dilluns, 16 de gener del 2012

Suïcidi de Dido

Dido diu a Barce (antiga dida de Siqueu), que vagi a buscar la seva germana Ana per tal que aquesta portés les víctimes i la resta d'ofrenes per al sacrifici en honor a Júpiter, déu de l'Estix, que Dido havia preparat. Dido airada pel projecte que pensava portar a terme, agafa l'espasa d'Eneas que havia estat un obsequi i mentre s'estira al llit demana als familiars que acceptessin la seva vida i li treiessin totes les preocupacions, ja que ja havia venjat al seu espòs del seu germà... Desprès de dir aquestes coses va donar un petò al llit i va pregar que la seva mort perseguís per sempre al malvat Dardani, Enees.

Les serventes van veure confusament com Dido s'ajupia sota el ferro i com la seva sang queia. Els laments de Dido es van sentir per tota Cartago i a l'assabentar-se la seva germana, va córrer on es trobava i li digué que la ha traït ja que quan preparava la pira, no sabia que era perquè ella s'hi volgués sacrificar. Tots els intents de l'Ana per salvar a Dido van ser nuls. Llavors Iris per ordre de Iuno, baixa de l'Olimp i amb la dreta li talla els cabells per tal d'alliberar l'ànima del seu cos.

dissabte, 14 de gener del 2012

Mercuri ordena Eneas que abandoni Cartago. Dido descubreix les intencions d'Eneas. Cant IV, 219-392

El rei Iarbas implora a Júpiter després d'haver estat refusada, per part de Dido, la seva petició de matrimoni en favor d' Eneas, i demana el per què, ell que havia venut part de les seves terres a la reina per tal que fundés una petita ciutat i que sempre li havia fet sacrificis i honrant-lo com calia.
Júpiter, que escolta aquesta pregària, envia Mercuri a Eneas, per dir-li que ha de marxar de les terres de Líbia, i complir amb el seu destí, ja que ell serà qui governarà Itàlia, i d'ell naixerà una il·lustre estirp que sotmetrà tot el món. Eneas emmudeix davant aquestes paraules,i vol fugir i abandonar aquelles terres, però com no sap com explicar-li a Dido, a qui havia seduït, esperant el millor moment, ordena a Mnesteu, Sergest i Serest que preparin les naus, i apleguin els companys per marxar en secret.
Però Dido se n'adona, i la mateixa Fama s'encarrega de ratificar-ho. Aleshores s'enfronta amb Eneas, acusant-lo de traïdor i de voler-la abandonar a la seva sort,ja que s'ha enemistat amb els pobles de Líbia per culpa seva, i ha destruït el seu bon nom. Tanmateix, li demana que per l'amor de la seva unió s'ho repensi.
Eneas, però, seguint les ordres de Júpiter, intenta amagar-li el dolor que sent, i la vol calmar agraint-li tot el que ella li ha donat i que recordarà mentre visqui, però que mai li havia promès matrimoni, i que marxa a despit del que ell desitja, sinó que ho fa pel destí al qual està lligat, per a ell, per Ascani, a qui li està reservat el regne d'Hesperia, Itàlia.
Dido irritada el deixa marxar, tot i que li recrimina que les seves paraules siguin falses, i demana que si les divinitats pietoses tenen algun poder, el castiguin, i hagi d'invocar el seu nom. A més, el maleeix, inclús després d'estar morta, ja que la seva ànima el perseguirà a fi de que pagui el seu crim.
Acaba el fragment quan les esclaves se l'enduen a les seves habitacions, i Eneas resta commogut i temerós per les seves paraules, i amb el cor trencat.

L'ENEIDA EN L'ART

Aquí teniu una mostra de pintures que representen escenes dels fragments de l'Eneida que heu llegit.