RUBENS, Peter Paul: Prometeo,1618. Museu d'art de Filadelfia |
COSSIERS, J : Prometheus c. 1637 |
Quan Ío, filla d’Oceà arriba, empatitza amb Prometeu, i aquest li confessa que s’estimaria més morir a suportar el càstig que li ha tocat viure fins que Zeus caigui. Llavors explica que un descendent d’ella el farà lliure i l’ adverteix sobre els perills que viurà fins a arribar al riu Nil, on quedarà prenyada de Zeus.
Tot i que a la tragèdia Èsquil no ho explica, Ío tindrà una relació amb Zeus, però perquè la seva esposa Hera no sospiti res , la converteix en una vedella jove que li regalarà. Ío , vigilada per Argos, un monstre de 50 caps i 100 ulls que s’alternen per dormir, és rescatada per Hermes, i fuig cap Egipte, on recobrarà la seva forma femenina després de demanar perdó a Hera i prometre que mai tornarà a Grècia . Ella serà la deessa Isis.
Després de fer aquest apunt, a la tragèdia Ío, indignada, marxa i les Oceànides queden preocupades pel que ha confessat Prometeu , però ell les tranquilitza dient que gràcies a un casament Zeus serà vençut.
Més tard, Zeus envia a Hermes perquè pregunti a Prometeu quin casament és el que suposadament el farà caure. Quan Prometeu no accepta a explicar-ho, ja que s’estima més ser un desgraciat que esclau de Zeus, Hermes anuncia noves desgràcies per Prometeu i seguidament marxa.
Poc després s'afegeix a la desgràcia d'estar encadenat el fet que un àguila durant el dia se li mengi el fetge, que per la nit es regenerarà. Així doncs es fan realitat aquestes afirmacions i Prometeu desapareix entre llamps i trons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada