dimecres, 21 de maig del 2014

Mitologia (7)

Salve discipuli discipulaeque!
El curs ja s'està acabant, però encara tenim temps de plantejar un altre enigma mitològic...!

Us dono una pista: A la imatge hi apareixen varis déus, i un d'ells està molt enfadat... Sabríeu dir quins personatges apareixen en aquesta imatge i a de quin mite es tracta...????

dimarts, 13 de maig del 2014

Mite d'Àrtemis i Acteó

Una vegada, Àrtemis, deessa de la caça i el regne animal, estava banyant-se nua en un bosc quan el caçador Acteó va descobrir-la. Es va parar a mirar-la, fascinat per la seva bellesa, però Àrtemis el va veure espiant-lo i va castigar-lo convertint-lo en un cérvol. Disgustada per haver estat espiada, va enviar els propis gossos de caça d'Acteó perquè el matessin. Altres versions del mite diuen que Acteó presumia de ser millor caçador que Artemisa (com expressa Eurípides a Les Bacants), i per això va rebre la seva ira.

Àrtemis i Acteó, ceràmica grega de figures vermelles, S.V aC, Museu de Belles Arts de Boston

dissabte, 10 de maig del 2014

Exposició Caixa Fòrum

Bon dia!!!


El passat 14 d'Abril, uns quants alumnes de 2n de Batxillerat acompanyats per la nostra professora de grec i llatí,  vam decidir amb molta il·lusió anar d'excursió al  Caixa Fòrum de Barcelona, ja que ens havia recomanat una exposició molt interessant anomenada "MEDITERRANI" Del mite a la raó. 




                   


Aquesta exposició és " el fruit de la col·laboració de nombrosos museus europeus que han permès reunir una col·lecció excepcional d'obres de l'antiguitat grecollatina entorn un tema comú:la creació de l'esperit europeu del pròxim Orient a Egipte i d'allà a Grècia i més tard a Roma, el Mediterrani va ser la via de comunicació, de creences, idees, coneixements i formes culturals, la influència del qual s'estén fins avui."

L'exposició que vam contemplar ens va transportar a una altra època molt diferent on podem veure una visió totalment canviant a la d'avui en dia a través d'una selecció de cent seixanta-cinc obres gregues i llatines: estàtues, relleus, ceràmiques, frescos, mosaics i joies, entre els quals destaquen col·leccions públiques de Grècia i Itàlia. D'aquestes grans obres que s'han conservat i hem tingut el plaer de gaudir-les,us deixem  algunes fotos fetes aquest gran dia. 



Forma part  del relleu de Prometeu modelant l'ésser humà i Atenea  donant-li l'ànima.

Escultura de Ψυχή (Psique) en forma de papallona

Forma part  del relleu de Prometeu modelant l'ésser humà i Atenea  donant-li l'ànima.


Com ja saben els alumnes de primer i segon de Batxillerat de l'assignatura de grec, el kilix servia com a copa de vi. En aquest Kílix es representa una escena  musical entre dues dones



 
 Aquesta imatge és un Incunable en català antic del text de les Metamorfosis d'Ovidi.

 Un incunable és un llibre, un full, o una imatge impresa - no manuscrit - aparegut al segle XV. L'incunable no va significar una revolució immediata a la ciència i la cultura, la invenció de la impremta va portar com a conseqüència una selecció dels textos, que significa, per la seva adaptació al gust de l'època, la desaparició d'algunes formes literàries.


Aquesta magnífica estàtua és d'Εἰρενή (Eirené, la Pau ) i Πλουτος (Ploutos, la riquesa).

Per acabar, ens agradaria  insistir en que val la pena anar a veure aquesta magnífica exposició, de veritat!!! per tant si teniu temps o l'oportunitat , està fins al  15 de Juny.
Gràcies :)



Spes i Coralin 






dijous, 8 de maig del 2014

Circ i estructura de la ciutat de Tàrraco

Bonus dies companys et magistra Venefica!!

Com ja ens han explicat alguns companys el passat 10 d’abril vam fer una sortida a Tarraco. No cal dir que va ser una excursió inoblidable no?
Anem per feina!. Uns quants alumnes vam oferir-nos per fer de Cicerone. Quin privilegi vam tenir!!. Teníem un munt d’oients al nostre voltant no només els de 1r de batxillerat i 4rt del nostre institut sinó també ela alumnes de l’IES Bisbe Sivilla.
Tot seguit la Terpsícore i el Capità Nemo us explicarem el circ i l’estructura d’aquesta ciutat, com és Tarraco.

HISTÒRIA DEL CIRC ROMÀ DE TARRACO 

http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/imagines_roma/tarcirc5.jpg
El circ romà de Tarragona va ser construït al segle I d.C. sota el mandat de l’emperador romà Domicià. Es va utilizar com a circ  durant 300 anys. En el segle V es van habilitar parts del circ per convertir-les en habitatges. L’any 1128 el reanomenen “Lo Corral” i s’utilitza com a seu de fires i transaccions comercials. Aquest circ tenia un aforament per a 25.000 persones i les seves dimensions eren de 325 m de llargada i 115 m d’amplada.

     si voleu saber-ne més, només heu de clicar circ                                 

PARTS D'UN CIRC:



En aquest recinte es disputaven les curses de carros, tirats per dos o quatre cavalls (bigues o quadrigues). El circ tenia una forma allargada,rectangular , un dels costats era corbat.

La pista o arena estava dividida per l’spina. A cada extrem de l’spina hi havia les metae en forma de columnes.

Sobre l’spina hi solia haver obeliscos, estàtues de déus i els comptadors, septem ova,  (podien ser set ous grossos de fusta o set dofins), servien per comptar les set voltes de la cursa.

Tot el voltant de l’arena era ocupat per la cavea, la graderia dels espectadors. Separada de la pista i per una barrera hi havia el podium.

A un dels extrems de l’edifici hi havia les carceres, una mena de cotxeres des d’on sortien els carros.



TARRACO I ESTRUCTURA DE LA CIUTAT

L’any 218 aC amb motiu de la II Guerra Púnica entre romans i cartaginesos l’exèrcit romà a les ordres d’Escipió desembarca a Empúries i varen fundar un campament militar a Tarraco. A la segona meitat del s.I aC Juli Cèsar li va concedir l’estatut de colònia prenent la denominació com a Colonia Iulia Triumphalis Tarraco. Finalment l’any 27 aC l’emperador August li va donar oficialment el nom de Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco.

La situació estratègica de Tarraco va obligar que la ciutat s' adaptés a la topografia i que s'estengués sobre terrasses esglaonades.
A la terrassa superior, el punt més alt de la ciutat, hi havia el temple octàstil consagrat a Júpiter, tal com està representat a les monedes.
A la segona terrassa, s’aixecà un enorme fòrum des del qual s’administrava la província. La zona sud del fòrum estava flanquejada per dues grans torres militars connectades alhora amb la muralla.
La tercera terrassa estava totalment ocupada pel circ que de fet separava la ciutat en dues meitats: la part alta, l’oficial-administrativa, i la part baixa, la comercial i residencial que descendia cap al mar. Sota el circ passava el tram urbà de la via Augusta, que també travessava la ciutat. Més enllà i en ordre descendent es trobava la ciutat residencial i portuària, barris de cases, magatzems, el fòrum local, el teatre , i possiblement, les termes.
L’amfiteatre quedava fora de les muralles de la ciutat entre aquestes i el mar.

                     
 Maqueta de Tarraco


                   
Ara  ja hem acabat de fer l'explicació i esperem que no hagi estat pesada.Què us sembla unes preguntetes? Va que són molt fàcils!!.



1. A quin segle es va fundar el circ romà? Quants anys va funcionar com a tal?
2. Amb quin nom van renomenar-lo l'any 1128?
3. Quin aforament tenia?
4. Quin nom rep la graderia dels espectadors?
5. Que formava part de cada una de les terrasses que dividien Tarraco?
6. Quin nom li va donar oficialment l'emperador August a la ciutat?

                                                     
                                                                                           Terpsícore i Capità Nemo
 

dilluns, 5 de maig del 2014

Bon dia i bona hora discipuli!


Com ja sabeu i ja ens han explicat els altres companys, el passat dijous 10 d'abril vam passar gairebé el dia sencer a l'antiga ciutat de Tarragona, Tarraco. Puc dir amb certesa i crec que no sóc l'única, que vam passar un dia de 10 (mai més ben dit), acompanyat d'un gran dia assolellat, la qual cosa va fer més favorable les exposicions dels Cicerons. A continuació, la Nympha del blog Cataclàs us explicarà el forum i les muralles de la ciutat visitada.






Per començar i en ordre del recorregut de la sortida, us explicaré el forum provincial de Tarragona. Aquest es troba a la part alta del turó de la ciutat. Era un espai que constava d'una plaça dedicada al culte, i un altre més gran de representació. El recinte del culte presidia la seu situada a la zona més alta de la ciutat, avui en dia ocupada per la Catedral, la plaça de la Catedral i altres edificis; es tractava d'una plaça enorme envoltada d'un mur perimetral que s'aguantava mitjançant un pòrtic amb columnes, d'uns 11 metres d'amplitud, que envoltava tota la plaça. Dintre d'aquesta, es troba el gran temple dedicat a l'emperador August.


La plaça de representació estava col·locada en una terrassa més baixa a la zona del culte, connectada per unes escales, que actualment coincideixen amb les escales enfront la catedral. Tres dels quatre costats de la plaça estaven delimitats per un podium elevat cobert per un ampli espai porticat que es recolzava sobre un mur de pilastres. A continuació d'aquest pòrtic s'alçava una llarga volta, de la qual es conserven diversos trams, que sostenien una galeria superior. Finalment, als angles de la plaça es trobaven les torres de l'antiga audiència i del Praetori, que funcionava com a escales donant accés des del nivell inferior del circ a la plaça i a la galeria superior.

Magistra πολυμήτις  i Nympha

Tarraco té també el forum local i, que com tots sabeu, hi podem trobar tres edificis, la curia, la basilica i el Temple. Potser el que es veu millor  és la basílica, i també les domus que es trobaven a prop, amb les seves cisternes i pous per guardar l'aigua.
A més, també tenim un tros de carrer amb el seu clavegueram.



Després de veure el fòrum vam seguir caminant, escoltant les interessants explicacions dels altres companys sobre l'amfiteatre, el circ... Fins que els  nostres peus van arribar a un límit que no podien caminar més, i la gana que teniem a aquelles hores tampoc ajudava gaire. Per tant, com va ser una mica difícil pujar fins les muralles de Tarragona, us les explicaré a continuació perquè no us quedeu amb "l'intriga".

Les muralles romanes de Tarragona són una de les primeres grans obres arquitectòniques que podem trobar a la ciutat, foren construïdes després del desembarcament dels germans Escipions a Empúries l'any 218 a.C i de després de la seva l'arribada a Tarraco. Des de l'any de la seva construcció fins l'actualitat, la muralla ha anat patint tot una sèrie de canvis i s'ha anat refent quan ha estat necessari, de manera que, avui en dia les muralles són el resultat de vint-i-dos segles d'evolució. A més, cal esmentar que amb el temps parts de la mateixa s'han anat integrant dins les edificacions medievals, modernes i contemporànies que formen la ciutat a l'actualitat. 

Al llarg de la història s'han pogut distingir dues fases en el seu procés de construcció. La primera fou en els primers anys de la presència romana, construïda amb una amplada de 4 metres i 6 d'alçada; va ser reforçada mitjançant torres de planta de les quals en coneixem tres: la de Minerva, la del Cabiscol i per últim, la de l'Arquebisbe. La segona fase correspon pocs anys més tard de la fundació de la ciutat, i sembla que es pot relacionar amb les campanyes militars del cònsol Cató tot just començar el segle II a.C. La reforma que es va fer, va consistir en un canvi de plantejament de l'arquitectura de les muralles, augmentant l'amplada a 6 metres i l'alçada a 12. 
Pel que fa a les portes d'accés, només se'n coneix una d'original (excepte les poternes) situada molt a prop de la torre de Minerva, es tracta d'una porta d'arc de mig punt, de grans dimensions.


Muralla romana de la ciutat de Tarragona.

Espero que us hagi agradat l'explicació, i encara més, que gaudíssiu molt de l'excursió, ja que penso que va ser un dia per recordar a un lloc preciós. Valete!





dijous, 1 de maig del 2014




Bon dia companys/es, i Magistra Venefica,


A continuació, us explicarem les característiques principals de l'Amfiteatre de Tarraco, les restes del qual vam tenir la sort de visitar el passat 10 d'Abril.


Per començar, el gran edifici va  ser construït a principis del segle II d.C i reformat l'any 218 sota emperador Heliogabal. 
La seva funció era donar lloc a espectacles violents com lluites de gladiadors, venationes (lluites de feres, exhibicions)  i espectacles navals o naumaquies.
Aquest està ubicat fora la muralla a la vora de la platja, aprofitant un pendent del terreny per donar suport a la graderia. L'Amfiteatre presenta dues parts principals: l'arena situada al centre, on es desenvolupava l'espectacle, i la cavea o graderia, on essituava el públic. La capacitat d'aquesta obra romana era de 14.000 espectadors. Aquesta última fou construïda damunt d'un pòdium per protegir els espectadors durant les actuacions de les feres, i es troba dividida en tres sectors segons la categoria social que tenien les persones que hi assistien. A la part superior es trobaven els esclaus, tot seguit es situava la classe popular, i més a prop de l'arena hi havia els magistrats i gent important.
A cada sector destaquem un passadís per facilitar el desplaçament dels assistents. Per sota de les grades, discorrien uns altres que es comunicaven amb els sectors mitjançant les obertures anomenades vomitoria.

Les dues portes principals, Porta Triumphalis i Porta Libitinensis que comunicaven directament l'arena amb les dependències auxiliars i amb l'exterior de l'edifici, s'obrien als extrems del seu eix llarg. Hi ha també, portes a l'eix curt, per on sortien els gladiadors i les feres.
Se sap que en determinades ocasions es desplegava un immens tendal, anomenat velum, que protegia els espectadors del sol. 
També cal dir que sota l'arena on es celebrava l'espectacle, en els soterranis inferiors, es trobaven uns muntacàrregues que aixecaven les gàbies de les feres, els gladiadors o altres elements utilitzats durant la representació a l' Amfiteatre. En el soterrani també hi havia zones de descans i de culte.

Esperem que aquesta explicació us hagi agradat i que hàgiu après alguna cosa nova, però 
si voleu saber-ne més, només heu de clicar aquí

Felix et Atena

  
Bon dia companys/es i Laura! 

Per començar aquest dia de festa, us voldríem explicar quina va ser la nostra experiència en l'excursió a Tarraco el passat 10 d'abril.
Concretament vam centrar-nos en l' Aqüeducte de les Ferreres, anomenat també Pont del Diable.




En primer lloc, destacarem els trets més rellevants de l' Aqüeducte esmentat anteriorment. Cal dir que aquest va ser creat pels germans Escipió l'any 218 a.C durant la Segona Guerra Púnica. Al llarg dels anys, Tarraco va anar adquirint importància estratègica en el procés de conquesta del territori peninsular i sota el govern d' August li va ser concedit l'estatut de colònia romana  i capital de la província  Tarraconensis.

L'aqüeducte de les Ferreres és l'únic del qual s'ha conservat un tram, tot i que a l'època romana Tarraco va disposar de tres aqüeductes que abastien d'aigua la ciutat. Va ser utilitzat fins a l'època medieval i és avui dia un dels monuments més significatius de l'arquitectura romana a Catalunya.

Aquesta construcció té el punt d'origen a uns 15 Km de Tarragona i pren aigua del riu Francolí. El pont consta de dues fileres d'arcades de mig punt superposades, la filera inferior té onze arcs, mentre que la superior en presenta vint-i-cinc.

El conjunt està construït amb carreus en sec, és a dir, que no utilitza cap tipus de material aglutinat. No podem oblidar destacar, de la mateixa manera, la importància de les impostes, el punt d'on arrenca l'arc, que, juntament amb les cornises i el canal de l'aigua remarquen l'horitzontalitat i la solidesa de la construcció.

La canal per on circulava l'aigua, specus , està situada a la part superior de la segona arcada i ha patit nombroses modificacions, si bé, es creu que hauria d'estar coberta. L'aigua seguia, un cop superada la vall, per l'antic camí de l'Àngel i entrava a la ciutat per l'actual avinguda Catalunya fins a l'anomenat Castellum Aquae, també anomenat Torre de l'aigua, on aquesta era depurada i distribuïda per tota la ciutat per mitjà de canonades. La  distribució es feia primer cap a les fonts i basses, després cap als edificis públics, com per exemple , les termes, i per últim, a les domus.



L'Aqüeducte mostra el desenvolupament cultural, artístic i tecnològic assolit per aquella civilització i alhora reflecteix la importància que va tenir la ciutat de Tarragona durant l'època romana imperial i la transformació que va patir la ciutat a partir del moment que esdevingué capital de província.


Com ha succeït en altres obres de l'època romana s'atribueix una llegenda d'origen medieval, la qual fa que 'Aqüeducte prengui el nom de Pont del Diable. Segons explica la tradició, quan el constructor ja havia aixecat les dues rengleres d'arcades un fort temporal les va fer caure, i ell, desesperat, va invocar al diable perquè l'ajudés.

Llucifer li va proposar que construiria el pont en una sola nit a canvi de l'ànima del primer que begués l'aigua que transportava el monument. L'endemà, el constructor va fer que el primer en  beure-hi fos un ase, per tant, l'animal va ser la recompensa obtinguda pel diable.

Esperem que us hagi agradat,
Felix i Atena.