dimecres, 30 d’abril del 2014

Miles Gloriosus

    Vam anar a veure la representació teatral de l'obra de Plaute, Miles Gloriosus , “El soldat Fanfarró” feta pel grup In albis de l'IES Fuente Nueva  de Morón de la Frontera i de la qual ja havíem fet la lectura prèviament. Aquesta representació  entre d'altres, es fa gràcies a la Societat Catalana de Teatre Grecollatí, una societat que té com a objectiu programar i reproduir representacions teatrals, així com realitzar activitats per tal de conèixer, promoure i difondre el teatre grecollatí juntament amb la cultura clàssica.
    Va ser una gran experiencia la visita a Tarraco, on a més de poder gaudir d'algunes restes del món antic, també vam disfrutar d'aquesta representació del Soldat Fanfarró. Cal dir que els personatges tenien accent andalús i això donava un toc d’humor a l’obra, a més, tant al principi com al final, es va muntar un festival on tothom que volgués, podia baixar a ballar amb els protagonistes de l’obra.


    Pel que fa a l'escenari, aquest estava ben muntat. Hi havia com una mena de frons scenae molt simple, però alhora molt útil. A l’hora de llegir el llibre van haver-hi coses que van quedar a l'aire, però al veure l’obra tot es va aclarir.. En molts moments hi va haver musicals que feien animar al públic i que estigués pendent de l’obra.
    Pel que fa  a la nostra reacció, va ser molt positiva. No vam parar de riure i ens encantava mirar enrere per veure la cara de la nostra professora, que  estava molt alegre. L'obra, en definitiva, va ser molt fidel al text original, però van aplicar connotacions humorístiques molt arrelades a l'actualitat. Aquesta conjunció va establir un equilibri digne d'aplaudiment.
    Abans de què comencés l'obra, els organitzadors van alliberar una “mona” molt humana  per la càvea. Tota la gent patia perquè temien que vingués la mona i s'assegués a la  seva falda. Cal dir que era una miqueta fanfarrona, però molt amigable. 
    Finalment, dir que recomanem que es segueixi fent aquesta sortida, ja que desitgem que  els cursos vinents puguin gaudir de l'obra tal com ho hem fet nosaltres.  
    - Perseo & Lux Lunae 

divendres, 11 d’abril del 2014

TARRAGONA 2014

SALVE COMITES, DISCIPULI , DISCIPULAE  ET MAGISTRAE ,

Ahir, III ante idus aprilis , va ser un dia que crec que tots recordarem, ja sigui pel sol que va lluir, "la caminadeta", la recerca dels signes ibers, veure unes pedres que d'alguna manera  ens imaginem diferents, però que mai ens deixen indiferents, i que fins i tot, ens sorprèn veure que s'alcen dempeus després de tants  segles, explicant-nos  la seva història, la d'una ciutat anomenada Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco.

Nympha, Atena, Felix, Terpsícore i Capità Nemo 
Tot s'ha de dir, però, que les pedres no varen parlar,  sinó que uns quants alumnes de 2on de batxillerat de l' IES Antoni Cumella ens van fer de Cicerone, i crec que els aplaudiments que van rebre , varen ser molt merescuts, tant per les seves explicacions, com per la il·lusió que hi van posar. 
I és que ahir, a més, tenien com espectadors no només als alumnes de 1r de batxillerat i de 4rt del mateix institut, sinó també als alumnes de batxillerat  de l' IES Bisbe Sivilla, als qui per fi vam poder posar cara als noms tan bonics que s'han posat al blog i que van compartir amb nosaltres unes quantes lliçons de litomància.


I encara que sembli mentida que jo pugui dir tal "cosa", el millor de tot va ser que  tots vareu ser educats, respectuosos ( almenys  mentre jo hi era), i puntualíssims, no com jo!!! 

I si això fos poc, per la tarda varem gaudir d'una obra de teatre que ens va fer riure, i que malgrat quan la llegíem podia semblar avorrida, ens va ambientar com si estiguessim en temps de Plaute.
Crec que si hagués de posar una nota  a la sortida seria un 10!! I això m' anima per preparar-ne altres.
Valete et plurimas gratias omnibus ago






POLIBI

Com a membre de la classe governant, Polibi va tenir l'oportunitat de conèixer de primera mà els assumptes polítics i militars de la seva època. La seva carrera política va estar dedicada durant molt de temps a conservar la independència de la Lliga Aquea.


Com a principal representant de la política de neutralitat en la guerra entre Roma i Perseu de Macedònia, va atreure cap a ell les sospites dels romans, sent un dels mil nobles deportats al 166 aC a Roma com ostatge,  i allà  va haver de quedar-s'hi detingut durant set anys.


Va aconseguir que l'alliberessin gràcies a l'intercessió d'Escipió al 150 aC, però quan va tenir el permís per marxar, va anar amb el seu amic Escipió  a Àfrica  amb el qual va poder presenciar la tercera Guerra Púnica , i per tant, la va poder descriure a la seva crònica històrica. 


Quan va estar a la Península Ibèrica va aprofitar per estudiar la geografia, els pobles i els costums d'Hispania. Després de la destrucció de Corint al 146 a.C, i gràcies a la seva popularitat a Roma , se li va demanar establir les bases de la futura província d'Acaia .

Polibi va tornar a Grècia i va utilitzar les seves connexions amb els romans per impulsar -hi una millora de les condicions de vida.

A l'organitzar una nova forma de govern  per a les ciutats gregues, va aconseguir el més gran dels reconeixements.

Finalment va tornar a Roma i empès per tot el que havia fet durant aquells anys, va començar la seva obra escrita, formada per 40 llibres que s'inicia al 220 a C i acaba amb la destrucció de Corint. Per tal d'aconseguir més coneixements sobre llocs històrics va fer, ocasionalment, llargs viatges pels països mediterranis. 

Amb la mort d' Escipió, va tornar a Grècia on va morir a l'edat de 82 anys al caure del seu cavall. 

dimarts, 8 d’abril del 2014

ESTRABÓ

Va ser un geògraf grec molt important que va viure entre el 63 a.C. i el 21 a.C.
Amb la seva extensa obra Geografia cobreix tot el món conegut pels grecs i romans. 
És una gran font per l'historiador,ja que  no es conforma amb la descripció dels llocs, països, etc., sinó que fa una descripció subjectiva del que troba. Descriu les gents, institucions, anècdotes, etc.
Aquí podem veure un curt fragment de com descriu  Ibèria, concretament la gent que viu a la muntanya, a la que considera incapaç de portar una vida civilitzada (vida que duien els grecs):

"Totes les tribus de muntanya viuen de manera senzilla, beuen aigua i dormen al terra nu. Els homes porten el cabell llarg, com les dones, durant la lluita se'l lliguen. Mengen preferentment carn de cabra; al seu Déu de la guerra li sacrifiquen un boc.



divendres, 4 d’abril del 2014

PLINI, EL VELL

Plini el vell  va néixer l'any 23 a Como (Itàlia). Va arribar a ser comandant de cavalleria i va cursar estudis de jurisprudència a Roma encara que es va dedicar a l'estudi acadèmic i l'escriptura.  Sota l'emperador Neró va arribar a la província Tarraconensis com a procurador , i va tornar després sota el mandat de Vespasià a la Baetica  també com a qüestor. Aquesta estada  li va servir per recollir materials per al seu llibre Naturalis Historiae . L'any 79 mentre comandava  l'esquadra a Misenum, va veure l'erupció del Vesuvi  i es va traslladar  fins Stabiae (població entre Herculà i Pompeia ) per salvar la població. Tanmateix , ansiós per estudiar de prop el fenomen, va perdre la vida a causa dels vapors de l'erupció.


Encara que és autor de nombroses obres històriques i científiques, De Iaculatione Equestri,  un estudi de les guerres dels romans contra Germania i el tractat Studiosus, adreçada al seu nebot,  Plini el jove, l'única obra que s'ha conservat és La Història Natural  formada per 37 volums, fruit de la informació recollida de més de 2.000 llibres, on hi recopila importants coneixements científics de l'antiguitat que abasten la botànica, la zoologia, la mineralogia, la medicina i l'etnografia.

Aquí us deixo  algunes cites famoses de Plini el vell:

Magister alius casus., és a dir, la dissort és un altre mestre.
Malum alienum cave gaudium facias tuum:  No hi ha mal que no  porti algun bé.