dissabte, 8 de novembre de 2014

TIT LIVI, Ab Urbe Condita, I, 31-33

Després de la victòria sobre els sabins, quan el regnat de Tul·lus havia aconseguit molt poder i riqueses, uns missatgers van anar a informar al rei i als senadors que al mont Albà hi havien plogut pedres. Ells, que no creien que diguessin la veritat, van enviar uns homes per tal de saber si això era cert.
Quan hi van ser, van poder comprovar que el que havien dit els missatgers era cert i, a més, van poder escoltar una veu que sortia del bosc sagrat, i que els manava que fessin els sacrificis segons els rituals de la seva pàtria, els quals havien abandonat.

Els romans també van voler fer aquests sacrificis públics, que van durar nou dies, i peraixò cada vegada que plovien pedres es feien unes festes que duraven nou dies, les novendiale.
Més tard, va arribar una epidèmia, cosa que feia que no es volgués fer la guerra. No obstant, el rei no volia aturar-la perquè, segons ell, el jovent tenia el cos més sa durant la guerra que durant la pau. Va ser aleshores quan ell es va posar malalt i el seu cos anava defallint lentament, fet que li va treure les ganes de lluitar, passant així a preocupar-se més pels temes religiosos.

Temple de Júpiter Elici

El poble, trobant a faltar la situació que hi havia hagut sota el regnat de Numa, pensava que l'única solució per curar la pesta era suplicar la pau i el perdó als déus per haver estat tant de temps sense practicar els rituals dels sacrificis. Es diu que fins i tot el rei, regirant uns escrits de Numa, va trobar un sacrifici solemne secret consagrat a Júpiter Elici, i que s'havia amagat per realitzar-lo. Tanmateix, no va seguir bé el sacrifici, cosa que va fer que morís.

  
Una vegada mort el rei, el poder va tornar als senadors, tali com havia estat en els orígens, i aquests van proclamar rei al nét de Numa, Anc Marci, que recordava el caràcter equilibrat de Numa i també el de Ròmul, i aquest instaurà la manera de fer i declarar la guerra seguint uns rituals. A més, Anc Marci disposà que els flamines i la resta de sacerdots tinguessin cura del culte religiós. 
Després d'això, el rei declara la guerra als llatins i ataca la ciutat de Politori. S'annexiona el territori i en trasllada tota la població a Roma, assignant-los el turó de l'Aventí (el Palatí l'ocupaven antics romans, els sabins estaven al Capitoli, i els albans al turó del Celi) i també els assignà residència al costat del temple de Múrcia, per tal d'unir el Palatí i l'Aventí.
En aquesta època s'incrementaren extraordinàriament els recursos de Roma i també es construí el primer pont, de fusta, sobre el Tíber i s'edificà una presó al mig de la ciutat. A més, s'eixamplà la ciutat i també els límits del seu territori, es va extendre el seu domini fins al mar i es fundà la ciutat d'Ostia, a la desembocadura del Tíber, i hi establí salines al voltant, i també amplià el temple de Júpiter Feretri. 

Cap comentari:

Publica un comentari