dilluns, 19 de desembre de 2016

CERÀMICA II: EL MITE DE TESEU I EL LABERINT DEL MINOTAURE

Aquesta és la ceràmica que representa el mite de Teseu i el laberint del Minotaure. Aquesta ceràmica és un cílix del S.V a.C,  una copa per beure vi. En aquesta peça podem veure la victòria de Teseu sobre el Minotaure davant de la deessa Atenea.

Teseu era fill de Egeu, rei d’Atenes, i d’Etra. El rei, havia matat al fill de Minos, ja que Androgeu va vèncer a tots els seus rivals en els jocs en honor de Pal·las Atenea que es van realitzar en Atenes.
Minos va desitjar la venjança,i llavors va marxar a Atenes, va aconseguir la rendició del poble i va imposar unes condicions . Una d’aquestes condicions era que durant nou anys, la ciutat d’Atenes havia de entregar un tribut a Minos, rei de Creta. Els atenesos havien d’enviar a la illa de Creta 14 joves de les famílies més nobles de la ciutat, set joves i set donzelles, aquests serien les víctimes ofertes per ser devorades pel Minotaure que es trobava en el laberint de la ciutat. El Minotaure era meitat home, meitat brau, i  s’alimentava de carn humana.

Al tercer any, Teseu, el fill d’Egeu, es va oferir voluntàriament per ser el tribut, afirmant que era capaç de matar al Minotaure. El pare d’aquest no estava d’acord, però Teseu el va convèncer i li va dir que si aconseguia tornar canviaria les veles negres que portava per unes blanques.  Teseu va anar a Creta i allí va conèixer a la filla del rei Minos, Ariadna, de qui es va enamorar. Aquesta va decidir ajudar-lo, ja que ella també estava enamorada. Com sortir del laberint era impossible, li va donar un cabdell de fil d’or.

Teseu es va endinsar en el laberint, desenrotllant el cabdell de fil per després trobar la sortida. Durant hores va recórrer el laberint perquè  el Minotaure s’esgotés. Finalment s'hi  va enfrontar, li va travessar el cor amb un punyal que li havia dontr la filla de Minos. Teseu va rescatar als seus companys i va sortir del laberint.

Finalment, el fill d’Egeu va poder tornar a Atenes en la seva nau però no va enrecordar-se de canviar les veles, i això forma part d'una altra història..

divendres, 16 de desembre de 2016

CERÀMICA 2

χαίρετε μαθηταὶ,
ja en teniu un altre!!!
Té relació amb la primera que vaig posar, a veure si endevineu de quin mite ens parla, quins són els personatges que hi apareixen, i de quin tipus de ceràmica es tracta!


dilluns, 28 de novembre de 2016

CERÀMICA 1 : El mite del rapte d'Europa

Aquesta ceràmica representa el mite del rapte d' Europa.
Europa era una princesa fenícia de la qual Zeus va quedar captivat per la seva bellesa.
Un dia que Europa estava recollint flors amb les seves amigues, Zeus en saber que podia ser rebutjat per la seva aparença, va transformar-se en un preciós brau blanc amb banyes com la lluna creixent, i es va plantar davant d'ella.
Europa en veure'l es va espantar, però moments després va voler s'hi apropar-si i ensinistrar-lo.
Veient que era mans, va pujar al seu llom. Zeus va aprofitar l' ocasió i va fugir mar endins fins arribar a les costes de Creta.
Nöel- Nicolas COYPEL, 1726-1727
En arribar a les costes, Zeus es va mostrar tal i com és, i acte seguit van fer l'amor sota unes palmeres, les quals van presenciar el seu amor i com a ofrena, Zeus va oferir-les que mai se'ls hi caiguessin les fulles.
D'aquesta relació van néixer tres fills: Sarpedó, Rodamant i Minos ,futur rei de Creta.
Com Zeus no podia quedar-se i havia de tornar a l'Olimp va fer-li tres regals: Talo, vigilant a les costes de Creta dels vaixells estrangers, un gos que mai fallava en les caceres i per últim, un arc que sempre donava al blanc.
Per recompensar-la definitivament, va aconseguir-li el matrimoni amb el rei Asterió el qual va adoptar els fills d'Europa i Zeus.
Quan Europa va morir, Zeus va concedir-li tots els honors divins i la forma del brau tal i com Zeus l'havia estimat, és com avui dia coneixem el signe de Taure dintre del zodíac.

dimarts, 1 de novembre de 2016

CERÀMICA 1

χαίρε μαθηταὶ,
Crec que heu començat un nou curs amb ganes de saber, de vèncer tots els obstacles ( sinó no faríeu grec), d'esbrinar allò que resta amagat, en resum de ser una mica més savis que abans.
 Per la qual cosa, de moment, us proposo ja que sou amants de la mitologia, que endevineu quin mite està representat en aquesta peça de ceràmica, 
  quin nom rep, 
per a què servia...
Qui s'atreveix?



Com veig que ningú s'ho imagina, posaré una altra peça amb el mateix mite, i potser llegint les lletres sabeu qui és.



dijous, 7 de juliol de 2016

QUINCTILIS

SALVE  FORMICULAE,
Iam   non estis  sed per tres annos passi estis mea iocularia et parva mendacia. 
Nunc momentum  est ad dicendum veritatem:

Aquest  mes de Quinctilis, juliol, és per a vosaltres el final de la vostra vida a  l'intitut,  i ja esteu pensant, no us queda cap més remei, en el que estudiareu al setembre, on anireu, i aquelles incògnites : m 'agradarà? trobaré " gent" amb qui compartir... ?
Jo no les puc resoldre per vosaltres, jo em quedo aquí, a la meva aula 6, als soterranis, amb els meus mapes de l'imperi romà, i els vostres tresors que he guardat :
 un calendari, uns signes del zodíac... 
   
                                                                    

                                     


i d'altres que no es veuen, però que provoquen somriures, com quan a l'examen de selectivitat vau  veure que el text era del meu estimat Gaius Iulius Caesar. I tant de temps donant-me la pallissa de quin signe sóc i heu tingut  sempre la pista davant del vostre nas! ( sense faltar la memòria de Publius Ovidius Nasonis).
Què ja ho heu  esbrinat???? sempre podeu fer comentaris!!!!!

Ja per acabar, i per no deixar de banda als grecs, sempre penseu que el que és important no és arribar a Ítaca, sinó el camí que us hi porta;  Desitjo que sigui un periple llarg i que els vents us siguin sempre favorables, i que si per un cas  el viatge es torna una "Odissea", tingueu el coratge d'enfrontar-vos als problemes, sabent que en una cova hi ha una " venefica" que us pot escoltar.

dimecres, 18 de maig de 2016

Olimpíada Clàssica UAB 2016

Com ja sabeu, cada any es realitza el Concurs de la Olimpíada Clàssica a la UAB. Aquest any hem estat nosaltres, Mario i Khadija, els concursants escollits per anar-hi. Tot això ho hem fet amb la finalitat de posar-nos a prova i a la vegada per poder riure una estona.

El concurs constava de dues proves, una de llatí, on el text era més o menys entenedor i una de grec, on el text del nostre gran amic Sòcrates va portar-nos mals moments a l’hora d’analitzar i traduir. Apareixien estructures com oracions condicionals, comparatius i d’altres molt més complexes que quan les muses cleptòmanes van veure que la finestra estava oberta no van dubtar gaire en entrar i robar-nos els pocs coneixements que teníem de grec.

Encara que vam estar més d’una hora rumiant i mirant les musaranyes perquè no teníem ni idea del text, vam riure molt i vam passar una tarda excel·lent, a més a més la Laura va portar lacasitos i això encara ens va alegrar més el dia. 


Prova de grec
Prova de llatí                



           


                                                                                               


Recollint el diploma, amb " la nostra  patidora" , la Miryam.
                                                                                                                                                                                                                                       Mario i Khadija

dimecres, 6 d’abril de 2016

GUERRES MÈDIQUES I DEL PELOPONNÈS

ΧΑΙΡΕ ΜΑΘΗΤΑῚ,
Tot i que les meves explicacions de les guerres són "impressionants", potser si les acompanyen imatges dels llocs on van succeir, us en fareu més la idea, per allò que es diu, que una imatge val més que mil paraules!!!!
Espero que en gaudiu i que us transporteu en el temps,
 vivint-les de primera mà, 
això sí, sense rebre cap ferida!


 

dijous, 10 de març de 2016

LA MALEDICCIÓ D'ONDINA

És una antiga llegenda de la mitologia germànic i-escandinava.
Ondina era una nimfa d'aigua. Com totes les nimfes, Ondina era bella i immortal, però amb l'única amenaça d'enamorar-se d'un mortal (un ésser humà) i si això passava havia de renunciar a la seva bellesa i immortalitat.
Ondina no va poder anar en contra del seu destí i es va enamorar de Sir Lawrence, un audaç cavaller amb el qual finalment va contraure matrimoni. Durant la cerimònia, Sir Lawrence va pronunciar els seus vots i va dir: 
" Que cada alè que doni mentre estigui despert, sigui el meu compromís d'amor i fidelitat cap a tu". 

Ondina va tenir un fill i a partir d'aquell moment va començar a envellir i per tant Sir Lawrence també va començar a perdre l'interès per ella.
Un dia, mentre passejava prop dels estables, va escoltar els roncs del seu marit. Es va apropar i el va veure que aquest dormia en els braços d'una altra dona. Ondina, desesperada, va despertar al seu marit i va dir-li: "Em vas jurar fidelitat per cada alè que donessis mentre estiguessis despert i vaig acceptar la teva promesa. Així sigui. Mentre estiguis despert, podràs respirar, però si alguna vegada et quedes adormit, et quedaràs sense alè i moriràs!". Sir Lawrence va ser  condemnat doncs a mantenir-se despert per sempre.

Aquest mite explica  una malaltia en la que dormir pot significar la mort per asfíxia.

dimecres, 24 de febrer de 2016

Talia, musa de la comèdia

 Talia (Θάλεια, del verb θάλλεω = florir), és qui inspira la comèdia, per aquest motiu és representada amb una mascara a la mà, símbol del teatre. A més va ser considerada la inspiradora de la poesia pastoral.

Com divinitat rural, va ser representada com una noia jove i alegre, amb la mirada burlesca, porta una corona d'heura que representa la seva inmortalitat a més de connectar-la amb la natura. També porta un bastó de pastor i vestex amb sandàlies  per la seva part rural.



















Talia era filla de Zeus i Mnemosine, i amb Apol·lo va ser mare dels Coribants. Talia també atorgava els dons de la fertilitat i la abundància, i presidia els banquets i altres festes.

dimecres, 27 de gener de 2016

CLIO I EUTERPE

Bé, ara que ja s'acosta el concurs Odissea, potser que acabem  d'explicar totes les Muses, i que , malgrat algun cop els μαθηταὶ  diguin que sou cleptòmanes, ara que us han fet un homenatge, els inspireu! Gran paraula aquesta!!!!
Clio, κλειώ,"la que celebra"  és la musa de la història que canta les gestes heroiques del passat, és per això,que  se la representa en una mà amb un llibre de Tucídides, i també amb un globus terraqui i algun símbol del temps, com una clepsidra, ja que la història compren qualsevol època i lloc. I en l'altra mà, una trompeta per celebrar les seves victòries. Per la mateixa raó porta una corona de llorer. Es creu que va ser la inventora de la guitarra i mare de Jacint i Himeneu.
Crec que aquesta Musa us pot ajudar molt tenint en compte el tema d'enguany: 
La guerra en el món clàssic, ella  canta les  guerres i  victòries de ciutats i capdills!!!!

MIGNARD, Pierre, Clio , 1689


Ara és el moment de parlar d'Euterpe, Εὐτέρπη,"la que delecta", εὐ :bé τέρπω: plaure.
És, per tant, la Musa de la música. Se la representa tocant un aulos, una flauta de doble canya. Es diu que va tenir relacions amb el déu -riu Estrimó, del qual va néixer Rhesus de Tràcia,  heroi que morí a Troia a mans de Diòmedes.
Espero que els grups Quod vos placet; Filemó, Baucis i L'oca i Les Troianes de l'INS Antoni Cumella i La Tríade capitolina del Bisbe de l' INS Bisbe Sivilla que participen al concurs segueixin a aquesta musa amb l'expressió castellana: "Sonar la flauta".

Escultura a St George's gardens, Bloomsbury, Londres