dimecres, 23 de desembre del 2015

Terpsícore, musa de la dansa i el cant coral

Terpsícore (Τερψιχόρη en grec), filla de Zeus i de la deessa Mnemòsine, fou la musa de la dansa i del cant coral. Sempre se la representa amb una lira amb l'objectiu d'acompanyar al cor, encara que en alguns casos també la podem trobar acompanyada d'una cítara. 

Segons Herodot, Terpsícore juntament amb Aquelou, déu fluvial, són els progenitors de les sirenes (divinitats marines dotades d'una meravellosa veu), que van gosar competir amb les muses, les qui les van derrotar i van arrencar les plomes. Avergonyides, les sirenes es van retirar a les costes de Sicília on, amb el seu cant, exercien tan poderosa atracció sobre els marins, que aquests no podien evitar que els seus navilis s'estavellessin contra les roques.

Escultura de Terpsícore d'Antonio Canova de l'any 1812 al Museu Cleveland d'Estats Units

Terpsícore, musa de la música i de la dansa, oli sobre tela de Jean-Marc Nattier, 1739



Escultura de Terpsícore a Bilbao realitzada per Salvador Dalí l'any 1974


divendres, 11 de desembre del 2015

Urània , la musa grega de l'astronomia

Urània (en grec  Οὐράνια "Celestial" ) és la musa més jove de totes les muses. Alguns la consideren com filla d'Urà (d'aquí ve el seu nom), sorgida del seu pare sense la necessitat d'alguna dona. I altres diuen que era filla de Mnemòsine i Zeus.  Se li atribueix un fill, anomenat Linos, nascut de la seva relació amb Apol·lo.

A Urània se li atribueix  l' haver  inspirat en els homes la curiositat per les estrelles, l'ànsia de preguntar-se el perquè de les coses i també  l'habilitat de llegir el futur en els astres.

En la major part de les seves representacions apareix agafant un compàs en una de les seves mans amb el qual mesura el globus terrestre. En el seu cap porta una diadema d'estrelles, i també aquestes adornen la seva capa. A més se sol trobar als seus peus una sèrie d'instruments per mesurar, representant la importància de les matemàtiques en la ciència.


             LOUIS BOULLOGNE, Les muses Urània i Melpòmene

dilluns, 7 de desembre del 2015

Melpòmene, la musa de la tragèdia



Melpòmene (Μελπομένη) és una de les muses del teatre. Inicialment era la musa del cant, però va passar a ser la musa de la tragèdia. Filla de Zeus (Ζεύς) i Mnemòsine (Μνημοσύνη , deessa de la memòria, és representada amb una màscara , un ceptre o una corona en una mà, i en l'altra  porta un punyal. Va coronada amb una diadema i està calçada de coturns ( les sabates altes que utilitzaven el actors tràgics).

Un mite explica que Melpòmene  posseïa  totes les coses que podia desitjar una dona: bellesa, diners i homes, però tot i així  no podia ser feliç.


diumenge, 25 d’octubre del 2015

ARQUITECTURA ROMANA EN 3D

 salve discipuli discipulaeque,
dissabte, 24 d'octubre a TV2 es va estrenar una sèrie documental de com els romans van fer  ciutats, aqüeductes i diverses obres d'enginyeria. És una sèrie recomanada pel nostre amic Cataclàs pels blocs per on viatja, que consta de 8 capítols, i on el primer parla de la ciutat, i sobretot de Tarraco.
 Tal com es diu: una imatge  val més que mil paraules, no? 



diumenge, 4 d’octubre del 2015

Mite de Quimera i Bel·lerofontes





El mite ens explica la història de Bel·lerofontes (Βελλεροφν), fill de Poseidó i Eurínome,  va ser un jove  guerrer que va haver d'abandonar el seu Corint natal després d’assassinar accidentalment al tirà Bèl·leros, (d'aquí ve el seu nom) i va buscar refugi a la cort del rei Pretos (Πρέτος). La seva dona, Estenebea, (Σθενέβοια)  va enamorar-se d'ell, però havent estat refusada, el va acusar falsament de seduir-la. Pretos, en lloc de matar-lo, va decidir enviar a Bel·lerofontes al rei Iòbates de Lícia perquè fos aquest qui el matés, fet que demanava amb una carta.


 Quimera d'Arezzo, s.IV a.C


El rei Iòbates no va voler matar-lo, així que va decidir enviar-lo a matar  la Quimera, monstre femení de cap i cos de lleó, un segon cap, de cabra que li sortia de l’esquena i escopia foc, i per acabar cua de serp. 

Per sorpresa del rei, Bel·lerofontes va aconseguir matar  Quimera gràcies al seu cavall alat Pegàs. Després d'enviar-lo a combatre contra altres pobles ferotges com les amazones o els sòlims, l’heroi  va demostrar el seu origen diví ,i admirat el rei Iòbates li va donar la mà de la seva filla, Philonoe, i el regne.

dissabte, 19 de setembre del 2015

LES LLEIS DRACONIANES

χαίρε μαθηταὶ,

Comencem un altre curs i ja que estem veient l'època arcaica a Grècia, com no parlar de DRACÓ, que va fer unes lleis que els seus adversaris deien que havien estat escrites amb sang en lloc de tinta, semblants a les correccions de la nostra Magistra.

Dracont ( Δράκων) va ser un legislador d'Atenes que va ocupar el càrrec d'arcont epònim. Des d'aquest càrrec va intentar  jutjar arbitràriament mitjançant la recopilació i publicació de les lleis ja existents.

Més endavant se li va atribuir la primera codificació de les lleis de la ciutat l'any 621 a C, fins aleshores transmeses oralment, encara que  algunes van quedar obsoletes al 594 a C.

El rigor del codi atribuïa penes molt severes, fins i tot en les infraccions més insignificants, fent aparèixer l'adjectiu "draconiana", per anomenar una llei extremadament dura, i que s'utilitza des d''aleshores.  Tot i que Dracont va ser l'autor de només una petita part d'aquestes normes, segons la Suda (enciclopèdia bizantina), la insatisfacció del poble amb les lleis draconianes va ser tal que va haver-se d'exiliar a Egina, on finalment va morir.


Perquè us en feu una idea, una de les lleis permetia la mort de l'esposa per part del marit en cas d'adulteri!!!!!


diumenge, 14 de juny del 2015

La festa romana del Cumella

Salve!

Avui, dia 12 de Juny, els alumnes de primer de llatí de l'Antoni Cumella hem fet la millor festa romana de la història. Per tal de poder celebrar que ja hem acabat el curs de primer de batxillerat, ens hem vestit tots plegats de romans i hem fet una prima mensa com cal. Mentre que els pocs nois de la classe hem dut una simple toga romana feta amb els llençols de casa, les noies s'han vestit i arreglat amb diferents tipus de vestit romà, com per exemple el peplum o el quitó i tots cordats amb cintes i cinturons. A més d'això, també s'han guarnit els cabells amb trenes i flors, com les joves romanes. I un cop "romanitzats" ja ens hem posat a menjar patates, olives, pastís i molta bolleria artesanal. 



Ja que estem parlant de la roba de l'antiguitat clàssica, us explicaré una mica sobre aquestes tres importants peces de roba :








La toga era una vestimenta distintiva de l'antiga Roma i Grècia, consistia en una llarga tela d'uns 6 metres de longitud. Es portava enrotllada al voltant del cos, generalment col·locada sobre una túnica. La toga estava feta de llana i la túnica sota aquesta era generalment de lli. Els rics la duien de llana molt fina i blanca llevat d'en casos de dol, i els pobres de llana basta i fosca.





Resultat d'imatges de quitón
El peple era una capa de l'antiguitat clàssica, molt llarga. El peple era fi, estret i llarg. S'usava també com a protector d'articles valuosos, generalment de rebosteria, i per a adornar un tron, però el més comú era com a peça de vestir de les dones.




El quitó és un vestit de l'antiga Grècia que podia ser portat per homes i dones. Al començament era de llana, però més endavant es va començar a fer amb lli i cada cop més ample, per a ser portat amb un cinturó i formar plecs decoratius. La introducció del lli fa que les dones la prefereixin al peple. Les dones el porten llarg, i  els homes el poden portar fins a l'alçada dels genolls. De vegades, es portava amb una mena de xal anomenat himation, molt popular entre els romans, que el van anomenar pallium.



Un cop acabada de fer aquesta petita aclaració, ja podem continuar parlant de la festa.
                                                                                                                                                                                                                      

I mentre fèiem tot això, hem rigut i parlat tot jugant a diferents jocs de classe. També s'han premiat als alumnes que van participar al concurs Odissea amb un diploma que esmenta els seus valuosos 73 punts! Per acabar, ens ha tocat ser esclaus enlloc de patricis i netejar una mica. I això és el que hem fet aquest matí ante dies II idus Iunii.


En conclusió, hem sigut proclamats com :

Els romans moderns de l'institut.


dimecres, 3 de juny del 2015

AENIGMA UNDECIMUM

Salve! Aquest enigma va dedicat als estudiants de primer de batxillerat de l'Institut Antoni Cumella de Granollers:



 Contesteu les següents preguntes:

1. Quin personatge mitològic representa aquesta escultura?

2. Amb quin mite, o mites, està relacionat?

dilluns, 25 de maig del 2015

LES MUSES CLEPTÒMANES

Salve, 
Avui la Khadija i el Mario de 1er de batxillerat de grec i llatí del IES Antoni Cumella de Granollers hem decidit fer una entrada en el Cataclàs per explicar un fet que per a nosaltres és bastant estrambòtic i que evidentment ens està afectant moltíssim i sobretot quan fem grec.

El passat 12 de maig, abans de fer l'examen de verbs de la Laura, unes muses, les quals vam voler anomenar cleptòmanes, van entrar per les finestres de la classe, van apoderar-se dels nostres coneixements de morfologia verbal i van decidir marxar per on havien entrat. 

Des d'aleshores tanquem les finestres a l'hora de fer examens i sobretot intentem no pensar molt en elles per així aprovar els examens de la Laura amb bona nota.




dijous, 7 de maig del 2015

AENIGMA DECIMUM

Salve,

Proposo un enigma  per als alumnes de 1r de Batxillerat de Calella.


Les preguntes a contestar són:

a) Quins són els personatges que hi apareixen? 
b) Amb quin mite podríeu relacionar-ho? 

divendres, 20 de març del 2015

Les Troianes

El Dimecres 11 de Març els alumnes de grec de 1r i 2n  de Batxillerat de l'IES Antoni Cumella varem anar a veure la representació de la tragèdia Les Troianes escrita pel clàssic autor grec Eurípides.
L'obra va ser representada pels alumnes de clàssiques de l' Institut Distrito Marítimo de València, i tot i advertir-nos de que no eren professionals, la seva actuació ens va sorprendre gratament, van guanyar-se cadascun dels aplaudiment, sense cap mena de dubte.
Aquesta obra és en si innovadora perquè, a més de donar el protagonisme a les dones, també jutja la barbaritat dels actes dels mateixos grecs pel que fa a les conseqüències de la guerra.
L'obra representa, amb total sinceritat -encara que en el seu temps no va agradar-, l'atrocitat que van patir Troia i les seves supervivents, el patiment viscut per elles i el seu final devastador. 

Encara que no fos perfecte els alumnes de l’ institut valencià van saber fer seus els personatges, va ser una gran interpretació digne de veure, ja que van aconseguir mostrar el dolor de perdre la seva vida i van transmetre cada sentiment d’agonia, de tristesa, d’angoixa. Van mostrar-ho de tal manera que el públic no va poder evitar aguantar les llàgrimes en el moment del clímax de l’obra, quan el personatge d’Hècuba plora per la mort del seu net, o el moment de bogeria que mostra Cassandra amb la seva gran interpretació quan és posseïda per Apol·lo. L'actriu que representà Helena va adoptar la sensualitat i la persuasió com si fos realment ella. I finalment el gran crit final de les troianes -interpretades pel cor, que van fer un gran treball coordinat parlant totes com una de sola- per la caiguda de Troia va tenir una potència indescriptible.

La companyia de teatre va saber adaptar la posada en escena d'un teatre grec, la antiga escena grega on els actors esperaven la seva sortida, sobretot el vestuari va encaixar a la perfecció amb els personatges, en especial la dels déus Poseidó i Atenea (que també van fer un gran treball), mostrant el realisme de l'obra en sortir d'una guerra perduda i els canvis que va suposar per a cadascú.

No es pot negar que allò que van fer, va ser, encara que no eren professionals del teatre,una obra d’art recomanable per a qualsevol amant de l’art dramàtic.



Κλυτία i Pseudolus

dimarts, 17 de març del 2015

Barcino

Salve discipulae discipulique,
no fa gaire vam  estar passejant pels carrers d'aquesta colònia romana, com ens van explicar  en  Mario i l'Aina. Ara, el servei d'Arqueologia de Barcelona ha editat una presentació on podem gaudir del viatge per la Barcino en 3 D  aprenent, ampliant i sense moure'ns de casa, tot i que el millor de la sortida és veure els companys i cansar-nos, no?
Espero que us agradi!
Valete