Píram i Tisbe.

Hola classe i Laura :). Em sembla que he trobat que és el mosaic. Sino m'equivoco es tracta de la llegenda de Píram i Tisbe.

Us explico una mica el mite :

Píram i Tisbe eren dos joves babilonis que van viure durant el regnat de Semíramis. Eren veïns i s'estimaven malgrat la prohibició dels seus pares. Es comunicaven amb mirades i signes fins que van descobrir una estreta esquerda en el mur que separava les seves cases en la qual només la veu travessava i els tendres missatges passaven d'un costat a un altre per l'esquerda. Així van poder parlar-se, enamorar-se i desitjar-se cada vegada més , fins que una nit van acordar que a la nit següent, quan tot quedés en silenci, fugirien sense que els veiessin i es trobarien al costat del monument de Nino. Tisbe va arribar primer, però una lleona que havia tornat d'una cacera a beure de la font, la va atemorir i va fugir en veure-la. En la seva fugida, va deixar caure el vel. La lleona va jugar amb el vel, tacant-lo de sang. En arribar Píram, va veure les petjades i el vel tacat de sang, i va creure que la lleona havia matat  Tisbe, i va treure el seu punyal i s'el va clavar al pit. La seva sang va tenyir de porpra els fruits de l'arbre, d'aquí ve el color de les mores segons Ovidi. De fet, dins de la tradició llatina, el terme *Pyramea *arbor («arbre de Píram») s'usava per designar a la morera. Tisbe, amb por, va sortir acuradament del seu amagatall. Quan va arribar al lloc, va veure que les mores havien canviat de color, i en veure a Píram, el seu estimat, amb el punyal en el pit i tot cobert de sang, el va abraçar , li va treure el punyal del pit i es va suïcidar clavant-se'l ell també. Els déus apesarats per la tragèdia van fer que els pares dels estimats permetessin sepultar els cossos junts, i des d'aquell dia els fruits de la morera van quedar tenyits de porpra.