dijous, 31 d’octubre del 2013

Les muralles de Girona

   LES MURALLES DE GIRONA        

Girona és una de les ciutat frontera, és a dir, una ciutat de pas d’exèrcits defensors i invasors. Les seves característiques de relleu sempre han condicionat des de l'antiguitat la construcció i l' existència d' elements defensius.

En la  construcció de les  seves muralles es poden diferenciar diferents períodes ben establerts:   A l’antiguitat es troba la primera etapa,  la muralla fundacional. I seguidament una segona època baix-imperial que coincideix amb les invasions bàrbares. A més a més, cal afegir un període intermedi, de la construcció de les muralles carolíngies.
A l'edat mitjana, hi ha dos moments que concentren els treballs dels elements defensius de Girona: Un primer moment de prosperitat econòmica i augment demogràfic, dels segles XII-XIII- i el segon, al segle XIV, amb motiu de la  importància que adquireix la defensa militar.


La muralla fundacional al segle I aC.


Les primeres construccions de la  muralla defensiva de Girona van realitzar-se entre els anys 80 i 70 aC, que van coincidir amb la fundació de Gerunda pel general al servei del Senat Gneu Pompeu Magna, durant les Guerres Sertorianes, amb la finalitat de disposar d'una plaça forta per tal de controlar el camí que comunicava Hispània amb les Gàl·lies i, més enllà, amb la península itàlica, és a dir,  la Via Augusta.
El perímetre original de les defenses de la ciutat era triangular, que és una adaptació pràctica de les característiques orogràfiques de l'emplaçament escollit, en el vèrtex superior apuntat cap a l'est, se situava la torre quadrada de la Torre Gironella. Aquest element va ser creat amb l’objectiu de defensar un punt que podia resultar vulnerable per l'alçada de les muntanyes dels voltants.





Restes de fortificacions romanes a la Torre Gironella


Entre les portes nord, a Sobreportes i sud a la Placeta del Correu Vell, comunicades pel tram urbà de la Via Augusta, s'estenia el mur de ponent, construït damunt el penya-segat que vorejava el riu,  que era una defensa natural important. Aquest tram de muralla bordejava l'interior de les cases actuals del carrer Ballesteries.  En aquest tram, la muralla romana, als primers anys del segle XVI va esdevenir interna i va deixar de tenir valor militar, la qual cosa va comportar  la degradació del mur a causa de les necessitats dels que hi vivien en contacte per dins o per fora, i la vella fortificació va esdevenir una enorme paret mitgera.


Fragments de la muralla del carrer Ballesteries.

Muralles : Lucus Augusti

LA MURALLA DE LUGO

Una muralla és un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, entorn d'una població o d'un campament militar.Les muralles només es poden creuar per les portes, més conegudes com a portals i algunes vegades per torres. La zona superior, practicable, s'anomena adarb. Les muralles més antigues existents solen ser obres de pedra, ciment o maó. Depenent de la topografia de l'àrea a protegir es podien incorporar altres elements naturals com rius o costes a la línia de defensa.


Una de les més importants és la muralla romana de Lugo, que envolta el casc històric de la ciutat gallega. L'antiga ciutat romana de Lucus Augusti  va ser fundada en nom de l'emperador August l'any 13 a.C. i va ser dotada d'un mur de defensa que ha perdurat fins a l'actualitat .La muralla  que é una longitud de 2.266 metres i està  coronada per 85 poderoses torres, és la millor conservada de les muralles romanes ubicades a la península Ibèrica .Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l' any 2000 .

El conjunt defensiu té una longitud de més de 4 km, i abasta una extensió de 34,4 Ha .L'amplada dels murs és de 4,20 m aconseguint els 7 m en alguns trams .La muralla manté una sèrie de torres defensives entre les quals s'aixequen els llenços de la mateixa . La distància entre torres ( cortina) varia entre els 8,80 i 9,80 metres fins als 15,90 i 16,40 metres amb una altura entre els 8 i els 12 metres per la part exterior.
Traçat : S'estén per una orografia irregular , més alt al nord-oest i en descens cap al sud . La forma és quadrangular , amb vèrtexs suavitzats . Arriba fins a  Jinamar.
Materials: El granit   és el  material principal amb el que està construïda la muralla ,  per a  les rematades de les portes i angles de reforç de les torres  van utilitzar  les lloses de pissarra .  pel que fa a l' interior està farcit d'un morter compost de terra , pedres i còdols cimentats amb aigua .
Torres :De les 85 o 86 torres originals es conserven 71 , d'elles 60 són de planta circular i 11 quadrangular . Van haver estar coronades per torres de dos pisos que tenien finestrals .La disposició de les torres evita l'existència d' angles morts .
Portes :La muralla disposava de cinc portes d'accés que corresponien a les vies principals del traçat urbà .  Actualment la muralla consta de 10 portes: Porta de Sant Ferran , porta Falsa, porta de l'Estació, porta de Sant Pere, porta del Bisbe Esquerre, porta del Bisbe Aguirre, porta de Sant Jaume, porta Miñá, porta del Bisbe Odoario i porta Nova.



dilluns, 28 d’octubre del 2013

Temples romans: el de Vic i el d'Évora

Salve, com a selectivitat ens entren diferents tipus d'edificis, aquí us  deixo  els temples!!!


Temple romà de Vic


El temple romà de Vic està situat a la població de Vic -Ausa en època romana- i es troba a la part més alta de la ciutat. Va ser una obra de principis del segle II, tot i que fins al 1882, quan es va enderrocar el castell dels Montcada, no es va descobrir: aquest estava a la part interna de l'edifici, era el pati.



 El temple fa 12,10m per 10,10m i està construït sobre un pòdium al qual s'entra per unes escales situades a la façana central. Té un pòrtic de 6 columnes amb capitells corintis que subjecten un frontó.

 Després de la conquesta romana de la Hispània, durant el segle ll, es va edificar el temple sense saber a quin déu estava honorat.

Al segle VIII, durant la presència sarraïna, l'edifici va esdevenir una caserna o fortalesa; al IX, Guifré el Pelós el va convertir en part d'un castell; al XI, va ser la propietat i residència de la família dels Montcada; al XV, la residència del veguer i, finalment, durant els segles XVI i XIX, el graner de la ciutat i la presó.


Temple romà d'Évora

 El temple romà d'Évora està situat a Portugal i forma part del Centre històric de la ciutat, classificat per la Unesco com a  Patrimoni de la Humanitat. És un dels monuments més famosos de la ciutat i un símbol de la presència romana al país. Va ser construït al segle I abans de Crist; modificat al I i IIId. C. , i destruït al V durant les invasions bàrbares a Évora.

 El temple fa 15 m per 25 m i està construït sobre un pòdium fet de blocs regulars i irregulars de granit. Tenia un pòrtic de 6 columnes. L'actual en té 14 fetes granit (excepte la base, que és de marbre) que es mantenen en peu a la part nord/posterior de la base, moltes d'aquestes encara conserven els capitells de marbre corintis subjectant l'arquitrau de granit.

 Es va edificar, probablement, en honor a Octavi August, que va ser adorat com a déu durant i després del seu govern; tanmateix, també se l'atribuïa a la deessa Diana, tot i que arqueològicament no s'han trobat proves de que això sigui cert -es creu que va ser una llegenda que va crear un sacerdot portuguès al segle XVII-. A l'Edat Mitjana, les restes del temple van ser aprofitades per a la construcció del castell d'Évora i, des del segle XIV fins al 1836, el temple va ser convertit en una torre i utilitzat com una carnisseria.

dimarts, 22 d’octubre del 2013

Mitologia (1.1) : Neptú i Medusa

Neptú posseïa una naturalesa amorosa bastant forta i sovint forçava a dones, tant mortals com divines. 
Un dia, Neptú, en el temple de  Minerva va seduir una dona que es deia Medusa. 
Minerva, rival de Neptú des de sempre, al veure'ls junts va convertir Medusa en un monstre que en comptes de cabells tenia serps i  a més , una mirada capaç de convertir en pedra a tothom que la mirés. 

 Cap de Medusa , Caravaggio

dimarts, 15 d’octubre del 2013

CERÀMICA GREGA (2)

Χαίρε  μαθηταὶ,
Aquí us deixo una altra peça de ceràmica, però ara la fitxa ha de ser una mica més completa, ja que a més de la forma, heu de dir a quin estil pertany i explicar què  és el que hi ha representat.  
Una pista: tracta sobre un tema que estem fent ara!!!
I si a més trobeu l'autor i on la podem veure, molt millor.


dimecres, 9 d’octubre del 2013

CERÀMICA GREGA (1) : Àmfora panatenaica


Es tracta d'una àmfora panatenaica. Era donada plena d'oli com a premi als guanyadors en els jocs panateneus, que es celebraven en honor a la deessa Atenea. Aquesta àmfora per una banda porta la imatge d'ella i en l'altra banda porta la competició que havia estat guanyadora.

dimarts, 8 d’octubre del 2013

Mitologia (1) : Mite de Neptú i Amfitrite

Bon dia Magistra πολύμητις i companys!
Després d'haver-ho pensat i preguntat he arribat a la solució de la imatge del mite. Aquest mite es tracta de la història de Neptú i la seva dona Amfitrite, que era la seva esposa principal.

Neptú, conegut també com a Posidó en la mitologia grega, era el fill gran de Saturn. Saturn va tenir també dos fills importants més, que eren els germans de Neptú, Júpiter i Plutó. Neptú, com la majoria ja sabeu, és el Déu del mar i de l'aigua però això només va començar el 399 a.C perquè fins aquell moment només era el Déu dels núvols i de la pluja fins que les tropes gregues de Sicília van decidir importar el culte de Posidó. Neptú es va convertir en el Déu dels Mars, Terratrèmols, Cavalls i de les Tempestes. Té un munt de coses que l'identifiquen però el més comú que coneixem quasi tots, és el Trident que té relació amb el nom d'un dels fills. 
Neptú es va casar amb Amfitrite i junts van tenir un fill anomenat Tritó, que significa Déu del mar. Tritó és una barreja d'home i de peix. Tritó va ser un Déu marí com el seu pare, en principi era una personificació de la remor de les onades, que provocava amb una closca marina que l'identificava. Més tard van tenir una filla, Rode, una nimfa que segons altres versions, era filla d'Hàlia. Va tenir relacions amb Hèlios i va tenir set fills als quals se li van donar noms d'Helíades. Aquest nom dóna nom a l'illa de Rodes. 

Aquí us deixo una fotografia de Neptú, la seva dona Amfitrite i el fill Tritó! (De la filla Rode no hi ha fotos)
Fins demà!!! 



dimecres, 2 d’octubre del 2013

Mitologia (1)

Ave comites itineris!
Aquest curs donem la benvinguda als alumnes de 1r de batxillerat de l'INS Bisbe Sivilla de Callela.

I després de l'alegria, no només pel premi aconseguit sinó també per tenir nous companys, tornem a la feina!

Aquest estiu el Cataclàs ha estat de vacances a Pompeia... i ha trobat aquest mosaic fantàstic...!!!! Sabeu qui són els personatges que hi surten representats...?