divendres, 26 d’octubre de 2018

EN CATACLÀS HA TORNAT

SALVE COMITES, χαίρε ἑταίραι,



Doncs sí! ha tornat a l'institut Antoni Cumella per quedar-se una bona temporada. 
Després de caminar buscant noves paraules, té ganes d'estar tranquil, però al mateix temps de respondre el què signifiquen aquelles paraules que us porten de cap, o  de les quals en voleu saber alguna cosa més. 
Com sempre tindrà l'ajut dels clàssics que passegen per l'institut.
De moment ja l'han rebut amb tots els honors la Ghita i la Nadia.

Valete, ποχαιρετισμός

divendres, 6 de juliol de 2018

3r PREMI A L'OLIMPÍADA

SALVE COMITES,  χαίρε  ἑταῖροι,

ja hem acabat un altre curs , però enguany és diferent, ja que l'hem acabat sabent que un dels nostres companys de viatge, en Raúl Navas, ha resultat guanyador en tercera posició de la IV Olimpíada clàssica, una competició de traducció d'un text grec i llatí,  acompanyats de qüestions de tota mena: cultura, literatura, sintaxi , morfologia ...
La prova es va realitzar el 18 d'abril, i com no sabia quin dels dos textos li havia anat millor o pitjor, s' emporta el 3r premi en les dues llengües!!!


Però aquesta no ha estat només que l'última bona notícia, ja que del concurs Odissea, encara que cap dels grups va guanyar, podríem dir que va ser per ben poc, paraules mal transcrites, una dièresi, i un accent !!! és a dir, van tornar dels  Inferns una mica més savis !!! 
Els tres primers grups corresponen a cada curs, 1r batx, 2n batx i 4rt ESO 
Aquí us deixo la classificació:


GRUP
PUNTS
POSICIÓ
DEINOSOPHIA
75
46
LA TRÍADE CAPITOLINA
73
58
LUMEN SOLIS
73
61
D.M.
65
121
EL BOCATA DE CHOPPED
60
145
SOPHOCLISTAS
45
218
ELS GUERRERS DE RIACE
45
219

A veure si passat l'estiu, ens retrobem amb  energies renovades per saber una mica més, i encomanar el nostre esperit clàssic.

VALETE  καὶ ἰασσου 


divendres, 25 de maig de 2018

Αἱ Φοίνισσας


Οἱ δὲ μαθηταὶ οἵ μανθάνομεν ἑλληνικῶς καὶ ῥωμαϊστί ἦλθομεν εἰς θέατρον ἐν τῇ του μηνου μεσοῦντου ἕβδομῃ ἐν μουνυχιωνι. Ἡμεῖς δὲ εἰδομεν Φοίνισσας του Εὐριπίδου ἥ καλή τραγῳδία ἐστιν.
Ὁ δὲ Εὐριπίδης, γενῶν ἐν τῇ Σάλαμινι, τραγικός ποιητής ἦν. Οὗτος ἄνθρωπος, ὦν παῖς, κατῳκισε ταῖς Αθηναῖς ἐπεὶ οἱ Περσικοὶ εἰσεπηδέσε Ἑλλαδα. Ἐκεὶ δὲ ἐσπουδασε μανθάνων περ’ἄσκησει καὶ τὴν γραφή. Δι’ὀλίγου ὅμως οὖν ἐπελαθε τα χρῆματα καὶ ὥρμησατο διδασκεσθαι ὑπο του ὠφελείας τῶν μεγάλων ἄνθρωπων ὡς Ἀναξαγόρας καὶ Προταγόρας καὶ Ἀρχέλαου καὶ Πρόδικου καὶ Διογένης.

Els alumnes que estudiem grec i llatí varem anar al teatre el 17 d'Abril. Nosaltres varem veure les Fenícies d'Eurípides que és una tragèdia molt bella.
Eurípides, nascut a Salamina, era un poeta tràgic. Aquest home, essent un nen, va anar-se'n a viure a Atenas quan els perses varen envair l'Hèl·lade. Allà va preocupar-se d'aprendre sobre l'esport i la pintura. Aviat, però, certament va oblidar aquestes coses i va començar a rebre ensenyament sota l'ajut de grans homes com Anaxàgores, Protàgores, Arquelau, Pròdic i Diògenes.

Εὐριπίδής

Ἐν τῳ ἔτει Καλλίως αὐτος, καταστήσας εἰς ἀγώνα τὴν πρῶτην τραγῳδίαν αὐτοῦ, ἐπέτυχε τρίτην τάξιν. Ἐπειτα τόδε, αὐτὸς δὲ ἐγραψε πολλὰ γραμματεῖα μᾶλλον, δωενενηκοντα, ἅ δὲ οὐδε ἔδωσαν μάλα δοξαν αὐτῷ. Οὐδαμῶς κλείνος ἀνήρ ἦν, διὰ δὲ τοῦτο μόνως τέτταρες νίκας ἐκτησατε ἐν ταῖς ἑορταῖς ἅι ἐν ταῖς Ἀθηναῖς ῆσαν. Οὕτος οὖν ἀνήρ ἐνομίζων αὐτὸν δόξαν οὐκ τεύζετο ἐν ταῖς Ἀθηναῖς, ἦλθε εἰς τὴν Μακεδονίαν. Ἐνταυθα εὐθυς εἰσήλθε ἐν τῷ τοῦ βασιλέως Ἀρχελαου βασίλειῷ. Τότε μὲν ἐν Ἀρέθουσᾳ, πέλας Ἀμφίπολέως, ἐν ἐαρι του Καλλιως Ἀγγελιδου ἀπέθανε. Ὡς παράδοσις λεγει, αὐτὸς τέθνηκε ὑπο τῆς τῶν κυνῶν ὁρμης, ὄντος τοῦδε σύμβολοῦ τῆς δυσσέβειας αὐτου.
Ἑν μὲν τῳ τοῦ βασιλέως Ἀρχελαου βασίλειω, ὁ ζῶν ἐσχατας ἡμερας αὐτου, ἐκυκλήσατο ὑπο εὐδόκιμοων ἀνθρωπῶν ὥσπερ του τραγικου ποιητου Ἀγατου ἤ ποιητου διθυραμβικου Τιμοθέου.
῾Yπο διανοιῶν τῶν σοφιστῶν, ὁ δὲ Εὑριπίδης ἐγράψε τὰ γραμματεῖα αὐτου σύν νέῳ τρόπῳ ἐντός δραματικός γενοῦς. Διὰ δὲ τουτο, ή ἀπιστία αὑτου περὶ τῶν θεῶν παρεστι ἐν τοῖς γραμματειοῖς αὐτου.

En l'any de Callias (455Ac.) ell, havent presentat al concurs la seva primera tragèdia, va aconseguir la tercera posició. Després d'això, ell va escriure moltes més obres, noranta dues, las quales no varen otorgar-li gaire fama. De cap manera era un home famòs, i per això només va obtenir quatre victòries als festivals d'Atenes. Aquest home, en veritat com pensava que ell no aconseguiria fama a Atenes, va marxar a Macedònia. Allà inmediatament va entrar dins la cort del rei Arquelau. Aleshores, certament, a Aretusa, prop d'Amfípolis, durant la primavera del any de Callias Angelides, va morir. Com narra la tradició, ell va morir per l'atac d'uns gossos, essent això símbol de la impietat.
A la cort d'Arquelau, vivint els seus últims dies, va estar envoltat per homes ben considerats com el poeta tràgic Agató o el poeta ditiràmbic Timoteu.
Sota les influències dels sofistes, Eurípides va escriure les seves obres amb un nou estil dins del gènere dramàtic. Per això, la seva falta de fe en els déus està present en els seus escrits.
Ἐτεοκλῆς καὶ Πολυνικῆς

Αἱ Φοίνισσας, ἐγραψομενας περὶ τῇ Πλαυκιπου ἐτῃ, φαίνεται τὸ γένος θεβαῖον καὶ ἐστὶν ἐπιπνους ἐν ἑπτὰ ἐπὶ Θήνας τοῦ Ἀισχυλου. Τὰ δε βεβιωμενα τοῦδε γραμματεῖου ἐστὶ τὰ πράγγματα συναπτοντα Οἰδιποδι. Ὁδε, μαντευσάμενος οὖν τὸ μάντευμα ὅ μὲν εἰπε αὐτὸν τὸν πάτερα ἀποκτεινεῖν καὶ δὲ τὴν πάτερα γαμεῖν, ἦλθε ἀπὸ Κορινθου, ἀγνοῶν αὐτὸν υἱοθετον ἦν.
Τέλος οὖν δὴ ὁ ἐς Θήβας ἐλθων, ἀποκτεινας τὸν πάτερα καὶ γῆμας τὴν μήτερα καὶ εὕρων πάντα, ἐξενεγκε τοὺς ὀφθαλμους καὶ ἐκαταρήσατε τοὺς παιδας.
Οἱ Οἰδιποδος παιδες, Ἐτεοκλῆς καὶ Πολυνικῆς, τότε ἐδιομολογησαντο ἐπαμείβειν τὸ κράτος κατ’ἔτος, ἀλλὰ, τελευτήσας πρῶτον ἔτος, Ἐτεοκλῆς οὐ βεβουληται διδοναι τὸ κράτος ἐς τὸν ἀδελφὸν καὶ ἐνταυθα Πολυνικῆς καταπολεμήσε σὺν αὐτῳ.
Ἐσχατως, οἱ Οἱδιποδος παιδες καταπολεμήσαντο καὶ τὼ νεανία ἀποθᾰνέτων. Ἡ μὲν μήτηρ ἀνήλωσε καὶ Κρεών ἀπαγορέυω Ἀντιγονην θάπτειν Πολυνικῆς. Ὁ δὲ Οἰδιπους ἦλθε σύν Ἀντιγονη ἐς φύγην.

Les Fenícies, escrites al voltant de l'any de Plautikos, mostra el llinatge tebà i està inspirada en Els Set contra Tebes, d'Èsquil. Els antecedents d'aquesta obra és els fets esdevinguts a Èdip. Ell, consultant certament un oracle que en veritat li digué que mataria el seu pare i s'uniria amb se mare, va marxar de Corint, ignorant que era fill adoptiu.
Certament, al final, en veritat ell, arribant a Tebes, matà al seu pare i s'uní amb se mare i coneixent-ho tot es traigué els ulls i maleí els seus fills.
Els fills d'Èdip, Etèocles i Polinices, aleshores varen decidir intercanviar el poder cada any, però acabat el primer any Eteocles no volgué donar el poder al seu germà i llavors Polinices va guerrejar amb ell.
Al final, els fills d'Èdip van lluitar i els dos es varen matar. La mare en veritat es va treure la vida i Creont va prohibir a Antígona enterrar Polinices, i Èdip va marxar amb Antígona a l'exili.
Οἰδίπους

dimarts, 3 d’abril de 2018

21 de març, dia de la poesia

Avui, 21 de març, és el dia de la poesia, i què millor que celebrar-ho rememorant a Safo (Σαπφώ), una poetessa de l'antiga Grècia.

SAFO DE LESBOS
Va ser una poetessa lírica grega, de l'illa de Lesbos, on hi va viure entre els segles VII i VI a.C, amb un parèntesi d'exili a Sicília.




La seva obra ens ha arribat en un estat molt fragmentari, amb la sola excepció de l'himne a Afrodita.

ΥΜΝΟΣ ΣΤΗΝ ΑΦΡΟΔΙΤΗ

Ομορφόθρονη αθάνατη Αφροδίτη,
κόρη του κία, σου δέομαι, δολοπλεχτρα,
με πίκρες και κανμούς μη, κέσποινα,
παιδεύεις την ψυχή μου'
μα έλα μου, αν και κάποτε, από πέρα
μακριά, το κάλεσμά μου όμοι' αγροικώντας,
ήρθες, το πατρικό παλάτι αφήνοντας
και το χρυσό σου αμάξι
ζεύοντας` κι όμορφα στρουθιά πετώντας
γοργά στη γε σε φέραε τη μαύρη
παν' απ' τον ουρανό με φτεροκόπημα
πυκνό μεσ' στον αιθέρα`
κι ως έφτασαν ταχιά, χαμογελώντας
με ρώτησες σαν τι και πάλι να `παθα,
τι σε καλώ κοντά μου,
τι λαχταρά η ψυχέ μου η φρενιασμένη
τόσο πολύ να γίνει: - "Ποια και πάλι
θεσ η Πειθώ να φέρει στεν αγάπη σου;
Σαπφώ, ποια σ' αδικάει;
Γιατί αν φεύγει, γογρά από πίσω θα `πθει,
κι αν δεν παιρνει σου δώορα, θα σου φέρει`
τώρ' αν δε σ' αγαπάει, θα σ'αγαπήσει
και δίχως να το θέλει".
Ω, έλα μου και τώρα, κι' απ' τις μαύρες
τις έγνοιες λύσε με, κι ό, τι ν' αληθέψει
ποθεί η ψιχής μου τέλεσ' το κι ατή σου
συ γινε ο βονθός μου.

CANT A AFRODITA

Afrodita immortal, de tron riquíssim,
que trenes fraus, filla de Zeus, et prego
que ni amb ànsies ni amb basques, augusta
l'ànim no em domis,

ans vine aquí, car ja abans de vegades
m'oïres lluny la veu i em vas atendre, 
l'auri casal del pare abandonares,
vas junyir el carro

i em vas venir; ocells bonics et duien
rabents damunt la terra negra; llesta
l'ala els vogia, i des del cel, per l'aire
van venir a l'acte.

I tu llavors, dea feliç -el rostre
et somreia, immortal- em preguntares
per què patia, altre cop a cridar-te
el que va moure'm,

i més que res què és el que vull que ocorri
al meu esperit boig: "¿Qui ha de dur-te
la Persuasió, que et sigui amic? Oh Safo,
¿qui et fa l'ofensa?

Si fuig de tu, prompte et vindrà darrere,
si no et prem dons, t'obsequiarà, si ara
no et vol, ben prest haurà, fins si et recava,
d'enamorar-se't".

Vine'm, doncs, ara i de les cruels penes
solta'm, allò que el cor grua que em passi
acompleix-m'ho, i sigues-me tu mateixa
sempre aliada.

Traducció de Manuel Balasch
(Obra completa. Barcelona: Edicions 62, 1973.
Els llibres de l'Escorpí, Poesia 16, p. 17-18)

És un cant a Afrodita, deessa de l'amor, demanant que l'ajudi a aconseguir els favors amorosos d'una dona que se li resisteix (a la traducció es perd el matís de gènere).
Hi ha una gosadia remarcable per part de la poetessa de fer parlar a Afrodita, i encara més agosarat és fer-la parlar com una alcavota. Això es podria justificar amb l'evidència al text de que ja l'hi ha fet altres favors amorosos amb anterioritat.



FELIÇ DIA DE LA POESIA!

dissabte, 3 de febrer de 2018

ODISSEA 2018

salve comites , χαίρε  ἑταῖροι
Un altre any us heu apuntat per fer un viatge en el temps fins arribar a les cultures, que tant ens captiven i de les que en som els seus hereus.

Aquest any quan acabem l'Odissea sabrem una mica més sobre la MORT, des dels mites, fins a les institucions, costums , història i la literatura, perquè estic segur que sobreviureu al viatge cap a l'Inframón, i tornareu al món dels vius com Odisseu, Enees, Orfeu o Heràcles, és a dir,  com herois i heroïnes una mica més savis.

Els grups que hi participen són :
  1. Lumen Solis ( Ghita Aghrib i Angèlica Cuenca de 4t)
  2. El bocata de Chopped ( Andrea Guitard i Susanna Alonso de 4t)
  3. D.M. ( Manal El Asri, Nadia Chaachae i Fèlix Peralta de 4t )
  4. Deinosophia ( Andrea Gutiérrez, Sílvia Ramos, i Zainab Tamara de 1r BTX)
  5. La tríade Capitolina ( Isa Fernández, Jara  Rodríguez i Raúl Navas de 2n BTX)
  6. Sofoclistas ( Intissar Chebbaki i Jahir Gómez de 2n BTX)
  7. Els Guerrers de Riace ( Nil Cuenca i Joan Mateo de 2n BTX)
De moment us deixo la moneda perquè pugueu pagar-li el passatge al barquer Caront i que com té l' imatge de la deessa Persèfone, reina de l'Inframón, potser entendrireu el seu cor.

                        Moneda amb el rostre de Persèfone, 260 a.C. Numismática Jean Vinchon, París.
Foto: Bridgeman 

dimecres, 12 de juliol de 2017

QVINCTILIS AUT IVLIVS MMXVII

SALVE COMITES , ΙΑΣΣΟΥ  ΣΥΝΤΡΟΦΟΙ

Ja hi tornem a ser, en el mes on el curs s'ha acabat , gaudim o no de vacances, però potser on el nostre viatger recull més paraules, "pedres" i  llegendes  d'arreu dels camins per on va. I és que el llegat dels clàssics no s'acaba aquí, i sinó que li expliquin a qui va anar a Londinium! 
Aquest any ha estat ple de sorpreses des de posar 10 en controls de verbs grecs, i parlo de l'aorist, a viatjar virtualment per la mediterrània al costat d'Odisseu , després d'haver llegit l'obra d'Homer, com viatjar en el temps a Tarraco, i per si no fos poc dues vegades, una  oficial, i l'altra per gaudir de les explicacions d'unes esclaves gregues que feien ungüents i sabien  fer servir tots els estris per escriure, a més de fer un petit tast sobre l'art culinari romà. També ens hem emocionat amb la tragèdia d'Èdip rei, i hem tornat a riure amb el Miles gloriosus, com el de posar-nos a prova amb la bateria de preguntes de l'Odissea.
Quan miro enrere, sento certa  nostàlgia pel curs que s'ha acabat, n'hi haurà un altre amb alguns o molts  de vosaltres, però serà diferent, i per què nostàlgia? doncs és una paraula que ve del grec (νόστος i ἄλγος) que significa dolor pel viatge que alguns fareu, que és momentani, ja que tinc la sort τύχη que en algun moment amb molts de vosaltres ens retrobem , m'expliqueu el que esteu fent, em demaneu llibres...i recordeu amb un somriure tots els encanteris (bons i dolents) que heu patit al meu costat.

divendres, 16 de juny de 2017

PUNICAM BELLUM II

ANNO AB URBE CONDITA DXII, CARTHAGINIENSES PACEM CUM ROMANIS COMPOSUERUNT ET MULTAM PECUNIAM AB ROMANIS EXPENDERUNT. PRAETEREA, CARTHAGINIENSES EX SICILIA CESSERUNT ET POSTEA EX CORSICA ET EX SARDINIA. POSTEA CARTHAGINIENSES HISPANIA OCCUPAVERUNT ET AD SUAM ARCAM MELIOREM FACERE.


ANNO AB URBE CONDITA DXVII CARTHAGO PROPE OMNEM PAENINSULAM CEPERAT SED MULTUM QUAESTIONEM CUM ROMANIS HABUERUNT, QUOS IN SEPTENTRIONE PAENINSULAE MULTAS COLONIAS CONDIDERANT. TUNC TRACTATUM HIBERI FLUMINIS SIGNAVERUNT AD QUO CARTHAGINENSES TRANSERE FLUMEN HAUD POTERANT SED SAGUNTUM ERAT ROMANA CIVITAS. ROMANI AEQUALES CONDICIONES SIGNAVERUNT. SED ANNO AB URBE CONDITA DXXIV HANNIBAL SAGUNTUM OBSEDIT ET ROMANI BELLUM DECLARAVERUNT.

HANNIBAL BARCA, CARTHAGIENSIUM IMPERATOR

TUNC, HANNIBAL  TRANS ALPES DUXIT SUOS MILITES, QUI (C) MILITES PEDITATUS, (XII) EQUITES ET XXXVII ELEPHANTES ERANT, TRANS ALPES DUXIT. HANNIBALIS EXERCITUS IN ITALIAE CORDE ERAT. IN FLUMINE TICINO HANNIBAL FIRMAM ET SOLIDAM VICTORIAM P.C.SCIPIONI FECIT. POSTEA IN TREBIA FLUMINE HANNIBAL ROMANOS EXERCITUS VICIT. IN HAC PUGNA CONSULES ROMANI GAIUS FLAMINIUS ET QUINTUS FABIUS MORTUI FUERUNT. DEINDE G.T.VARRO ET L.E.PAULUS CONTRA HANNIBALEM IN CANNIS PUGNAVERUNT. POST PUGNA, (L) ROMANI MILITES OCCIDERUNT, ET SED SOLUM (X) MILITES CARTHAGINENSES.


TUNC HANNIBAL EXERCITUM SOCIUM INTER GENTES LATINAS QUAESIVIT SED PAUCOS HOMINES INVENIT. HANNIBAL NON OBSIDERE URBEM ROMAM VOLUIT ET AD CAPUAM IVIT. POSTEA P.C.SCIPIO AFRICANUS IVIT AD AFRICAM ET HANNIBALI REDERE AD AFRICAM COEGIT. DENIQUE HANNIBAL CONTRA P.C.SCIPIONES IN AFRICA PUGNAVIT ET ROMANI VICERUNT. TANDEM HANNIBAL AD EXSILIUM FUGIT.


dimecres, 14 de juny de 2017

GEOGRAFIA DE L'ODISSEA

Enguany les alumnes de 2n de batxillerat de grec, la Sara Santamaria, Montse Reyes i Dayana Ondarza, s'han acomiadat explicant al Cataclàs el viatge d'Odisseu.
Si resseguiu el seu viatge que va durar 10 anys, us podeu trobar un munt de sorpreses, no es diu en va que una odissea és un periple ple d'entrebancs.


diumenge, 28 de maig de 2017

ODISSEA CANT XII

Odisseu i els seus companys van descansar a l'Illa d'Ea arrossegant la nau fins allí. Al matí següent van portar el cadàver d'Elpenor per tal d'acomiadar-se, aixecaren un túmul coronat d'una columna i posaren un ample rem a sobre de la tomba. Els hi van servir aliments i Circe els aconsellà que descansessin i al matí següent empreguessin el seu viatge i els aconsellà per  poder-se enfrontar als riscos que els esperaven .
La deessa va comunicar-los que al llarg del trajecte es trobarien amb les sirenes. Aquell que escoltés el seu cant harmoniós no tornaria en vida. L'únic que el podia escoltar era Odisseu, encadenat, i si els digués als companys que l'alliberessin, seria lligat amb més cadenes.

Ulisses i les sirenes, Lekithos s.VI a. C.
museu arqueològic d'Atenes
Després de superar les sirenes, es trobarien amb un camí inexpugnable de núvols i roques. Les onades s'emportarien la nau per davant i amb ella els cadàvers dels mariners, ja que en una caverna viu Escil·la, un monstre terrible, aquell seria el primer escull. El segon seria Caribdis que engoleix la negra ona. De les dos opcions li aconsellava que passés per Escil·la, millor perdre sis mariners que tota la tripulació. Odisseu volia combatre contra Escil·la en cas que ataqués els seus companys, però es immortal i molt poderosa.
Després es trobarien a l'illa d'Hèlios, on guardava el seu ramat de vaques  a les quals si no molestaven passarien sense problemes, però en cas contrari, no quedaria ni un.
Van seguir amb el seu camí, superant les sirenes, posant-se els mariners cera a les orelles per tal de no escoltar el seu cant.

British Museum, Londres

Seguint els passos de Circe Odisseu va recomanar que evitessin l'illa d'Hèlios, però ells volien anar a preparar el sopar i si seguien navegant amb vents forts perdrien la nau.
Odisseu va explicar a la tripulació que preferia morir arribant a Itaca, la pàtria estimada, que morir en aquella illa deserta.
Els tripulants no van fer cas de les seves advertències,i malgrat Odisseu va implorar el seu perdó  als déus immortals, Lampècia es va encarregar que els actes dels mariners no passessin per alt.
ALLORI, Odisseu i Escil·la
Marxant ja de l'illa, el fill de Cronos va envoltar la nau de boira, i Zèfir va provocar una forta tempesta, que va acabar amb la vida del pilot amb un gran cop al crani. Zeus envia un raig al vaixell, i els companys cauen de la nau. Mai tornarien a pujar. Només quedava Odisseu. Zèfir li diu que encara ha d' esquivar Caribdis, tot i així Odisseu  sobre una biga  se salva, però durant nou dies  s'està al mar sense cap mena de rumb,  i al desè  arriba a la Illa Ogigia, on habitava Calipso, deessa poderosa, que acollí a Ulisses .

dissabte, 20 de maig de 2017

Cant XI : La baixada als Inferns

Όδυσσεύς (Odisseu) i els seus companys, havent marxat de l'illa de Κίρκη (Circe), navegaren cap allà on Ήελιος (Hèlios) no és mostrava mai, als confins d' Ωκεανός (Oceà), prop del poble dels Cimeris. Un cop varen arribar allà on Κίρκη (Circe) els va indicar, els aqueus varen començar a fer sacrificis en honor als morts i als Déus de l'Inframón, Αἵδης (Hades) i Περσεφόνη (Persèfone). Aleshores, les ànimes dels inferns es varen congregar al voltant dels dànaus, però Όδυσσεύς (Odisseu) les va impedir beure de la sang dels sacrificis, fet necessari perquè hi hagués comunicació entre vius i morts. El primer en beure havia de ser Τειρησίας (Tirèsies); això els hi va anunciar Κίρκη (Circe).

Tot i això, de seguida varen trobar-se amb Ἐλπήνωρ (Elpenor), un antic camarada, amb el qual varen poder dialogar sense necessitat de que begués de la sang vessada, ja que encara es trobava a les portes de l' Αἵδης (Hades); els seus antics companys el varen deixar a l'illa de Κίρκη (Circe) sense sepultura. Όδυσσεύς (Odisseu) va prometre-li que quan tornessin l'enterrarien correctament. 

Llavors va arribar a ells Τειρησίας (Tirèsies), va beure de la sang i va dirigir-se al Laertíada. Primer, va advertir-li que no havia de maltractat el ramat de l'illa de Triquinia ja que era propietat d'Ἥλιος (Hèlios), i després va dir-li que en cas contrari retornaria a Ιθάκη (Ítaca) sense cap aliat i en una nau aliena. També li va predir que trobaria al seu palau usurpadors que pretendrien casar-se amb la seva dona.

Després Ὀδυσσεὺς (Odisseu) parlà amb la seva mare que va morir quan l'heroi ja havia marxat cap a Ίλιον (Ilió/Troia). Aquesta li digué que Τηλέμαχος (Telèmac) encara era el sobirà d'Ιθάκη (Ítaca), que el seu pare, en canvi, vivia al camp com un servent i en pèssimes condicions i que ella morí de nostàlgia per la  seva marxa .

Aleshores, ella marxà i Ὀδυσσεὺς començà a veure passar dames i senyors, entre ells Ἰοκάστη (Iocasta), regna de Tebes i mare i dóna d' Οἰδίπους (Èdip) alhora; Λήδα (Leda), mare d'Helena de Troia i dels Dioscurs Κάστωρ (Càstor) i Πολυδεύκης (Pòl·lux); Ἀριάδνη (Ariadna) filla de Minos  rebutjada per Θησεύς (Teseu)...i fou llavors quan veié a Ἀγαμέμνων (Agamemnon) que, plorant, li explicà com la seva dona Κλυταιμνήστρα (Clitemnestra) i el seu amant Αίγισθος (Egist) el varen assassinar. En aquell moment arribaren Ἀχιλλεύς (Aquil·les) i  Πάτροκλος (Pàtrocle). El Pèlida preguntà a Ὀδυσσεὺς (Odisseu) pel seu pare i el seu fill. Ὀδυσσεὺς (Odisseu) va dir-li que del seu pare no en sabia res però que el seu fill li va dir que va lluitar valerosament durant la guerra i va pujar a les naus sense cap ferida. 

Després d'això, Ὀδυσσεὺς (Odisseu) parlà en to conciliador a Αἴας (Aiant) però aquest, encara rancuniós perquè va perdre contra ell les armes d'Ἀχιλλεύς (Aquil·leu) no el va contestar. Després d'això, Ὀδυσσεὺς (Odisseu) va parlar amb altres herois. Un d'ells fou Ἡρακλῆς (Heracles), amb el qual va dialogar sobre les dotze proves que es va veure obligat a realitzar. Després​, Ὀδυσσεὺς (Odisseu) i els seus companys varen tornar a fer-se a les naus.
Aiant, Persèfone i Sísif a l'Inframón, àmfora àtica amb tècnica de figures negres, 530aC. aprox.