dimecres, 31 de desembre del 2014

Pridie Kalendas Ianuarias

Salve discipuli discipulaeque! 
Χαίρετε μαθηταὶ ;

Tot just estem a les acaballes d'un any on el nostre Cataclàs ha après molt per tot allò que, vosaltres, els alumnes, li heu anat explicant sobre diferents temes relacionats amb el seu món, el món clàssic. Però com a bon clàssic, pel Cataclàs encara no ha acabat l'any, ja que recordeu que els antics iniciaven l'any al mes de març. 

D'aquesta manera, i perquè ja us aneu preparant, li podrem donar, com a regal de final d'any, la vostra participació al Concurs Odissea 2015, que enguany tindrà com a tema L'AMOR A GRÈCIA I ROMAEsperem que tots tingueu moltes ganes de participar-hi i d'aprendre, sigui quin sigui el resultat final, ja que com bé indica el nom del concurs, l'objectiu és el viatge, l'odissea.

Esperem retrobar-nos tots després de les vacances de Nadal, amb tota la il·lusió per seguir endavant amb el camí que ens hem proposat i fer més savi el Cataclàs.

FAUSTUM ANNUM NOVUM!
ΕΥΤΥΧΙΣΜΕΝΟ ΤΟ ΝΕΟ ΕΤΟΣ


dimarts, 16 de desembre del 2014

El Judici de Paris

Salve discipuli discipulaeque, χαίρε μαθηταὶ
Suposo que tots heu sentit parlar d'aquella poma daurada que una deessa terrible, Eris, va llençar al banquet de noces de Tetis i Peleu, provocant la discòrdia entre les més belles, no? Doncs, aquí teniu unes imatges del mite, i com no, també  dels textos  clàssics que ens en parlen.

Khadija, Laura, Mario i Marc
Maribel, Rut, Carla, Melanie

dijous, 11 de desembre del 2014

TIT LIVI, Ab Urbe Condita, I, 58 - 60

Escena de la violació de Lucrècia per part
de Sext Tarquini
 Sext Tarquini, incitat per la bellesa i la castedat de Lucrècia, torna a Col·làcia. Quan es fa de nit, entra a l'habitació de Lucrècia amb l'espasa desembainada i, tapant-li la boca perquè no cridi, l'amenaça, alhora que li confessa el seu amor i la viola. Orgullós d'haver profanat el seu honor, li diu que quan sigui morta deixarà el cos d'un esclau nu degollat al seu costat, per tal que sembli que ella ha mort per un adulteri.
Lucrècia, veient tacat el seu honor i la seva castedat, queda molt afligida després d'això, i demana a dos missatgers que portin de retorn el seu pare de Roma i el seu espòs d'Àrdea, amb dos respectius amics. Lucreci ve amb Publi Valeri, i Col·latí amb Luci Juni Brutus. Lucrècia els explica que el seu cos ha estat profanat però que la seva ànima és innocent. Els quatre homes li donen la seva paraula que venjaran aquest ultratge, però tot i així Lucrècia prefereix morir: treu un ganivet de sota el vestit i se'l clava.

Brutus veu aquesta violació com un delicte tan gran que jura que acabarà amb Luci Tarquini el Superb i amb la monarquia. Dit això, traslladen el cos de Lucrècia al fòrum, on Brutus prouncia un discurs explicant la violència i la luxúria de Sext Tarquini. En aquest discurs també recorda la mort del rei Servi Tul·li i el fet que la seva filla passés per sobre del seu cos amb un carro. Aquest discurs enerva la multitud i l'encoratja a abolir la monarquia. Així doncs, Brutus i els seus homes marxen cap al campament d'Àrdea per rebel·lar l'exèrcit contra el rei, i deixa el comandament de Roma a Lucreci.

El rei rep les notícies de tot això i, espantat, es dirigeix cap a Roma per reprimir la sublevació. Brutus arriba a Àrdea i Tarquini a Roma. Llavors, tanquen les portes de la ciutat a Tarquini i li fan saber el seu exili i el dels seus familiars. Aquests es traslladen a Cere, mentre que Sext Tarquini marxa cap a Gàbios: es tracta de la fi de la monarquia romana.

Luci Tarquini va regnar 25 dels 244 anys que va durar la monarquia romana (desde la seva fundació fins alhesores, el 509 aC). A partir de llavors, i seguint el projecte de Servi Tul·li, foren nomenats dos cònsols: Luci Juni Brutus i Luci Tarquini Col·latí.

diumenge, 7 de desembre del 2014

Tit Livi, Ab urbe Condita, I, 55-57

Un cop sotmesa Gàbios, Tarquini Superb fa les paus amb els eqües i renova el tractat amb els etruscs. 

Consagració del Temple de Júpiter al Capitoli
Llavors decideix deixar el temple de Júpiter com a record del seu regnat. En el punt en què comencen les obres, els déus manifesten el seu poder revelant que l’imperi seria immens, mitjançant les aus sagrades, el fet de no moure el Tèrminus explicava que el territori consagrat a ell seria estable. Després d’aquest auguri, va haver-hi un prodigi que també anunciava la magnitud de l’imperi, deien que a l'obrir els fonaments del temple, havia aparegut un cap humà amb el rostre intacte, presagi de que la ciutat seria la capital del estat.Durant l'obra es troben amb moltes despeses, i el botí de Pomècia és insuficient, tant que només serveix per cobrir les obres dels fonaments. Tarquini seguia en la tasca d’acabar el temple, emprant diners del Estat i la plebs com mà d’obra.

Aleshores decideix enviar colons a Sígnia i a Circeios per ampliar els límits de l’imperi. Mentrestant, hi ha un prodigi horrible: surt una serp d’una columna de fusta que provoca l’espant a palau i l’angoixa del rei, i fruit d’això vol anar a Delfos a consultar l'oracle. Marxen els seus fills Tit i Arrunt, i s’afegeix el cosí Luci Juni Brutus, aquest portat a Delfos més com a riota que com a company. Un cop a Delfos van preguntar a qui d’ells aniria a parar el regne romà. De dins surt una veu que diu: "el primer que besi a la mare". Entre ells acorden no dir als germans el que han escoltat i Brutus, dissimulant, besa la terra, ja que es la mare comuna entre els mortals. Tornen a Roma, on es preparava la guerra contra els Rútuls.

El motiu de la guerra va ser que els rútuls ocupaven Àrdea, una nació rica, els botins de la qual Tarquini creia que els ajudaria a pagar els deutes i a apalacar els ànims dels ciutadans, hostils al seu regnat per les seves demostracions de supèrbia i haver-los tingut tant de temps fent treballs per ell.

Després del primer intent d’assalt d'Àrdea, sense èxit, la guerra s'allarga, i els joves de la casa reial ocupen el seu temps lliure en banquets. Un dia d'aquests, a casa de Sext Tarquini, on també hi sopava Tarquini Col·latí, parlen de les seves respectives esposes i les elogien, i finalment Col·latí diu que no calen tantes paraules, i que el millor seria demostrar-ho en fets, i que Lucrècia, la seva esposa, segur que sobresortirà entre la resta. Aleshores, agafen els cavalls i van en persona a veure les seves esposes. A les nores del rei les troben passant el temps en un banquet i en jocs amb gent de la seva edat; a Lucrècia, en canvi, la troben asseguda al mig de la casa, dedicada al treball de la llana. Així doncs,  Lucrècia va destacar entre la resta i va guanyar en lloances. Després tots van ser acollits i convidats amb amabilitat per l'espòs guanyador. I fou aleshores, en aquest moment, que Sext Tarquini va concebre la passió malsana de seduir Lucrècia per la força, per la seva bellesa i castedat provada.

divendres, 5 de desembre del 2014

Aenigma sextum


Salve!

Els proposo el següent enigma als alumnes de 1r de batxillerat de l'Institut Antoni Cumella de Granollers:



Les preguntes són les següents:

1) Quin mite representa?

2) Quins personatges hi surten?

dijous, 4 de desembre del 2014

TIT LIVI, Ab Urbe Condita, l, 52-54

Després d'ofegar Turn al riu Ferentina, Tarquini va convocar els llatins a una assemblea per felicitar-los pel càstig inflingit a Turn, ja que aquest s'havia intentat rebel·lar amb un assassinat. Després els va dir que haurien de renovar el tractat fet durant el regnat de Tul·lus. En aquest nou tractat la part romana predominava i es va convocar un dia a tots els joves llatins armats al bosc de Ferentina. Finalment hi van assistir joves de tots els pobles, Tarquini va barrejar els maniples llatins i els romans i en va fer un de cada parell, i després dos de cada un. 

Tarquini fou un rei injust en època de pau, però va ser un bon cabdill militar. Ell va ser el primer en donar guerra als volscos, guerra que va durar mes de dos-cents anys després de la seva mort. Va prendre a la força Suessa Pomècia i amb els diners del botí va fer mes gran el temple de Júpiter, de manera que fos digne del rei dels déus i dels homes i de l'imperi romà. 

Després, va sorgir una guerra més llarga del que ell s'esperava, en la qual va atacar Gàbios, i en no poder prendre la ciutat assetjant-la, finalment la va atacar amb engany i frau. Així, va fer veure que s'anava de la guerra i el seu fill Sext, seguint un pla preestablert, va fugir de Roma cap a Gàbios, lamentant-se que ja no podia suportar més la crueltat del seu pare cap a ell, i que si no l'acollien, ell recorreria tot el Laci cercant un territori on el volguessin protegir. Un cop acollit pels habitants de Gàbios, va ser admès a les assemblees públiques, i poc a poc va anar incitant als ciutadans de Gàbios a la rebel·lió. Finalment l'anomenaren cabdill de la guerra i, sense que la població se n'assabentés, es feien combats entre Roma i Gàbios, on generalment guanyaven els de Gàbios. Amb les seves actuacions, Sext va arribar a guanyar-se tant d'afecte que el seu pare Tarquini no tenia més poder a Roma que el seu fill a Gàbios. 

Aleshores, Sext va enviar un missatger a Roma per preguntar-li al seu pare què volia que fes. Tarquini no va donar cap missatge amb paraules al missatger sinó que, segons es diu, mentre el rei anava passajant-se pel jardí en silenci i amb el bastó que duia anava tallant les cabotes més altes dels cascalls. El missatger, en no obtenir resposta i cansat d'esperar, se'n tornà a Gàbios creient que no havia pogut acomplir la missió encomanada. Quan Sext va adonar-se del que volia el seu pare o, més ben dit, del que li havia manat amb aquells circumloquis silenciosos davant del missatger, va anar eliminant tots els ciutadans importants, o bé acusant-los davant del poble o enfrontant-los amb l'odi que ells mateixos havien suscitat. Molts van ser executats públicament, altres van fugir i uns altres es van exiliar, i els seus béns van ser repartits. Així, els avantatges particulars van fer perdre la sensibilitat davant de les desgràcies públiques, de manera que finalment la ciutat de Gàbios, desorientada i sense recolzament, es va lliurar al rei de Roma sense necessitat de cap mena de lluita.