que es doni, sempre es pot fer referència  a les llengües que nosaltres tant estimem i que esperem que això s'encomani.

2 comentaris:

  1. Bonus dies! Em dic Andreas i sóc de Suècia. Estic estudiant la llengua catalana i ara m'agradaria saber on s'origina la paraula "diumenge"... Ja sé que és de "dies dominicus" però crec que la diferència és una mica massa gran. Penso que "dominicus" i "menge" no són similars. M'agradaria saber quin viatge ha fet la paraula. Què us sembla?
    Si us plau, envieu-me els vostres pensaments al meu e-mail: amd_anden@hotmail.com
    Gràcies!


    pd. Tinc amics en La Garriga i m'agrada molt!

    ResponElimina
  2. Hola Anden!
    Sòc nou en aquest blog, i com ningú et respon, et dic el que penso després de buscar informació.
    No veig tanta diferència en "diumenge" i "dominicus", més constatant la existència de la forma dilalectar "domenge" diria que és evolució directa de "dominicus".
    A més a més, si tenim en compte les lleis fonétiques de l'evolució de les paraules, encara es pot confirmar més aquesta evolució.
    Les vocals de "dominicus" són breus (la desinencia "-us" no conta, malgrat sigui breu).
    La primera "i" pretònica evoluciona a "e"; les oclusives sordes intervocàliques sonoritzen (per tant "c" evoluciona a "g").
    Ja estem a un pas de "dominicus" (o "dominicum", evolucionen a partir del acussatiu, i sabem que les nasals es debiliten i desapareixen)) a "domenige" (la "i" ara breu i àtona, cau) fins arribar "domenge" (forma dialectal, es a dir viva).

    Cal destacar que les llegües romàniques han sortir no del llatí clàssic sino del llatí vulgar. Aquí trobariem encara més justicicacions de la evolució...

    Clar que hi algun pas una mica fosc...

    Em corregeixes si he desvarrejat més del compte...

    Salutacions i ens sentim...

    ResponElimina