dimecres, 31 d’octubre del 2012

Ante IV dies nonas novembres

Realment els romans es complicaven la vida quan es parla de dates!
tan fàcil com és dir 2 de novembre.

Tots sabeu que és el dia dels difunts, i que tradicionalment la gent porta flors als cementiris, i té un record per aquells que ja no hi són.  Aquesta tradició, com d'altres, té la seva corresponent festa romana, tot i que no és per la mateixa época. Els romans la celebraven al mes de febrer, entre els dies 17 i 21, a les festes Parentalia o Feralia, i com eren molt supesticiosos, pensaven que sobre els morts millor dir coses bones per si de cas: De mortuis nihil nisi bonum. A qui honoraven eren  les ànimes dels  avantpassats, els seus déus Manes, que els protegien. Però no tots els esperits eren benèvols, sinó que n'hi havia alguns força empipadors o malèfics, com els Lemurs, i que pel mes de maig, a les Lemuria, feien foragitar amb uns rituals una mica estranys, ja que a la mitjanit dels dies 9, 11, i 13, el pater familias, després de rentar-se les mans en senyal de purificació, es posava a la boca 9 faves negres, i passejant-se descalç per la domus, les anava escopint, oferint-les com aliment als lemurs, que se n'anaven ben tips, encara que hi ha versions que expliquen que pel soroll que feia  a l'escopir-les s'espantaven i marxaven.  Això o com repetia 9 cops unes paraules rituals , per no sentir-lo més!!!!

Tant de bó això ho poguessim aplicar quan algú ens fa la guitza.

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Les Metamorfosis d'Ovidi (2)



Salve, comites itineris,
Vist que tinc uns seguidors a qui els encanta la mitologia, aquesta setmana repetim, 
però no us acostumeu...!
La metamorfosi que haureu d'endevinar aquesta setmana té a veure...
 amb un instrument musical. Aquí la teniu...
Valete
Cataclàs


diumenge, 21 d’octubre del 2012

Píram i Tisbe.


Hola classe i Laura :). Em sembla que he trobat que és el mosaic. Sino m'equivoco es tracta de la llegenda de Píram i Tisbe.


Us explico una mica el mite :



Píram i Tisbe eren dos joves babilonis que van viure durant el regnat de Semíramis. Eren veïns i s'estimaven malgrat la prohibició dels seus pares. Es comunicaven amb mirades i signes fins que van descobrir una estreta esquerda en el mur que separava les seves cases en la qual només la veu travessava i els tendres missatges passaven d'un costat a un altre per l'esquerda. Així van poder parlar-se, enamorar-se i desitjar-se cada vegada més , fins que una nit van acordar que a la nit següent, quan tot quedés en silenci, fugirien sense que els veiessin i es trobarien al costat del monument de Nino. Tisbe va arribar primer, però una lleona que havia tornat d'una cacera a beure de la font, la va atemorir i va fugir en veure-la. En la seva fugida, va deixar caure el vel. La lleona va jugar amb el vel, tacant-lo de sang. En arribar Píram, va veure les petjades i el vel tacat de sang, i va creure que la lleona havia matat  Tisbe, i va treure el seu punyal i s'el va clavar al pit. La seva sang va tenyir de porpra els fruits de l'arbre, d'aquí ve el color de les mores segons Ovidi. De fet, dins de la tradició llatina, el terme *Pyramea *arbor («arbre de Píram») s'usava per designar a la morera. Tisbe, amb por, va sortir acuradament del seu amagatall. Quan va arribar al lloc, va veure que les mores havien canviat de color, i en veure a Píram, el seu estimat, amb el punyal en el pit i tot cobert de sang, el va abraçar , li va treure el punyal del pit i es va suïcidar clavant-se'l ell també. Els déus apesarats per la tragèdia van fer que els pares dels estimats permetessin sepultar els cossos junts, i des d'aquell dia els fruits de la morera van quedar tenyits de porpra.

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Les Metamorfosis d'Ovidi (1)

Anem per feina! 
Aquest estiu en Cataclàs ha fet un viatge per les terres de Xipre i d'entre les meravelles que va veure, es va trobar amb aquest mosaic. Sabeu qui en són els protagonistes...? De quin mite ens parla...? Au! espavileu-vos a buscar-ho, que després li haureu d'explicar...


Novum iter...

Salvete comites itineris!  
Altre cop m'he posat en marxa, però ara des de les terres del Vallès Oriental!
Dono la benvinguda als nous companys que m'ajudaran, amb les seves paraules i històries, a fer que el camí sigui més amè.
Tanmateix, mai diré adéu als comites que m'han acompanyat fins ara, sinó que espero retrobar-los amb les seves paraules i que segueixin les meves passes.

Valete i bon viatge!
Cataclàs