dimarts, 26 de març de 2019

La muralla romana de Barcino

Després del nostre itinerari per Barcino, us explicaré les muralles.

La muralla fundacional augustal, un dels elements millor conservats del traçat de l'antiga ciutat, tenia uns 1.135 metres de longitud, amb una alçada indeterminada que superava els 9 metres i una amplada variada d'entre els 1,5 i 2 metres. 
Fou construïda amb sorrenca travada amb fort morter de sorra i calç. La colònia fou construïda en temps de pau i sense amenaces exteriors, per la qual cosa tenia més una funció simbòlica que no defensiva. La muralla, a banda de ser un element defensiu, tenia també una vessant simbòlica i de prestigi per a la població  i els seus habitants.

Tenia quatre portes , disposades a la part central de cada llenç, coincidint amb els extrems del cardo i del decumanus:
  • Decumanus maximus, situat al eix Nord - Sud. 


    1. Porta praetoria, situada al Nord
    2. Porta decumana, situada al Sud 


      • Cardo maximus, situat al eix Est - Oest.

            1. Porta principalis sinistra, situada a l'Est
            2. Porta principalis dextra, situada a l'Oest  

            Eren portes monumentals, triforades, amb dues entrades laterals pels viatgers a peu i una central més gran , pel trànsit rodat i defensades per dues torres circulars. D'aquestes a Barcelona només trobem la porta Praetoria, l'actual Porta del Bisbe, i una part de la Decumana, al carrer Regomir.


            Porta Praetoria

            Una part de la poerta Decumana 

            Al final del segle III la muralla es comença a reforçar i s'acaba  a començaments del segle IV. Aquesta segona muralla seguia el traçat funcional de la muralla anterior, però tenint la funció de ser més defensiva que simbòlica;  també és molt més complexa que l'augustal , juxtaposant la nova muralla a la vella;

            • Es dobla el gruix de la muralla,  que passa a tenir 4 metres, per omplir l'espai entre les dues muralles s'utiliza carreus i d'altres materials procedents d'edificacions anteriors.
            • També es contrueixen 76 torres de vigilància  de fins a 18 metres d'alçada, situades cada 6 o 8 metres.






            • SITUACIÓ EN EL PLÀNOL
            La muralla a Barcelona anava aproximadament del  carrer   Regomir, de la ciutat i del Bisbe a la plaça Nova, mirant de mar a muntanya , i del carrer de la Tapineria i el del Sots-Tinent Navarro als carrers dels Banys Nous, de la Palla i  d'Avinyó, mirant de Besòs a Llobregat.
            Plànol de la muralla romana a Barcelona 

             


            dimarts, 12 de febrer de 2019

            FINAL DE L'ODISSEA

            ALEA IACTA EST.

            Ja s'ha acabat el vostre viatge a través de la ciència i la tecnologia en el món antic, però tots hem descobert alguna cosa que no sabíem, com per exemple, qui era HERÓ, enginyer, inventor i matemàtic grec del s. I d. C. que va idear un teatre amb imatges i figures que es movien per elles mateixes, és a dir , autòmates i que recull en la seva obra Περὶ αὐτοματοποιητικῶν,  o que AVIÉ va escriure un poema ora marítima, del que només tenim fragments, però on descriu les costes del  Mediterrani, del Pontus Euxinus  (mar Negre),  Palus Maeotis (mar d'Azov ) i un tros de l'Atlàntic.

            Tot i que una falsa Musa s'ha infiltrat sense gaire encert, la classificació no està gens malament com podeu veure:




            Rea

            Andrea Guitard i Cristina Chitibia


            70

            85


            Delos

            Nadia Chaachae i Manal El Asri


            70

            86

            L’Olimp

            Ghita Aghrib i Alejandro Rojas


            70

            87

            Olímpia

            Natalia Batista i Melany Molina


            65

            131

            Narcís i Eco

            Angelica Cuenca i Hugo Gallardo


            65

            132
            Penseu  que el màxim de puntuació eren 77 punts i que hi han participat 434  equips!!!!
            Fins l'any vinent!!!
            Però us proposo que ara que ja hem esbrinat el  personatge que s'amagava darrera les preguntes, potser en podríem saber una mica més, no??? Us animeu????






            dijous, 31 de gener de 2019

            ODISSEA 2019

                                    χαίρε, SALVE

            Un altre any he trobat tripulants per embarcar-me en aquesta Odissea, un viatge cap al món de la ciencia i la tecnologia, però que enguany ens acompanyaran els déus  Ἁθηνᾶ καὶ  Ἥφαιστος  , dues divinitats que es complementen, ja que la primera  és la  deessa de la intel·ligència  que dóna la idea i l'altre, l'artesà  que amb les seves  mans  ho porta a terme.
            Resultado de imagen de atenea y hefesto
             
            Espero  també que les 9 muses us inspirin les respostes per tal d'arribar a  bon port, però si més no per esdevenir una mica més savis. 
            Resultado de imagen de les muses

             I per últim us desitjo una mica de τύχη i una espurna del foc que va robar Prometeu.

            Aquí us deixo els tripulants:



            Pessima Nemesis

            Andrea Gutiérrez, Sílvia Ramos, Zainab Tamara


            L’Olimp

            Ghita Aghrib i Alejandro Rojas

             

            Olímpia

            Natalia Batista i Melany Molina

             

            Delos

            Nadia Chaachae i Manal El Asri

             

            Rea

            Andrea Guitard i Cristina Chitibia

             

            Narcís i Eco

            Angelica Cuenca i Hugo Gallardo

             
             

            dimecres, 12 de desembre de 2018

            Οἱ Κύκλοπες καὶ ὁ Πολύφημος

            És molt interessant l'aparició dels Ciclops en l'èpica grega i en la literatura de segles posteriors. La variació del seu orígen, de la seva aparença, de la seva manera de ser.

            Els mitògrafs en distingeixen 3 tipus: els "uranis", fills d'Urà i Gea, "els sicilians" ,companys de Polifem,  que intervenen a la Odissea i els constructors.

            Els Ciclops uranis pertanyen a la primera generació divina, la dels gegants, com explicà Hesíode a la Teogonía, eren tres anomenats Brontes, Estéropes i Arges, tenien un sol ull en mig del front i es caracteritzaven per la seva força i habilitat manual. Van ser ells qui li van donar a Zeus el tro, el llamp i el raig a la titanomàquia.


            Resultat d'imatges de brontes estéropes y arges


            A la Odissea els Ciclops són considerats éssers salvatges y gegants, dotats d'un únic ull i d'una força prodigiosa,  i es diu que viuen a la costa italiana dedicant-se a la ramaderia.

            Polifem és un ciclop dels anteriorments citats, fill de Posidó i la nimfa Toosa. A la narració de la Odissea se'l descriu com el més salvatge de tots. Ja és sabut com Odisseu va saber escapar del segrest de Polifem amb el seu enginy, fet que feu que Posidó s'enfadés amb ell.

            Posteriorment als poemes homèrics, Polifem es converteix en el protagonista d'una aventura amorosa amb la nereida Galatea. En veiem una mostra a la faula de Góngora Polifemo y Galatea i també en parla Ovidi a Les Metamorfosis


            Imatge relacionada

            Per últim, els Cíclops constructors són als quals se'ls hi atribueix la construcció de tots els monuments pre-històrics.

            divendres, 26 d’octubre de 2018

            EN CATACLÀS HA TORNAT

            SALVE COMITES, χαίρε ἑταίραι,



            Doncs sí! ha tornat a l'institut Antoni Cumella per quedar-se una bona temporada. 
            Després de caminar buscant noves paraules, té ganes d'estar tranquil, però al mateix temps de respondre el què signifiquen aquelles paraules que us porten de cap, o  de les quals en voleu saber alguna cosa més. 
            Com sempre tindrà l'ajut dels clàssics que passegen per l'institut.
            De moment ja l'han rebut amb tots els honors la Ghita i la Nadia.

            Valete, ποχαιρετισμός

            divendres, 6 de juliol de 2018

            3r PREMI A L'OLIMPÍADA

            SALVE COMITES,  χαίρε  ἑταῖροι,

            ja hem acabat un altre curs , però enguany és diferent, ja que l'hem acabat sabent que un dels nostres companys de viatge, en Raúl Navas, ha resultat guanyador en tercera posició de la IV Olimpíada clàssica, una competició de traducció d'un text grec i llatí,  acompanyats de qüestions de tota mena: cultura, literatura, sintaxi , morfologia ...
            La prova es va realitzar el 18 d'abril, i com no sabia quin dels dos textos li havia anat millor o pitjor, s' emporta el 3r premi en les dues llengües!!!


            Però aquesta no ha estat només que l'última bona notícia, ja que del concurs Odissea, encara que cap dels grups va guanyar, podríem dir que va ser per ben poc, paraules mal transcrites, una dièresi, i un accent !!! és a dir, van tornar dels  Inferns una mica més savis !!! 
            Els tres primers grups corresponen a cada curs, 1r batx, 2n batx i 4rt ESO 
            Aquí us deixo la classificació:


            GRUP
            PUNTS
            POSICIÓ
            DEINOSOPHIA
            75
            46
            LA TRÍADE CAPITOLINA
            73
            58
            LUMEN SOLIS
            73
            61
            D.M.
            65
            121
            EL BOCATA DE CHOPPED
            60
            145
            SOPHOCLISTAS
            45
            218
            ELS GUERRERS DE RIACE
            45
            219

            A veure si passat l'estiu, ens retrobem amb  energies renovades per saber una mica més, i encomanar el nostre esperit clàssic.

            VALETE  καὶ ἰασσου 


            divendres, 25 de maig de 2018

            Αἱ Φοίνισσας


            Οἱ δὲ μαθηταὶ οἵ μανθάνομεν ἑλληνικῶς καὶ ῥωμαϊστί ἦλθομεν εἰς θέατρον ἐν τῇ του μηνου μεσοῦντου ἕβδομῃ ἐν μουνυχιωνι. Ἡμεῖς δὲ εἰδομεν Φοίνισσας του Εὐριπίδου ἥ καλή τραγῳδία ἐστιν.
            Ὁ δὲ Εὐριπίδης, γενῶν ἐν τῇ Σάλαμινι, τραγικός ποιητής ἦν. Οὗτος ἄνθρωπος, ὦν παῖς, κατῳκισε ταῖς Αθηναῖς ἐπεὶ οἱ Περσικοὶ εἰσεπηδέσε Ἑλλαδα. Ἐκεὶ δὲ ἐσπουδασε μανθάνων περ’ἄσκησει καὶ τὴν γραφή. Δι’ὀλίγου ὅμως οὖν ἐπελαθε τα χρῆματα καὶ ὥρμησατο διδασκεσθαι ὑπο του ὠφελείας τῶν μεγάλων ἄνθρωπων ὡς Ἀναξαγόρας καὶ Προταγόρας καὶ Ἀρχέλαου καὶ Πρόδικου καὶ Διογένης.

            Els alumnes que estudiem grec i llatí varem anar al teatre el 17 d'Abril. Nosaltres varem veure les Fenícies d'Eurípides que és una tragèdia molt bella.
            Eurípides, nascut a Salamina, era un poeta tràgic. Aquest home, essent un nen, va anar-se'n a viure a Atenas quan els perses varen envair l'Hèl·lade. Allà va preocupar-se d'aprendre sobre l'esport i la pintura. Aviat, però, certament va oblidar aquestes coses i va començar a rebre ensenyament sota l'ajut de grans homes com Anaxàgores, Protàgores, Arquelau, Pròdic i Diògenes.

            Εὐριπίδής

            Ἐν τῳ ἔτει Καλλίως αὐτος, καταστήσας εἰς ἀγώνα τὴν πρῶτην τραγῳδίαν αὐτοῦ, ἐπέτυχε τρίτην τάξιν. Ἐπειτα τόδε, αὐτὸς δὲ ἐγραψε πολλὰ γραμματεῖα μᾶλλον, δωενενηκοντα, ἅ δὲ οὐδε ἔδωσαν μάλα δοξαν αὐτῷ. Οὐδαμῶς κλείνος ἀνήρ ἦν, διὰ δὲ τοῦτο μόνως τέτταρες νίκας ἐκτησατε ἐν ταῖς ἑορταῖς ἅι ἐν ταῖς Ἀθηναῖς ῆσαν. Οὕτος οὖν ἀνήρ ἐνομίζων αὐτὸν δόξαν οὐκ τεύζετο ἐν ταῖς Ἀθηναῖς, ἦλθε εἰς τὴν Μακεδονίαν. Ἐνταυθα εὐθυς εἰσήλθε ἐν τῷ τοῦ βασιλέως Ἀρχελαου βασίλειῷ. Τότε μὲν ἐν Ἀρέθουσᾳ, πέλας Ἀμφίπολέως, ἐν ἐαρι του Καλλιως Ἀγγελιδου ἀπέθανε. Ὡς παράδοσις λεγει, αὐτὸς τέθνηκε ὑπο τῆς τῶν κυνῶν ὁρμης, ὄντος τοῦδε σύμβολοῦ τῆς δυσσέβειας αὐτου.
            Ἑν μὲν τῳ τοῦ βασιλέως Ἀρχελαου βασίλειω, ὁ ζῶν ἐσχατας ἡμερας αὐτου, ἐκυκλήσατο ὑπο εὐδόκιμοων ἀνθρωπῶν ὥσπερ του τραγικου ποιητου Ἀγατου ἤ ποιητου διθυραμβικου Τιμοθέου.
            ῾Yπο διανοιῶν τῶν σοφιστῶν, ὁ δὲ Εὑριπίδης ἐγράψε τὰ γραμματεῖα αὐτου σύν νέῳ τρόπῳ ἐντός δραματικός γενοῦς. Διὰ δὲ τουτο, ή ἀπιστία αὑτου περὶ τῶν θεῶν παρεστι ἐν τοῖς γραμματειοῖς αὐτου.

            En l'any de Callias (455Ac.) ell, havent presentat al concurs la seva primera tragèdia, va aconseguir la tercera posició. Després d'això, ell va escriure moltes més obres, noranta dues, las quales no varen otorgar-li gaire fama. De cap manera era un home famòs, i per això només va obtenir quatre victòries als festivals d'Atenes. Aquest home, en veritat com pensava que ell no aconseguiria fama a Atenes, va marxar a Macedònia. Allà inmediatament va entrar dins la cort del rei Arquelau. Aleshores, certament, a Aretusa, prop d'Amfípolis, durant la primavera del any de Callias Angelides, va morir. Com narra la tradició, ell va morir per l'atac d'uns gossos, essent això símbol de la impietat.
            A la cort d'Arquelau, vivint els seus últims dies, va estar envoltat per homes ben considerats com el poeta tràgic Agató o el poeta ditiràmbic Timoteu.
            Sota les influències dels sofistes, Eurípides va escriure les seves obres amb un nou estil dins del gènere dramàtic. Per això, la seva falta de fe en els déus està present en els seus escrits.
            Ἐτεοκλῆς καὶ Πολυνικῆς

            Αἱ Φοίνισσας, ἐγραψομενας περὶ τῇ Πλαυκιπου ἐτῃ, φαίνεται τὸ γένος θεβαῖον καὶ ἐστὶν ἐπιπνους ἐν ἑπτὰ ἐπὶ Θήνας τοῦ Ἀισχυλου. Τὰ δε βεβιωμενα τοῦδε γραμματεῖου ἐστὶ τὰ πράγγματα συναπτοντα Οἰδιποδι. Ὁδε, μαντευσάμενος οὖν τὸ μάντευμα ὅ μὲν εἰπε αὐτὸν τὸν πάτερα ἀποκτεινεῖν καὶ δὲ τὴν πάτερα γαμεῖν, ἦλθε ἀπὸ Κορινθου, ἀγνοῶν αὐτὸν υἱοθετον ἦν.
            Τέλος οὖν δὴ ὁ ἐς Θήβας ἐλθων, ἀποκτεινας τὸν πάτερα καὶ γῆμας τὴν μήτερα καὶ εὕρων πάντα, ἐξενεγκε τοὺς ὀφθαλμους καὶ ἐκαταρήσατε τοὺς παιδας.
            Οἱ Οἰδιποδος παιδες, Ἐτεοκλῆς καὶ Πολυνικῆς, τότε ἐδιομολογησαντο ἐπαμείβειν τὸ κράτος κατ’ἔτος, ἀλλὰ, τελευτήσας πρῶτον ἔτος, Ἐτεοκλῆς οὐ βεβουληται διδοναι τὸ κράτος ἐς τὸν ἀδελφὸν καὶ ἐνταυθα Πολυνικῆς καταπολεμήσε σὺν αὐτῳ.
            Ἐσχατως, οἱ Οἱδιποδος παιδες καταπολεμήσαντο καὶ τὼ νεανία ἀποθᾰνέτων. Ἡ μὲν μήτηρ ἀνήλωσε καὶ Κρεών ἀπαγορέυω Ἀντιγονην θάπτειν Πολυνικῆς. Ὁ δὲ Οἰδιπους ἦλθε σύν Ἀντιγονη ἐς φύγην.

            Les Fenícies, escrites al voltant de l'any de Plautikos, mostra el llinatge tebà i està inspirada en Els Set contra Tebes, d'Èsquil. Els antecedents d'aquesta obra és els fets esdevinguts a Èdip. Ell, consultant certament un oracle que en veritat li digué que mataria el seu pare i s'uniria amb se mare, va marxar de Corint, ignorant que era fill adoptiu.
            Certament, al final, en veritat ell, arribant a Tebes, matà al seu pare i s'uní amb se mare i coneixent-ho tot es traigué els ulls i maleí els seus fills.
            Els fills d'Èdip, Etèocles i Polinices, aleshores varen decidir intercanviar el poder cada any, però acabat el primer any Eteocles no volgué donar el poder al seu germà i llavors Polinices va guerrejar amb ell.
            Al final, els fills d'Èdip van lluitar i els dos es varen matar. La mare en veritat es va treure la vida i Creont va prohibir a Antígona enterrar Polinices, i Èdip va marxar amb Antígona a l'exili.
            Οἰδίπους

            dimarts, 3 d’abril de 2018

            21 de març, dia de la poesia

            Avui, 21 de març, és el dia de la poesia, i què millor que celebrar-ho rememorant a Safo (Σαπφώ), una poetessa de l'antiga Grècia.

            SAFO DE LESBOS
            Va ser una poetessa lírica grega, de l'illa de Lesbos, on hi va viure entre els segles VII i VI a.C, amb un parèntesi d'exili a Sicília.




            La seva obra ens ha arribat en un estat molt fragmentari, amb la sola excepció de l'himne a Afrodita.

            ΥΜΝΟΣ ΣΤΗΝ ΑΦΡΟΔΙΤΗ

            Ομορφόθρονη αθάνατη Αφροδίτη,
            κόρη του κία, σου δέομαι, δολοπλεχτρα,
            με πίκρες και κανμούς μη, κέσποινα,
            παιδεύεις την ψυχή μου'
            μα έλα μου, αν και κάποτε, από πέρα
            μακριά, το κάλεσμά μου όμοι' αγροικώντας,
            ήρθες, το πατρικό παλάτι αφήνοντας
            και το χρυσό σου αμάξι
            ζεύοντας` κι όμορφα στρουθιά πετώντας
            γοργά στη γε σε φέραε τη μαύρη
            παν' απ' τον ουρανό με φτεροκόπημα
            πυκνό μεσ' στον αιθέρα`
            κι ως έφτασαν ταχιά, χαμογελώντας
            με ρώτησες σαν τι και πάλι να `παθα,
            τι σε καλώ κοντά μου,
            τι λαχταρά η ψυχέ μου η φρενιασμένη
            τόσο πολύ να γίνει: - "Ποια και πάλι
            θεσ η Πειθώ να φέρει στεν αγάπη σου;
            Σαπφώ, ποια σ' αδικάει;
            Γιατί αν φεύγει, γογρά από πίσω θα `πθει,
            κι αν δεν παιρνει σου δώορα, θα σου φέρει`
            τώρ' αν δε σ' αγαπάει, θα σ'αγαπήσει
            και δίχως να το θέλει".
            Ω, έλα μου και τώρα, κι' απ' τις μαύρες
            τις έγνοιες λύσε με, κι ό, τι ν' αληθέψει
            ποθεί η ψιχής μου τέλεσ' το κι ατή σου
            συ γινε ο βονθός μου.

            CANT A AFRODITA

            Afrodita immortal, de tron riquíssim,
            que trenes fraus, filla de Zeus, et prego
            que ni amb ànsies ni amb basques, augusta
            l'ànim no em domis,

            ans vine aquí, car ja abans de vegades
            m'oïres lluny la veu i em vas atendre, 
            l'auri casal del pare abandonares,
            vas junyir el carro

            i em vas venir; ocells bonics et duien
            rabents damunt la terra negra; llesta
            l'ala els vogia, i des del cel, per l'aire
            van venir a l'acte.

            I tu llavors, dea feliç -el rostre
            et somreia, immortal- em preguntares
            per què patia, altre cop a cridar-te
            el que va moure'm,

            i més que res què és el que vull que ocorri
            al meu esperit boig: "¿Qui ha de dur-te
            la Persuasió, que et sigui amic? Oh Safo,
            ¿qui et fa l'ofensa?

            Si fuig de tu, prompte et vindrà darrere,
            si no et prem dons, t'obsequiarà, si ara
            no et vol, ben prest haurà, fins si et recava,
            d'enamorar-se't".

            Vine'm, doncs, ara i de les cruels penes
            solta'm, allò que el cor grua que em passi
            acompleix-m'ho, i sigues-me tu mateixa
            sempre aliada.

            Traducció de Manuel Balasch
            (Obra completa. Barcelona: Edicions 62, 1973.
            Els llibres de l'Escorpí, Poesia 16, p. 17-18)

            És un cant a Afrodita, deessa de l'amor, demanant que l'ajudi a aconseguir els favors amorosos d'una dona que se li resisteix (a la traducció es perd el matís de gènere).
            Hi ha una gosadia remarcable per part de la poetessa de fer parlar a Afrodita, i encara més agosarat és fer-la parlar com una alcavota. Això es podria justificar amb l'evidència al text de que ja l'hi ha fet altres favors amorosos amb anterioritat.



            FELIÇ DIA DE LA POESIA!