dimecres, 12 de novembre de 2014

TIT LIVI, Ab urbe condita, I, 34-36

Lucumó, un home molt ric i ambiciós, va anar-se'n a viure a Roma per aconseguir alts honors. Aquest home era fill del corinti Demarat i tenia dos fills, Lucumó i Arrunt. El nebot de Lucumó, que era molt pobre, tenia per nom Egeri. Tanaquil, l'esposa de Lucumó, era de bona família i l'acompanyà a Roma. Una vegada Lucumó arribà al Janícul, se li aparegué una àguila i li va treure el barret per tornar-li a posar. La seva dona li diu que això és un bon auguri. Un cop arriben a la ciutat i compren un habitatge, Lucumó pren el nom de Luci Tarquini Prisc.

Com que assumia les tasques noblement i amb destresa, el rei se'n va assabentar i al seu testament el va posar com a tutor dels seus fills. Quan els fills d'Anc Marci van arribar a la pubertat, els va allunyar un dia amb l'excusa d'una cacera i va aprofitar per fer un discurs per convèncer el poble romà que el triessin a ell com a rei, i finalment així va succeir.
 
Durant el seu regnat va ser la primera vegada que es va traçar l'espai del circ Màxim, on es feien curses de cavalls i combats de púgils d'Etrúria. El rei també va dividir l'espai a prop del fòrum perquè senadors i cavallers hi edifiquessin tribunes particulars. Es disposava a envoltar la cuitat amb una muralla quan, de sobte, els enemics van creuar l'Ani abans que l'exèrcit romà els pogués barra el pas. Tarquini va decidir afegir centúries als ramnenses, ticienses i lucers, que havia creat Ròmul. Atus Navi, un cèlebre àugur, li va dir que no es podia canviar o afegir res si els auspicis no eren favorables. El rei se'n va riure i li va dir que, si podia, endevinés el que estava pensant. L'àugur li va dir que sí i ho va demostrar, i a partir d'aleshores va augmentar tant la consideració i la importància dels àugurs que no es feia res, ni relatiu a la guerra ni a la vida civil, sense consultar els auguris.

Cap comentari:

Publica un comentari