El passat dia 23 d'octubre, els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat tant de l'institut de Granollers com el de Calella vam anar a visitar la ciutat d' Empúries. Primer vam visitar la ciutat grega, la Neàpolis, de la qual els alumnes de grec de 2n de 'IES Antoni Cumella ens van explicar les diferents restes com l'àgora, la stoa, el macellumamb la cisterna, i la factoria de salaons.
Neàpolis, Temple d'Asclepi
Mosaics que pertanyen a les domus
Després vam anar a la ciutat romana i els alumnes de l'institut del Bisbe Sivilla ens van explicar quan es va fundar la colònia romana, la domus, casa romana amb els mosaics ι diferents estances, les termes, el forum de la ciutat i les muralles amb els seus edificis extramurs, la palaestra i l'amfiteatre.
Muralla de la ciutat romana
Per la tarda vam visitar el museu, on vam veure l'estàtua del déu Asclepi, el déu de la medicina, i en Mario i jo vam explicar el mosaic que representa el sacrifici d'Ifigènia.
Sacrifici d'Ifigènia
Asclepi / Esculapi
Per mi aquesta sortida ha estat interessant perquè hem vist coses relacionades amb el que hem fet a classe.
Com ja ens
han explicat alguns companys el passat 10 d’abril vam fer una sortida a Tarraco. No cal dir que va ser una excursió inoblidable no?
Anem per
feina!. Uns quants alumnes vam oferir-nos per fer de Cicerone. Quin privilegi vam
tenir!!. Teníem un munt d’oients al nostre voltant no només els de 1r de
batxillerat i 4rt del nostre institut sinó també ela alumnes de l’IES Bisbe Sivilla.
Tot seguit
la Terpsícore i el Capità Nemo us explicarem el circ i l’estructura d’aquesta
ciutat, com és Tarraco.
HISTÒRIA DEL CIRC ROMÀ DE TARRACO
El circ romà de Tarragona va ser construït al segle I d.C. sota el mandat de l’emperador romà Domicià. Es va utilizar com a circ durant 300 anys. En el segle V es van
habilitar parts del circ per convertir-les en habitatges. L’any 1128 el reanomenen
“Lo Corral” i s’utilitza com a seu de fires i transaccions comercials. Aquest
circ tenia un aforament per a 25.000 persones i les seves dimensions eren de
325 m de llargada i 115 m d’amplada.
En aquest recinte es
disputaven les curses de carros, tirats per dos o quatre cavalls
(bigues o quadrigues). El circ tenia una forma allargada,rectangular , un dels costats era corbat.
La pista oarenaestava
dividida per l’spina. A cada extrem de l’spina hi havia les metae
en forma de columnes.
Sobre l’spina hi solia
haver obeliscos, estàtues de déus i els comptadors, septem ova, (podien ser set
ous grossos de fusta o set dofins), servien per comptar les set
voltes de la cursa.
Tot el voltant de l’arena
era ocupat per lacavea, la graderia dels espectadors. Separada de la
pista i per una barrera hi havia el podium.
A un dels extrems de
l’edifici hi havia lescarceres, una mena de cotxeres des d’on
sortien els carros.
TARRACO I ESTRUCTURA DE LA CIUTAT
L’any 218 aC amb motiu de
la II Guerra Púnica entre romans i cartaginesos l’exèrcit romà a
les ordres d’Escipió desembarca a Empúries i varen fundar un
campament militar a Tarraco. A la segona meitat del s.I aC Juli
Cèsar li va concedir l’estatut de colònia prenent la denominació
com a Colonia Iulia Triumphalis Tarraco.Finalment l’any 27 aC
l’emperador August li va donar oficialment el nom deColonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco.
La situació estratègica de Tarraco
va obligar que la ciutat s' adaptés a la topografia i que
s'estengués sobre terrasses esglaonades.
A la terrassa superior, el punt més alt de la
ciutat, hi havia el temple octàstil consagrat a Júpiter, tal com
està representat a les monedes.
A la segona terrassa, s’aixecà un enorme fòrum des
del qual s’administrava la província. La zona sud del fòrum estava
flanquejada per dues grans torres militars connectades alhora amb la
muralla.
La tercera terrassa estava totalment ocupada pel circ
que de fet separava la ciutat en dues meitats: la part
alta, l’oficial-administrativa, i la part baixa, la comercial i
residencial que descendia cap al mar. Sota el circ passava el tram
urbà de la via Augusta, que també travessava la ciutat. Més enllà
i en ordre descendent es trobava la ciutat residencial i portuària,
barris de cases, magatzems, el fòrum local, el teatre , i
possiblement, les termes.
L’amfiteatre quedava fora de les muralles de la
ciutat entre aquestes i el mar.
Maqueta de Tarraco
Ara ja hem acabat de fer l'explicació i esperem que no hagi estat pesada.Què us sembla unes preguntetes? Va que són molt fàcils!!.
1. A quin segle es va fundar el circ romà? Quants anys va funcionar com a tal?
2. Amb quin nom van renomenar-lo l'any 1128?
3. Quin aforament tenia?
4. Quin nom rep la graderia dels espectadors?
5. Que formava part de cada una de les terrasses que dividien Tarraco?
6. Quin nom li va donar oficialment l'emperador August a la ciutat?
Terpsícore i Capità Nemo
dilluns, 5 de maig del 2014
Bon dia i bona hora discipuli!
Com ja sabeu i ja ens han explicat els altres companys, el passat dijous 10 d'abril vam passar gairebé el dia sencer a l'antiga ciutat de Tarragona, Tarraco. Puc dir amb certesa i crec que no sóc l'única, que vam passar un dia de 10 (mai més ben dit), acompanyat d'un gran dia assolellat, la qual cosa va fer més favorable les exposicions dels Cicerons. A continuació, la Nymphadel blog Cataclàs us explicarà el forumi les muralles de la ciutat visitada.
Per començar i en ordre del recorregut de la sortida, us explicaré el forum provincial de Tarragona. Aquest es troba a la part alta del turó de la ciutat. Era un espai que constava d'una plaça dedicada al culte, i un altre més gran de representació. El recinte del culte presidia la seu situada a la zona més alta de la ciutat, avui en dia ocupada per la Catedral, la plaça de la Catedral i altres edificis; es tractava d'una plaça enorme envoltada d'un mur perimetral que s'aguantava mitjançant un pòrtic amb columnes, d'uns 11 metres d'amplitud, que envoltava tota la plaça. Dintre d'aquesta, es troba el gran temple dedicat a l'emperador August.
La plaça de representació estava col·locada en una terrassa més baixa a la zona del culte, connectada per unes escales, que actualment coincideixen amb les escales enfront la catedral. Tres dels quatre costats de la plaça estaven delimitats per un podium elevat cobert per un ampli espai porticat que es recolzava sobre un mur de pilastres. A continuació d'aquest pòrtic s'alçava una llarga volta, de la qual es conserven diversos trams, que sostenien una galeria superior. Finalment, als angles de la plaça es trobaven les torres de l'antiga audiència i del Praetori, que funcionava com a escales donant accés des del nivell inferior del circ a la plaça i a la galeria superior.
Magistra πολυμήτις i Nympha
Tarraco té també el forum local i, que com tots sabeu, hi podem trobar tres edificis, la curia, la basilica i el Temple. Potser el que es veu millor és la basílica, i també les domus que es trobaven a prop, amb les seves cisternes i pous per guardar l'aigua. A més, també tenim un tros de carrer amb el seu clavegueram. Després de veure el fòrum vam seguir caminant, escoltant les interessants explicacions dels altres companys sobre l'amfiteatre, el circ... Fins que els nostres peus van arribar a un límit que no podien caminar més, i la gana que teniem a aquelles hores tampoc ajudava gaire. Per tant, com va ser una mica difícil pujar fins les muralles de Tarragona, us les explicaré a continuació perquè no us quedeu amb "l'intriga".
Les muralles romanes de Tarragona són una de les primeres grans obres arquitectòniques que podem trobar a la ciutat, foren construïdes després del desembarcament dels germans Escipions a Empúries l'any 218 a.C i de després de la seva l'arribada a Tarraco. Des de l'any de la seva construcció fins l'actualitat, la muralla ha anat patint tot una sèrie de canvis i s'ha anat refent quan ha estat necessari, de manera que, avui en dia les muralles són el resultat de vint-i-dos segles d'evolució. A més, cal esmentar que amb el temps parts de la mateixa s'han anat integrant dins les edificacions medievals, modernes i contemporànies que formen la ciutat a l'actualitat.
Al llarg de la història s'han pogut distingir dues fases en el seu procés de construcció. La primera fou en els primers anys de la presència romana, construïda amb una amplada de 4 metres i 6 d'alçada; va ser reforçada mitjançant torres de planta de les quals en coneixem tres: la de Minerva, la del Cabiscol i per últim, la de l'Arquebisbe. La segona fase correspon pocs anys més tard de la fundació de la ciutat, i sembla que es pot relacionar amb les campanyes militars del cònsol Cató tot just començar el segle II a.C. La reforma que es va fer, va consistir en un canvi de plantejament de l'arquitectura de les muralles, augmentant l'amplada a 6 metres i l'alçada a 12.
Pel que fa a les portes d'accés, només se'n coneix una d'original (excepte les poternes) situada molt a prop de la torre de Minerva, es tracta d'una porta d'arc de mig punt, de grans dimensions.
Muralla romana de la ciutat de Tarragona.
Espero que us hagi agradat l'explicació, i encara més, que gaudíssiu molt de l'excursió, ja que penso que va ser un dia per recordar a un lloc preciós. Valete!
dijous, 1 de maig del 2014
Bon dia companys/es, i Magistra Venefica,
A continuació, us explicarem les característiques principals de l'Amfiteatre de Tarraco, les restes del qual vam tenir la sort de visitar el passat 10 d'Abril.
Per començar, el gran edifici va ser construït a principis del segle II d.C i reformat l'any 218 sota emperador Heliogabal.
La seva funció era donar lloc a espectacles violents com lluites de gladiadors, venationes (lluites de feres, exhibicions) i espectacles navals o naumaquies.
Aquest està ubicat fora la muralla a la vora de la platja, aprofitant un pendent del terreny per donar suport a la graderia. L'Amfiteatre presenta dues parts principals: l'arena situada al centre, on es desenvolupava l'espectacle, i la cavea o graderia, on essituava el públic. La capacitat d'aquesta obra romana era de 14.000 espectadors. Aquesta última fou construïda damunt d'un pòdium per protegir els espectadors durant les actuacions de les feres, i es troba dividida en tres sectors segons la categoria social que tenien les persones que hi assistien. A la part superior es trobaven els esclaus, tot seguit es situava la classe popular, i més a prop de l'arena hi havia els magistrats i gent important.
A cada sector destaquem un passadís per facilitar el desplaçament dels assistents. Per sota de les grades, discorrien uns altres que es comunicaven amb els sectors mitjançant les obertures anomenades vomitoria.
Les dues portes principals, Porta Triumphalis i Porta Libitinensis que comunicaven directament l'arena amb les dependències auxiliars i amb l'exterior de l'edifici, s'obrien als extrems del seu eix llarg. Hi ha també, portes a l'eix curt, per on sortien els gladiadors i les feres.
Se sap que en determinades ocasions es desplegava un immens tendal, anomenat velum, que protegia els espectadors del sol.
També cal dir que sota l'arena on es celebrava l'espectacle, en els soterranis inferiors, es trobaven uns muntacàrregues que aixecaven les gàbies de les feres, els gladiadors o altres elements utilitzats durant la representació a l' Amfiteatre. En el soterrani també hi havia zones de descans i de culte.
Esperem que aquesta explicació us hagi agradat i que hàgiu après alguna cosa nova, però
Per començar aquest dia de festa, us voldríem explicar quina va ser la nostra experiència en l'excursió a Tarraco el passat 10 d'abril.
Concretament vam centrar-nos en l'Aqüeducte de les Ferreres, anomenat també Pont del Diable.
En primer lloc, destacarem els trets més rellevants de l' Aqüeducte esmentat anteriorment. Cal dir que aquest va ser creat pels germans Escipió l'any 218 a.C durant la Segona Guerra Púnica. Al llarg dels anys, Tarraco va anar adquirint importància estratègica en el procés de conquesta del territori peninsular i sota el govern d' August li va ser concedit l'estatut de colònia romana i capital de la província Tarraconensis.
L'aqüeducte de les Ferreres és l'únic del qual s'ha conservat un tram, tot i que a l'època romana Tarraco va disposar de tres aqüeductes que abastien d'aigua la ciutat. Va ser utilitzat fins a l'època medieval i és avui dia un dels monuments més significatius de l'arquitectura romana a Catalunya.
Aquesta construcció té el punt d'origen a uns 15 Km de Tarragona i pren aigua del riu Francolí. El pont consta de dues fileres d'arcades de mig punt superposades, la filera inferior té onze arcs, mentre que la superior en presenta vint-i-cinc.
El conjunt està construït amb carreus en sec, és a dir, que no utilitza cap tipus de material aglutinat. No podem oblidar destacar, de la mateixa manera, la importància de les impostes, el punt d'on arrenca l'arc, que, juntament amb les cornises i el canal de l'aigua remarquen l'horitzontalitat i la solidesa de la construcció.
La canal per on circulava l'aigua, specus , està situada a la part superior de la segona arcada i ha patit nombroses modificacions, si bé, es creu que hauria d'estar coberta. L'aigua seguia, un cop superada la vall, per l'antic camí de l'Àngel i entrava a la ciutat per l'actual avinguda Catalunya fins a l'anomenat Castellum Aquae, també anomenat Torre de l'aigua, on aquesta era depurada i distribuïda per tota la ciutat per mitjà de canonades. La distribució es feia primer cap a les fonts i basses, després cap als edificis públics, com per exemple , les termes, i per últim, a les domus.
L'Aqüeducte mostra el desenvolupament cultural, artístic i tecnològic assolit per aquella civilització i alhora reflecteix la importància que va tenir la ciutat de Tarragona durant l'època romana imperial i la transformació que va patir la ciutat a partir del moment que esdevingué capital de província.
Com ha succeït en altres obres de l'època romana s'atribueix una llegenda d'origen medieval, la qual fa que 'Aqüeducte prengui el nom de Pont del Diable. Segons explica la tradició, quan el constructor ja havia aixecat les dues rengleres d'arcades un fort temporal les va fer caure, i ell, desesperat, va invocar al diable perquè l'ajudés.
Llucifer li va proposar que construiria el pont en una sola nit a canvi de l'ànima del primer que begués l'aigua que transportava el monument. L'endemà, el constructor va fer que el primer en beure-hi fos un ase, per tant, l'animal va ser la recompensa obtinguda pel diable.
SALVE COMITES, DISCIPULI , DISCIPULAE ET MAGISTRAE ,
Ahir, III ante idus aprilis , va ser un dia que crec que tots recordarem, ja sigui pel sol que va lluir, "la caminadeta", la recerca dels signes ibers, veure unes pedres que d'alguna manera ens imaginem diferents, però que mai ens deixen indiferents, i que fins i tot, ens sorprèn veure que s'alcen dempeus després de tants segles, explicant-nos la seva història, la d'una ciutat anomenada Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco.
Nympha, Atena, Felix, Terpsícore i Capità Nemo
Tot s'ha de dir, però, que les pedres no varen parlar, sinó que uns quants alumnes de 2on de batxillerat de l' IES Antoni Cumella ens van fer de Cicerone, i crec que els aplaudiments que van rebre , varen ser molt merescuts, tant per les seves explicacions, com per la il·lusió que hi van posar.
I és que ahir, a més, tenien com espectadors no només als alumnes de 1r de batxillerat i de 4rt del mateix institut, sinó també als alumnes de batxillerat de l' IES Bisbe Sivilla, als qui per fi vam poder posar cara als noms tan bonics que s'han posat al blog i que van compartir amb nosaltres unes quantes lliçons de litomància.
I encara que sembli mentida que jo pugui dir tal "cosa", el millor de tot va ser que tots vareu ser educats, respectuosos ( almenys mentre jo hi era), i puntualíssims, no com jo!!!
I si això fos poc, per la tarda varem gaudir d'una obra de teatre que ens va fer riure, i que malgrat quan la llegíem podia semblar avorrida, ens va ambientar com si estiguessim en temps de Plaute.
Crec que si hagués de posar una nota a la sortida seria un 10!! I això m' anima per preparar-ne altres.
Bon dia, bona tarda o bona nit guapos i guapes del Cataclàs!
A continuació us presentarem alguns teatres que poden despertar el vosaltres interés i que va bé que conegueu per ampliar la vostra inmensa cultura romana. Primerament, perquè no us trobeu del tot perduts recordarem les parts essencials d'un teatre romà.
Bé doncs, endavant:
Els elements comuns d'aquest són els següents:
En primer lloc destaquem un pòrtic, el qual era un pati situat al darrere de l'escenari. Seguidament trobem l'escenari, en el qual els actors representen l'obra. En tercer lloc, distingim el frons scenae que normalment estava compost per un doble ordre de columnes. Per altra banda, també és important referir-nos als seients més propers a l'escenari i a l'orquestra, que és un semicercle, en el qual seien les autoritats. També hi trobem els Aditus, que eren els passadissos laterals d'entrada a l'orquestra. Cal esmentar la graderia, cavea, i finalment la vomitoria, que eren les entrades a la graderia com tots sabem.
Ànims i forces per ampliar la vostre cultura petits i petites romans/es!
TEATRE ROMÀ DE CARTAGENA
El teatre romà de Carthago Nova, actualment coneguda com Cartagena, a Múrcia, va ser descobert l'any 1988. Aquest és un dels més grans de la Hispània romana i va començar a construir-se en temps de l'emperador August, entre els anys 5 i 1 a C. Se sap que el va dedicar a Luci i Cèsar, els seus néts, els noms dels quals apareixen en dues grans llindes de marbre gris situats sobre els accessos oriental i occidental del teatre. El diàmetre de lacavea equival a 87,6 metres, amb una capacitat per a uns 6.000 espectadors.
El teatre juntament amb un gran forum va formar part d'un pla d'urbanització de la colònia romana des del 44 aC. anomenada Colònia Vrbs Iulia Nova Carthago (C.V.I.N.C), que ja comptava amb un gran amfiteatre, d'època republicana.
TEATRE DE CLÚNIA
El Teatre romà de Clúnia Sulpicia és un teatre construït a la Colònia Clúnia Sulpicia, com el propi nom indica, a l'Alto de Castro (1000 m. d'altura), a la província d' Hispania Citerior Tarraconensis , actualment situada entre les poblacions de Coruña del Conde i Peñalba de Castro, al Sud de la província de Burgos (Espanya).
Va ser construït sota el mandat de l'emperador Tiberi per monumentalitzar la ciutat més important, juntament amb Asturica Augusta a la conca del Duero.
Es tracta de la resta més significativa de Clúnia; Aquest teatre, excavat en la roca, va tenir capacitat per 10.000 espectadors, la qual cosa el va convertir en un dels més grans de la seva època.
Pel que fa a la seva conservació a l'actualitat, la seva recuperació ha estat mereixedora del premi en la secció de Restauració i rehabilitació atorgat pels Premis bianuals d'Arquitectura de Castella i Lleó del 2004-2005. El jurat va destacar «la respectuosa recuperació del teatre i el tractament paisatgístic general».
TEATRE DE SAGUNT
El teatre romà de Sagunt és un antic teatre semicircular construït al voltant del segle I en la ciutat romana de Saguntum, en l'actualitat anomenada Sagunt, situada a la regió del Camp de Morvedre, de la qual és capital.
Ja en temps de l'emperador August es va planificar la ciutat en un sentit nord-sud, estant un sector presidit pel fòrum, i l'altre, en un vessant, pel Teatre.
La conformació del teatre de Sagunt és la clàssica, això és dividida en scaenae, cavea i orchestra.
En ser un teatre gran -de més de 90 m. de diàmetre- la caveaes divideix en ima, media i summa cavea, sent aquesta, coronada per un pòrtic, crypta in summa cavea. Tenia capacitat per 10.000 espectadors. Es recolza en el vessant d'un pujol, on s'acomoda l'ima i aprofita el material de roca calcària per esculpir les graderies. L'ima disposa de sis grades i es divideix, per tres escales, scalae ,en quatre cunei, la cavea media de vuit grades, cinc escales i sis cunei i la summa cavea de nou o catorze grades, segons la zona. La part superior de la graderia està sustentada per passadissos radials i escales abovedades.
L' orchestra té 7 metres de diàmetre i disposa de tres grades, destinades als personatges distingits de la ciutat.
La scaena original s'ha perdut gairebé íntegrament, quedant-nos únicament l'espai ocupat. Sí sabem que, en estar en un pronunciat desnivell necessitava d'una obra de suport composta per 17 grans carreus coberts de voltes de formigó. Aquesta estructura elevava el proscaenium1,5 m per sobre de la orchestra. El frons scenae, d'igual altura que la cavea, estava disposat en tres ordres i coronat per una coberta inclinada de fusta. A la planta es distingeixen tres exedres que coincideixen amb les portes d'accés al proscaenium, la valva règia ( la central) i leshospitalarium( les laterals).
Fotografía original del teatre de Sagunt
TEATRE D'ITÀLICA
El Teatre romà d 'Itàlica va ser construït sobre el Turó de Sant Antoni, a l'est del qual va fundar-se la primera ciutat romana a Hispània, Itàlica, situada en l'actual terme municipal de Santiponce (província de Sevilla), fundada l'any 206 aC.
La seva construcció va ser iniciada per August, represa pels anys 30-37 i finalment entre els 60 i 80 d. C es van efectuar modificacions a la façana i l'escena.
Quan el cristianisme va ser declarat religió oficial molts d'aquest edificis van ser abandonats, i part dels seus terrenys van ser emplenats i convertits en magatzems i corrals, en abocadors i fins i tot, lloc d'enterraments ocasionals en època medieval, i per si fos poc, van ser inundats per diverses riuades del Guadalquivir.
La ubicació aproximada de l'edifici es coneixia des del segle XVIII, i se sabia per la procedència d'algunes escultures. Al 1940 part de les seves grades estaven parcialment descobertes , però no va ser excavat en la seva totalitat fins als anys 1970-1973, amb campanyes menors posteriors per alliberar el pòrtic. Després de diverses fases de restauració, iniciades als anys 80, és utilitzat en l'actualitat per a la celebració del Festival de Teatre d'Itàlica.
Aquest teatre tenia una capacitat per 3.000 espectadors, i en ell s'escenificaven representacions d'obres tràgiques, còmiques i espectacles de mim.
Com en tots els teatres romans, la orchestra o espai semicircular separava l'escenari de la gradería o gradatio. Aquesta, revestida de marbre, compta amb tres graons amples a la zona baixa (primus subselliorum ordo), on s'instal·laven els seients mòbils (subsellia, sedilia) per a personatges del major categoria (senadors, llegats, magistrats locals, sacerdots d'alt nivell, convidats estrangers...). Un balteus o cinturó de marbre separava aquesta zona privilegiada dels habituals tres sectors de graderies, separades entre si per praecinctiones o passadissos horitzontals i escales verticals (scalae) d'accés als seients, que s'assignaven en ordre socialment invers. Ho coronava un porticus in summa gradatione, i segurament els ancoratges per al desplegament d'un sistema de tendals, velarium.
Fotografia original del teatre d'Itàlica
Esperem que aquesta entrada us hagi semblat interessant, ja que actualment podem trobar certes diferències i certes semblances amb els nostres teatres actuals. Personalment, a nosaltres, ens ha agradat treballar aquest tema, amb una miqueta de retràs, però més val tard que mai!
Salve carissimi discipuli discipulaeque de l'INS Antoni Cumella!
No me n'he pogut estar, i per això escric aquest post, per FELICITAR-VOS per les magnífiques entrades sobre els diferents monuments del Patrimoni Arqueològic de la Hispània Romana: heu fet molt bona feina!
Enhorabona!!! Seguiu treballant així i us fareu ben vostra una dita dels nostres estimats clàssics:
És un pont d'origen romà que formava part de la Via Augusta i està situat entre Martorell i Castellbisbal sobre el riu Llobregat. Va ser construït l’any 10 aC. Del Pont Romà, es conserven els estreps o contraforts, fets amb grans carreus i amb inscripcions de les legions que hi van treballar Sobre l'estrep esquerre s'alça un arc triomfal romà, probablement del segle II. Fins al segle XIV va ser l’únic pont de la vall baixa del Llobregat.
A causa de les crescudes del riu, ha estat refet en diverses ocasions, estan documentades les de 1143, que adossat a l'aparell romà resta un mur d'època romànica format per filades regulars de petits carreus, i un arc de punt rodó situat entre l'estrep esquerre i l'arcada principal. I també està documentada la de 1283 que es va reconstruir com a pont gòtic amb un sol arc, sota la direcció de Bernat Sellés , amb dosarcs ogivalsper evitar l'efecte de les riuades. Aquest arc va ser destruït durant la guerra civil i reconstruït l'any 1962 mantenint l'estructura de la reforma gòtica.
Pont d’Alcàntara
Va ser construït entre els anys 105 i 106 per l’arquitecte romà Caius Iulius Lacer, que creua el riu Tajo en Alcàntara.
Esta compost per sis arcs que descansen en 5 pilars i dos estreps. Les seves proporcions són impressionants i serveixen per salvar una profunda llera amb crescudes de cabal importants.
Els arcs tenen dues files de dovelles (blocs de pedra en forma de tascó amb què es construeixen els arcs i les voltes), la superior més petita. Als peus hi ha un templet romà dedicat al constructor del pont. L'Arc del Triomf no deixa de tenir el seu propi significat dins del conjunt. Enclavat en una província poc romanitzada, aquest monument va servir com a suport de la memòria col·lectiva com testifiquen les seves inscripcions.
La primera restauració documentada es produeix al segle XVI, durant l'imperi de Carles V, que va eliminar les edificacions que s'havien aixecat en el pas del pont en segles anteriors. De l'antic sistema defensiu, l'únic element que es conserva actualment és una torre de pissarra i maó anomenat Torre de l'Or.
Pont de Salamanca
El pont forma part de la Via de la Plata, una de les tres calçades romanes que enllaçaven Emerita Augusta (Mèrida) amb Caesar Augusta (Saragossa). Va ser construït pels romans per creuar el riu Tormes i accedir a la ciutat de Salamanca.
La data de construcció del pont és difícil de dir, ja que se sap que els emperadors August, Vespasià i Trajà en van fer obres de restauració.
Es tracta d'una construcció de dos ponts separats per un castellet central: el pont vell, que s'estén al llarg de la part propera a la ciutat i que és d'origen romà, i el pont nou del s.XVII. Dels vint-i-sis arcs, només els quinze primers daten de l'època romana. Són arcs de mig punt amb grans dovelles encoixinades. La pedra emprada en la seva construcció és originària de les pedreres de granit de Los Santos (Béjar).
ElCirc romà de Toledo va ser construït durant el segle I, sota el mandat de l'emperador Octavi August. Probablement la seva construcció tenia com a finalitat potenciar la romanització, ja que el circ era una de les construccions més típiques de l'època imperial.
Al segle IV la invasió àrab va fer que el circ es deixés d'utilitzar com a tal, i fos destinat a ser la necròpolis (encara hi ha tombes que es poden veure).
A finals del segle XVIII les ruïnes abandonades van passar a ser lloc d'allotjament per a vagabunds, fins que el Cardenal Lorenzana va manar derribar les voltes.
Finalment al 1906 es va crear el parc "Camp Escolar", que va recuperar aquell terreny.
Més de la meitat de la seva infraestructura encara no s'ha excavat, però tot i així es creu que el seu aforament era de 15.000 a 30.000 espectadors i que tenia uns 423 metres de longitud.
El Circ Romà de Toledo és un gran edifici de gran valor històric i arqueològic, ja que és la resta romana més important de la província, tot i que no s'ha conservat sencer, ja que cada cop el que queda està més degradat i enterrat a causa de la vegetació. La part nord-est del circ és la que ha quedat més ben conservada.
Actualment, la part on hi havia l'arena i les grades s'utilitza com aparcament.
Com ja sabem, la forma del circ és el·líptica i els seus extrems són rodons. Es poden distingir les següents parts:
Al centre del circ es trobava l'arena, que era l'espai on es feia l'espectacle i que estava orientat de nord-est a sud-est per evitar la llum.La spina que separava l'arena en dues parts i a sota tenia forats on se situaven els esclaus per sortir a ajudar alsauriguescaiguts. Sobre la spinahi havia elements decoratius.
També hi havia lesMetae, que eren les metes, per marcar la sortida i l'arribada. Hi havia dues, als dos extrems de la spina , idepenent del moment del dia és feia servir una o l'altra.
La caveaeren les grades, sense particions de classes ni divisions, on tothom podia seure on volia, i estaven aixecades pel pòdium que li feia alçada.
Un dels espectacles que s'hi feia eren les carreres de quadrigues o bigues, carros tirats per 4 o 2 cavalls que entraven per les Carceres,i consistia a fer 7 voltes al voltant de la spina.
.jpg)
