diumenge, 23 de novembre de 2014

TIT LIVI, Ab Urbe Condita, Ι 43-45

Un cop es va establir el cens, es formà l'exèrcit d'infanteria. Els ciutadans van quedar distribuits en cinc classes, segons els cens d'asos de bronze que tenien. Alhora, aquestes cinc classes estaven dividides en centúries. Les armes que havien de portar variaven poc entre les tres primeres classes, però molt en la quarta (on només podien portar una llança i una javelina) i en la cinquena (que portaven fones i pedres per a llançar). La població amb un cens menor que els ciutadans de la cinquena classe estava exempta del servei militar. Després, Servi Tul·li allistà dotze centúries de cavalleria i sis centúries més de cavallers. A cada una se li  van destinar deu mil asos de bronze per la compra de cavalls, i s'imposà un tribut a les vídues per alimentar aquests cavalls.

Posteriorment, assignà els drets polítics. Tul·li no  va concedir el sufragi individual sense distincions, com havien fets els altres reis, sinó que estableix gradacions: primer es convocaven els cavallers, després, a la primera classe de l'exèrcit d'infanteria i, si encara no s'havia arribat a un acord, es convocava a la segona classe, però gairebé mai no va haver de baixar fins a les classes inferiors. D'aquesta manera, no semblava que ningú estava exclós del dret a vot, encara que tota la força estava en mans dels ciutadans principals.


Quan va acabar el cens, va cridar a la cavalleria i a l' infanteria al camp de Mart. Allà els va purificar mitjançant el sacrifici d'una truja, d'una ovella i d'un brau (sacrificis suovetaurilis). A aquesta cerimònia la van anomenar <<lustre>> de tancament, ja que es feia quan acabava el cens.





Per aquest lustre es van censar més de vuitanta mil ciutadans. A causa  de la gran multitud de gent, Tul·li va afegir els turons Quirinal i Viminal i va ocupar les Esquílies, per tal d'ampliar la ciutat. Ell mateix envoltant la ciutat amb un terraplé, un fossat i una muralla, va fer avançar el pomerium. Aquest espai diví on no es podia ni conrear ni habitar s'havíeu de desplaçar en la mateixa mesura que les muralles avançaven cada cop que s'ampliava la ciutat.


Un cop fets tots aquests canvis, Tul·li va intentar eixamplar el seu domini de la política, donant més glòria a la ciutat i demostrant que no només podia adquirir poder amb les armes. Sabent que el temple de Diana a Efes va ser construït per totes les ciutats d' Àsia, Tul·li aconsegueix que els pobles llatins i el poble romà facin a Roma un santuari dedicat a Diana, de manera que Roma sigui reconeguda con la capital de l'estat. Amb això, els sabins van trobar la possibilitat de recuperar el poder perdut amb les armes.

Diuen que a casa d'un sabí va néixer una vedella de grandària i d'aspecte admirables. Els endevins van profetitzar que el poder seria de la nació que sacrifiqués la vedella a Diana. El sabí va portar la vedella a Roma amb la intenció de matar-la i la va col·locar davant l'altar de Diana. El sacerdot romà, admirat per l'animal i recordant la profecia, va dir al sabí que s'havia de purificar a l'aigua del riu abans de fer el sacrifici. El sabí, per seguir la profecia, va baixar cap al riu Tíber, mentre que el romà sacrificava la vedella a Diana.

Cap comentari:

Publica un comentari