diumenge, 30 de novembre del 2014

TIT LIVI, Ab Urbe Condita I, 49-51

Aleshores va començar a regnar Luci Tarquini, que rebia el sobrenom de Superb perquè va prohibir que el seu sogre fos enterrat dient que Ròmul  també havia quedat insepult, a més, va matar els senadors principals. Tarquini era conscient  que s’havia apoderat del regne de mala manera i podia ser pres, així que és va envoltar-se d’homes armats.
No confiava gens en els seus ciutadans així que va defensar el seu regnat mitjançant la por. Per això va introduir, tot sol, la instrucció de processos de pena capital, i així poder matar, enviar l’exili o embargar bens, i d’aquesta manera, va reduir el nombre de senadors i no va escollir-ne cap nou perquè en ser menys, no hi hagués cap tipus d'oposició, ja que va ser el primer rei que va trencar el costum de consultar les seves decisions amb el senat; va administrar l’estat amb decisions personals; sol va fer i desfer la guerra, la pau, els tractats i les aliances, amb qui va voler, sense l’autorització  ni del poble ni el senat.
Mirava d’atraure l’amistat dels pobles llatins per sentir-se més protegit i així tenir ajuda de l’exterior.  Signava  pactes d’hospitalitat, i fins i tot, aliances familiars. Va donar en matrimoni la seva filla a Octavi Mamili Tusculà.

                 
Teatre romà de Tusculum















L’autoritat de Tarquini entre cabdills llatins era considerable quan els va convocar a una reunió al bosc de la dea Ferentina, dient-los que hi havia coses d’interès comú que volia tractar amb ells. Mentre l'esperaven, es van debatre coses de tota mena. Turn Herdoni d’Arícia es va indignar per l'absència de Tarquini, i deia que no l’estranyava que li diguessin Superb, després de fer-los venir lluny de casa seva,  a no ser que volgués posar a prova la seva paciència per tenir-los sotmesos si acceptaven el jou.  A més, si els seus ciutadans  estaven farts d'ell, perquè erenassassinats, desterrats... com no havien de patir la mateixa sort ells?
Turn exposava aquests raonaments quan va arribar Tarquini. Ell, disculpant-se per la seva tardança, va explicar que havia estat elegir àrbitre entre un pare i un fill i que s’havia endarrerit a l'intentar-los reconciliar. Turn li va dir que podia haver arreglat aquest assumpte en poques paraules: si el fill no obeïa al pare, havia de ser castigat.
Aleshores va marxar  de l'assemblea. Tarquini ofès va maquinar de seguida la mort de Turn, per infondre entre els llatins el mateix terror dels seus ciutadans. Com que no tenia autoritat per matar-lo públicament va pensar una falsa acusació.
Va subornar un esclau de Turn amb l’objectiu de portar a la seva tenda una gran quantitat d’espases, tot això en una sola nit.  LLavors Tarquini va convocar als cabdills llatins i els hi va dir que el seu retard  el dia anterior havia estat  un senyal diví i al seva salvació, ja que Turn preparava la seva mort i la dels cabdills dels altres pobles per tenir ell tot el poder. Que tenia la intenció d’atacar-los el dia abans de l'assemblea però no va poder perquè faltava qui l'havia convocat. Perquè s'ho creiessin Taruini els va acompanyar a  la tenda de Turn. Quan van arribar els guardians van envoltar Turn i aquest es va despertar. Els esclaus per afecte al seu amo  el van defensar. Però en trobar les  espases amagades per tot arreu, van encadenar  Turn i de seguida es va convocar una assemblea dels llatins.
Es va produir una situació tan violenta que li van imposar un tipus de suplici inusual: el van precipitar a les fonts del riu de la Ferentina i li van tirar a sobra un trenat de bardisses i pedres amuntegades fins que es va ofegar.

dimecres, 26 de novembre del 2014

Tit Livi, Ab Urbe Condita, I, 46 - 48

Servi Tul·li encara poseïa tot el regne, però sabia que Tarquini anava comentant aquí i allà que el rei ho era sense consentiment del poble. Per guanyar més popularitat, Servi va anar repartint a cada home territoris capturats als enemics, i va sotmetre a consulta popular si el volien i el designaven com a rei, cosa que va aconseguir amb una majoria mai vista abans. Llavors Tarquini es va adonar que el que havia fet Servi estava en contra de la voluntat dels senadors.

Luci Tarquini tenia un germà que es deia Arrunt Tarquini, que tenia un caràcter tranquil, tot el contrari a ell. Les dues filles del rei van estar casades amb els dos germans.
La filla més tranquil·la es va casar amb Luci, mentre que la filla més agosarada es va casar-se amb Arrunt. D'aquesta manera, els dos membres de la parella eren oposats l'un amb l'altre.
La filla Túl·lia, que era inquieta i ambiciosa, va voler decidir per iniciativa seva veure's d'amagades amb Tarquini, el germà del seu marit, que tenia un caràcter molt semblant al d'ella. Finalment, després d'eliminar les seves respectives parelles, Tarquini i Túl·lia es van poder casar.
Luci Tarquini, recollint també les ambicions de la seva dona, volia seguir lluitant per poder arribar al poder, de manera que, pressionant els senadors, va aconseguir reunir al fòrum diversos homes armats, convocant-los com si el regnat de Servi ja s'hagués acabat i aquest hagués estat eliminat. 

Luci es va asseure al tron del rei i va començar a insultar Servi al·ludint, entre moltes altres coses, als seus orígens i a l'odi que Servi tenia per la noblesa a la qual ell no pertanyia, ja que afavoria els homes de classe baixa i els donava riqueses i terres quan volia després d'haver-les pres als patricis.

Estant en plena invectiva contra el rei, va aparèixer Servi, alertat per un missatger,  i van començar a cridar i a discutir-se. Aleshores Tarquini agafà Servi per la cintura, el va treure del senat i el va tirar escales avall. Seguidament tornà a entrar a la cúria per mantenir reunit el Senat. La guàrdia i el sèquit de Servi fugen, i el rei, moribund i dessagnant-se, escapa cap a casa seva, però els emissaris de Tarquini l'atrapen abans que hi pugui arribar i
el maten.
Túl·lia, que se suposa que fou la instigadora de la mort de Servi, es trasllada al fòrum en carro, fa sortir el seu marit de la cúria i és la primera en proclamar-lo rei. Quan torna cap a casa, en trobar-se pel camí el cadàver de Servi Tul·li, Túl·lia, fora de si i presa per les fúries venjadores dels múltiples crims comesos, va fer passar el carro per damunt del cadàver del seu pare i s'emportà una part de la sang del parricidi.

D'aquesta manera, amb Servi Tul·li, que va regnar durant quaranta-quatre anys, va desaparèixer la monarquia justa i legítima, i Tarquini va esdevenir el nou rei.

diumenge, 23 de novembre del 2014

TIT LIVI, Ab Urbe Condita, Ι 43-45

Un cop es va establir el cens, es formà l'exèrcit d'infanteria. Els ciutadans van quedar distribuits en cinc classes, segons els cens d'asos de bronze que tenien. Alhora, aquestes cinc classes estaven dividides en centúries. Les armes que havien de portar variaven poc entre les tres primeres classes, però molt en la quarta (on només podien portar una llança i una javelina) i en la cinquena (que portaven fones i pedres per a llançar). La població amb un cens menor que els ciutadans de la cinquena classe estava exempta del servei militar. Després, Servi Tul·li allistà dotze centúries de cavalleria i sis centúries més de cavallers. A cada una se li  van destinar deu mil asos de bronze per la compra de cavalls, i s'imposà un tribut a les vídues per alimentar aquests cavalls.

Posteriorment, assignà els drets polítics. Tul·li no  va concedir el sufragi individual sense distincions, com havien fets els altres reis, sinó que estableix gradacions: primer es convocaven els cavallers, després, a la primera classe de l'exèrcit d'infanteria i, si encara no s'havia arribat a un acord, es convocava a la segona classe, però gairebé mai no va haver de baixar fins a les classes inferiors. D'aquesta manera, no semblava que ningú estava exclós del dret a vot, encara que tota la força estava en mans dels ciutadans principals.


Quan va acabar el cens, va cridar a la cavalleria i a l' infanteria al camp de Mart. Allà els va purificar mitjançant el sacrifici d'una truja, d'una ovella i d'un brau (sacrificis suovetaurilis). A aquesta cerimònia la van anomenar <<lustre>> de tancament, ja que es feia quan acabava el cens.





Per aquest lustre es van censar més de vuitanta mil ciutadans. A causa  de la gran multitud de gent, Tul·li va afegir els turons Quirinal i Viminal i va ocupar les Esquílies, per tal d'ampliar la ciutat. Ell mateix envoltant la ciutat amb un terraplé, un fossat i una muralla, va fer avançar el pomerium. Aquest espai diví on no es podia ni conrear ni habitar s'havíeu de desplaçar en la mateixa mesura que les muralles avançaven cada cop que s'ampliava la ciutat.


Un cop fets tots aquests canvis, Tul·li va intentar eixamplar el seu domini de la política, donant més glòria a la ciutat i demostrant que no només podia adquirir poder amb les armes. Sabent que el temple de Diana a Efes va ser construït per totes les ciutats d' Àsia, Tul·li aconsegueix que els pobles llatins i el poble romà facin a Roma un santuari dedicat a Diana, de manera que Roma sigui reconeguda con la capital de l'estat. Amb això, els sabins van trobar la possibilitat de recuperar el poder perdut amb les armes.

Diuen que a casa d'un sabí va néixer una vedella de grandària i d'aspecte admirables. Els endevins van profetitzar que el poder seria de la nació que sacrifiqués la vedella a Diana. El sabí va portar la vedella a Roma amb la intenció de matar-la i la va col·locar davant l'altar de Diana. El sacerdot romà, admirat per l'animal i recordant la profecia, va dir al sabí que s'havia de purificar a l'aigua del riu abans de fer el sacrifici. El sabí, per seguir la profecia, va baixar cap al riu Tíber, mentre que el romà sacrificava la vedella a Diana.

dijous, 20 de novembre del 2014

TIT LIVI, Ab urbe condita, I, 40-42

Estant Tarquini en el seu trenta-vuitè any de regnat, Servi Tu·li ja era tingut en gran consideració no només per ell, sinó també pel senat i pel poble. Els dos fills d'Anc Marci, que havien estat desposseïts del tron, se sentien humiliats i consideraven indigne que el rei de Roma fos un foraster, i també creien que era una deshonra col·lectiva pel poble romà que el poder passés a Servi Tul·li, tenint aquest uns orígens que ells no consideraven adients per a un rei. Aleshores, decideixen impedir que la humiliació creixi encara més. Primer pensen en matar Servi Tul·li, però després s'adonen que això no els servirà de res, perquè el rei seguirà viu, prendrà mesures contra ells i tampoc el poder retornarà a les seves mans. Així doncs, decideixen atemptar contra la vida de Tarquini. 

El crim el porten a terme dos pastors que simulen una gran discussió, amb molts crits i sorolls, a dins del palau,de tal manera que arriben davant la presència del rei Tarquini, que alertat pels crits i el terrabastall, intenta posar pau entre els dos homes. Aquests continuen simulant la baralla, tal i com tenien convingut, i mentre Tarquini dedica la seva atenció a les queixes d'un dels dos homes, l'altre clava una destral al cap del rei, i tot seguit els assassins fugen, però de seguida són detinguts. 

Entre tota la confusió, i amb el rei Tarquini moribund, la seva esposa, Tanaquil, pren les regnes de la situació i disposa tota una sèrie de mesures: tancar el palau, fer fora els testimonis i ordena portar tot allò necessari per curar la ferida del rei, com si aquesta es pogués curar. A més, fa venir Servi Tul·li, li ofereix el tron i li demana que no deixi impune el crim. Després, es dirigeix al poble i el tranquil·litza, dient-los que el rei només està atordit pel cop, que ja està conscient i que es curarà, però que mentre estigui convalescent hauran d'obeir a Servi Tul·li, que serà qui el substituirà i farà les funcions de rei. D'aquesta manera, simulant ser el substitut del rei només per uns dies, Servi Tul·li consolida el seu poder. Finalment, la veritat surt a la llum, però Servi Tul·li és rei amb el consentiment del Senat tot i no haver estat escollit pel poble. Els fills d'Anc Marci, quan van saber que els seus còmplices havien estat apressats, que el rei era viu i que era tan gran el poder de Servi Tul·li, van exiliar-se.

Servi Tul·li va consolidar el seu poder amb mesures de caràcter públic i privat. Va casar les seves filles amb els fills de Tarquini, va reprendre la guerra contra Veies i altres ciutats etrusques i, després de derrotar un enorme exèrcit enemic, va retornar a Roma com a rei indiscutible. Aleshores va establir el cens, i va dividir tots els ciutadans en classes, segons les seves riqueses, i a partir d' aleshores les càrregues militars i civils es van repartir segons la capacitat econòmica dels ciutadans.

dimecres, 19 de novembre del 2014

AENIGMA QUINTUM

Els alumnes de l'Institut Antoni Cumella us proposem el següent enigma:


1) Qui és?
2) Expliqueu el seu mite 

diumenge, 16 de novembre del 2014

TIT LIVI, Ab Urbe Condita, Ι 37-39

Roma torna a la batalla contra els sabins. Els romans, a més d'augmentar el seu exèrcit, tenien preparada una trampa: consistia en encendre uns troncs que estaven a la vora de la riba de l'Aniè, i que el vent s'ocupés de guiar aquells troncs cap a les línies enemigues. Això va provocar que els troncs bloquegessin les sortides  per les quals els Sabins van intentar fugir. A causa d'això, molts sabins van perdre la vida. Els romans, en veure els sabins ofegats, ho van considerar com una victòria, encara que alguns havien fugit cap a les muntanyes, però, els victoriosos romans els esperaven.
Tarquini va enviar els presoners i el botí a Roma.  I finalment, els sabins van demanar la Pau a Roma. Roma es quedà amb la regió de Col·làcia on va restar Egeri.

Després de la guerra contra els Sabins, Tarquini va començar a dominar el poble antic llatí. Corniculum, Ficula, Comeria, Crustumèrium, Ameriola, Mèdul·la, Nomentum eren algunes fortaleses que perteneixien al poble antic llatí. Finalment  també ve fer la pau, i des d'aleshores va dedicar-se portar a terme obres com:













Emmurallar la ciutat, 

Fer clavegueres, la cloaca màxima, que recollien l'aigua de la part més alta fins portar-la al Tíber, per els llocs més baixos de la ciutat, 

Va ocupar-se de posar els fonaments del temple de Júpiter al Capitoli.


Una nit, quan Servi Tul.li encara era nen i mentre dormia,va començar a sortir foc del seu cap. 
Tots en  veure aquell fenomen van intentar apagar el foc, però la  reina Tanaquil va ordenar  que ningú toqués el noi fins que  no es despertés per iniciativa pròpia. Quan el nen va despertar,  les flames es van apagar.
Aleshores, Tanaquil, esposa de Tarquini, li va dir al seu marit que aquell noi havia de  ser considerat com un fill més i instruït com si fos un rei, ja que era designi dels déus. Tarquini, en veure que era l'indicat per governar, va casar-lo amb  la seva filla.

Tit Livi parla aleshores de l'origen de Servi Tul·li com esclau , fill d'una esclava,  i també de  la versió que el fa fill de la reina Ocrisia, la esposa del primer Servi Tul·li, que havia sigut cabdill i mort en la ciutat conquerida de Cornículum, que estava embarassada i  que va ser alliberada de la esclavitud pel seu llinatge destacat gràcies a la reina romana. 

dijous, 13 de novembre del 2014

AENIGMA QUARTUM

Salve!

Avui els alumnes de l'Institut Antoni Cumella us proposem aquest enigma:




Les preguntes són les següents:

1) Quin mite representa?

2) Quins personatges hi trobem representats?

dimecres, 12 de novembre del 2014

TIT LIVI, Ab urbe condita, I, 34-36

Lucumó, un home molt ric i ambiciós, va anar-se'n a viure a Roma per aconseguir alts honors. Aquest home era fill del corinti Demarat i tenia dos fills, Lucumó i Arrunt. El nebot de Lucumó, que era molt pobre, tenia per nom Egeri. Tanaquil, l'esposa de Lucumó, era de bona família i l'acompanyà a Roma. Una vegada Lucumó arribà al Janícul, se li aparegué una àguila i li va treure el barret per tornar-li a posar. La seva dona li diu que això és un bon auguri. Un cop arriben a la ciutat i compren un habitatge, Lucumó pren el nom de Luci Tarquini Prisc.

Com que assumia les tasques noblement i amb destresa, el rei se'n va assabentar i al seu testament el va posar com a tutor dels seus fills. Quan els fills d'Anc Marci van arribar a la pubertat, els va allunyar un dia amb l'excusa d'una cacera i va aprofitar per fer un discurs per convèncer el poble romà que el triessin a ell com a rei, i finalment així va succeir.
 
Durant el seu regnat va ser la primera vegada que es va traçar l'espai del circ Màxim, on es feien curses de cavalls i combats de púgils d'Etrúria. El rei també va dividir l'espai a prop del fòrum perquè senadors i cavallers hi edifiquessin tribunes particulars. Es disposava a envoltar la cuitat amb una muralla quan, de sobte, els enemics van creuar l'Ani abans que l'exèrcit romà els pogués barra el pas. Tarquini va decidir afegir centúries als ramnenses, ticienses i lucers, que havia creat Ròmul. Atus Navi, un cèlebre àugur, li va dir que no es podia canviar o afegir res si els auspicis no eren favorables. El rei se'n va riure i li va dir que, si podia, endevinés el que estava pensant. L'àugur li va dir que sí i ho va demostrar, i a partir d'aleshores va augmentar tant la consideració i la importància dels àugurs que no es feia res, ni relatiu a la guerra ni a la vida civil, sense consultar els auguris.

dissabte, 8 de novembre del 2014

TIT LIVI, Ab Urbe Condita, I, 31-33

Després de la victòria sobre els sabins, quan el regnat de Tul·lus havia aconseguit molt poder i riqueses, uns missatgers van anar a informar al rei i als senadors que al mont Albà hi havien plogut pedres. Ells, que no creien que diguessin la veritat, van enviar uns homes per tal de saber si això era cert.
Quan hi van ser, van poder comprovar que el que havien dit els missatgers era cert i, a més, van poder escoltar una veu que sortia del bosc sagrat, i que els manava que fessin els sacrificis segons els rituals de la seva pàtria, els quals havien abandonat.

Els romans també van voler fer aquests sacrificis públics, que van durar nou dies, i peraixò cada vegada que plovien pedres es feien unes festes que duraven nou dies, les novendiale.
Més tard, va arribar una epidèmia, cosa que feia que no es volgués fer la guerra. No obstant, el rei no volia aturar-la perquè, segons ell, el jovent tenia el cos més sa durant la guerra que durant la pau. Va ser aleshores quan ell es va posar malalt i el seu cos anava defallint lentament, fet que li va treure les ganes de lluitar, passant així a preocupar-se més pels temes religiosos.

Temple de Júpiter Elici

El poble, trobant a faltar la situació que hi havia hagut sota el regnat de Numa, pensava que l'única solució per curar la pesta era suplicar la pau i el perdó als déus per haver estat tant de temps sense practicar els rituals dels sacrificis. Es diu que fins i tot el rei, regirant uns escrits de Numa, va trobar un sacrifici solemne secret consagrat a Júpiter Elici, i que s'havia amagat per realitzar-lo. Tanmateix, no va seguir bé el sacrifici, cosa que va fer que morís.

  
Una vegada mort el rei, el poder va tornar als senadors, tali com havia estat en els orígens, i aquests van proclamar rei al nét de Numa, Anc Marci, que recordava el caràcter equilibrat de Numa i també el de Ròmul, i aquest instaurà la manera de fer i declarar la guerra seguint uns rituals. A més, Anc Marci disposà que els flamines i la resta de sacerdots tinguessin cura del culte religiós. 
Després d'això, el rei declara la guerra als llatins i ataca la ciutat de Politori. S'annexiona el territori i en trasllada tota la població a Roma, assignant-los el turó de l'Aventí (el Palatí l'ocupaven antics romans, els sabins estaven al Capitoli, i els albans al turó del Celi) i també els assignà residència al costat del temple de Múrcia, per tal d'unir el Palatí i l'Aventí.
En aquesta època s'incrementaren extraordinàriament els recursos de Roma i també es construí el primer pont, de fusta, sobre el Tíber i s'edificà una presó al mig de la ciutat. A més, s'eixamplà la ciutat i també els límits del seu territori, es va extendre el seu domini fins al mar i es fundà la ciutat d'Ostia, a la desembocadura del Tíber, i hi establí salines al voltant, i també amplià el temple de Júpiter Feretri. 

dimecres, 5 de novembre del 2014

TIT LIVI, Ab urbe condita, I, 28-30

Després de la victòria dels romans sobre Alba Longa, el rei Tul·lus reuneix tots els ciutadans, romans i albans, en l'assemblea. Allà el rei romà, diu als seus súbdits que la culpa de tota la guerra és del cabdill albà, Meti. Continua dient que aquest no ha actuat bé i que per això serà ell l'objecte de sacrifici pèls dèus.Meti és esquarterat amb l'juda de carros de cavalls.

Giuseppe Cesari, Victòria de Tul·lus sobre  Veies i Fidenes
 Després d'aquest espectacle efereïdor, el rei romà va manar als albans retirar els seus bèns de la seva antiga ciutat i va fer-los instal·lar-se a Roma. Després que els vençuts haguessin retirat les seves propietats, els romans es van fer amb la ciutat, van enderrocar gairebé tots els edificis públics i privats, exceptuant els temples, amb els quals s'havia tingut una especial moderació manada pel rei.  


Aspecte que tindria la Cúria Hostília

Quan els albans ja estaven instal·lats a Roma, va nomenar els ciutadans principals senadors, també va escollir deu escuadrons de cavalleria entre els albans. I per seguir expandint el seu poder i la seva superioritat va declarar la guerra als sabins. Els preparatius de la guerra van ser molt intensos per part d'ambdós bàndols, però Tul·lus atacà primer i va envair el territori sabí, i després d'un duríssim combat, els romans derrotaren els sabins.

dissabte, 1 de novembre del 2014

TIT LIVI, Ab urbe Condita, I, 25 - 27

Tal com s'explicava en l'últim capítol, els Horacis i  els Curiacis accepten lluitar enlloc dels dos exèrcits, i en un primer moment  el combat està molt igualat, però després dos dels germans Horacis  moren, tot i que el tercer  resulta il·lès. Tanmateix, com que no pot enfrontar-se als tres Curiacis junts, intenta separar-los. Fuig, i quan veu que els seus perseguidors s'han separat molt a causa de les seves ferides, ataca un  primer i després l'altre , matant-los ambdós. Només queda un Horaci i un Curiaci, i malgrat el combat està més equilibrat, el Curiaci ha rebut moltes ferides, està cansat per la cursa i vençut davant la mort dels seus altres germans,  per tant, ell mateix es nega a lluitar i Horaci el mata, i el despulla de les seves armes.  



Quan Horàcia, promesa amb un dels Curiacis, a la porta Capena veu l'entrada triomfal del seu germà portant les despulles dels Curiacis comença a plorar, deslligant-se els cabells, fet que enfurisma el seu germà que la mata tot dient-li:

... Sic eat quaecumque Romana lugebit hostem.
(Que acabi així qualsevol dona romana que plori un enemic)

Aquest crim va ser considerat atroç pels patricis i la plebs, i per tant, portat a judici davant del rei, que nomenà  dos duúmvirs que l'havien d'acusar d'alta traïció, a no ser que Horaci apel·lés davant el poble, la qual cosa va fer. El poble el va absoldre després que el seu pare defensés el fill, dient que ell hagués fet el mateix, fent ús del ius patrium. Per expiar el seu crim, després de celebrar uns sacrificis, va fer passar al seu fill amb el cap cobert sota una biga que havia col·locat al carrer, i que s'anomena "la biga de les germanes".
Després d'aquest episodi, Alba i el seu cap, Meti, tot i que manté l'aliança promesa a Tul·lus, incita els altres pobles com els Fidenats  o els seus aliats, els Veios,  a declarar la guerra obertament a Roma, canviant de bàndol en el moment més oportú, però enmig del combat i quan l'exèrcit romà s'adona que els Albans giren cua, Tul·lus explica que els Albans volen atacar per la rereguarda l'estratègia, fet que és mentida, però que resulta tot un èxit per als romans i una fugida i matança per als altres.